dijous, 1 de novembre de 2018

De Moisès fins els Papes Borgia i el simbolisme del bou


Des de Moisés als Papes Borgia

El Vedell d’Or i el simbolisme del bou com a fil conductor amb 

clau catalana i bel·lònida, de la Corona d’Aragó i Europa.


L’Adoració del vedell o bou d’or. Nicolàs Poussin. Observem que al seu voltant s’hi balla una dansa circular, també dita ball rodó o  “sardana” a Catalunya.


                         El bou en l’escut dels Borja                     Europa i el toro en la mitologia grega



Revista La TortugaAvui núm. 74 pagina 7 a 10

CONTINUACIÓ CAPÍTOL 4
Revista La TortugaAvui  núm. 75 pàgina 26 a 30

CONTINUACIÓ CAPÍTOL 5
 Revista La TortugaAvui  núm. 76 pàgina 26 a 29

CONTINUACIÓ CAPÍTOL 6.1
 Revista La TortugaAvui núm. 77 pàgina  26 a 29

CONTINUACIÓ CAPÍTOL 6.2
Revista La Tortuga Avui núm 78 pàgina 30 a 35

CONTINUACIÓ CAPÍTOL  6.3
Revista La TortugaAvui  núm. 79 pàgina 22 a 27

CONTINUACIÓ CAPÍTOL  6.3 SEGONA PART
Revista La TortugaAvui núm. 80 pàgina 36 a 42

CONTINUACIÓ CAPÍTOL 6.4
Revista La TortugaAvui núm 81 pàgina 28 a 34 


Jordi Salat

Canal Youtube

Blog Vernacle


dimarts, 17 de juliol de 2018

Sumer i Catalunya: La Sagrada Família



Només proposo que mireu les imatges i feu pensaments - de forma reflexiva, natural i raonable- amb el vostre propi criteri interior.
Interpretar bé
Entendre bé
Viure bé
Anar més enllà.

Potser hauriem de dir "anar més amunt", per l'Escala de l'Existència, la llulliana Escala de l'Enteniment.
Lo universal, és lo essencial.
Reivindico la utilització de l'article "lo" per la llengua catalana.
La palmera, símbol zodiacal relacionat amb el culte al Sol. La trobem en la cultura de Sumer com a columna entre "la sagrada família" formada per Enlil i la seva esposa Ninlil.

La palmera, símbol zodiacal relacionat amb el culte al Sol. La trobem en el temple de "la  Sagrada Família"  de Barcelona (Catalunya) , formada per Josep i Maria, fet per Antoni Gaudí. Porta del neixement. Se l'anomena de la següent manera:

La columna de Jesús

Aquesta columna amb forma de palmera serveix de base a l'escena de la Nativitat. 

Al damunt hi ha una estrella.
Néixer de dalt, .....Jesucrist a Nicodem

T'ho ben asseguro, ningú no pot entrar al regne de Déu si no neix de dalt; de la carn en neix carn, de l'esperit en neix esperit.
— Evangeli de Joan 3, 5-6
Els fariseus eren jahvehites i seguien l'antic Testament i la llei de Moisès (Jahveh i el Sinaí).
Els cristians eren abbahites i seguien el Nou Testament,  l'Esperit del Pare Celestial ( Abba) i el Sermó de la muntanya)


En alguns documents històrics, aquesta tríada apareix relacionada amb tríada mesopotàmica integrada per:
Bel, Bèlit i Sin
Bel, vol dir "Senyor del Cel"; Bèlit és la seva esposa i Sin el seu fill.

També podem trobar aquesta tríada a  la cultura d'Egipte a la família integrada per Osiris, Isis i Horus.

Com hem d'interpretar-ho?


Seny, Senyor, Senyora...?

Alguna relació de les mitologies "Bel", "Bèlit" i "Sin", amb els bel·lònides, els comtes de Barcelona relacionats amb el comte "Bel.ló de Carcassona a Occitània i la llengua d'Oc? Alguna relació entre Occitània i Henoch o Enoc?


Interpretar bé

Entendre bé
Viure bé
Anar més enllà...
Potser hauriem de dir "anar més amunt", per l'Escala de l'Existència, la llullianana Escala de l'Enteniment.

Discernir en els texts lo que és al·legòric - diguem-ne "paràboles" -, i lo que és literal.


Lo universal, és lo essencial.

Lo essencial, és  també zodiacal
Detall del xiprer de la Sagrada Família de Gaudí amb dues  significatives escales

Escala de l'Enteniment de Ramon Llull obra de J.M. Subirachs. Montserrat.


Només plantejo fer una anàlisi amb un criteri  que fa sincretisme, que és, al meu entendre, la visió del món o de la cultura, basada en la fusió d'elements que corresponen a diverses cultures.  


dilluns, 2 d’abril de 2018

Viatge a Muret (Occitània)



He estat a Muret aquest 31 de març de 2018, i he observat uns detalls que exposo perquè si em llegeix algú de Muret amb sensibilitat per la veritat històrica m'agradaria que pogués fer gestions adients a veure si es poden corregir: 

1.- Els plafons del museu on s'explica la Batalla de Muret estan escrits només en langue d'oil (francès) no estan en occità que és la llengua pròpia, vernacla i natural d'aquesta ciutat occitana.
2.- El nom del rei català que va combatre a la batalla de Muret "Pere I de Catalunya" nascut a Montblanc (Tarragona) i II d'Aragó, només hi consta com a "Pierre II d'Aragon" S'hi ha censurat la catalanitat del rei.
Afegeixo fotos de l'Avinguda principal del poble dedicada al rei nascut a Catalunya, Pere I de Catalunya, però només hi consta el nom de Pere II d'Aragon. Hauria de posar "Avinguda del Rei Pere I de Catalunya i II d'Aragó" .I, sense afrancesar el seu nom de pila que era "Pere" i no "Pierre" ( Ni en espanyol "Pedro" la llengua oficial de la Corona d'Aragó no era pas tampoc l'espanyol)
Si que trobaria encertat que també es posés "Pèire" en occità. Així com que el nom del municipi també estigués ecrit en occità "Mureth"

L'adulteració dels mots comporta una adulteració de la veritat històrica. 

Cal ser fidel a la veritat històrica, entre d'altres coses, perquè unes arrels adulterades comporten una fruita verinosa que fa mal i no es pot païr.


A la sortida del poble, a una rotonda hi ha un monòlit que fa referència a la batalla de Muret. A l’oficina de turisme van dir-me que aquest monòlit  abans d’ara estava  situat en el prat on va tenir lloc la batalla però el van traslladar quan allí va fer-hi un polígon industrial.



Qué va ser la batalla de Muret?
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213 d i que va enfrontar al comte Ramon VI de Tolosa i els seus aliats: Pere el Catòlic, Pere I de Catalunya i II d’Aragó, Bernat V de Comenge, i Ramon Roger I de Foix,  contra els creuats i les tropes de  Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Creuada albigesa contra els càtars. Simó de Montfort va guanyar la batalla, en la qual va morir el català Pere el Catòlic. La batalla de Muret va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana en aquesta regió. Així com una idea de com construir l’Europa de les nacions naturals o vernaclístiques. Al meu entendre, l’actualitat política a Europa amb pobles demanant referèndums d’autodeterminació com és el das de Catalunya, Còrsega, Véneto, Euskadi, etc., demostra que l’esperit de Muret està viu i va sobreviure a la derrota de la batalla del segle XIII. 

Després de 700 anys, ha reverdit el llorer tal com profetitzà una antiga llegenda relacionada amb el castell de Montsegur i el pensament càtar. Un pensament,  que es considera cristià perquè creu en les ensenyances  del Pare Celestial del Nou Testament i que rebutja la Llei de Jahveh de l’Antic Testament.

Jordi Salat

divendres, 2 de febrer de 2018

Entrevista a Ràdio Crítica



RÀDIO CRÍTICA

Catalunya Nació Vernacla