VERGES NEGRES DE CATALUNYA
Torres de Segre (Lleida) Nostra Senyora de la "Carafumada"?
La visita a les Terres de Lleida per a veure la floració dels arbres fruiters d'Aitona i Alcarràs, ens ha portat una sorpresa. Hem descobert una "verge negra" al municipi de Torres de Segre (Lleida).
Les verges negres no són negres pel fum de les espelmes, sinó per un altre concepte que es basa en una concepció religiosa relacionada amb una interpretació gnòstica del Nou Testament bíblic, segons al qual el negre representa la nit, Crist el Sol i els 12 apòstols les 12 constel·lacions zodiacals.
Aquesta tradició religiosa comporta una concepció cristiana que ha censurada pel cristianisme oficial que es basa en la traducció de la Tradició de les Sagrades Escriptures el Papa Dámaso en el segle IV i en en temps de l'emperador Constantí quan es va fer una tria de textos dividint entre canònics i no canònics.
Aquesta interpretació cristiana de caràcter gnòstic està relacionada amb la religiositat egípcia de la deessa negra Isis i Horus i la religiositat mesopotàmica de la deessa Astarteh i Baal coneguts com a Senyora del Cel i Senyor del Cel.
Les verges negres són presents a tota Europa i pensem que constitueixen una ruta de turisme cultural històric i religiós molt interessant per a descobrir la identitat de les nacions naturals - genuïnes o vernacles - d'Europa.
Aquesta verge negra de Torres de Segre es deia "Nostra Senyora de la Carasumada" ara li diuen "Mare de Déu de la Carrassumada". A les terres de Lleida, "sum" fa referencia al fum. Sumada, voldria dir fumada. El mot xemeneia a Lleida es diu Ensumania.
El seu nom original era Nostra Senyora de la Carafumada? Atès que era negra, això tindria sentit.
GOIG
El 1227 Ramon de Cervera vengué per 9.000 morabatins d'or el castell i la vila de Torres de Segre i els seus drets sobre la séquia de Torres als mercaders llenguadocians Hug de Blumat, Pere Clavell i Guillem Hug de Tolosa. El condomini de les tres famílies passà per diverses mans fins que fou adquirit pel bisbe d'Osca Jaume Sarroca (fill natural de Jaume I), el qual deixà el castell i drets als templers (en el seu testament del 1289, amb l'obligació de pagar 3.000 sous jaquesos al monestir de Poblet).
Els templers establiren la comanda de Torres, que a l'extinció de l'orde (1317) passà als hospitalers, els quals integraren la comanda en el Gran Priorat de Catalunya i de la qual adquiriren la jurisdicció alta i baixa (civil i criminal) el 1357. Hi hagué sovintejats problemes entre la paeria de Lleida i els comanadors (templers i hospitalers) de Torres per qüestió dels drets sobre la séquia.
