PSICOANÀLISI, ELS
POLITICS TRAÏDORS I EL COMPLEX DE CORIOLÀ
Una interpretació psicoanalítica d’una obra de Shakespeare
que es pot aplicar a la política actual de Catalunya
Parlava
amb un amic sociolingüista sobre el comportament que observava a la societat en
referència als líders polítics i el poble. Què ha de fer el poble quan
comprova que aquells polítics que ha votat confiant en les seves
prèdiques i discursos, un cop escollits canvien de comportament i traeixen a la
gent del poble que els va votar?
Què ha
de fer el poble quan es sent enganyat i traït?
El
Manel, l'amic sociolingüista, abans de respondre'm em va comentar el següent:
M.- M'agrada
que facis servir l'expressió poble
ara la majoria de diaris fan servir la de ciutadans
i jo considero que poble comporta un concepte amb una definició més profunda i
més àmplia que no pas ciutadans que fa referència a la ciutat.
Això de ciutadans de Catalunya ho vaig escotar per primera vegada l’any 1977
quan un president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, que havia
estat uns anys a l’exili, va tornar a
Catalunya i des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya va dir allò
de “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí” .
Vaig
contestar-li, el següent:
J.- A
mi em va sorprendre negativament que no digués: Poble català, ja sóc aquí.
M.- A
veure si ho diu un altre president de la Generalitat de Catalunya, com podria
ser Carles Puigdemont, si com va fer
Tarradellas, també torna de l’exili.
J.- M’agradaria que també es parlés de
Generalitat Catalana més que no pas de Generalitat de Catalunya.
M.- Els
valencians li diuen Generalitat Valenciana.
J.- El
llenguatge i els mots amb els que fem el nostre argument són molt importants.
He parla del tema diverses vegades en els meus escrits. A vegades m'he referit
a la diferència que hi ha entre dir: "ciutadans de Catalunya" o bé
dir "ciutadans catalans"; socialistes de Catalunya o bé dir
"socialistes catalans"; convergència democràtica de Catalunya, o bé
dir "convergència democràtica catalana"; "republicans de
Catalunya" o "republicans catalans".
Dit
això vam entrar en el tema del comportament dels polítics i del poble. Vaig
començar el diàleg, un diàleg que té quelcom de psicologia política, i que
alguns amics universitaris de la meva generació probablement els farà pensar
també amb els llibres de Herbet Marcus en general i en concret
en el llibre L'Home Unidimensional,
llibre que em proposo rellegir pròximament. Em fa l’efecte que la política que
fan els polítics actuals necessita una anàlisi psicològic. A mi em sembla que
hi ha molts malalts neuròtics. I en aquest escrit em proposo parlar d’una
neurosi a la qual li he posat un nom, n’he fet un neologisme, que anomeno complex de Coriolà.
J.- Has
vist Manel la pel·lícula dirigida per Ralph Fiennes,
"Coriolanus", basada en l'obra teatral de William
Shaskespeare?
M.- No.
No l’he vist.
J.- M'ha
semblat una gran pel·lícula. A més a més, la manera com està feta,
combinant els temps en que es produeixen els fets, de manera que es veuen
imatges situades en els temps antics i altres en els temps actuals,
facilita la comprensió del missatge. Més enllà de l'espai i el temps, com a
mi m'agrada, tot buscant l'abstracció dels fets que mostren lo
essencial a tot arreu. No hi ha res de nou sota el Sol!
M.-
Quin missatge hi has trobat?
J.- El d'un personatge que traeix el seu poble amb comportament neuròtic.
M.- Qui
era aquest Coriolanus?
J.-
Coriolanus, en català Coriolà, va ser un heroi romà de nom Cneus Marcius
que va ser conegut com a Coriolanus perquè va guanyar una
batalla contra els Volscs un poble enemic de Roma a un lloc
que es deia Corioli. Els volscs, en llatí volsci,
foren un poble del centre del que actualment és coneix com a Itàlia, els
quals van tenir un paper important a l'antiga història de Roma. Els
volscs eren un poble diferenciat dels llatins amb els quals, a més a més, van
estar sovint enfrontats, sempre se'ls esmenta com a pobles separats. Els volscs
eren part del grup ètnic osco-úmbric (oscs, umbres, sabèl·lics,
sabins i eques). El seu idioma, el volsc, formava part de les llengües
osco-umbres. Per cert, a Umbría, hi ha la ciutat anomenada Assís on va
nèixer, viure i parlar en la llengua umbre, - no pas llatí-, Joan de
Pere Bernadot (ho poso en català, no sé com ho deien en Umbro, però no ho
puc posar en italià ja que a Umbría no s'hi parlava en aquells temps) que
va adoptar el nom de "Francesc" i es conegut com a Sant Francesc
d'Assís. El poble romà admirava a Coriolà i el tenia com a
heroi, un heroi nacional per al qual sentia simpatia. En les eleccions
democràtiques van votar a favor d'ell i va ser escollit per un alt càrrec
de representant polític. Posteriorment, les intrigues polítiques entre
tribuns i patricis, diguem-ne, els dos partits polítics del govern de Roma, van
maquinar contra ell fins que va aconseguir fer que el poble li girés l'esquena,
no el reconegués ni el valorés com es mereixia per la seva dedicació i bon
servei. Coriolà, decebut, ferit en la seva dignitat, va marxar de Roma, se'n va
anar a l'exili.
M.- A
l'exili? Ara aquest any 2022 els catalans també hi tenim polítics a l'exili! I
com he comentat abans n’hem tingut molts al llarg dels anys!
J.- Si,
tens raó. Els catalans hi hem tingut molts polítics a l'exili al llarg de la
Història. Desconec si se n'ha fet algun llibre. A vegades recordo el Discurs
que va fer un exiliat català a la seu de l'ONU, en Pau Casals, i em pregunto
com és que encara no li han fet cas ni ham obrat en conseqüència els polítics
de l'ONU fent un reconeixent de la causa nacional catalana i la causa que
comporta en relació amb els regnes de la Corona d'Aragó dels quals n'era
Principat?
M.- I
què va fer Coriolà a l'exili?
J.-Va
anar-se'n a veure els volscs, els enemics de Roma, i els va oferir el seu
servei. Va passar-se a l'altre bàndol.
M.-
Això no ho ha fet cap polític català a l'exili! ep! que jo sàpiga!
J.- Jo
tampoc en conec cap d'exiliat català que ha sigut traïdor a Catalunya.
M.-
Però, sí que conec catalans traïdors a Catalunya. I aquest any 2022, amic
Jordi, llegeixo a la premsa moltes vegades la
paraula traïdors dirigida a polítics de Catalunya.
J.- Sí!
jo també, crec que hi ha traïdors a Catalunya i a l'ideal català, un ideal
per cert, que en la seva genuïtat, vull dir en el seu origen, té un
component espiritual que el ser un ideal universal.
M.- per
quin motiu va ser un traïdor Coriolà?
J.-No
ho va fer per sentiment de traïció; va fer-ho per sentiment de revenja, a causa
de la decepció deguda a que el poble li va recriminar una decisió. Quan el
poble es nega a recolzar-lo la ira de Coriolà, el porta a oferir-se com aliat del líder polític dels volscs, Tulo
Aufidio amb ànim d’anar a lluitar contra els seus compatriotes. D’aquesta actitud en faig una
interpretació psicològica i poso nom a
un comportament neuròtic que anomeno “Complex
de Coriolà”
M.-
Crec que a Catalunya en la actual
situació política hi tenim algun polític – o més d’un- que està malat i pateix
aquesta neurosi que has batejat amb el
nom de complex de Coriolà.
Continuarà.....
josalort@hotmail.com
Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes
