Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Papa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Papa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de juliol del 2025

Qui és el "Papa" de la Mitja Lluna, entès com a Líder Espiritual?

 

Imam Khomeini

1979

El seyyed [1]Ruhol·lah Khomeini (Persa: روح‌الله خمینی), àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini ( 17 de maig del 1900 –  3 de juny del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohamad Reza Pahlavi el darrer  Xa de Pèrsia.

Khomeini, considerat un dirigent espiritual per molts musulmans xiïtes, va governar l'Iran des del triomf de la revolució el 1979 fins a la seva mort el 1989. A l'Iran, oficialment hom denomina Khomeini imam més que no pas aiatol·là, cosa que també fan els seus seguidors. El 1979 la revista Time Magazine va nomenar-lo  l’Home de l’Any.

A partir d’aquell moment d’islam  va fer una eclosió i s’ha escampat per tot el món

1978

Malaquies (Armagh, Irlanda, 1094- Claravall, 1148), la llengua vernacla gaèlic  Máel Maedóc. Malaquies significa «àngel del Senyor»

Se li atribueix una llista  de papes relacionats a Llibre de les Profecies, un text apòcrif  de la darreria del segle xvi que revelaria les identitats dels papes fins al final dels temps. 

"Profecia de Sant Malaquies" és un dels textos més misteriosos i fascinants que ha circulat entre els creients i els escèptics durant segles. Una de les profecies fa referència al Papa de la Mitja Lluna.

Pel que fa a la "profecia sobre el Papa de la Mitja Lluna" va dir que aquest es faria present l’any 1978

Coincidència entre la data de la profecia de Sant Malaquies i l’esclat de l’Imám  Khomeini com a líder espiritual?

També va dir que el Papa anterior seria el de Flors Florum i va coincidir amb l’època de la cultura hippy en temps del Concili Vaticà I que va posar en valor les llengües vernacles.

També va dir que el posterior seria anomenat el "De Laboris Solis". I també en parlaré. Podria ser un papa zodiacaliste com l'occità Silvestre II l'any 1.000, monjo del monestir de Santa Maria de Ripoll?

Avui li he fet unes preguntes a la IA i m'ha donat unes respostes molt interessants relacionades amb el vernaclisme i l'Apocalipsi de Sant Joan que està relacionat amb  el cristianisme hel·lenista de l'art romànic català.

Reflexiono sobre aquestes “coincidències”.

Potser hauríem de dir “evidències”.

Escolteu, llegiu i reflexioneu....


2


Què diu la Intel·ligència Artificial?

Quan li he preguntat sobre la possible interpretació del Imam Khomeini com a líder espiritual  en relació a la profecia de Sant Malaquies per l'any 1978, GPT m'ha dit això:

De la mitja lluna: la revolució islàmica de 1979

El 1979 amb el retorn de l’aiatol·là Khomeini i l’establiment d’una república islàmica teocràtica.

El lema De medietate lunae encaixa de manera inquietant amb aquest fet:

·       La mitja lluna és símbol universal de l’Islam.

·       La revolució islàmica marca un retorn de l’autoritat religiosa a l’escena política mundial.

·       El rahbar, guia suprem de la nova teocràcia, assumeix un paper anàleg a un papa, però dins l’òrbita islàmica i xiïta.

Més que identificar només un papa, el lema s’obre a una lectura universal: l’any de la mitja lluna no només clou un papat, sinó que inaugura un nou eix religiós mundial.


3

Què diu la Intel·ligència Artificial del proper "Papa"

 DE LABORIS SOLIS?

 Va posar dates Sant Malaquies a la seva llista de Papes? La resposta és, no. Les dates assignades als Papes ho han ficat autoritats catòliques posteriors en funció dels papes que anaven nomenant ells.

Per tant, considero correcta la resposta que ha donat la IA:

"Més que identificar només un papa, el lema s’obre a una lectura universal: l’any de la mitja lluna no només clou un papat, sinó que inaugura un nou eix religiós mundial"

Hem d'observar els líders espirituals a escala mundial no solsament dins de l'Església Catòlica de Roma i els seus "papes".

Llista de líders espirituals de Sant Malaquies. No hi ha dates.


Observar les evidències ajuda el Seny a discernir què es veritat i què és falsedat. 

Faré una interpretació personal i amb IA dels moment històrics, posterior a De la medietate lunae, que és el De labore Solis (època que relaciono amb la cultura de llengua catalana i occitana, la seva  l'arrel hel·lenística i santjoanista  pròpia  del llibre de la Revelació  o Apocalipsi). 
També  escriuré sobre l'anterior època que és De Flors Florum la qual va coincidir amb l'època dels hippies, el Concili Vaticà II i l'òpera rock Jesu Chist Superstar.


DE LABORE SOLIS

 Continuarà...



 

Jordi Salat


[1] Sàyyid (àrab سيدsayyid; en plural سادةsāda) és un mot àrab que literalment significa ‘senyor’. En el món àrab es fa servir amb una connotació de respecte referint-se a les persones importants, com al  Magrib, on se'ls diu sidi (una contracció de sayyidi, que vol dir “el meu senyor, senyor meu, monsenyor”). N'és un altre exemple el sobrenom de Rodrigo Díaz de Vivar,  el Cid, un famós cavaller del segle XI; el seu sobrenom deriva d'as-sàyyid, que vol dir “el senyor”. As-sàyyid es fa servir també com a títol o com a forma per adreçar-se a un príncep. Sàyyid també s'empra com a epítets de Crist, anomenat as-Sàyyid  “el Senyor” i de la Verge Maria, as-Sàyyida  “la Senyora”.

 

dijous, 6 d’agost del 2020

La Bisbal d'Empordà i Occitània 2

La Bisbal d’Empordà i Occitània

Església, Interior de l’església i concepció lingüística espiritualista

L’interior de l’església parroquial de La Bisbal, l’església de Santa Maria, em va recordar l’església del Santuari d’El Miracle centre religiós del municipi de Riner a prop de Solsona ja que té om una mena de balcons  a la part superior dels costats de la nau. A l’església del  Miracle hi ha un altar lateral amb un interessant i significatiu retaule protagonitzat per l’Esperit Sant.[1] 


La referència a l’Esperit Sant és molt significativa i pròpia de l’art romànic i identifica l’ensenyança cristiana del do de llengües que es celebra per la Pentecosta.

 

Retaule Sant Esperit . Pere Serra. La Seu de Manresa[2]

 

En el cas de l’església de La Bisbal,  la referència a l’Esperit Sant es pot veure en el vitrall de la rosassa que coincideix en la part interior de l’escut amb la bandera occitana que hi ha a la façana.



Els Apòstols autèntics tenien el do de l’Esperit Sant i parlaven i predicaven en la llengua de cada territori on anaven;  la llengua dels cristians espiritualistes és la llengua vernacla, no és la llengua materna. 

Aquest cristianisme espiritualista, que és el del Nou Testament, el de Sant Pau, Sant Joan i Maria, mare de Crist, té en el colom  el referent a l’Esperit Sant. 

El cristianisme d’arrels occitana, relacionada amb els càtars o cristians albigesos,s’identificava amb aquesta tradició, però  no s’identificava amb la tradició de l’Antic Testament  que parla de Jahveh i Moisès, els quals no sabem en quina llengua van  parlar, encara que es creu que va ser només en hebreu, però sabem que no van parlar del do de llengües ni de l’Esperit Sant. 

Quina era la concepció cristiana que tenien els bisbes que predicaven a La Bisbal? Sabem que els bisbes de la Bisbal eren de Girona, i que estaven relacionats amb el rei  templer Jaume I de la Corona d’Aragó el qual era nascut a Montpeller, i per tant, era occità, ja que Montpeller és una ciutat d’Occitània.

Sabem que la concepció cristiana dels templers era la dels cristians espiritualistes, no era la dels jahvehïtes. I sabem que on hi ha templers hi ha verges negres, i em ve al cap el pensament de que probablement  en aquesta església de a La Bisbal  en els orígens deuria haver-hi una verge negra. Els bisbes de La Bisbal eren bisbes de Girona i a la catedral de Girona hi havia una verge negra, Nostra Senyora del Bell Ull.


He cercat informació sobre aquesta església i no he vist cap referència sobre la creu occitana ni al vitrall sobre la Pentecosta.[3]  Hi llegeixo això: La primitiva església de Santa Maria de la Bisbal fou consagrada l'any 904 pel bisbe de Girona i enderrocada el 1701 i posteriorment reconstruïda amb materials de l’anterior. D'estil barroc, és un edifici d'una sola nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. La portalada principal data de 1757 i porta l'escut de la Bisbal; el campanar alt i esvelt fou acabat el 1770 i és un dels signes d'identitat de la ciutat.

Donat que el tema  de la creu occitana a sobre la porta d’entrada de l’Església el trobo interessant, cerco l’adreça de  l’Oficina de Turisme  per anar-hi a demanar  informació. Resulta que aquesta oficina està en un castell del qual en desconeixia l’existència. M’hi adreça i pregunto per la creu occitana. Em diuen que és una creu cristiana, la creu del bisbe ja que com el nom del municipi indica era residència de bisbes. Se m’acudeixen diverses preguntes però com ja era l’hora en que tancaven l’oficina vaig deixar-les  per l’endemà en que m’havia proposat visitar el castell.

Castell Palau a La Bisbal d’Empordà

Vaig agafar un fulletó amb informació turística el qual tenia a la portada una foto de la porta d’entrada al castell  amb un escut a sobre on hi posava “Castell Palau”. Castell Palau, de qui – em pregunto-. Qui hi vivia?


Continuarà....

La Bisbal d'Empordà i Occitània 1


Jordi Salat


dijous, 1 de novembre del 2018

De Moisès fins els Papes Borgia i el simbolisme del bou


Des de Moisés als Papes Borgia

El Vedell d’Or i el simbolisme del bou com a fil conductor amb 

clau catalana i bel·lònida, de la Corona d’Aragó i Europa.


L’Adoració del vedell o bou d’or. Nicolàs Poussin. Observem que al seu voltant s’hi balla una dansa circular, també dita ball rodó o  “sardana” a Catalunya.


                         El bou en l’escut dels Borja                     Europa i el toro en la mitologia grega



Revista La TortugaAvui núm. 74 pagina 7 a 10

CONTINUACIÓ CAPÍTOL 4
Revista La TortugaAvui  núm. 75 pàgina 26 a 30

CONTINUACIÓ CAPÍTOL 5
 Revista La TortugaAvui  núm. 76 pàgina 26 a 29

CONTINUACIÓ CAPÍTOL 6.1
 Revista La TortugaAvui núm. 77 pàgina  26 a 29

CONTINUACIÓ CAPÍTOL 6.2
Revista La Tortuga Avui núm 78 pàgina 30 a 35

CONTINUACIÓ CAPÍTOL  6.3
Revista La TortugaAvui  núm. 79 pàgina 22 a 27

CONTINUACIÓ CAPÍTOL  6.3 SEGONA PART
Revista La TortugaAvui núm. 80 pàgina 36 a 42

CONTINUACIÓ CAPÍTOL 6.4
Revista La TortugaAvui núm 81 pàgina 28 a 34 


Jordi Salat

Canal Youtube

Blog Vernacle