Viatge a Bordeus (3) La catedral, l'escut amb 4 pals i els dos casaments de la reina Elionor d'Aquitània

 

Viatge a Bordeus (3) 

La Catedral, escut de la catedral amb 4 pals  i Elionor d’Aquitània

 

 

La catedral de Bordeus té un origen romànic, construïda a finals del segle XI, fou consagrada pel Papa Urbà II l’any 1096. El Papa Urbà II, es deia de nom de pila Ot i va predicar la primera Croada per recuperar Jerusalem. La catedral està dedicada a Sant Andreu[1] L’any 1137 s’hi va casar la reina occitana Elionor d’Aquitània, dinastia Plantagenet, amb  Louis VII, el futur rei de França. L’any 1152, separada del rei francès, s’hi va tornar a casar en segones núpcies amb el  rei  Enric II d’Anglaterra. Elionor és com s’escriu el nom en occità o gascó. El nom té una arrel etimològica molt significativa que la lliga amb el mot Eli, que és el nom amb el que Crist es dirigeix a Déu quan es clavat a la creu. No li diu Jahveh, li diu Eli.(Eli, Eli, Lamah Sabactany).  Caldria saber per quin motiu  en francès li han canviat el nom i li diuen Aliénor i perquè en espanyol també li han  canviat i li diuen Leonor.

Va ser considerada la reina més important d’Europa, era també coneguda com la Reina dels Trobadors i parlava occità (aquità-gascó). Quan va morir fou enterrada a l’Abadia de Fontevrault.

Tomba de Elionor d’Aquitània a l’Abadia de Fontevrault

En aquesta abadia també hi té la seva tomba la princesa Inés d’Aquitània, mare de Peironelha d’Aragó (1136-1173)  que casada amb Ramon Berenguer IV esdevé Comtessa de Barcelona i reina dels regnes de la Corona d’Aragó, regnes en els que s’hi parlava occità, basc i català. La seva tomba es troba a  la catedral de Barcelona (Catalunya).

Quina relació té Elionor d'Aquitània amb Inés d'Aquitània i la seva filla, Peironelha, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona? Totes elles eren de la mateixa dinastia. En el meu llibre DOTZE  hi faig referència quan parlo de les monarquies bíbliques i la maledicció de Noè. Les considero bel·lònides i cristianes de Tradició Johanita i Tradició Baalita com la del rei Salomó. 

Damunt de l’orgue de la catedral de Bordeus hi ha un escut amb uns referents heràldics.

Què representen aquests referents heràldics de l’escut? A dalt a l’esquerra hi ha l’escut del regne de Navarra al costat dels quatre pals que representen els símbol del bel·lònides dels regnes de la Corona d’Aragó i principat de Barcelona. A sota del cantó esquerra hi viem el bou i la flor de lis. Ala dreta hi tornem a veure els quatre pals. Un castell i un animal que podria ser un lleó.

Escut reis de França

Escut del regne de França. Flor de Lis i escut del regne de Navarra. Joana I de Navarra (1273-1305) va ser reina de França. Ramon llull li va donar el llibre Arbre de Filosofia d’amor, escrit “en llengua volgar”.[1] Quina llengua parlava que no fos llatí? En quina llengua va escriure el català Ramon Llull el seu llibre? Entenia la reina de Navarra, regne de la Corona d’Aragó, el català? Ramon Llull també el donà  al rei de França marit de Joana de Navarra,[2] Felip IV El Bell. Però a ell li va donar traduït al llatí. Voldria que els lectors hi reflexionessin sobre això que acabo d’escriure.

I, també, que reflexionessin sobre el fet que alguns municipis d’Occitània, Regne d’Aquitània,  tinguin els quatre pals vermells i fons daurat a l’escut : Milhau, Bocanhera, Monsempron Libos, Cevenas,  Cancon, Saint Avold, Ais de Provença

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

---

[1] Pàgina 9 del llibre Arbre de Filosofia d’Amor de Ramon Llull. Editorial Barcino 1980

[2] Joana de Navarra https://ca.wikipedia.org/wiki/Joana_I_de_Navarra

Nota:

Originalment a la catedral romànica hi havia una verge negra i tenia representacions del Nou Testament: Maria coronada en el sentit de Coneixement celeste no de poder polític; Crist, el colom de l’Esperit sant relacionat amb el do de llengües i  els dotze apòstols. A les catedrals d’Europa no hi havia cap representació de Jahveh i la seva Llei a qui es fa referència  a l’Antic Testament. Els cristians càtars d’Occitània deien que Jahveh no era Déu, Déu – deien- és el Pare Celestial. Concepció relacionada amb la Tradició Johanita del Llibre de la Revelació o Apocalipsi i la Tradició Baalita del rei Salomó (constructor del temple dedicat al Senyor del Cel (Baal) i  a la seva esposa la Senyora del Cel (Astarteh), i els cavallers del Temple. Els 4 pals representen els 4 elements de la Creació (Aigua, Foc, Aire i Terra) i estaven presents en el Temple de Rei Salomó dedicat a Baal  i Astarteh (2R, 23-13)

De la reina Elionor d'Aquitània i altres reines relacionades amb Aquitània i els regnes de la Corona d'Aragó en parlo en el meu llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes. Així com la seva relació en les lluites de les dinasties bíbliques  de Tradició Johanita - que considero de Tradició Baalita-,  i  les de Tradició Jahvehita. La lluita és pot observar en la realitat política actual. 

També en vaig parlar a aquesta conferència que podeu escoltar clicant  aquí:

He observat que les guies de turisme de França quan parlen de "Bordeaux" no fan cap referència a l'occitanitzat i la llengua d'oc   quan parlen de la reina Elionor a la que anomenen Aliénor. El canvi de nom d'Elionor per Aliénor  talla unes arrels etimològiques que comporta una intencionalitat que vol esborrar l'arrel etimològica  que  es vol amagar sota la "francesitat" i el marc referencial de França i la llengua francesa o langue d'oil. Això que passa a Occitània-Aquitània, que es tapa sota el nom de França, també passa a Catalunya-Regnes de la Corona d'Aragó,  on es tapa amb el nom d'España y la llengua castellana. Es tapa un marc referencial vernaclístic i una concepció cultural configurada a partir d'una concepció zodiacalista de Déu - Abba, Eli, Baal- oposada a la creença de la Llei  "dogmàtica-constitucionalista" del Sinaí en la que es basa el Jahvehisme. La dialèctica amb la que analitzo la Realitat, amb criteri vernaclístic o indigeniste, està per sobre del marc referencial de les esquerres i les dretes pròpies del Materialisme Històric.

---

 

A Malta, la catedral té vuit capelles dedicades a les vuit llengües d'Europa. Una és la catalana. L'espanyola no hi és

 

Una catedral  a Europa

amb vuit capelles dedicades a les vuit llengües d’Europa

  Hi ha la capella de la llengua catalana i la de la llengua  provençal occitana. La capella de la "lengua española" no hi és

Una  capella està dedicada a les llengües dels regnes de la Corona d'Aragó. A l'altar hi ha un mural amb la bandera d' Aragó, Catalunya i Navarra (llengua èuscar, basc o euskara).Hi ha una altra capella dedicada a la llengua de La Provença, parla relacionada amb la llengua d’oc i Occitània).No hi ha cap capella dedicada a la llengua espanyola.Hi ha una capella que hi diu dedicada a la llengua de Castilla.Però els personatges que hi ha a les sepultures, un es diu Vilhena (escrit així amb “h” com es fa en occità, que probablement era del regne de León, un regne amb arrels occitanes, el mot León, és occità).I un altre es diu Manoel Pinto da Fonseca (probablement relacionat amb el regne de León i Galícia. He llegit un escrit a Wikipèdia on posa que era de Portugal).Aquests noms  de Vilhena i Manoel Pinto da Fonseca no són propis de la llengua de Castilla.En parlaré i aportaré arguments quan parli de la creació del Reino de Castilla i la seva forma “il·legal “ d’independitzar-se del Regne de León.La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el  1230, any en el qual Fernando III de Castilla es corona rei de Castilla i del regne de León el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries que tenien una llengua diferent de la de Castilla.

On és aquesta catedral amb les vuit capelles de les llengües que són vernacles d'Europa?

Crec que els haurien de pagar un viatge als actuals polítics europeus, i potser val la pena intentar-ho també amb los políticos españoles, que es neguen a reconèixer aquestes llengües – originàries, naturals o  vernacles- d’Europa al Parlament Europeu.

Detall del mural de l'altar amb Sant Jordi, els quatre pals del Casal de Barcelona bel·lònida  dels regnes de la corona d'Aragó 

i escut de regne de Navarra al costat dels quatre pals

Continuarà......

La catedral té dos referents molt significatius:

1.- El colom  present en el bateig de Crist per Joan en el riu Jordà, que representa el do de llengües de l'Esperit Sant. Significativament important en l'art romànic i en el Renaixement (Cristianisme basat en el Nou Testament del do de llengües, amb el vernaclisme que comporta i no pas en l'Antic Testament de la Llei de Jahveh)

2.- La icona de la verge negra Nostra Senyora de Filermes que van portar els cavallers, molts d'ells amb noms occitans i catalans, dels regnes de la Corona d'Aragó des de l'illa de Rodes on era la verge a dalt d'un turó  en el que el paganisme de cultura zodiacal hi tenia un temple dedicat al Sol. El nom Filermes, vol dir "Fil" (estimar) "Ermes" (s'associa a la "soledat" que buscaven els monjos. En català "erm" ( Lloc inhabitat. Lloc desert on hom es retira per menar la vida contemplativa. Els pares de l'erm)

       

Jordi Salat

Nota:

M'heu preguntat:

Pregunta:

On és aquesta catedral?

Resposta:

És la co-catedral de Sant Joan Baptista de Malta

Co-catedral de Sant Joan Baptista de La Valleta (actualment afrancesat com La Vallette) a Malta

Si hi entreu a internet veureu que aquesta cocatedral és plena de sepultures amb precioses làpides de marbre. No n'hi ha cap escrita en "lengua española" o sigui en "lengua castellana". N'hi ha una escrita en català. Us adjunto foto on s pot llegir el text. Es tracta del Gran Comanador de Catalunya (està tot en català menys Cataluña, però això és una altra qüestió ja que per parlar-ne he de parlar del rei Carles V d"d'Europa" ( Carles I dels regnes de la Corona d'Aragó per herència de la seva mare Joan, comtessa de Barcelona i reina de Castilla)  el qual va donar la illa de Malta, heretada amb els regnes de la Corona d'Aragó,  per part de la seva mare, a la que van fer passar per boja per a treure-la del poder que representava als regnes de la Corona d'Aragó. Aquest Gran Comanador de Catalunya era nascut a Mallorca i es porta el nom natural de "Es Catllar". Hi ha tombes de nobles dels regnes de la Corona d'Aragó, regits pel Principat de Catalunya dels Comtes de Barcelona, catalans, occitans, mallorquins, valencians, i...d'altres llocs que parlaré més endavant quan parli del r4egne de Lleó i Astúries i dels quatre regnes d'Andalusia   (he llegit a una enciclopèdia espanyola  que aquests regnes eren "comtats" del reino de Castilla. Com podia ser veritat això si el seu Princep o Infant era  Joan d'Aragó? I, el rei era l'occità Lluís de la Cerda, nascut a La Mota de Ròse, a La Provença el 1291?

Pregunta:

Castilla es va fer independent de forma il·legal? Quan i de qui?

Resposta:

El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del  Regne de Lleó  i del regne d'Astúries fins que es va independitzar d'aquest per passar a formar el Regne de Castella. De fet el títol reial el van agafar per matrimoni i no els corresponia. Així el sobirà català Ramón Berenguer IV, de la dinastía bel·lònida, en esdevenir Príncep dels regnes de la Corona d'Aragó i després el seu fill Alfons fou rei d'Aragó, va romandre com a comte-rei al seu domini inicial i, sempre respectant la legalitat, va mantenir per prudència el títol comtal; en canvi els comtes de Castella deixant la legalitat al marge, van adoptar el de reis (més important teòricament) i van ignorar el que els corresponia de comtes.

Comtat de Castella

Pregunta: 

Molts militars encarregats de defensar l’illa de Malta eren catalans. Es cert?

Resposta: 

Si!  Eren " germans cavallers" de l'Orde militar de sant Joan de Jerusalem. Els Pera, que també estan enterrats al monestir de Santes Creus, els Cotoner, els Perellós.....I, d'altres eren occitans com el que porta el nom de La Vallette  que era del municipi occità de Carcí (Quercy en francès) el qual donà nom a la capital,  era d'un municipi occità i de llengua occitana no francesa. De les centenars de làpides que hi ha a la catedral, una està escrita en català ficada en un lloc tant important com l'Oratori sota un quadre de Caravaccio i era del Gran Comanador de Catalunya, de nom Es Catllar, nascut a Mallorca.

Extret del llibre DOTZE

• Jordi Salat

Si! Els Pera, que també estan enterrats al monestir de Santes Creus, els Cotoner.....I, altres eren occitans com el que porta el nom de La Vallette que donà nom a la capital, que era d'un municipi occità i de llengua occitana no francesa.....De les centenars de làpides que hi ha a la catedral, una està en català ficada en un lloc tant important com l'Oratori sota un quadre de Caravaccio i era del Gran Comanador de Catalunya