L’HORA CATALANA
El rellotge que senyala el temps amb el sistema típicament català dels quarts
L’Ajuntament de Cardedeu ha estat el
primer dels Ajuntaments catalans que ha instal·lat a la seva façana un rellotge
que marca les hores amb el sistema dels quarts
tradicional a Catalunya.
¿Seguiran l’exemple de l’Ajuntament
de Cardedeu els altres Ajuntaments de Catalunya?
L’Ajuntament de Barcelona, no ho ha
fet. L’Ajuntament de Badalona tampoc.
El mossèn de la parròquia de Sant Josep de Badalona sí que
ho ha fet a la façana de l'església.
He anat a veure la façana de
l’Ajuntament de Barcelona, i no hi he vist
el rellotge que mesura el temps amb el sistema dels quarts tradicional
de Catalunya.
Al meu costat hi havia un grup de turistes, que d’haver vist l’original rellotge, s’haurien assabentat de l’existència de la cultura catalana, i ajudaria a reduir el nombre de turistes que visiten Barcelona, i se’n tornen sense assabentar-se’n que existeix la catalanitat i Catalunya.
Al meu costat hi havia un grup de turistes, que d’haver vist l’original rellotge, s’haurien assabentat de l’existència de la cultura catalana, i ajudaria a reduir el nombre de turistes que visiten Barcelona, i se’n tornen sense assabentar-se’n que existeix la catalanitat i Catalunya.
El rellotge de l’Ajuntament de la
Capital de Catalunya, no marca les hores amb el sistema tradicional català.
¿Perquè no es catalanitza Catalunya
amb els seus símbols i mites propis?
Les grans metròpolis, com més
universals es fan, més reflecteixen en el seu urbanisme els senyals i
símbols de la seva pròpia identitat.
Nova York, té l’Estàtua de la Llibertat. Paris, té la Torre Eiffel. Londres, té
un rellotge anomenat "Big Ben".
Tots els polítics i turistes que visiten la
ciutat de Praga, van a veure el típic i llegendari rellotge de l’Ajuntament.
Barcelona, hauria de ser un mirall
que reflectís la catalanitat, així es faria una capital digna dels catalans.
Aquests símbols facilitarien la
integració dels nouvinguts doncs sabrien més fàcilment amb què s’han
d’identificar. La catalanitat no és solament una qüestió de llengua.
Es una qüestió de mites i símbols; de marc referencial que senyala un sentit de la Vida. És, des del punt de vista funcional de la cultura, una manera d’integrar-se en la realitat.
Es una qüestió de mites i símbols; de marc referencial que senyala un sentit de la Vida. És, des del punt de vista funcional de la cultura, una manera d’integrar-se en la realitat.
"El rellotge esfèric que marca
les hores amb el sistema dels quarts" tradicional de la cultura catalana,
- conegut ja com "el rellotge català"-, hauria de ser un símbol de
Catalunya, que estigués present en tots els seus municipis.
S’hauria de posar, sense complexos,
el rellotge català, al Palau de la Generalitat, a l’ Ajuntament de Barcelona,
en el parc de temàtica catalana "Catalunya en Miniatura", a les
esglésies parroquials, com a Badalona ho ha fet el mossèn de Sant Josep al qual
felicito públicament.
No puc felicitar però, als monjos del
Monestir de Poblet, ni els monjos del Monestir de Santes Creus, ni els del
Monestir de Ripoll, ni els monjos del
Monestir de Montserrat que passen per ser molt catalanistes, però no
tenen ficat el rellotge català en els seus monestirs.
Tampoc puc felicitar al president del
“Barça”, un club que vol ser més que un club perquè té la representació de la
catalanitat en boca dels seus socis i simpatitzants, doncs no hi el rellotge
català dels quarts a l’estadi i si vol ser un club amb simbologia catalana, ho
hauria de tenir.
La mesura, o senyalització del temps
en el sistema català dels quarts, comporta tota una concepció cultural.
La comercialització d’aquests
rellotges, a més a més, crearà llocs de treball i una font de riquesa local.
La comercialització de les coses
autòctones fa venir diners de fora i fa rics als seus habitants. La
comercialització de les coses forasteres, fa marxar diners a fora, fa rics als
de fora i pobres als que són naturals del lloc.
¿Hi veurem un rellotge que senyali
les hores en el sistema català dels quarts, tradicional de la cultura catalana
en el telenotícies de TV3, la Televisió de Catalunya?
El rellotge que senyala el temps amb
el sistema dels quarts, dóna imatge de catalanitat.
¿Sacrificarem una vegada més la
representació de la simbologia catalana, justificant-ho amb el subterfugi de la
pseudomodernitat d’un disseny “light”, indefinit i sense sentit?
Qui o què fa que alguns catalans rebutgin els referents identitaris propis de la Catalanitat? Ens estan construint una Catalunya sense catalanitat? Ens estan construint una Catalunya amb catalans descatalanitzats?
L’alcalde de Barcelona, l’alcalde de
Badalona, el president de la Generalitat, el president del F.C. Barcelona, el
director general de TV3, els monjos de Montserrat …I molts altres personatges
catalans, haurien de fixar-se en l’exemple del mossèn de la parròquia de Sant
Josep de Badalona i ficar als rellotges amb el sistema català dels quarts en
els llocs i edificis que estan sota la seva responsabilitat.
El mossèn de la parròquia de Sant
Josep de Badalona ha ficat el rellotge català en el campanar de la seva
església, potser perquè, com a bon cristià, té present aquella ensenyança
evangèlica que fa referència al respecte que han de manifestar els cristians
pels símbols autòctons, entre aquests, els símbols i la llengua: ”Reconeixeran
que sou els Meus deixebles – va dir Jesucrist -, perquè allà on anireu
l’Esperit Sant os infondrà el do de llengües i tot arreu on sigueu parlareu en
les llengües pròpies de cada lloc i respectareu els seus costums”
Gràcies i felicitats, mossèn, per
haver conservat per Badalona un símbol català relacionat amb una qüestió tant
científica com és la mesura del temps.
M’agradaria menjar-me els dotze grans
o gotims de raïm de la propera nit de cap d’any, el cap d’any del 2000,
escoltant les campanades d’un rellotge que mesurés el temps amb el sistema
tradicional català dels quarts i que ho transmetessin per TV3 via satèl·lit.
Jordi Salat
Escrit any 2000, revisat el 2021...
Aquest any 2021, no he escoltat cap nadala en català quan he visitat els Centres Comercials, ni els Supermercats, ...
Sense identitat ni identificació amb els referents i llengua del lloc on habites, els habitants, els ciutadans, el poble, esdevé massa, i la massa es manipulable, sense el sentit de la realitat ni de l'existència humana
