Els càtars de la Vall de Ribes
Turisme Cultural que relaciona Catalunya i Occitània
Nevà
Nevà
És un poble agregat al municipi de Toses, a la Vall de
Ribes, comarca catalana del Ripollès, situat al costat de Planoles. A la Vall
de Ribes hi ha diversos castells i esglésies romàniques relacionades
històricament i culturalment amb altres de la banda nord del Pirineu. Planès de
la Vall de Ribes, té el seu poble homònim Planès del Conflent.
Història
Un noble local Hug de Nevà, va ser un conegut com a
càtar a final del segle XIII, així com també altres nobles que apareixen com a
feudataris a la Vall de Ribes. Hi ha la creença popular que les ruïnes
escampades per l’obaga de la vall entre
Nevà i Planoles pertanyen a antics recintes càtars. També les runes de
l’anomenat “El Convent” a prop de Can Baldrich, situat sobre un puig voltat d’avellaners amb una
encantadora panoràmica.
Església de Nevà
L’església de Sant Cristòfol és un temple romànic del segle XI,
del que resten dempeus les parets i el campanar. En el segle XVIII fou abandonada per trobar-se en
estat precari, i la parroquialitat fou traslladada a una nova església dedicada
a la Mare de Déu del Carme situada dins el nucli i a l’extrem oposat del poble
respecte la primera. Aquestes runes ens traslladen de manera evocadora al temps
en que Nevà fou habitat per càtars, coneguts també com a
“Perfectes” o “Bonshomes” d’on
probablement ve la presència del cognom “Bonshoms” que trobem en
famílies habitants de la Vall de Ribes.
Creu relacionada amb l’antiga església dels càtars
El catarisme i la fe
dels càtars.
A nivell doctrinal, el càtars,
anomenats també cristians albigesos per la seva relació amb la ciutat de l’Albí
a Occitània, s’identificaven amb les ensenyances evangèliques del Nou Testament
que ens parla de Crist, però no s’identificaven amb l’Antic Testament que ens
parla de Jahveh.
”Jahveh no és Déu – deien-, Déu és el Pare Celestial i no són el mateix”
Per a ells el llibre de Déu era la Creació – la Naturalesa i el Cosmos- no eren les Taules de la Llei de Jahveh entregades a Moisès en el mont Sinaí.
”Jahveh no és Déu – deien-, Déu és el Pare Celestial i no són el mateix”
Per a ells el llibre de Déu era la Creació – la Naturalesa i el Cosmos- no eren les Taules de la Llei de Jahveh entregades a Moisès en el mont Sinaí.
La seva concepció del
cristianisme, que alguns historiadors l’anomenen gnòstic o zodiacaliste es va
avançar en 300 anys a la concepció cristiana del Renaixement que és l’època
artística i cultural que dóna inici a
l’Edat Moderna en el segle XVI en la que
es reflecteixen els ideals del moviment Humaniste que definia els valors i
principis de la identitat d’Europa.
Estan relacionats amb la poesia i la música
dels trobadors;tenien el seus rituals, per a ells eren “sagraments”, com és el
cas de la imposició de mans, l’ endura i el consolament; valoraven
especialment el “do de llengües, que es
representa icònicament amb el simbolisme del colom i les llengües de foc sobre
el cap dels apòstols cristians.
Parlaven amb la llengua d’oc a Occitània i creien que els cristians parlen en la llengua de cada lloc, les llengües vernacles o naturals, per la gràcia infosa de l’Esperit Sant fet que celebraven per la Pentecosta.
Llegien l’Apocalipsi de Sant Joan, interpretat en sentit al·legòric, al qual consideraven autèntic Llibre de la Revelació de Déu en contraposició a la Revelació de Jahveh en el mont Sinaí.
S’autoanomenaren l’església de l’Amor, en contraposició a l’església de Roma. Amor és Roma escrit a l'inrevés. Per això també eren coneguts com a "fidels d'Amor"
Parlaven amb la llengua d’oc a Occitània i creien que els cristians parlen en la llengua de cada lloc, les llengües vernacles o naturals, per la gràcia infosa de l’Esperit Sant fet que celebraven per la Pentecosta.
Llegien l’Apocalipsi de Sant Joan, interpretat en sentit al·legòric, al qual consideraven autèntic Llibre de la Revelació de Déu en contraposició a la Revelació de Jahveh en el mont Sinaí.
S’autoanomenaren l’església de l’Amor, en contraposició a l’església de Roma. Amor és Roma escrit a l'inrevés. Per això també eren coneguts com a "fidels d'Amor"
La croada contra els
albigesos
Va ser una campanya militar de
grans dimensions iniciada per l'església catòlica de Roma per perseguir i
eliminar el catarisme a Occitània. Una de les principals
conseqüències polítiques fou l'eixamplament del domini dels nobles Capets
francesos que parlaven amb llengua d’oil
(francès) i no llengua d’oc (occità) eliminant el domini dels nobles
Bel·lònides occitans i catalans, i frenant l'acció política de la Corona
d’Aragó vers Occitània.
La croada va
iniciar el seu final a la Batalla de Murèth
(1213), on van perdre els aragonesos, amb el rei català, nascut a Montblanc
(1196), Pere el Catòlic[, comte de Barcelona (Catalunya) i
Senyor de Montpelhièr (Occitània), rei Pere
II d'Aragó i Pere I de
Catalunya.
Uns historiadors diuen que les tropes de la Corona d’Aragó van perdre la batalla perquè el rei Pere el Catòlic havia passat la nit bevent i fornicant. Altres historiadors, diuen que van perdre perquè les tropes estaven cansades després del llarg viatge des de Al Andalús, on havien combatut i guanyat heroicament a la Batalla de las Navas de Tolosa (1212) que va tenir lloc a prop de Jaén, actualment Andalusia, on participaren voluntaris occitans i catalans.
D'aquí ve que a Sevilla hi hagi una església amb el culte a Nostra Senyora de Rocamador (Roca Amador), una verge negra d'Occitània relacionada amb els càtars i amb el franciscà, gran pensador cristià de llengua catalana que feia poesies en occità com a trobador, el català de Mallorca, Ramon Llull. I a la catedral de Jerez de la Frontera, en el segle XIII, el culte a la verge negra Nostra Senyora de la Mercè, patrona de Barcelona, capital de Catalunya. Mercè, que molta gent es pensa que es francès (langue d'oil) en realitat és un mot occità que vol dir gràcies.
Uns historiadors diuen que les tropes de la Corona d’Aragó van perdre la batalla perquè el rei Pere el Catòlic havia passat la nit bevent i fornicant. Altres historiadors, diuen que van perdre perquè les tropes estaven cansades després del llarg viatge des de Al Andalús, on havien combatut i guanyat heroicament a la Batalla de las Navas de Tolosa (1212) que va tenir lloc a prop de Jaén, actualment Andalusia, on participaren voluntaris occitans i catalans.
D'aquí ve que a Sevilla hi hagi una església amb el culte a Nostra Senyora de Rocamador (Roca Amador), una verge negra d'Occitània relacionada amb els càtars i amb el franciscà, gran pensador cristià de llengua catalana que feia poesies en occità com a trobador, el català de Mallorca, Ramon Llull. I a la catedral de Jerez de la Frontera, en el segle XIII, el culte a la verge negra Nostra Senyora de la Mercè, patrona de Barcelona, capital de Catalunya. Mercè, que molta gent es pensa que es francès (langue d'oil) en realitat és un mot occità que vol dir gràcies.
Hi ha historiadors
que estableixen la hipòtesi que el catarisme és una antiga forma de
creença basada en conceptes zodiacalistes i naturalistes sorgida durant els
primers temps del cristianisme, la qual, en unes circumstàncies favorables, va
renéixer, d'una manera simultània, a Orient i a Occident vers l'any 1.000.
És
molt significatiu que en aquest temps el
Papa de Roma,màxima autoritat del cristianisme, Silvestre II, fos un occità, Gerbert d’Orlhac, que va estudiar al Monestir català de Santa Maria de Ripoll, a la comarca
on està ubicada la Vall de Ribes, i que això passés al voltant d’uns temps en
que hi vivien càtars com el noble Hug de Nevà.
Bibliografia sobre el tema càtar:
“Cercamón”
de Lluis Racionero Grau
“Los Cátaros“ de René Nelli
“Los Cátaros“ de René Nelli
“El
Geni d’Oc” de Simón Weil
“El
veritable rostre dels càtars” d’Anne Brenon
“Les femmes cathares “ d’Anne
Brenon
COM ARRIBAR AL CONVENT DELS CÀTARS
1
Si pot anar des de Nevà, pel camí que surt de darrera de l'església.
2
Si pot anar des de Can Gasparó de Planoles, per un caminet que surt des del pàrquing
3
Si pot anar des de l'Alberg Maristes de Planoles que està a prop de l'estació del tren.
Recomanem visitar l'església romànica de Sant Vicenç de Planoles
Fotos del prat i les runes dels convent dels càtars
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
El romànic de la Vall de Ribes
Els castells de la Vall de Ribes (i els castells càtars d'Occitània)
Els ibers de la Vall de Ribes
La cuina autòctona de la Vall de Ribes
Hug de Nevà i els nobles de la Vall de Ribes (i Comarca d'El Ripollès)
Les verges romàniques i negres de la Vall de Ribes ( i la Comarca d'El Ripollès) i les verges negres d'Occitània
Llegendes de la Vall de Ribes (i la Comarca del Ripollès) i Occitània.
Sant Gil, de Núria, no era grec, era occità?
Otger Cataló de Montgrony (El Ripollès. Catalunya) i Holger Danske de Dinamarca
El nom original de Núria era N´Uria ( Derivat d'un mot iber, o del basc "Ur" que vol dir aigua, o del mot camita "Ur" de Caldea, la terra d'Abraham?
Sant Gil
Sant Geli comtat de la Provença(Occitània)
Abadia de Sant Geli (Occitània)
Sant Gil
Sant Geli comtat de la Provença(Occitània)
Abadia de Sant Geli (Occitània)
L'abadia de Sant Geli
(en francès Saint-Gilles) és al centre de la població francesa de Sant Geli (municipi del Gard), a la regió d'Occitània. Està dedicada a Gil l'Eremita, el seu fundador i primer abat.
Aquest lloc ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, dins del conjunt de monuments que formen part del Camí de Sant Jaume,
