Tertúlia per parlar de: «Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme» a Terrassa

 TERTÚLIA / COL·LOQUI A TERRASSA

26 de Febrer de 2026

«Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme»

1.- Les llengües originals són les llengües pròpies de cada lloc. Aquestes llengües també són anomenades autòctones, indígenes, genuïnes o vernacles.

2.- L’any 1954 la UNESCO va recomanar l’ensenyança en llengües vernacles.

3. - En el segle XIX-XX el catalanisme de la Renaixença parlava del català com a llengua vernacla de Catalunya?

4.- L’any 1965 l’Església Catòlica en el Concili Vaticà II va tornar a posar en valor l’ús de les llengües vernacles.

5.- Les llengües vernacles un perill per la unitat d’Espanya perquè justificaven la seva fragmentació? L’any 1965 El règim franquista i sectors del que es coneix com a ultradreta van veure el vernaclisme posat en valor pel Concili Vaticà II com un perill per a la unitat d’Espanya i el seu “espíritu nacional espanyol”. Els bisbes espanyols de parla castellana van mostrar la seva discrepància i rebuig respecte de l’ús de llengües vernacles.

6.- Com és que el moviment independentista català no ha seguit aquesta via vernaclistica? Com és que cap partit polític catalanista n’ha fet el seu discurs ideològic?

7.- Antoni Gaudí era vernaclista?

8.- Ramon Llull era vernaclista?

9.- Quina diferència hi ha entre: llengua vernacla, llengua sagrada, llengua convencional, llengua vulgar, sabir, llengua materna, llengua minoritària, llengua institucional, llengua pròpia d'un lloc, llengua alienista, llengua autòctona, llengua nacional, llengua colonial,...

10.- Per quin motiu o raó el colom és un referent representatiu de les llengües vernacles: art romànic, cristians càtars, Fra. Angèlic, Leonardo da Vinci i el Renaixement espiritual a Europa

11.- Per quin motiu s'ha escollit el primer diumenge després de l'Equinocci de Primavera per a celebrar la Diada Vernaclista? Aquest any es celebrarà al Santuari Ecològic del Castell de Gallifa el 22 de Març de 2026.

12.- La llengua catalana es parla a diversos estats europeus—Espanya, França, Itàlia—, i no és llengua reconeguda com a oficial a l'Europa dels estats. Qüestió política o bé qüestió de mentalitat? Quins són els arguments de la mentalitat monolingüistica i quins són els arguments de la mentalitat plurilingüística? La monolingüística és alienística i la plurilingüística és vernaclística? Són dos marcs referencials diferents?

13.- Sobre el què representa o significa com a atribut qualitatiu les diferents denominacions de "llengua" :

materna, paterna, vernacla, minoritària, minoritzada, genuïna, autòctona, institucional, de prestigi, vulgar, sabir, convencional, orgànica,....

14.- "El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors" ( Francesc Pujols) Quin és aquest pensament? Quins són els seus referents i representacions simbòliques?

15.- Quina diferència hi ha entre: celebrar una "Jornada de les llengües maternes" o bé, celebrar una "Jornada de les llengües vernacles"? Arreu del món en general i en concret a Catalunya?

16.- En el fons de l'espanyolisme castellanista hi ha "un factor religiós" anti-vernacliste? Explicaria aquest factor el fet que, quan el Concili Vaticà II l'any 1965 impulsa la reforma litúrgica "Sacrosanctum Concilium" i es posa en valor i s'obre la porta a l'ús de les llengües vernacles en la litúrgia, el règim franquista veu en aquesta obertura una amenaça a la unitat política i cultural d'Espanya i s'activa un dispositiu per a frenar l'entrada del català, basc i gallec a la litúrgia? Segons resposta de la I.A. a aquesta pregunta: «Casimiro Morcillo - arquebisbe de Saragossa/Madrid - va ser figura clau del "nacionalcatolicismo español", pressiona en contra les llengües vernacles»

En parlarem. Estàs convidat a venir i parlar-ne. El teu punt de vista és important.

Farem emissió en directe per la Plataforma X.

Llull i Xirinacs

 

Llull i Xirinacs

Dos sistemes filosòfics autòctons o vernacles engendrats en llengua catalana: Ars Magna i Globàlium

Ramon Llull (Segle XIII-XIV) i Lluis Maria Xirinacs (Segle XX-XXI), ambdós de parla en llengua catalana,  han engendrat dos sistemes filosòfics per explicar l’estructura del món, o potser hauríem de dir-ne: la estructura de l’Univers o la Creació. Llull amb l’Ars Magna. Xirinacs amb el Globàlium. Els dos, es consideraven cristians. Però els dos han estat considerats en certa manera dissidents  respecte del Dogma Oficial Catòlic Ortodox Damasonià. Quin és aquet «Dogma Damasonià»? La resposta és: el que es considerat ortodox en base a una interpretació de la Tradició de les que eren considerades les Sagrades Escriptures Cristianes que el Papa Dámaso I (Segle IV-V) —nascut a la província romana de Gallaecia de la Península Ibèrica (actualment Galícia)— va fer constar al que es coneix com La Vulgata —l’actual Bíblia—conjuntament amb Jeroni d’Estridó (Segle IV-V)— canonitzat com a sant Jeroni, nascut a la província romana de Dalmàcia— que va ser el traductor dels text «seleccionats» i considerats «canònic» o sigui «acceptats» com a bons o adients a la fe cristiana.  Altres texts foren rebutjats. Això va tenir lloc com a conseqüència de les conclusions del conclave del Concili de Nicea (Segle IV). Aquest concili es va fer en temps de l’emperador Constantí. Alguns historiadors consideren que en aquest concili van haver-hi pressions polítiques perquè hi hagués unes conclusions dogmàtiques favorables als interessos imperialistes que dominaven la situació política en aquells temps. Hi va haver uns «dissidents» respecte de les conclusions dogmàtiques aprovades  en aquest concili, conclusions i credo que anomeno «dogmatisme damasonià» els quals foren considerats heretges per les autoritats dominants en aquell moment i que són coneguts com a «cristians arrians». Dit això, el tema que jo vull comentar relacionat amb Llull i Xirinacs  abans d’entrar en matèria religiosa o bíblica —una cosa és la religió i una altra és la religiositat basada en els dogmes damasonians de la Vulgata o actual Bíblia—, és una reflexió de caràcter lingüístic. Llull i Xirinacs van engendrar dos sistemes filosòfics en llengua catalana: l’Ars Magna i el Globàlium. Em pregunto: s’ha engendrat mai algun sistema filosòfic en llengua castellana? Atès que la llengua castellana és coneguda com a llengua espanyola, ens hem de preguntar doncs també:  s’ha engendrat mai algun sistema filosòfic en llengua espanyola, o sigui amb la llengua que ha fet servir l’imperialisme espanyolista? Que jo sàpiga, no. La reflexió continua amb una conclusió: aquest és molt significatiu. Li dóna un valor molt important a la llengua catalana. Un valor que la llengua castellana o espanyola —si no es demostra el contrari—no té.

 

Continuarà......

Què és l’Ars Magna?

Què és el Globàlium?

Què és la Pantología

Jordi Salat

31-8-2025

Viatge a Bordeus (3) La catedral, l'escut amb 4 pals i els dos casaments de la reina Elionor d'Aquitània

 

Viatge a Bordeus (3) 

La Catedral, escut de la catedral amb 4 pals  i Elionor d’Aquitània

 

 

La catedral de Bordeus té un origen romànic, construïda a finals del segle XI, fou consagrada pel Papa Urbà II l’any 1096. El Papa Urbà II, es deia de nom de pila Ot i va predicar la primera Croada per recuperar Jerusalem. La catedral està dedicada a Sant Andreu[1] L’any 1137 s’hi va casar la reina occitana Elionor d’Aquitània, dinastia Plantagenet, amb  Louis VII, el futur rei de França. L’any 1152, separada del rei francès, s’hi va tornar a casar en segones núpcies amb el  rei  Enric II d’Anglaterra. Elionor és com s’escriu el nom en occità o gascó. El nom té una arrel etimològica molt significativa que la lliga amb el mot Eli, que és el nom amb el que Crist es dirigeix a Déu quan es clavat a la creu. No li diu Jahveh, li diu Eli.(Eli, Eli, Lamah Sabactany).  Caldria saber per quin motiu  en francès li han canviat el nom i li diuen Aliénor i perquè en espanyol també li han  canviat i li diuen Leonor.

Va ser considerada la reina més important d’Europa, era també coneguda com la Reina dels Trobadors i parlava occità (aquità-gascó). Quan va morir fou enterrada a l’Abadia de Fontevrault.

Tomba de Elionor d’Aquitània a l’Abadia de Fontevrault

En aquesta abadia també hi té la seva tomba la princesa Inés d’Aquitània, mare de Peironelha d’Aragó (1136-1173)  que casada amb Ramon Berenguer IV esdevé Comtessa de Barcelona i reina dels regnes de la Corona d’Aragó, regnes en els que s’hi parlava occità, basc i català. La seva tomba es troba a  la catedral de Barcelona (Catalunya).

Quina relació té Elionor d'Aquitània amb Inés d'Aquitània i la seva filla, Peironelha, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona? Totes elles eren de la mateixa dinastia. En el meu llibre DOTZE  hi faig referència quan parlo de les monarquies bíbliques i la maledicció de Noè. Les considero bel·lònides i cristianes de Tradició Johanita i Tradició Baalita com la del rei Salomó. 

Damunt de l’orgue de la catedral de Bordeus hi ha un escut amb uns referents heràldics.

Què representen aquests referents heràldics de l’escut? A dalt a l’esquerra hi ha l’escut del regne de Navarra al costat dels quatre pals que representen els símbol del bel·lònides dels regnes de la Corona d’Aragó i principat de Barcelona. A sota del cantó esquerra hi viem el bou i la flor de lis. Ala dreta hi tornem a veure els quatre pals. Un castell i un animal que podria ser un lleó.

Escut reis de França

Escut del regne de França. Flor de Lis i escut del regne de Navarra. Joana I de Navarra (1273-1305) va ser reina de França. Ramon llull li va donar el llibre Arbre de Filosofia d’amor, escrit “en llengua volgar”.[1] Quina llengua parlava que no fos llatí? En quina llengua va escriure el català Ramon Llull el seu llibre? Entenia la reina de Navarra, regne de la Corona d’Aragó, el català? Ramon Llull també el donà  al rei de França marit de Joana de Navarra,[2] Felip IV El Bell. Però a ell li va donar traduït al llatí. Voldria que els lectors hi reflexionessin sobre això que acabo d’escriure.

I, també, que reflexionessin sobre el fet que alguns municipis d’Occitània, Regne d’Aquitània,  tinguin els quatre pals vermells i fons daurat a l’escut : Milhau, Bocanhera, Monsempron Libos, Cevenas,  Cancon, Saint Avold, Ais de Provença

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

---

[1] Pàgina 9 del llibre Arbre de Filosofia d’Amor de Ramon Llull. Editorial Barcino 1980

[2] Joana de Navarra https://ca.wikipedia.org/wiki/Joana_I_de_Navarra

Nota:

Originalment a la catedral romànica hi havia una verge negra i tenia representacions del Nou Testament: Maria coronada en el sentit de Coneixement celeste no de poder polític; Crist, el colom de l’Esperit sant relacionat amb el do de llengües i  els dotze apòstols. A les catedrals d’Europa no hi havia cap representació de Jahveh i la seva Llei a qui es fa referència  a l’Antic Testament. Els cristians càtars d’Occitània deien que Jahveh no era Déu, Déu – deien- és el Pare Celestial. Concepció relacionada amb la Tradició Johanita del Llibre de la Revelació o Apocalipsi i la Tradició Baalita del rei Salomó (constructor del temple dedicat al Senyor del Cel (Baal) i  a la seva esposa la Senyora del Cel (Astarteh), i els cavallers del Temple. Els 4 pals representen els 4 elements de la Creació (Aigua, Foc, Aire i Terra) i estaven presents en el Temple de Rei Salomó dedicat a Baal  i Astarteh (2R, 23-13)

De la reina Elionor d'Aquitània i altres reines relacionades amb Aquitània i els regnes de la Corona d'Aragó en parlo en el meu llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes. Així com la seva relació en les lluites de les dinasties bíbliques  de Tradició Johanita - que considero de Tradició Baalita-,  i  les de Tradició Jahvehita. La lluita és pot observar en la realitat política actual. 

També en vaig parlar a aquesta conferència que podeu escoltar clicant  aquí:

He observat que les guies de turisme de França quan parlen de "Bordeaux" no fan cap referència a l'occitanitzat i la llengua d'oc   quan parlen de la reina Elionor a la que anomenen Aliénor. El canvi de nom d'Elionor per Aliénor  talla unes arrels etimològiques que comporta una intencionalitat que vol esborrar l'arrel etimològica  que  es vol amagar sota la "francesitat" i el marc referencial de França i la llengua francesa o langue d'oil. Això que passa a Occitània-Aquitània, que es tapa sota el nom de França, també passa a Catalunya-Regnes de la Corona d'Aragó,  on es tapa amb el nom d'España y la llengua castellana. Es tapa un marc referencial vernaclístic i una concepció cultural configurada a partir d'una concepció zodiacalista de Déu - Abba, Eli, Baal- oposada a la creença de la Llei  "dogmàtica-constitucionalista" del Sinaí en la que es basa el Jahvehisme. La dialèctica amb la que analitzo la Realitat, amb criteri vernaclístic o indigeniste, està per sobre del marc referencial de les esquerres i les dretes pròpies del Materialisme Històric.

---