dilluns, 27 de juliol de 2020

"El español" llengua colonial


“El español", llengua colonial

L’0pressió de la llengua del colonialisme imperialista contra les llengües vernacles de la llibertat i reeiximent nacionalista i els seus monuments  de referència, alguns, com el de Cristòfor Colom, amb apropiació indeguda i tergiversada. La llengua alienant i alienadora dels dominadors aliens

Si volen deixar de ser colonitzats,
que deixin de parlar la llengua dels colonitzadors,
és més eficient que no pas enderrocar les estàtues de “Colón”


La identificació de qui diuen que es deia “Colombo” però li diuen "Colón" i altres diuen que li haurien de dir “Colom” és  per a molts encara un enigma. Diuen que es deia "Colombo" i era genovès. Colombo, parlava espanyol? No parlava espanyol. Era monjo terciari franciscà[1] . La seva fe cristiana no era la catòlica de Roma, que s’identifica amb el Jahveh de l’Antic Testament i el Crist del Nou Testament. Era la cristiana del Renaixement a Europa, que s’identifica amb el cristianisme de l’Esperit Sant del  Nou Estament. Aquest personatge va ser un dels grans personatges de Renaixement a Europa. Igual que va ser-ho el Papa Alexandre VI, conegut a Roma com a “Il catalani”, nascut a Xàtiva ( País Valencià. Corona d’Aragó), de nom de pila Roderic Borja, segons alguns dels seus biògrafs, aquesta família tenia arrels occitanes.


Llegeixo a la premsa diverses notícies que parlen de la obsessió que els ha entrat a determinats col·lectius, alguns d'ells, parlen  en llengua anglesa i d'altres parlen en llengua espanyola,  per a enderrocar estàtues de “Colón” perquè el consideren origen del colonialisme. I, també altres estàtues de personages als quals es considera relacionats amb el tractament colonial i l’esclavatgeria i opressió de pobles natius, vernacles o indígenes.


“Colom” amic dels indígenes, empresonat per Bobadilla, militar castellà  que  en el nom del Tribunal de la Inquisició del reino de Castilla per ordre de la Reina Isabel de Castilla

Hem vist gran mobilitzacions  a tot el món, especialment a USA després de la mort  d’un home de pell negra, George Floyd, a causa del maltracte que va rebre per part d’un policia americà de pell blanca que va provocar-li la mort.

Quina culpa en té "Colón"? Perquè se'l fa culpable? 

Doncs perquè hi ha hagut una manipulació i adulteració malintencionada de la Història que té el seu origen en la historiologia espanyolista en sintonia amb el catolicisme ultra dogmàtic favorable al poder autoritari dels jutges de la Jerarquia Vaticanista i dels jutges les Monarquies Absolutistes i contrari a la República i la Democràcia participativa que l'han presentat com un conqueridor al servei d'Espanya, historiadors de Madrid, diuen reino de Castilla, i  la fe de l'Església Catòlica.

Els  que es diuen ara espanyols van tancar-lo a la presó del reino de Castilla i l'Església Catòlica no l'ha fet mai sant tot i ser l'evangelitzador més important de la Història del cristianisme. Aquests fets ens haurien de moure a la reflexió sobre la veritable identitat de “Colón”

El què si és cert és la llengua dels colonitzadors era la lengua española,o sigui el castellano.

Doncs, si volen deixar de sentir-se colonitzats pels espanyols, que deixin de parlar español; si enderroquen estàtues i continuen parlant español no serveix de res.

La llengua espanyola o castellà era la llengua que parlava "Colombo", conegut com a "Colón”?

Això no està demostrat i  sembla  que això  no és cert. Ni tampoc és demostrat que es digués Colombo, ni Colón. És molt probable i així ho apuntà la prova del ADN que va fer-se i noves aportacions històriques  que es digués Colom. I, sobre la seva fe catòlica, ell era terciari franciscà, això ho diuen fins i tot a documental informatiu del Muelle de las Caravelas de La Ràbida a Huelva, i com a tal, era cristià espiritualista (bateig de l’Esperit Sant), no era catòlic autoritariste (obediència al Dogma que imposen els bisbes i la seva Jerarquia). L’any 1492, és època del Renaixement a Europa, i la seva característica és el cristianisme espiritualista, el del Nou Testament, el del Llibre d ela Revelació de Sant Joan i el Nou Pacte com diria  Sant Pau, i no pas el jahvehista de l’Antic Testament.

Voldria dir-hi algunes coses (per començar):

Alguns polítics diuen que  estàtua  de “Colón” s’hauria de contextualitzar.

Això em sembla bé.

Doncs, per començar:

1.- Expliquin que l’any 1492, no existia España, que aquest nom el va començar a utilitzar en el segle XVI, Felipe II; i expliquin que hi havia un regne, el Reino de Castilla, que estava federats a una mena d’Estats Units de regnes que integraven els regnes de la Corona d’Aragó. Que el rei de la Corona d’Aragó, Ferran II,  parlava català i que aquesta Corona era una potència a tota la Mediterrània ostentava el títol de Comte de Barcelona i  rei de Jerusalem. Que la reina de Castilla,era una part i no pas la més important afegida recentment a aquesta federació de regnes.
I, que va ser  la reina de Castilla  qui va enviar  a Amèrica al militar  castellà Bobadilla que estava al servei ce la Inquisicón del reino de Castilla,  per posar “Colón” a la presó. I, no perquè aquest maltractés els indígenes, que no va fer-ho ni podia fer-ho com a franciscà que era, per molt que fos objecte de  una campanya de difamacions i calúmnies que pretenien justificar-ho, sinó perquè  era cristià de l’Esperit Sant,  cristianisme propi del temps del Renaixement a Europa, i que en el Reino de Castilla, manaven els ultra-catòlics  de la Contrareforma (com ho són els ultra-catòlics espanyolistes actualment en aquest segle XXI hostils contra la Democràcia participativa i a favor de la monarquia i dogma absolutista a Europa).



"Colom" vestit amb l'hàbit franciscà en el moment de la seva mort. Convent franciscà de Valladolid. Una Cort relacionada amb la Corona d’Aragó i Occitània. posteriorment en el segle XVI Felipe II  es va fer dir Felipe II de España i va trasladar la Cort a Madrid

El Papa Joan XXIII era franciscà,  i la seva concepció cristiana propia  del Concili Vaticà II que valorava les llengües vernacles, està en sintonia amb el cristianisme del Renaixement a Europa de l'època de Colom i Leonardo da Vinci, el de Colom i els nobles de la Corona d'Aragó, a diferència dels Trastàmara del reino de Castilla que eren dominics i van protagonitzar la Contrareforma, en temps de Blanca de Castilla contra els càtars, en temps de Isabel de Castilla contra els espiritualistes com Colom, en temps de Felipe II de España contra els protestants, en temps de Franco contra els vernaclistes del Concili Vaticà II. I, actualment, aquest poder està  vigent a Europa, i imposa la seva llei o marc constitucional hostil amb la voluntat democràtica.


2.- Expliquin que, com molt bé exposa la pel·lícula 1492 de Ridley Scott,  “Colón”  va defensar  els indígenes i va ser amenaçat per un tal Alonso  el qual li recorda l'actitud hostil dels castellans de la Cort que esperaven el moment d’anar contra ell ( Escena del cavall).

3.- Expliquin que “Colón” no es deia “Colón” ni es deia “Colombo” , es deia "Colom" i que era monjo terciari franciscà. I, servidor de la causa dels Bel·lònides de la dinastia d’Urgell  de la Corona d’Aragó contra els quals actuaven de forma hostil els Trastàmara de Castilla.

4.- Expliquin que Isabel era reina de Castilla, i que Fernando era rei dels regnes de la Corona d’Aragó, i era conegut com a “el catalanote” al reino de  Castilla. ( El Catalanote ve del  superlatiu català “el catalanot” )

5.-  Expliquin que la llengua dels colonitzadors hostils amb la identitat indígena i la seva cultura vernacla era la lengua española. Així doncs, diguint-los-hi, que si no volen sentir-se  colonitzats que deixin de parlar español.

6.- I, per acabar (de moment) :

Sabem que la polícia  española també va maltractar als catalans que volien votar democràticament a Catalunya l’1 d’Octubre de 2017 ? 

Saben que la identitat indígena en el sentit d’autòctona o vernacla de Catalunya i la seva cultura de llengua catalana, conjuntament amb la resta de pobles de la Corona d’Aragó,  també és objecte d’hostilitat per part d’un poder espanyolista i ultracatòlic que adultera, nega i vol destruir la seva identitat natural o vernacla? I, que aquesta autoritat política està relacionada amb l’autoritat política en sentit espanyolista que va fer empresonar a “Cristòfor Colom”?


Jordi Salat
josalort@hotmail.com


Conferència Amics de la Unesco de Barcelona







Noticies
Contextualitzar “Colón”

Els catalans en situació colonial



[1] I així ho diuen, i ho escoltat jo el passat mes d’Octubre de l’any 2019, en el viatge que vaig fer a La Ràbida (Huelvba. Andalusia), en l’audiovisual que projecten al Muelles de las Caravelas https://es.wikipedia.org/wiki/Muelle_de_las_Carabelas quan parlen del genovés llamado Colombo, conocido en español como  “Colón”


dilluns, 20 de juliol de 2020

Escrits antics amb paraules actuals 2



Català o De Catalunya no vol dir el mateix

identificació cultural o identificació geogràfica



Referent identitari catalanitat


Mapa dels regnes de la Corona d’Aragó 

 Mapa de Catalunya


Els mots tenen un poder que es el poder de la paraula quan la paraula es fa servir bé


Mentre faig aquest recull de frases de JTB, expressions del seu llenguatge, quan parla de lo Català” i no de Catalunya,  se m’acudeixen reflexions. En alguns casos relacionades amb notícies actuals.

Quan, aquest dies es parla de política a Euskadi  i a Galícia sento noms de partits polítics com Partido Nacionalista Vasco i Bloque Nacionalista Galego.

Quan es parla de política a Catalunya, sento noms de partits polítics com: 

Convergència Democràtica de Catalunya; 
Esquerra Republicana de Catalunya,  
Partit dels Socialistes de Catalunya, 
Partit Nacional de Catalunya, 
Unió Democràtica de Catalunya, 
Junts per Catalunya.

No porten la paraula “català”; en el seu lloc porten l’expressió “de Catalunya” o “per Catalunya”.

No és el mateix ser de Catalunya que ser Català. 

La primera fa referència a un lloc geogràfic  la segona fa referència a un Ser espiritual o Alè.

No són el mateix, ni a efectes de identificació ni a efectes de element de cohesió.

Si es vol ampliar la base de cara a futures eleccions, tal com volen molts partits polítics a Catalunya, he pensat, potser hauríem de començar per posar noms que comportin una identificació de catalanitat que vagi a l’ànima i no uns noms que comporten una identificació geogràfica.

Recordant el pensament de JTB, he escrit: 

La catalanitat comporta uns valors universals en els quals es poden sentir identificats tots els actuals habitants de Catalunya, no pel fet de viure i treballar a Catalunya, sinó pel fet de sentir-se catalans per identificació amb la Catalanitat.

Fa anys que en parlo en els meus escrits sobre vernaclisme. A això em refereixo quan parlo d’Identitat humanista i territori geogràfic. Fa anys que  parlo del zodiacalisme i la seva “immaculada” concepció cultural que es present a l’origen de totes les cultures humanes del món. Només cal  interpretar amb sentit i raonabilitat les mitologies engendrades a l’origen del Pensament Humà.

També he sentit l’expressió partits polítics de casa nostra. Perquè no diuen partits polítics catalans?

Amb la televisió  i la ràdio podríem dir el mateix: Ràdio Nacional de Catalunya o Televisió de Catalunya. Perquè no Radio Catalana i Televisió Catalana

Ho comento a diverses persones, algunes són lingüistes i en algun cas membres de l’Institut d’Estudis Catalans. 

Alguns em diuen que és el mateix. Jo els contesto no us heu fixat que els espanyols diuen “Televisión Española” i vosaltres dieu “Televisió de Catalunya”?

Quan  el president Josep Tarradellas va tornar de l’exili  l’any 1977 es va dirigir al poble des del balcó de la Generalitat de Catalunya amb la frase Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí. Va dir “ciutadans” no va dir “catalans”. Actualment són moltes les notícies que parlen del fracàs  de la reforma democràtica i de la restauració de la catalanitat als seus territoris geogràfics  per part del que s’anomena règim del 78 en referència als polítics  i la política  d’aquells anys i els noms que va fer servir en els seus discursos. No és el mateix “catalans” que “ciutadans” de Catalunya.

Tampoc és el mateix Generalitat de Catalunya que Generalitat Catalana. I, aquí, vull deixar constància que els valencians han estat  més identitaris nacionalment i vernaclísticament parlant,  ja que no han posat una nomenclatura geogràfica com hauria estat Generalitat de València, sinó que han posat nomenclatura identitària com ho és,  Generalitat Valenciana; i a mi em sembla molt bé.

Avui m'han enviat un escrit  fet pel Front Nacional de Catalunya. He pensat que si es diguessin Front Nacional Català, podrien obtenir la identificació més amplia ja que geogràficament a més de Catalunya podrien  incloure Balears i País Valencia, i algun territori més, allò que alguns en diuen Paisos Catalans i jo en dic regnes de la Corona d'Aragó.  

JTB ho explicava molt bé, els mots tenen un esperit, un ésser. 

I, aquest és el seu factor universal integrador de la diversitat. Aquesta paraula que tant valorava JTB ha estat corrompuda i pervertida per uns religiosos  hipòcrites, més diabòlics que divins, els quals han corromput la religiositat i volen fer creure allò que no és. S’han apropiat d’uns mots i han falsejat el seu sentit.

El llenguatge amb el que escriu i fa el seu discurs JTB parla de Tradició Catalana no parla de Tradició de Catalunya.[1]

I, una vegada més, tot fent reflexions em venen al cap texts que va escriure Erasme de Rotterdam en el llibre “ Elogi de l’Estultícia”, en el que s’explica com és l’Estultícia la que mana i imposa el seu criteri a la gent del món. Estultícia vol dir Estupidesa. El llibre ha estat traduït com a Elogi de la Follia. A vegades he pensat que aquest títol l’ha ficat algun estúpid que no vol ser identificat pels lectors.

Erasme parlava de la gent del segle XVI. Ara fa més de 500 anys. JTB parlava de la gent del segle XX. Ara fa més de 100 anys.

Res de nou sota el Sol. Llegeixo  les notícies dels diaris actuals, i l’Estupidesa  hi és present.



Jordi Salat
josalort@hotmail.com

ESCRIT ANTERIOR




[1] Josep Trueta va escriure L’Esperit de Catalunya. Em pregunto si algú ha escrit un llibre sobre L’Esperit Català.

divendres, 17 de juliol de 2020

La Bisbal d'Empordà i Occitània


La Bisbal d’Empordà i l’Occitània

La creu amb dotze esferes

L’escut  de l’església parroquial de La Bisbal d’Empordà (Catalunya. En altres temps dels quals parlo, Principat dels regnes de la Corona d’Aragó)


He passat uns dies fent turisme rural a un poble que es diu Sant Sadurní de l’Heura i he fet una ruta de turisme cultural sobre tema medieval o mitjaval,  per diversos pobles del Baix Empordà, a les Gavarres,  a Girona, Catalunya,  relacionats amb la Història de l’Edat Mitjana: Peratallada, Monells, Sant Miquel de Cruïlles, ermita de Sant Joan de Salelles,  Santa Pellaia, Matajudaica, Palau Sator, Pals, Corçà, Púbol i La Bisbal d’Empordà.

M’ha sorprès veure sobre el portal d’entrada a l’església de Santa Maria, l’església parroquial de La Bisbal, aquest escut que detallo a continuació:

  




Quan l’he vist, m’ha vingut una pregunta al cap: què hi fa la bandera d’Occitània, la dels comtes de Tolosa de Llenguadoc,  sobre la porta del l’església parroquial de La Bisbal de l’Empordà?



Bandera d’Occitània i comtes de Tolosa de Llenguadoc

He observat que la bandera i l’escut del municipi de La Bisbal d’Empordà tenien aquesta creu:




He cercat informació i he trobat temes relacionats amb personatges  i topònims que resulten molt interessants. Per exemple el nom del municipi  de Sant Sadurní de l’Heura. 

Aquest sant, Sadurní, “Serni”, Saturio,  o Saturnino, molt present  en diversos noms de pobles de Catalunya[1]  i també a terres de Sòria o S’Òria i altres llocs amb presència d’esglésies romàniques, és un sant occità,  amb una interessant llegenda que parla d’un toro o un bou,  i una verge negra Nostra Senyora de Thaur, la qual té una lectura zodiacalista, molt interessant. Està molt ben explicada a la catedral de Tolosa de Llenguadoc, la capital d’Occitània. [2]

M’he fixat en detalls  dins de l’església de La Bisbal, i també del castell, he preguntat a diverses persones sobre aquesta creu, i de tot plegat, n’he tret les meves conclusions personals que exposaré en proper escrit.







Jordi Salat
josalort@hotmail.com


Observació:

 

Entre d’altres personatges, que no apareixen en el fulletó d'informació turística  ni a l'audiovisual del Castell Palau dels Bisbes de La Bisbal de l’Empordà,  n’hi ha alguns dels quals se’n poden deduir importants relacions amb la identitat catalana i les seves arrels occitanes, i que poden plantejar importants qüestions relacionades amb la identitat i  la identificació de la catalanitat  en funció d’uns conceptes culturals. I, no solament relacionats amb la identificació dels catalans, sinó també europeus.

I d’una cristiandat vernaclística o zodiacalista diferent de la  Jahvehítica, que sí que és un element que trobem en la identificació  de l’espanyolitat castellanista a partir del Compromís de Casp i especialment a partir del rei d’origen flamenc, Felipe II de España i el seu catolicisme jahvehista, imperialista i colonialista, antivernaclista i hostil amb la reforma cristiana d’Europa basada en el Crist del Nou Testament i la muntanya no anomenada o enigmàtica on es va fer el  Sermó de les vuit benaurances i no pas en el Jahveh  de la muntanya del Sinaí,  on es van dictar els deu preceptes legals de la Llei  donada a Moisès segons llegim a l’Antic Testament.

 

Per exemple:

Guifré  o Jofré Gilabert de Cruïlles - Creuilles o Croilhes  probablement en occità-.

 

Berenguer de Cruïlles – Creuilles o Croilhes- primer president de la Generalitat de Catalunya.

 


                                   Escut dels Creuilles, Croilhes o Cruïlles.


 

Joan de Peratallada o Ròcatalhada en occità




Roderic de Borja, Papade Roma amb el nom d’Alexandre VI el 1492 relacionat amb Cristòfor Colom, el qual, al meu entendre, era franciscà català amb arrels occitanes, en concret a Bordeus, on ja hi trobem un important cognom “Colom” en el segle XII.



També faré una reflexió sobre el motiu pel qual, malgra<t les profundes i essencials relacions de Catalunya i la Corona d’Aragó amb Occitània,  Pompeu Fabra va  desoccitanitzar la llengua catalana en el seu diccionari normatiu, contràriament al que volia fer el lingüista Josep Carbonell. En parlo en aquest escrit El Cataloní


 





ARTICLES RELACIONATS

Escut de Pisa i la bandera d'Occitània

Occitània i Catalunya i l'Ideal d'Europa 1

Occitània i Catalunya i l'Ideal d'Europa 2

Catalunya Occitània i Anglaterra

Aragón i Occitània

La llengua catalana  la genuïna i  la "desoccitanitzada": Josep Carbonell i Pompeu Fabra. El cataloní

VIDEO CONFERÈNCIA

Catalunya, Occitània i Europa

diumenge, 12 de juliol de 2020

Escrits antics amb paraules actuals


El vernaclisme i el pensament humanista del segle XXI


Selecció de frases d’un pensador català del segle XIX, adaptades segons el meu criteri al context del segle XXI. Aquestes frases i altres escrits com “Ripoll, el bressol de l’Europa del segle XXI” els podreu trobar en el meu nou llibre.

Jordi Salat


Sobre pensament, esperit català i alè universal
 
ESCRITS ANTICS AMB PARAULES ACTUALS

1.- “Tots els qui en havem cregut cridats a la reconstrucció del nostre estimat poble, havem treballat principalment a desenrotllar el seu esperit”

2.- “L’aparició i el cultiu de l’esperit indígena representa a Catalunya, l’evolució democràtica moderna”

3.- “La substància nacional està no solament amenaçada del parlamentarisme, sinó també del cosmopolitisme  revolucionari enemic del vernaclisme”

4.- “ El pensament polític del nacionalisme vernaclista consisteix a veure si el decaïment  públic de la monarquia espanyola  es pot refer, més que no pas pels vincles unitius de la política, enterament desacreditada, pel medi de la vida dels membres,  vigoritzant els òrgans regionals sempre vius, fins quan estan esmortuïts, i els únics capaços de renaixement perquè la vida els ve donada de la Naturalesa”


5.- “L’acció vital o moviment lliure d’un poble o nació s’encamina a una fi, porta una direcció que li comunica l’esperit nacional[1], el qual no és altra cosa  que el pensament de tots els ciutadans  que coincideixen entre sí. Quan no hi ha aquesta harmonia de pensaments, no hi ha esperit nacional ni vida nacional tampoc;  perquè l’acció del cos social  és nul·la, l’esperit pugna amb si mateix; les divisions, veritable senyal de mort, gasten l’energia individual, i el poble ja no és poble, sinó turba”[2]




[1] Recomano la lectura del llibre “L’Esperit de Catalunya” de Josep Trueta, a nivell personal i a nivell de les escoles catalanes
[2] Turba: conjunt de gent malavinguda


Frases de JTB  de l’any 1892
Mots antics substituïts i expressions antigues modernitzades:
 1.-  “regionalisme” substituït per “vernaclisme”
2.- “regionalisme” substituït per “nacionalisme vernaclista” o “vernaclisme nacionalista”
3.-  “resurrecció” per “renaixement”