Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cardona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cardona. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de juny del 2023

Cardona. El comte de Barcelona Borrell II i la Carta de població de Cardona

 


Monument al comte de Barcelona

 el bel·lònida Borrell II a la plaça de Cardona

A la plaça de la de Cardona hi ha un monument dedicat a Comte Borrell II que és obra  de Josep Maria Subirachs.



Estàtua del comte Borrell II (930) fill de Riquilda de Tolosa de Llenguadoc ciutat del regne d’Aquitània ara Occitània. Casat amb Letgarda que també era de Tolosa de Llenguadoc. Va rebre la Carta de Poblament de Cardona atorgada pel seu avi Guifré el “Bel·lós” parent del comte Bel·ló de Carcassona (Occitània) i de Salomó, comte de Narbona (Occitània) ciutat on es troba la catedral dedicada a Sant Just i Sant Pastor relacionada amb la basílica de Sant Just i Sant Pastor una basílica relacionada amb els cristians arrians que també trobem a Barcelona.

Borrell II el primer independentista català amb arrels occitanes i la Independència de Catalunya[1]

Borrell II es va destacà per negar-se a renovar el Pacte de Vassallatge amb el rei francès de la dinastia capeta, Hug Capet després que aquest es negués a ajudar-lo a lluitar contra els musulmans, per la qual cosa els seus comtats catalans passaren a ser independents de Facto, ara en diríem  de forma Unilateral.

A part dels títols comtals hereditaris, emprava els títols honorífics de marquès i duc de la Gòtia dux Gothicae (Borrelli ducis Gothicae) (971), així com el títol de "príncep de Gothlandia" amb connotacions de sobirania. Quan arribà el decisiu any 987, quan Borrell II demanà auxili al rei franc  Hug Capet per valer el pacte de vassallatge, el cronista de la cort franca Richer el qualificà de duc de la Hispània Citerior, un títol que Borrell II mai no utilitzà per a si mateix; davant la ineficàcia de l'auxili franc el pacte de vassallatge quedà trencat. Vers el març del 988 Borrell II s'intitulava gratia Dei hibereo duci atque marchiso («per la gràcia de Déu duc ibèric i marquès») i hom no coneix cap precepte reial franc per a la Gòtia posterior al 986. Això no obstant però, en tots els documents de la Gòtia es continuaran datant els documents oficials per la data del regnat dels reis francs —i no per l’Era Hispànica—, una pràctica que continuaria fins que el llinatge dels comtes de Barcelona esdevingueren reis de la Corona d’Aragó.[2]

 

Les guies i els guies de turisme oficials de Catalunya, ja des de la seva formació acadèmica, no arriben a aquest nivell històric que configura un Marc Referencial d’arrels occitanes. Aquest marc comporta relacions amb la dinastia dels bel·lònides, el cristianisme arrià, els càtars, les llegendes del sant Graal i la revelació “poliglota” vernaclista de Pentecostès.....

Hi ha un filtreig o censura  per part d'un poder fàctic que intervé en la formació acadèmica el qual condiciona i determina la mentalitat del poble català, els habitants de Catalunya i la identitat catalana, la identificació de la catalanitat i el seu reconeixement genuí? Jo crec que sí.

 

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com 

dijous, 22 de juny del 2023

Cardona. L'Escut dels Cardona i la cultura celta. El card i Escòcia. Relació amb la Flor de Lliri

 

Cardona. Capítol 2.
L'Escut dels Cardona. Els cards i el seu simbolisme en la cultura celta. El card com a Flor nacional d'Escòcia. Relació amb la Flor de Lliri.



El nom de Cardona fou usat pels descendents d’Ermemir d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom a mitjan del segle XII.

En el seu escrit heràldic van posar-hi tres cards. Perquè van adoptar el card com a senyal distintiu propi? Té que veure amb el significat del mot Cardona? Jo crec que no té res a veure. Penso que van escollir un card pel seu significat simbòlic. I amb aquesta intencionalitat simbòlica van posar-n’hi tres. Segons la meva interpretació la Flor de Card està relacionat amb la tradició de la Flor de Lis. El fet que n’hi posessin tres en el seu escut jo ho veig com una variant de les “Flor de Lis” o “Flor de lliri” i el simbolisme que representen. [1] Oficialment es consideren pròpies del Regne de França, però jo crec que tenen un origen anterior relacionat amb els bel·lònides i que probablement ha estat adulterat el seu sentit genuí i la concepció cultural que comporta la qual relaciono amb la Pentecosta i el do de llengües pròpies de l’Esperit Sant segons la tradició cristiana gnòstica i del missatge de l’evangeli de sant Joan en els que es basa  el vernaclisme que és el testimoni de les llengües vernacles tal com es va reconèixer en la Reforma del Concili Vaticà II. El francesisme o política cultural del regne de França no s’ha significat ni es significa per la defensa de les llengües vernacles sinó tot el contrari.  Cal recuperar el sentit original  relacionat amb la llegenda del rei Clovis i l’ampolleta que va baixar del cel portada per un colom. Darrera d’aquesta llegenda hi trobem una concepció cultural cristiana i el bateig  per part de l’Esperit. Allò que se’n  diu “el néixer de dalt”. Alguns historiador ho relacionen amb la dinastia merovíngia. Jo ho relaciono amb la dinastia bel·lònida. 


Ramon Berenguer IV comte de Barcelona i la reina Peironelha d’Aragó amb la Flor de Lliri

A l’escut de Lleida també hi trobem el simbolisme de la “Flor de Lis”: Escut amb quatre pals vermells sobre fons groc o daurat i tres flors de lis nodrides d'argent. També trobem, la Flor de Lliri, igual com els quatre pals vermells sobre fons groc,  en molts altres escuts municipals de Catalunya i d’Occitània.

 

El simbolisme del card




La Flor de Card, anomenat en llatí Onopordium acanthium forma part de la família dels gira-sols. El card és el símbol nacional d’Escòcia. Sembla ser que el va portar la reina Maria Estuardo (1542) que tenia avantpassats a Lorena on el card també és un referent simbòlic i motiu de mítiques llegendes. Representa superar l’adversitat, és símbol de resiliència. En la cultura celta representa la devoció, la valentia, la determinació i la força. En la regió basca d’Occitània, La Gascònia o Gascunya, que té la capital a Bordeus, el card es considera un símbol de protecció. Se l’anomena Flor del Sol. En basc es diu Eguzkilore, es considera un regal d’Amalur, que vol dir la Mare Terra,  i el posen a les portes de les cases a Navarra i tota Euskal Herria.  També es considera herba de les bruixes. Sovint encara ara es pot veure el card posat a les portes d’entrada a les cases com a símbol de protecció; també en alguns llocs de Catalunya i territoris dels regnes de la  Corona d’Aragó, com ho era el regne  de Navarra.



Jordi Salat


[1] Flor de Lis, Flor de Lys o Flor de Lliri https://ca.wikipedia.org/wiki/Flor_de_lis

dimecres, 21 de juny del 2023

Cardona. Arrels occitanes i dinastia bel·lònida

 

CARDONA

Arrels occitanes i dinastia bel·lònida

Un lloc, un castell, una església i uns personatges amb arrels occitanes i llinatge bel·lònida. Què representen els tres cards de l'escut Cardona en funció de la cultura celta? Quin sentit tenen els cards a Escòcia on el card és la Flor Nacional? Era aquest és símbol del primer català amb arrels occitanes el comte Borrell II, quan va declarar la independència de Catalunya de forma unilateral?

 

La primera cosa que vaig fer quan vaig començar a preparar el viatge a Cardona va ser cercar el significat del topònim: què vol dir Cardona? D’entrada no ho vaig trobar. Vaig trobar la següent informació: “el nom de la vila de Cardona (Barcelona) d’origen preromà i significat desconegut....” i també “Cardona existia en temps del ibers com ho testimonien les restes iberes trobades en el lloc” Bé, aleshores, dedueixo que tenia un nom en llengua iber. Què pot significar Cardona en iber?

Sovint les autoritats oficials i acadèmiques  expliquen els orígens dels topònims de Catalunya i la Península Ibèrica, donant-los orígens llatins. No reconeixen significats ibers. Potser perquè no es troben escrit ibers i sí que es troben escrits en llatí fets per monjos de l’església catòlica de Roma. En aquest texts sovint en lloc de parlar d’Ibèria, s’hi ha escrit Hispània.

Sembla ser que en algunes ocasions s’obviava intencionadament els significats ibers o anteriors al escrits llatins per motius de adaptar-ho al criteri polític i religiós de Roma i el seu marc referencial imperialista que era de caire patriarcal en detriment del criteri iber que era matriarcal i paganista.

Trobo una informació que fa derivar el nom de Cardona del llatí i es basa en documentació escrita en temps de dominació romana que es quan s’escrivia oficialment en llatí i sota el nihil obstat de l’església catòlica de Roma: “Cardona té una data de naixement documentada: el 23 d'Abril del 986, dia en què el comte  Borrell II atorgà la  Carta de Poblament, que actualment es conserva a l'arxiu històric de la vila. Cardona, comença veritablement en l'etapa medieval, a partir del 789. Recordo haver llegit que en llengua ibera, CAR volia dir PEDRA. Ara fa uns quants anys vaig fer un estudi sobre els topònims que començaven per CAR, com per exemple: Cardedeu, Carcassona – ciutat situada a Occitània-, Cartagena, Carmançó,  Vall de Cardós, Ribera de Cardós, riu Cardener, Serra de Cardó ....

Donat que en tots aquests llocs hi ha hagut presència d’ibers penso  que podria trobar el sentit que busco pel nom de Cardona. I atès que Carcassona acaba amb ONA igual com Cardona, em plantejo la possible i hipotètica relació. Però, atès que Carcassona està situada geogràficament a Occitània,  actualment sota administració política de França, i Cardona està situada geogràficament a Catalunya, actualment sota administració política d’Espanya hauria de trobar uns lligams històrics entre elles, entre Carcassona i Cardona. Per això analitzo la història de Cardona. Existeix alguna relació entre Cardona( Catalunya) i Carcassona (Occitània)?

Llegeixo  una informació on es diu que “ els primers Cardona provenen del llinatge Folch i comencen a denominar-se Cardona al rebre, per mercè o gràcia reial, el senyoriu de la vila situada on ara és província de Barcelona, la qual tenia aquest nom” A partir d’aquí em faig un quadre cronològic. L’any 986 es va donar la Carta de Població a un tal Ermemir. 

Any 986 Ememir

Cardona té una data de naixement documentada el 23 d’Abril, actualment dia de Sant Jordi, de l’any 986. La carta de població  va ser donada a un noble  que es deia  Ermemir i era vescomte d’Osona, ara comarca que té la capitalitat a Vic. Aquest municipi  originàriament s’escrivia Vich. Posteriorment a la reforma de Pompeu Fabra se li va posar Vic sense la “h”. Aquest mot Vich jo  relaciono amb el nom de la ciutat occitana anomenada Vichy. Oficialment, però,  diuen que Vic, ve del llatí Vicus. Jo això no ho crec perquè el seu nom original era Vich i crec que ens han volgut esborrar les arrels del mot Vich amb l’occitanitat del mot Vichy. I dit això torno a la pregunta que m’he fet anteriorment: hi ha alguna relació entre Cardona de Catalunya i Carcassona d’Occitània? Hi ha alguna relació entre Vich de Catalunya i Vichy d’Occitània? Si Vic prové del llatí Vicus, d’on prové la “h” de Vichy? Continuo cercant les arrels i la identificació del comte Ermemir.

Els descendents el comte Ermemir del Comtat d’Ausònia ara dita Osona un anys després de rebre la Carta de Poblament de Cardona l’any 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona. Adoptaren i férem propi “el nom del lloc”. Per quin motiu?  Hi havien tingut avantpassats en temps anteriors a la dominació sarraïna o musulmana que va provocar una migració de habitants d’aquestes terres cap a l’altra banda dels Pirineus? Cal buscar el significat del mot en el llatí o bé en l’iber que s’hi havia parlat anteriorment?



L'Escut dels Cardona

Cardona. Arrels occitanes i dinastia bel·lònida 2 L'Escut dels Cardona

El comte Borrell II i la Carta de població de Cardona 

Cardona. Arrels occitanes i dinastia bel·lònida 4 El comte de Barcelona, el bel·lònida Borrell II

Jordi Salat

josalort@hotmail.com