Diàleg amb Heliona
(4/4)
Senyals Identitaris:
Els noms dels carrers de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”
S’ha fet la celebració
del Cap d’any 2015, ho han vist milions de persones. Hi ha quelcom però que,
malgrat haver-se vist, no s’ha posat de manifest. Resta amagat, adulterat, en
el subconscient. La col·lectivitat nacional ho ha de descobrir perquè en el
significat està la força de la identitat que s’ha de identificar adequadament
per a fer-se realitat en el món Material
- o Fenomènic, com es diu en el llenguatge del model Globàlium Menor de
Xirinacs-.
El significat de les
quatre columnes, i els quatre pals vermells sobre fons groc, propis de la
“senyera”, la Tetraktis de Pitàgores i el Tetragramma cabalístic que fa
referència a les quatre lletres del nom de Déu, al meu entendre, tenen una
interpretació zodiacalista i representen els quatre elements de la naturalesa i
els quatre punts cardinals, una base naturalista de la Creació. Així és com jo
ho interpreto. Continuo essent en el camí de l’enteniment; millor dit, en
llenguatge “llullià”, fent camí per l’Escala de l’Enteniment.
Mentre faig aquest escric
Heliona, per la televisió veig les celebracions de les campanades del Cap
d’Any d’aquest 2015 a Barcelona, en el
marc de Montjuïc on es troben les quatre columnes. No hi veig el rellotge
català que marca els quarts. Les columnes restituïdes, al meu entendre,però, de forma incompleta. Falten les victòries
alades al capdamunt de les columnes i els nou rajos – cinc grocs i quatre
vermells- projectant amb raigs làser la
senyera - símbols identitari català, de
la Corona d’Aragó amb significat universal - cap a dalt del cel.
Després del temps de
destrucció que va patir Barcelona i Catalunya durant la darrera guerra, i em
pregunto si darrera d’aquella guerra hi podem trobar alguna relació amb
l’actual guerra de Síria, ara, a mi em
sembla que la restitució que s’està fent, en aquest temps de democràcia
controlada per un poder fàctic que manté la creença en una gran mentida mental,
s’està fent de forma adulterada, i de forma intencionada. No es restitueix la
catalanitat; es posen coses en català. No és el mateix. Un exemple el tenim amb
els noms dels carrers, com és el cas de Avenida
de Aragón que es va posar en
castellà quan manava el règim espanyolista castellanitzador, i ara s’ha posat
en català “Avinguda d’Aragó” quan el seu nom havia de ser “Avinguda de la
Corona d’Aragó” Un concepte geogràfic “Aragó” ha substituït un concepte polític
“Corona d’Aragó” I això s’ha fet amb tots els carrers de l’Eixample que
originalment havien de ser relacionats
amb la Corona d’Aragó: Regne de València, Regne de Sicília, Regne de Nàpols,
Regne de Mallorca, Regne de Sardenya, i també el carrer Lleida, s’havia de dir
Regne Lleida. El carrer “Casp” que avui fa referència a un referent geogràfic,
la ciutat aragonesa de Casp, s’havia de dir “Compromís de Casp” un referent
polític que fa referència a la successió
Marti l’Humà, rei català d’un estat sobirà, la Corona d’Aragó, per un Trastàmara relacionat amb Castilla, Ferran d’Antequera, ha estat censurat;
despolititzat. S’ha esborrat un referent històric. Tants anys que porten de
democràcia – em pregunto- com és que a
Barcelona, la capital de Catalunya, no s’han ficat els noms de l’urbanisme tal com han de ser-hi?
Podríem parlar també
del nom de la patrona de Barcelona que avui es coneguda com a “Sant a Eulàlia”
i no es restitueix el seu nom original que segons consta en el vitrall de
l’església de Santa Maria del mar de Barcelona, era el de “Santa Eulària”. Dos
noms amb significat diferents. El nom Eulària, desglossat “Eu- l’Ària” comporta
una relació amb els cristians “arrians”, voldria dir “la bona arriana” i això
ens porta a un cristianisme- l’albigès i càtar - que va ser considerat herètic
pels seus postulats zodiacalistes i el seu rebuig del jahvehisme ja que
afirmaven que Déu era el Pare Celestial del Nou Testament però no el Jahveh de
l’Anti9c Testament. Ells van fer l’església d’Amor, en oposició a l’església de
Roma. El nom Amor es llegeix Roma llegit del revés.
Vitrall de Santa “Eulària” Santa Maria del Mar (Barcelona)
Baixada de Santa Eulàlia barri gòtic de Barcelona. A la placa de
ceràmica sota la imatge es pot llegir un poema de Jacint Verdaguer on l’anomena
“Santa Eulària” i no pas Santa Eulàlia”
l
Arquitectura i
urbanisme són com un llibre de pedra, nous dòlmens i megàlits, i tenen un significat, que ens senyala un camí
envers la transcendència, que dóna sentit a la Vida, i un espai on viure el
present. I, en el present, conflueixen els meus records del passat i anhels de
futur en un sol temps, en una mentalitat amb arrels originals, les úniques
arrels que ens podem fer créixer perquè són les que porten l’alè o saba de la
Vida i per tant fan pensar. I, aquestes càbales que em faig, Heliona, a qui li
poden interessar?
I , ara, mentre repasso
l’escrit que vaig fer aquest darrer de l’any 2015, rebo una notícia decebedora: Els membres de la CUP
han votat NO a la investidura del Sr. Artur Mas com a President de la
Generalitat de Catalunya.
Em ve a la meva
memòria, el record de l’una obra de teatre de
Maria Aurèlia Capmany que es diu “L’Ombra de l’Escorpí”. Zodiacalment,
Catalunya sembla ser que és Escorpí. Els escorpins, quan es veuen davant una
situació d’adversitat dificultosa o de perill, s’autodestrueixen clavant-se el seu fibló amb el seu propi verí.
Escolto una entrevista
a una persona de la CUP i sento que es defineix com a “ català, ateu, de
l’esquerra independentista”. Recordo que així es va definir també una de les
persones que va censurar-me, a mi i va esborrar d ela història el meu
protagonisme i tasca en favor de la restitució autènticament fidel i
significativa de les quatre columnes de Montjuïc, amb les victòries alades, la
senyera projectada cap el cel; i la meva lluita per canviar el nom del MNAC per posar-li el nom
que volia l’arquitecte constructor del projecte original, Josep Puig
Cadafalch, que havia de ser “Palau de Saber Antic”. I, sobre aquest “Saber Antic”, i la seva cúpula que havia de tenir
figuratives mitologies hel·lèniques, Heliona,
tu i jo en parlem en el nostre diàleg.
A vegades, Heliona,
penso que el diàleg amb tu, només serveix per seguir caminant pel Camí
Interior. Cap al futur, l’origen sempre present. Avui, ho deixo escrit,
segueixo caminant, sense companys de viatge, solitàriament.
Jordi Salat
