Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roca. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de juliol del 2026

Diálogo con Ángel Roca: Qué es el vernaclismo? Respostes en català

 

DIÀLOGO CON ÁNGEL ROCA

El pensamiento vernaclista

Les meves respostes, en el diàleg, són en català



Qué es el vernaclismo. Dibujo hecho por la Inteligencia Artificial

—Buenos días, me dirijo a Vd. porqué he leído diversos escritos  que ha publicado en su Blog Vernacle  los cuales han despertado mi interés. Me encontré con su blog de casualidad buscando información sobre temas históricos. Comprobé que estaban escritos en una lengua diferente del español que yo hablo habitualmente pero me sentí atraído per algunas de las imágenes con las ilustraba sus escritos y tomé la decisión de traducirlos mediante la Inteligencia Artificial y otros medios tecnológicos.  Me gustaría mantener un diálogo con Vd. Sobre diversos temas. De momento le escribo en español, pero quiero que sepa que sus escritos han despertado mi interés por la lengua catalana. Desconocía, hasta  que lo he leído en su blog, que ésta era la lengua de Antoni Gaudí. También he descubierto la existencia Ramon Llull, el fraile franciscano catalán afincado en Mallorca. Son muchas las cosas, temas, reflexiones  i diversos los personajes  que he descubierto en su blog. El primer tema que le planteo és el que se relaciona con el nombre “Vernacle” i el pensamiento vernaclista. Le transcribo diálogo que he mantenido con la I.A.

 

Diálogo con la I.A.

 

—Explícame en qué consiste el "pensamiento vernaclista"

 

— El pensamiento vernaclista es una propuesta filosófica, cultural y política que sitúa lo vernáculo —la lengua, la cultura y el territorio propios de cada pueblo— como el marco natural desde el cual las personas se desarrollan y se relacionan con el mundo. En el planteamiento que ha desarrollado Jordi Salat, el vernaclismo no es un nacionalismo excluyente, sino una concepción que pretende armonizar la identidad local con una vocación universal. Jordi Salat

Sus ideas principales pueden resumirse así:

  1. La lengua vernácula como expresión del espíritu de un pueblo.


Cada lengua es el resultado de una larga adaptación entre una comunidad humana y su territorio. No es solo un medio de comunicación, sino una forma particular de comprender la realidad y transmitir una tradición.

  1. El territorio como fuente de cultura.

El paisaje, el clima, la historia y la naturaleza influyen en la manera de vivir y de pensar de las comunidades. La cultura no surge de forma abstracta, sino vinculada a un lugar concreto.

  1. Diversidad como riqueza universal.


El vernaclismo defiende que la humanidad se enriquece cuando cada pueblo conserva y desarrolla su propia personalidad cultural. La diversidad lingüística y cultural sería comparable a la biodiversidad en la naturaleza.

  1. Universalismo construido desde las raíces.


Frente a la idea de una uniformización cultural, propone que la verdadera universalidad nace del diálogo entre culturas vivas. Se trata de ser plenamente uno mismo para poder encontrarse con los demás.

  1. Dimensión espiritual de la naturaleza.


En la formulación de Jordi Salat, la naturaleza no es únicamente un conjunto de recursos materiales, sino también un ámbito donde se manifiesta el orden, la belleza y el sentido. Esta idea encuentra afinidades con autores como Ramon Llull, Simone Weil o Antoni Gaudí, aunque cada uno desarrolla planteamientos propios y no idénticos.

  1. Principio de subsidiariedad cultural.


Las decisiones que afectan a una comunidad deberían tomarse, siempre que sea posible, en el nivel más próximo a ella, respetando su lengua, sus instituciones y sus tradiciones.

  1. Crítica a la homogeneización.


El vernaclismo cuestiona los procesos que tienden a sustituir las culturas locales por modelos únicos de carácter económico, político o cultural, defendiendo que el progreso no debe implicar la desaparición de las identidades históricas.

Una visión filosófica

Desde esta perspectiva, el ser humano puede entenderse como un ser con tres dimensiones inseparables:

  • Naturaleza (el territorio y el medio donde vive).
  • Cultura (la lengua, el arte, las costumbres y la memoria colectiva).
  • Espíritu (la búsqueda de sentido y de trascendencia).

El pensamiento vernaclista sostiene que estas tres dimensiones forman una unidad y que romper el vínculo entre ellas empobrece tanto a las personas como a las comunidades nacionales que son la expresión natural de este espíritu.

Diferencias respecto a otras corrientes

  • No es nacionalismo étnico, porque no fundamenta la identidad en la raza o la sangre, sino en la cultura, la lengua y la participación en una comunidad.
  • No es aislacionismo, porque defiende la cooperación entre pueblos.
  • No es simple regionalismo, porque pretende formular una filosofía general sobre la relación entre humanidad, cultura y naturaleza.
  • No es solo ecologismo, aunque comparte con él la idea de respetar los ecosistemas; amplía esa preocupación a los ecosistemas lingüísticos y culturales.

Síntesis

Una formulación breve del pensamiento vernaclista podría ser:

»Cada pueblo tiene una manera singular de expresar la realidad mediante su lengua, su cultura y su territorio nacional propio. La humanidad alcanza su mayor riqueza cuando esas identidades pueden desarrollarse libremente y dialogar entre sí, sin ser absorbidas por modelos uniformizadores de carácter  enajenador o alienista».

Le he formulado  esta segunda pregunta a la I.A.

—Yo soy argentino por parte de padre i japonés por parte de madre. Mi abuela era colombiana. Estoy casado con una alemana. Como puedo argumentar mi identificación con el pensamiento vernaclista?

 

Me ha contestado:

—Precisamente un caso como el que describes puede servir para explicar muy bien que el vernaclismo no tiene por qué entenderse como una doctrina basada en el origen biológico o la ascendencia familiar étnica. De hecho, si se fundamenta exclusivamente en la sangre o en los antepasados, se acercaría más a un nacionalismo étnico que al concepto de culturalidad  que comporta el vernaclismo.

Podrías argumentarlo de esta manera:

"Soy hijo de un argentino y de una japonesa; mi abuela era colombiana y mi esposa es alemana. Mi familia demuestra que las personas pueden pertenecer a múltiples tradiciones culturales. Precisamente por eso defiendo el vernaclismo: porque creo que cada pueblo tiene derecho a conservar y desarrollar su propia lengua, su cultura y su relación con su territorio. Mi respeto por la identidad catalana no nace de mi sangre, sino de mi compromiso con la comunidad donde vivo y con la cultura que he decidido hacer mía. La palabra clave del vernaclismo és: “enraizamiento en lo natural”; “enraizamiento en lo original. Los vernaclista son hijos e hijas del Espíritu no de la sangre i la carne.

Este argumento tiene una gran fuerza porque desplaza el centro del debate de la genealogía a la cultura.

Incluso puede formularse un principio vernaclista como éste:

La identidad vernácula no se hereda únicamente; también se adquiere. La persona decide identificar-se con los valores, el conocimiento i el espíritu  o aliento vital que representa.

—Le he pedido a la I.A. que me hiciera un dibujo ilustrativo relacionado con éste texto. Dibujo hecho por I.A.  Quedo a la espera de su respuesta.

Ángel Roca


2

Benvolgut Ángel,

Amb molt de gust mantindré el diàleg que em demanes. A més a més del que et pugui dir la I.A. sobre els temes, fets històrics i personatges que tractarem, també seria interessant que adjuntessis la traducció  d'aquells escrits meus que et cridin l'atenció i poder-los contrastar, i així assegurar-nos que la traducció és correcta i conservar el sentit que jo dono als meus escrits. Jo t'escriuré en català perquè és la llengua vernacla de l'àrea geogràfica on jo habito i amb aquest sentit comporta  la canalització d'un  Alè o Substància. 

El vernaclisme, en tant que pensament que s'inscriu  dins el marc referencial de la "geolingüística", és un pensament  holístic. Això vol dir que el Tot és en les parts i les parts són en el Tot. D'això se'n dedueix que hi ha una "Substància" que es denominador comú de totes les llengües, cultures i nacions vernacles. Les llengües vernacles són llengües vives perquè 'estan arrelades al territori.  És en aquesta interpretació que cal considerar que les llengües vernacles són universals: la Substància les fa universals. La forma les fa particulars. Cal evitar confondre "lo universal"  respecte de "lo multitudinari". 

Hi ha llengües multitudinàries desarrelades del lloc on  es parlen —llengües  impròpies del lloc, alienes i alienadores—que es presenten com a universals, però no ho són, perquè no tenen comunió amb la Substància o Alè que és l'element autènticament universal. M'agradaria que: ecologisme, vernaclisme, catalanisme, cristianisme fossin temes troncals del nostre diàleg. Evidentment tractarem sobre personatges i fets històrics. A més a més de llegir el meu Blog Vernacle,  et recomano que llegeixis el meu llibre "Vernaclística"  i "Dotze. Escriptures Heterodoxes".  

En ells hi trobaràs aquesta Substància Universal que la llengua catalana canalitza, en tant que arrelada i parlada i escrita correctament segons l'etimologia original.  Et recomano que llegeixis llibres de Ferdinand de Saussure i el seu pensament, en concret, sobrt la distinció lingüística que fa  entre «continent» i «contingut».  

Per altre cantó, has d’estar molt atent quan estudiis  llengua catalana i catalanitat dins els paràmetres del marc acadèmic; algunes de les coses que fan aprendre dins el marc adadèmic han estat degenerades —desnaturalitzades, deslligades dels mots originals—. Això es degut a que els "adulteristes i alienistes", no solsament són entre els espanyols colonialistes i depredadors, sinó també entre els catalans que són  indignes i "víctimes de l'Estultícia" (en el sentit que exposa Erasme de Rotterdam en el llibre "Elogi de l'Estultícia o Follia").  

M'agradarà també dialogar amb tu en català ben aviat per tractar aquest tema de la "desnaturalització" que pateix la llengua catalana. M'hi refereixo en el meu llibre i en el meu blog, per exemple, quan parlo del "cataloní".

El  que t'ha dit la I.A. sobre pensament vernacliste, ho subscric. Està bé. Hi farem matisos però està bé. Pel que fa al dibuix, també està bé i resulta molt significatiu que hi hagi dibuixat dotze llengües de foc.   El símbol més significatiu del vernaclisme és el colom. Està relacionat amb aquella ensenyança cristiana que es celebra per la Pentecosta. Fa referència a un text bíblic que explica "la baixada d'un colom que infon el do de llengües". 

El tractarem aquest tema, i t'enviaré imatges del colom i les dotze llengües de foc que hi ha al monestir de Santa Maria de Montserrat, patrona de Catalunya. I també a d'altres lloc com el cas del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Gaudí de Barcelona i a Basílica de Sant Pere de Roma, al darrere i a sobre l'altar on fa  les misses el Papa de Roma.

Seguim en contacte. Fins aviat


Jordi Salat

josalort@hotmail.com 

RELACIÓ DE DIÀLEGS

Dálogo con Ángel Roca 2  La Palabra Adulterada. N.S. de la Merced. Himno de Argentina



dijous, 27 d’abril del 2023

Viatge a Morella i visita al Castell de Morella

 Viatge a Morella i visita al Castell de Morella







Porta dels Apòstols
Basílica de Santa Maria de Morella


Porta de les deu verges
Basílica de Santa Maria de Morella

 



Morella

El municipi de Morella, construit al voltant d'una gran roca, on la llengua  autoctonista és el català de parla valenciana, està situat estratègicament als límits d'AragóCatalunya i el País Valencià, es troba envoltat d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el turó (a 1.075 metres) presidit pel robust castell construit sobre una gran roca i el nucli  municipal o poble als seus peus situat de cara a l'Est o sortida del Sol. 

Què vol dir el nom de Morella? Jo penso que aquest mot està relacionat amb el mot "moro" i que fa referència a "pedra" o "roca". No fa referència als habitants del Nord d'Àfrica també coneguts com a moros. En el sentit ho relaciono amb altres topònims com Móra d'Ebre, Morera, 

Llegeixo a Viquipèdia:

El terme moro designa, entre altres accepcions, un personatge present en l'imaginari popular de nombroses zones de la península ibèrica, especialment als Pirineus (CatalunyaAndorraAragóPaís Basc) però també a CastellaGalícia i Portugal. Sovint referits en plural, els moros es presenten dins la mitologia dels Pirineus com una mena de gegants o éssers fabulosos i forçuts, d'origen reculat en el temps i anteriors, en tot cas, a la invasió musulmana de la península. La frase «això és del temps dels moros» es fa servir popularment per a expressar una gran antiguitat, una època primitiva. Segons diversos estudiosos, els moros serien en aquests contextos els antics habitants, precristians, de la península ibèrica, una mena d'equivalent dels jentilak de la mitologia basca, i no pas els àrabs (o "sarraïns") que envaïren la península al segle viii.

La toponímia catalana conserva restes d'aquestes antigues creences, amb nombrosos accidents geogràfics anomenats en honor dels moros. Topònims com ara Coll, Mola, Puig, Serra, Tossal o Tuc del Moro (o dels Moros) abunden al llarg del territori. Coves, balmes, fossars, penyes, roques, feixes i cadires dels moros completen la llarga llista. Així mateix, molts monuments megalítics ( megalític vol "pedres grans"), abrics amb pintures rupestres i jaciments arqueològics neolíticsibèrics o, fins i tot, romans, són anomenats d'idèntica manera: Cabana del MoroCaixa del MoroTorre dels Moros, etc. L'exemple més paradigmàtic n'és la Roca dels Moros de El Cogul, a les Garrigues, on hi ha un dels conjunts d'art rupestre ( rupestre vol dir  "fet sobre roca o pedra") més importants de Catalunya i d'Europa.


Castell de Morella

Lloc habitat des de segles abans de Crist. Construït sobre una gran roca al capdemunt d'una muntanya amb forma de piràmide.


Qui el va construir?
Té relació amb el Castell de Miravet i el castell de "Pinyíscola"? Reconquerit als musulmans pel rei Jaume I (1232), el rei dels regnes de la Corona d'Aragó nascut a Montpeller (Occitània) i format al castell de Mont Sò ( Monzón en castellà).

Jaume I va ser un dels reis més importants d'Europa. Casat amb Iolanda d'Hongria va establir lligams entre el Principat de Barcelona i els regnes de la Corona d'Aragó amb la dinastia Àrpád.

Va ser el fill hereu de Pere el Catòlic, heroi de la Batalla de les Navas de Tolosa anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (Montblanc (Catalunya)?, 1177 - MuretComtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.


El castell de Morella està relacionat amb els cristians càtars i per tant indirectament també amb la Batalla de Muret.

Està relacionat amb els templers, cavallers de l'Orde del Temple del rei Salomó? Qui hi va construir la basílica de Santa Maria, van ser els templers de la Corona "occitano-catalana" d'Aragó?

Quina fe cristiana tenien els templers: la dels cristians canònics de la Bíblia del Papa Dámaso o la dels cristians arrians que i apol·linarians consideraven que amb l'acceptació en el Concili de Nicea (segle IV) de la Bíblia del Papa Dámaso s'havia produït una adulteració basada en una selecció arbitrària dels textos de la Tradició de les Escriptures Sagrades, que comportava una adulteració del cristianisme original?

La història de Morella i del castell de Morella guarden secrets per descobrir.

Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Notes: