Desconstruir la catalanitat:
El monestir de Sant Pere de "Roda" ara dit "Rodes"
Aquest estiu de 2011 vaig publicar un escrit al meu Blog Vernacle sobre la cripta del Park Güell en el que denunciava la falsa interpretació que, al meu entendre, es fa del significat de la cripta.
Un cop publicat aquest escrit vaig anar-me'n de vacances. Per una d’aquelles sincronies del Destí vaig anar a banyar-me a les platges rocoses del Port de la Selva a l’Empordà; lloc on, des de la platja es veia la majestuositat del monestir ara anomenat Sant Pere de Rodes a dalt de la muntanya i a sobre d’ell la silueta del castell de sant Salvador.
El monestir abans es deia Sant Pere de Roda, ara li han posat en lloc de “Roda”, “Rodes” i es diu, doncs, Sant Pere de Rodes.
Em pregunto: per quin motiu li han canviat el nom?
A quina roda es referia el nom?
Tenia alguna a veure amb altres topònims cm Roda de Ter o Roda Berà?
Probablement si, però molts dels topònims de les terres catalanes han estat adulterats en diverses ocasions i el seu sentit original s’ha perdut. Talment sembla com si algun poder fàctic hagués volgut esborrar alguna cosa significativa; o millor dit, algun coneixement que es vol mantenir ocult. Tot sovint, em trobo amb que, certes explicacions oficials, avalades per autoritats acadèmiques, no són de fiar perquè no tenen cap mena de sentit. Són molts les adulteracions que observo. Tantes, que m'atreveixo a parlar de un poder adulterista que perverteix la Realitat Història i Cultural.
El cas és que per la tarda, amb la meva família, vaig pensar que seria bo fer una visita a aquest monestir que jo he visitat en moltes ocasions al llarg de la meva vida, amb la intenció d’ensenyar-li a la meva filla i parlar-li de la seva importància arquitectònica i en la vida espiritual de la cultura catalana.
El cas és que per la tarda, amb la meva família, vaig pensar que seria bo fer una visita a aquest monestir que jo he visitat en moltes ocasions al llarg de la meva vida, amb la intenció d’ensenyar-li a la meva filla i parlar-li de la seva importància arquitectònica i en la vida espiritual de la cultura catalana.
Li vaig explicar les teories de Deulofeu que, jo comparteixo, el qual considera que l’art romànic va néixer a Catalunya i en concret a aquest indret.
Ara fa anys - li vaig dir -jo vaig visitar aquest monestir i vaig veure una imatge d’una verge com la Montserrat, que és una verge negra i té un simbolisme que ens ha estat amagat per determinats poders que no volen explicar-h ; era una imatge feta de pedra i estava en el capitell d’una columna del claustre.
Tot fent la visita al monestir vaig comprovar que les columnes del claustre havien estat fetes de nou; es veien noves, però totes elles eren llises sense cap simbolisme.
On era aquella amb la verge romànica com la de Montserrat que jo havia vist en temps passats -vaig preguntar-me -?
Tot seguin l’itinerari indicat per les informacions turístiques anotades en unes plaquetes ficades en pedestals, vaig baixar unes escaletes i vaig entrar a un recinte que hi deia Cripta de la Mare de Déu de la Cova
De cop ,vaig trobar-me davant una columna que em va recordar la cripta que va dissenyar Gaudí al Park Güell de Barcelona i que va ser motiu del meu darrer escrit en el blog. En les dues columnes, curiosament i significativament, hi ha un forat.
Cripta de Nostra Senyora de la Cova del Monestir romànic de Sant Pere de Roda.
Cripta del Park Güell de Barcelona. Foto: Jordi Salat
A l’escrit anterior feia una relació de la cripta del Park Güell i la cripta del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Sobre aquesta de Sant Miquel de Cuixà he de dir que és una cripta circular dita de la Nativitat o del Pessebre, amb un pilar central molt gros, on es venerava la imatge de la verge romànica de Nostra Senyora del Pessebre. Un nom relacionat amb el naixement. Néixer de dalt; de l’Esperit? Els monestirs dedicats a Sant Miquel, originalment, sempre tenen una imatge de una verge negra.
Cripta de Nostra Senyora del Pessebre. Monestir de Sant Miquel de Cuixà
Ena quest monestir va morir l’Abat Oliba, impulsor del romànic en els Pirineus l’any 1046. En aquella època el cristianisme sestava unificat; no hi havia església d’Orient (Bizanci, hel•lenística) i d’Occident (Roma).
Una de les adulteracions que s’ha fet en el llenguatge religiós de Catalunya ha estat canviar el nom de les icones de les verges trobades en coves - verges negres com la de Montserrat, Núria, Puigcerdà Montgrony i d'altres-, que sempre s’havien dit Nostra Senyora per dir-los Mare de Déu.
Això comporta una adulteració del significat ja que senyora va relacionada amb el seny i el seu aspecte masculí de senyor. Dir-los marededéu trenca aquesta filiació significativa o etimològica.
Tot fent la visita al monestir vaig comprovar que les columnes del claustre havien estat fetes de nou; es veien noves, però totes elles eren llises sense cap simbolisme.
On era aquella amb la verge romànica com la de Montserrat que jo havia vist en temps passats -vaig preguntar-me -?
Tot seguin l’itinerari indicat per les informacions turístiques anotades en unes plaquetes ficades en pedestals, vaig baixar unes escaletes i vaig entrar a un recinte que hi deia Cripta de la Mare de Déu de la Cova
De cop ,vaig trobar-me davant una columna que em va recordar la cripta que va dissenyar Gaudí al Park Güell de Barcelona i que va ser motiu del meu darrer escrit en el blog. En les dues columnes, curiosament i significativament, hi ha un forat.
Cripta de Nostra Senyora de la Cova del Monestir romànic de Sant Pere de Roda.
Cripta del Park Güell de Barcelona. Foto: Jordi Salat
A l’escrit anterior feia una relació de la cripta del Park Güell i la cripta del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Sobre aquesta de Sant Miquel de Cuixà he de dir que és una cripta circular dita de la Nativitat o del Pessebre, amb un pilar central molt gros, on es venerava la imatge de la verge romànica de Nostra Senyora del Pessebre. Un nom relacionat amb el naixement. Néixer de dalt; de l’Esperit? Els monestirs dedicats a Sant Miquel, originalment, sempre tenen una imatge de una verge negra.
Cripta de Nostra Senyora del Pessebre. Monestir de Sant Miquel de Cuixà
Ena quest monestir va morir l’Abat Oliba, impulsor del romànic en els Pirineus l’any 1046. En aquella època el cristianisme sestava unificat; no hi havia església d’Orient (Bizanci, hel•lenística) i d’Occident (Roma).
Una de les adulteracions que s’ha fet en el llenguatge religiós de Catalunya ha estat canviar el nom de les icones de les verges trobades en coves - verges negres com la de Montserrat, Núria, Puigcerdà Montgrony i d'altres-, que sempre s’havien dit Nostra Senyora per dir-los Mare de Déu.
Això comporta una adulteració del significat ja que senyora va relacionada amb el seny i el seu aspecte masculí de senyor. Dir-los marededéu trenca aquesta filiació significativa o etimològica.
En el cas de Nostra Senyora de la Mercè, patrona de Barcelona, l’adulteració és més greu ja que originalment era una verge negra, que actualment es presenta com una verge blanquejada i no es vol restituir en la seva forma original.
Acabada la visita al monestir, vaig entrar a la botiga de recordatoris -ara en diuen souvenirs mot francès, que ha substituït el català recordatoris amb el vist i plau dels acadèmics de la llengua catalana- vaig fer-ho amb l’esperança de trobar una postal amb la imatge de la Nostra Senyora de la Cova. O bé, el capitell que jo havia vist anys enrere amb la icona d’una verge, com la Montserrat i Montgrony, feta escultura de pedra, ficada en el capitell d’una columna del claustre.
L’encarregada de la botiga va dir-me “aquí no hi ha hagut mai cap verge romànica”.
- Tenen una cripta dedicada a Nostra Senyora de la Cova – li vaig preguntar- i no tenen cap imatge d’aquesta verge?
- No hi ha hagut mai cap verge –va dir, mirant als altres visitants que feien cua per comprar el tiquet d’entrada, com volen deixar clar que allí no hi havia hagut mai cap verge, malgrat el què jo hagués dit -.
Aquí – vaig pensar- em diuen que no hi hagut cap verge, i al Park Güell diuen que era una cripta dedicada a guardar cotxes de cavalls...Qui s’ho pot creure això? Qui ens està enganyant? Què ens estan amagant?
Un poder pervers, adulteriste de caràcter malèfic i anti-vernaclista, al llarg del segles, ha censurat, tergiversat i prohibit la catalanitat a Catalunya; ara, tinc la sensació de que ens trobem en un procés de desconstrucció. Un procés, en el que hi participen els mateixos catalans; i, entre aquests, alguns acadèmics (civils i religiosos catòlics) de l’estructura del poder. Existeix un catolicisme adulteriste.
Un poder pervers, adulteriste de caràcter malèfic i anti-vernaclista, al llarg del segles, ha censurat, tergiversat i prohibit la catalanitat a Catalunya; ara, tinc la sensació de que ens trobem en un procés de desconstrucció. Un procés, en el que hi participen els mateixos catalans; i, entre aquests, alguns acadèmics (civils i religiosos catòlics) de l’estructura del poder. Existeix un catolicisme adulteriste.
Mentrestant, la major part del poble català – i de Catalunya-, ho deixa fer; perquè, o bé ho ignora, o bé, amb propaganda falsària, li han rentat el cervell i li han fet creure que és veritat, allò que no ho és.
I si em pregunteu “què és allò que s’està traient o buidant de les formacions culturals i els seus referents i símbols amb aquesta desconstrucció?” Us diré que és “la Substància”. I què és la Substància? Quelcom de caràcter espiritual.
El contingut espiritual que omple i dona sentit transcendent a la vida. La dialèctica no consisteix en ser d’esquerres o de dretes; nacionalista o imperialista; capitalista o comunista; d’una religió o d’una altra; d’una ètnia o d’una altra. La dialèctica consisteix en “ser, o no-ser”.
A la botiga hi havia una vitrina amb llibres; vaig mirar per a veure si hi tenien el llibre d’Alexandre Deulofeu Sant Pere de Roda. Importància, Història i Art. Aquest llibre on explica coses com: el monestir és una construcció dels voltants de l’any 610 relacionada amb el Papa Bonifaci IV ( pàg. 7 i 30); hi foren dipositades les relíquies de Sant Pere a una cova prop del monestir ( pàg.8); la construcció en forma d’opus spicatum ( forma d’espiga) té un simbolisme (pàg.11-12); el pensament del bisbe Fèlix d’Urgell i l’origen dels càtars; l’origen de l’art romànic ( pàg. 19) .
El contingut espiritual que omple i dona sentit transcendent a la vida. La dialèctica no consisteix en ser d’esquerres o de dretes; nacionalista o imperialista; capitalista o comunista; d’una religió o d’una altra; d’una ètnia o d’una altra. La dialèctica consisteix en “ser, o no-ser”.
A la botiga hi havia una vitrina amb llibres; vaig mirar per a veure si hi tenien el llibre d’Alexandre Deulofeu Sant Pere de Roda. Importància, Història i Art. Aquest llibre on explica coses com: el monestir és una construcció dels voltants de l’any 610 relacionada amb el Papa Bonifaci IV ( pàg. 7 i 30); hi foren dipositades les relíquies de Sant Pere a una cova prop del monestir ( pàg.8); la construcció en forma d’opus spicatum ( forma d’espiga) té un simbolisme (pàg.11-12); el pensament del bisbe Fèlix d’Urgell i l’origen dels càtars; l’origen de l’art romànic ( pàg. 19) .
"Amb Sant Pere de Roda – ens diu Deulofeu-, comença la cultura Occidental i una altra d’origen espiritual, seguint una corrent creadora que va d’Orient a Occident, partint de la cultura sumèria, iraniana, egípcia, grega, i finalment la cultura dita romànico-gòtica o Occidental que te el seu origen a Sant Pere de Roda”; “el sentiment religiós és per tant, el que dóna l’estil artístic”( pàg. 21); “la Bíblia de Sant Pere de Roda és un document molt important que es troba dipositada a la Biblioteca Nacional de París”(pàg.25);en el lloc de construcció del monestir hi hagué un temple pagà dedicat a la Venus Pirenaica ( pàg. 26). No hi havia aquest llibre de Deulofeu. Deulofeu l’anomena Roda i no pas Rodes com se li diu actualment.
El Mestre de Cabestany , dit així perquè era natural del municipi de Cabestany a la Catalunya Nord, és l’autor de la “desapareguda” portalada del monestir de Sant Pere de Roda.
Aquest mot, Roda, el trobem a diversos llocs de Catalunya, com és el cas de Roda de Ter , Roda de Berà o Barà.
A altres llocs, amb esglésies romàniques, també hi trobem el mot Roda :
La Roda (Albacete) , Roda a prop de Sevilla , Roda de Isábena , Roda de Eresma ...
Caldria preguntar-se el motiu pel qual en terres de parla castellana es fa servir el mot català “roda” i no pas el mot castellà “rueda”.
Per altra banda “La Mancha” , on es troba el municipi de La Roda Albacete, es un territori agregat a Castilla, des de fan uns anys, però antigament, no era Castilla; hi ha un zona de “La Mancha” – terra que va ser marc geogràfic de la novel•la “El Quixot” de Cervantes-, que porta noms aragonesos, i per tant d’influència catalana i valenciana. La Mancha de Montearagón I, cal tenir present que fins el polític Compromís de Casp (1412), a la Corona d'Aragó, la llengua oficial, era la catalana.
El mot Roda, a quina roda es refereixen”? Comporta aquest nom relacionat amb l’art romànic un simbolisme relacionat amb determinada concepció religiosa?
Vet aquí un dibuix del simbolisme de la roda segons la tradició hermètica universal.
La roda astrològica del Zodíac amb Crist en el lloc del Sol. Cristianisme gnòstic que relaciona el concepte de Déu en tant que "Pare Celestial" amb l'astrologia, tal com es diu al Nou Testament seguit pels cristians de Jesús, a diferència - i en contraposició- al concepte de Déu atribuït a Jahvé, com es diu a l'Antic Testament seguit pels judaics de Moisès?
L’art romànic es va originar en aquest monestir i des d’aquí es va escampar per tota Europa – tal com explica Alexandre Deulofeu-?
El Mestre de Cabestany , dit així perquè era natural del municipi de Cabestany a la Catalunya Nord, és l’autor de la “desapareguda” portalada del monestir de Sant Pere de Roda.
Aquest mot, Roda, el trobem a diversos llocs de Catalunya, com és el cas de Roda de Ter , Roda de Berà o Barà.
A altres llocs, amb esglésies romàniques, també hi trobem el mot Roda :
La Roda (Albacete) , Roda a prop de Sevilla , Roda de Isábena , Roda de Eresma ...
Caldria preguntar-se el motiu pel qual en terres de parla castellana es fa servir el mot català “roda” i no pas el mot castellà “rueda”.
Per altra banda “La Mancha” , on es troba el municipi de La Roda Albacete, es un territori agregat a Castilla, des de fan uns anys, però antigament, no era Castilla; hi ha un zona de “La Mancha” – terra que va ser marc geogràfic de la novel•la “El Quixot” de Cervantes-, que porta noms aragonesos, i per tant d’influència catalana i valenciana. La Mancha de Montearagón I, cal tenir present que fins el polític Compromís de Casp (1412), a la Corona d'Aragó, la llengua oficial, era la catalana.
El mot Roda, a quina roda es refereixen”? Comporta aquest nom relacionat amb l’art romànic un simbolisme relacionat amb determinada concepció religiosa?
Vet aquí un dibuix del simbolisme de la roda segons la tradició hermètica universal.
La roda astrològica del Zodíac amb Crist en el lloc del Sol. Cristianisme gnòstic que relaciona el concepte de Déu en tant que "Pare Celestial" amb l'astrologia, tal com es diu al Nou Testament seguit pels cristians de Jesús, a diferència - i en contraposició- al concepte de Déu atribuït a Jahvé, com es diu a l'Antic Testament seguit pels judaics de Moisès?
L’art romànic es va originar en aquest monestir i des d’aquí es va escampar per tota Europa – tal com explica Alexandre Deulofeu-?
Les seves teories no són acceptades per les autoritats oficials; un acadèmic de la Universitat de Barcelona i un monjo d’una fraternitat religiosa catalana, en concret , la del Monestir de Santa Maria de Montserrat, van dir-me que no podia ser que des de Catalunya hagués influït a Llombardia.
No creien aquesta teoria de Deulofeu. No obstant, quan vaig dir-los que el
mestre d’obres més famós de la Llombardia es deia Cabestany, que és un cognom català, van posar en dubte
la seva opinió, la creença que havien tingut fins aleshores.
El fet que els llombards tinguessin
un mestre d’obres, el més admirat de tots, que anomenat Mestre de
Cabestany els va fer pensar
i revisar allò que havien cregut fins aleshores. Cabestany és un municipi català, que està
a l’actual Catalunya Nord que es troba sota administració francesa; aquest municipi està tant a prop de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Pere de Roda que podria anar-s’hi a peu.Existeix una voluntat que vol convertir els monestirs que han estat centres d’espiritualitat en centres de turisme. L’important no és l’espiritualitat; ho és l’atractiu turístic. Vivim temps de prostitució; fet que comporta tergiversació i manipulació adulteristes. Un gran engany i una sensació de buidor impregna les ànimes. A Catalunya, i probablement a altres llocs del món, a més de censura es produeix una desconstrucció, una adulteració perversa.
Quina Catalunya s’està desconstruint?
Quina Catalunya s’està construint?
S’ha perdut l’enteniment de les coses?
S’ignora que s’ha perdut aquest enteniment?
Una altra anècdota per sumar a aquesta del Monestir de Sant Pere de Roda, també és la que vaig viure al Monestir de Santa Maria de Montserrat.
En el monestir de Montserrat hi ha un monument dedicat a l’Escala de l’Enteniment de Ramon Llull que va ser fet per Josep Maria Subirachs.
Vaig anar a la botiga del monestir a comprar una postal d’aquest monument. No n’hi havia cap; no en tenien.
Ara fa uns anys van voler fer-nos creure i fa anys que ho intenten, fer creure que la imatge de Nostra Senyora de Montserrat, “la Moreneta”, era blanca!
Qui ens està enganyant? Què ens estan amagant? Qui ens amaga el sentit hermètic que tenen les verges negres relacionades amb Isis i Astarteh?
Cal desemmascarar el poder adulteriste i regenerar la cultura. En un temps culturalment degenerat, el futur torna ha haver de passar pels orígens.
Jordi Salat
Agost 2011
Jordi Salat
Agost 2011
LA VERGE ROMÀNICA DEL MONESTIR DE SANT PERE DE RODA
Aquest any 2023, he anat a visitar el Monestir de Sant Pere de Roda i he trobat la imatge de la verge romànica. És la imatge que esmento en el meu escrit. La que jo recordava haver vist fa anys.
La imatge és esculpida a la pedra del capitell de la columna.
Si observeu la imatge d'aquesta verge de pedra veureu que té els trets de la verge negra com és la de Montserrat i d'altres.
