dijous, 14 de gener de 2016

La Catalunya adulterada Els noms dels carrer de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”

Diàleg amb Heliona (4/4)

Senyals Identitaris: Els noms dels carrers de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”
S’ha fet la celebració del Cap d’any 2015, ho han vist milions de persones. Hi ha quelcom però que, malgrat haver-se vist, no s’ha posat de manifest. Resta amagat, adulterat, en el subconscient. La col·lectivitat nacional ho ha de descobrir perquè en el significat està la força de la identitat que s’ha de identificar adequadament per a fer-se realitat en el món Material  - o Fenomènic, com es diu en el llenguatge del model Globàlium Menor de Xirinacs-.

El significat de les quatre columnes, i els quatre pals vermells sobre fons groc, propis de la “senyera”, la Tetraktis de Pitàgores i el Tetragramma cabalístic que fa referència a les quatre lletres del nom de Déu, al meu entendre, tenen una interpretació zodiacalista i representen els quatre elements de la naturalesa i els quatre punts cardinals, una base naturalista de la Creació. Així és com jo ho interpreto. Continuo essent en el camí de l’enteniment; millor dit, en llenguatge “llullià”, fent camí per l’Escala de l’Enteniment.

Mentre faig aquest  escric  Heliona, per la televisió veig les celebracions de les campanades del Cap d’Any d’aquest 2015  a Barcelona, en el marc de Montjuïc on es troben les quatre columnes. No hi veig el rellotge català que marca els quarts. Les columnes restituïdes, al meu entendre,però,  de forma incompleta. Falten les victòries alades al capdamunt de les columnes i els nou rajos – cinc grocs i quatre vermells- projectant  amb raigs làser la senyera  - símbols identitari català, de la Corona d’Aragó amb significat universal - cap a dalt del cel.
Després del temps de destrucció que va patir Barcelona i Catalunya durant la darrera guerra, i em pregunto si darrera d’aquella guerra hi podem trobar alguna relació amb l’actual guerra de Síria,  ara, a mi em sembla que la restitució que s’està fent, en aquest temps de democràcia controlada per un poder fàctic que manté la creença en una gran mentida mental, s’està fent de forma adulterada, i de forma intencionada. No es restitueix la catalanitat; es posen coses en català. No és el mateix. Un exemple el tenim amb els noms dels carrers, com és el cas de  Avenida de Aragón  que es va posar en castellà quan manava el règim espanyolista castellanitzador, i ara s’ha posat en català “Avinguda d’Aragó” quan el seu nom havia de ser “Avinguda de la Corona d’Aragó” Un concepte geogràfic “Aragó” ha substituït un concepte polític “Corona d’Aragó” I això s’ha fet amb tots els carrers de l’Eixample que originalment  havien de ser relacionats amb la Corona d’Aragó: Regne de València, Regne de Sicília, Regne de Nàpols, Regne de Mallorca, Regne de Sardenya, i també el carrer Lleida, s’havia de dir Regne Lleida. El carrer “Casp” que avui fa referència a un referent geogràfic, la ciutat aragonesa de Casp, s’havia de dir “Compromís de Casp” un referent polític que fa referència a la successió  Marti l’Humà, rei català d’un estat sobirà, la Corona d’Aragó,  per un Trastàmara relacionat amb Castilla,  Ferran d’Antequera, ha estat censurat; despolititzat. S’ha esborrat un referent històric. Tants anys que porten de democràcia – em pregunto- com és que  a Barcelona, la capital de Catalunya, no s’han ficat els noms  de l’urbanisme tal com han de ser-hi?

Podríem parlar també del nom de la patrona de Barcelona que avui es coneguda com a “Sant a Eulàlia” i no es restitueix el seu nom original que segons consta en el vitrall de l’església de Santa Maria del mar de Barcelona, era el de “Santa Eulària”. Dos noms amb significat diferents. El nom Eulària, desglossat “Eu- l’Ària” comporta una relació amb els cristians “arrians”, voldria dir “la bona arriana” i això ens porta a un cristianisme- l’albigès i càtar - que va ser considerat herètic pels seus postulats zodiacalistes i el seu rebuig del jahvehisme ja que afirmaven que Déu era el Pare Celestial del Nou Testament però no el Jahveh de l’Anti9c Testament. Ells van fer l’església d’Amor, en oposició a l’església de Roma. El nom Amor es llegeix Roma llegit del revés.
Vitrall de Santa “Eulària” Santa Maria del Mar (Barcelona)

Baixada de Santa Eulàlia barri gòtic de Barcelona. A la placa de ceràmica sota la imatge es pot llegir un poema de Jacint Verdaguer on l’anomena “Santa Eulària” i no pas Santa Eulàlia”
l
Arquitectura i urbanisme són com un llibre de pedra, nous dòlmens i megàlits,  i tenen un significat, que ens senyala un camí envers la transcendència, que dóna sentit a la Vida, i un espai on viure el present. I, en el present, conflueixen els meus records del passat i anhels de futur en un sol temps, en una mentalitat amb arrels originals, les úniques arrels que ens podem fer créixer perquè són les que porten l’alè o saba de la Vida i per tant fan pensar. I, aquestes càbales que em faig, Heliona, a qui li poden interessar?
I , ara, mentre repasso l’escrit que vaig fer aquest darrer de l’any 2015, rebo  una notícia decebedora: Els membres de la CUP han votat NO a la investidura del Sr. Artur Mas com a President de la Generalitat de Catalunya.

Em ve a la meva memòria, el record de l’una obra de teatre de  Maria Aurèlia Capmany que es diu “L’Ombra de l’Escorpí”. Zodiacalment, Catalunya sembla ser que és Escorpí. Els escorpins, quan es veuen davant una situació d’adversitat dificultosa o de perill, s’autodestrueixen clavant-se el  seu fibló amb el seu propi verí.

Escolto una entrevista a una persona de la CUP i sento que es defineix com a “ català, ateu, de l’esquerra independentista”. Recordo que així es va definir també una de les persones que va censurar-me, a mi i va esborrar d ela història el meu protagonisme i tasca en favor de la restitució autènticament fidel i significativa de les quatre columnes de Montjuïc, amb les victòries alades, la senyera projectada cap el cel; i la meva lluita per  canviar el nom del MNAC per posar-li el nom que volia l’arquitecte constructor del projecte original, Josep Puig Cadafalch,  que havia de ser  “Palau de Saber Antic”. I,  sobre aquest “Saber Antic”,  i la seva cúpula que havia de tenir figuratives mitologies hel·lèniques, Heliona,  tu i jo en parlem en el nostre diàleg.
A vegades, Heliona, penso que el diàleg amb tu, només serveix per seguir caminant pel Camí Interior. Cap al futur, l’origen sempre present. Avui, ho deixo escrit, segueixo caminant, sense companys de viatge, solitàriament.



Jordi Salat