EL DIA DE NADAL

 

 EL DIA DE NADAL

QUÈ CELEBREM PER NADAL?

Ens han adulterat  el sentit, el  marc referencial i el significat original  de Nadal

1

Nadal i el nèixer de dalt. 

Cal que nasqueu de dalt (Bíblia. Ev. segons Sant Joan 5,6)

 

 

Detall Art Romànic. Església catalana

Detall del quadre Bateig de Crist per Sant Joan Baptiste.  

Verrocchio i Leonardo da Vinci

El primer que ens cal fer és situar el fet en el seu context.  El Nadal s’associa al naixement d’un nen en terres de Galilea. Analitzem qui vivia a Galilea i quina cultura hi havia.

Constatem que era terra on hi vivia el poble camita, descendents de Cam, on es parlava galileu.

Es diu que allí hi va néixer un nen per obra i gràcia de l'Esperit Sant, un naixement “espiritual”.

Aquest naixement havia estat  anunciat per un arcàngel. Aquest arcàngel que es presentà com a “Gabri-El” va dir que  a aquest nadó se li posés el nom de “Emmanu-El” (l'arcàngel no va dir que li posessin “Jesús”)

Anunciació. Fra. Angèlic. Observeu detall del colom en el raig a sobre del cap de l'arcàngel.( I observeu també l'oreneta. Parlaré del seu simbolisme quan parli de la verge negra de  "Nostra Senyora" de Queralt a Berga) 

Continuarà.....

El Nadal té un significat concret i és part d'un cicle o camí de realització espiritual personal i nacional.

Anunciació.

Visita a Elisabeth.

Naixement.

Epifania ( Adoració tres mags. Ni n'hi havia cap de negre)

Matança infants nascut en el mateix temps dins dos anys.

Exili a Egipte.

En el centre una icona significativa com a "reina del cel" ( quan són negres simbolitzen la nit )

El camí segueix:

Sermó de la muntanya

Presentació al Temple

Judici jutges del dogma de la Llei de Jahveh

Condemna

Crucifixió

Esperit Sant

Parusia

Bon Nadal. Nadal és una "celebració" no és una " festa". Han tapat "lo sagrat" amb "lo festiu"

 

Bon Nadal.

No són "festes" és una "celebració" d'un referent cultural concret.

Això de "Bones Festes" ho han posat de moda els adulteristes i especialment els que són d'esquerres i ateus.

El Nadal té un significat concret.

Anunciació.

Visita a Elisabeth.

Naixement.

Epifania ( Adoració tres mags. Ni n'hi havia cap de negre)

Matança infants nascut en el mateix temps dins dos anys.

Exili a Egipte.

En el centre una icona significativa com a "reina del cel" ( quan són negres simbolitzen la nit )

Consulta al chatGPT:

—Quina

diferència hi ha entre celebració i festa

La diferència entre celebració i festa és sobretot de to, abast i intenció, encara que sovint es puguin superposar.

Celebració

És un terme més ampli i abstracte.
Fa referència a l’acte de commemorar o honorar alguna cosa que es considera significativa.

• Pot ser interna o externa
• Pot ser solemne, íntima o simbòlica
• No implica necessàriament alegria sorollosa ni activitats lúdiques

Exemples:

• Celebració d’un aniversari amb un sopar tranquil
• Celebració litúrgica (una missa, un ritu)
• Celebració d’un assoliment personal o col·lectiu
• Celebrar el solstici, la memòria d’un fet, una idea o un valor

Celebrar vol dir donar valor i sentit.

Festa

És un terme més concret i visible.
Designa una manifestació externa, habitualment col·lectiva i alegre, amb activitats lúdiques.

• Música, dansa, àpats, jocs, rituals populars
• Té una dimensió social i comunitària
• Normalment implica interrupció de la rutina

En resum

• Celebració = el sentit (per què, a qui i què honorem)
• Festa = la forma (com ho expressem col·lectivament

Els adulteristes.....

Han tapat "lo sagrat" amb "lo festiu"

Que la reflexió ens alliberi de l'engany.

Reflexionem-hi.....

EL DIA DE NADAL

Continuarà.....

"El Pessebre" de Pau Casals. Fem-ne tradició de Nadal al Temple de la Sagrada Família de Barcelona

TRADICIONS  CULTURALS EN LLENGUA CATALANA

AMB IDENTITAT NACIONAL I  SENTIT INTERNACIONAL

"El Pessebre" de Pau Casals 

Un Oratori de nadal català, amb sentit internacional

Aquest any 20121 des del 8 de Desembre tenim un estel  de dotze puntes a dalt d' una torre del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona dedicada a Maria.

Continuo reivindicant que es programi l'audició de l'Oratori El Pessebre de Pau Casals i  Joan Alavedra al Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona.

Podeu escoltar l'Estel de l'Oratori de Pau Casals i Joan Alavedra

Per Nadal, s'escau de programar audicions musicals al Palau de la Música Catalana. Al llarg dels anys s'hi han programat l'oratori de Bach i l’oratori “El Messies” de Händel.

A diverses ciutats d'Europa és tradicional programar-hi un concert musical per nadal.

Alguns d'aquest concerts es retransmeten per televisió arreu del món amb grans audicions. Alguns d'aquest concert els he vist a la Televisió de Catalunya, la TV3 i altres televisions.

A mi em sembla que hauria de ser tradicional retransmetre des de Catalunya a tot el món per Nadal, l'Oratori  El Pessebre  amb música de Pau Cals i  lletra en català de Joan Alavedra. 

S'ha d'esperar a que Catalunya esdevingui independent de l'Estat del Reino de España per a fer-ho?

No sé si han programat l'oratori "El Pessebre" del català Pau Casals.

He pensat que seria testimoni de catalanitat i identitat vernaclística de Catalunya que s’instaurés la seva audició com una tradició nadalenca catalana a Barcelona.

Fer-ho al Palau de la Música Catalana seria un bon lloc. No obstant, també he pensat que podria fer-se en el Temple Expiatori de la Sagrada Família de Gaudí. Donaria un ressò internacional a la cultura en llengua  catalana i un referent  identitari de Catalunya al món.

El Pessebre, a  més a més de prestar-se a parlar del tema identitari religiós cristià,  però relacionat amb la concepció cristiana de la Tradició Johanita, pròpia dels regnes de la Corona d'Aragó i present en l'art romànic que és el que fa referència la celebració del Nadal, i les seves diverses interpretacions espiritualistes, zodiacalistes[1] amb afinitats amb determinades celebracions paganes i dogmàtiques que anteposen l’obediència a les lleis – interpretades sovint de forma adúltera, degenerada i hipòcrita per les autoritats eclesiàstiques oficials -  abans que el testimoni del pensament, sentiment i voluntat de  l’esperit que ens bateja a nivell personal i nacional, també es presta en el cas de Pau Casals a parlar del tema identitari català, l’exili, la República, - potser hauríem de parlar de la “República de l’Esperit en el cas cristià-, la situació política en el passat, en el present i en els ideals del futur que es vol construir. Un d’aquest ideals, la pau, relaciona parlament a la seu de la ONU seguint una tradició catalana que es remunta a l’Abat Oliba i la Pau i Treva.

Audició 

El Pessebre de Pau Casals

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE

Book Tràiler Llibre DOTZE

Canal Youtube Jordi Salat

https://jordisalat.wordpress.com/

Informació complementària

Pau Casals

Entrega de la medalla de la Pau a Pau Casals. Parlament a l’ONU  24 d’octubre de l’any 1971

La Pau

Abat Oliba

Pau i Treva de Déu

Fundació Pau Casals

[1] El criteri  de la fe del cristianisme zodiacalista pagà, relaciona, pel que fa al Pessebre, el ruc amb el Sol i el bou amb la Lluna. El criteri de la Tradició Johanita basada en el Llibre de la Revelació de Joan que es diferent a la creença basada en la Tradició Jahvehita.  El llibre de la Divinitat  és  el Cosmos o Univers – el Pare Celestial- i la Natura o Mare Terra. El Pater i la Mater. La Tradició zodiacalista  es basa en el Nou Testament dels 12 apòstols, tants com mesos té l’any i tants com cases zodiacals hi ha en el cel. I, rebutja l’Antic Testament  ja que aquest  concepció de la Divinitat es diferent de la que comporta Jahveh i la seva Llei relacionada amb Moisès. Aquesta era la fe dels càtars o cristians  albigesos occitans i catalans. Podríem dir també, que era la fe dels nobles bel·lònides de la Corona dels regnes d’Aragó a diferència de la fe catòlica del cristianisme dogmàtic del reino de Castilla?