Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris occità. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris occità. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de juny del 2023

Cardona. El comte de Barcelona Borrell II i la Carta de població de Cardona

 


Monument al comte de Barcelona

 el bel·lònida Borrell II a la plaça de Cardona

A la plaça de la de Cardona hi ha un monument dedicat a Comte Borrell II que és obra  de Josep Maria Subirachs.



Estàtua del comte Borrell II (930) fill de Riquilda de Tolosa de Llenguadoc ciutat del regne d’Aquitània ara Occitània. Casat amb Letgarda que també era de Tolosa de Llenguadoc. Va rebre la Carta de Poblament de Cardona atorgada pel seu avi Guifré el “Bel·lós” parent del comte Bel·ló de Carcassona (Occitània) i de Salomó, comte de Narbona (Occitània) ciutat on es troba la catedral dedicada a Sant Just i Sant Pastor relacionada amb la basílica de Sant Just i Sant Pastor una basílica relacionada amb els cristians arrians que també trobem a Barcelona.

Borrell II el primer independentista català amb arrels occitanes i la Independència de Catalunya[1]

Borrell II es va destacà per negar-se a renovar el Pacte de Vassallatge amb el rei francès de la dinastia capeta, Hug Capet després que aquest es negués a ajudar-lo a lluitar contra els musulmans, per la qual cosa els seus comtats catalans passaren a ser independents de Facto, ara en diríem  de forma Unilateral.

A part dels títols comtals hereditaris, emprava els títols honorífics de marquès i duc de la Gòtia dux Gothicae (Borrelli ducis Gothicae) (971), així com el títol de "príncep de Gothlandia" amb connotacions de sobirania. Quan arribà el decisiu any 987, quan Borrell II demanà auxili al rei franc  Hug Capet per valer el pacte de vassallatge, el cronista de la cort franca Richer el qualificà de duc de la Hispània Citerior, un títol que Borrell II mai no utilitzà per a si mateix; davant la ineficàcia de l'auxili franc el pacte de vassallatge quedà trencat. Vers el març del 988 Borrell II s'intitulava gratia Dei hibereo duci atque marchiso («per la gràcia de Déu duc ibèric i marquès») i hom no coneix cap precepte reial franc per a la Gòtia posterior al 986. Això no obstant però, en tots els documents de la Gòtia es continuaran datant els documents oficials per la data del regnat dels reis francs —i no per l’Era Hispànica—, una pràctica que continuaria fins que el llinatge dels comtes de Barcelona esdevingueren reis de la Corona d’Aragó.[2]

 

Les guies i els guies de turisme oficials de Catalunya, ja des de la seva formació acadèmica, no arriben a aquest nivell històric que configura un Marc Referencial d’arrels occitanes. Aquest marc comporta relacions amb la dinastia dels bel·lònides, el cristianisme arrià, els càtars, les llegendes del sant Graal i la revelació “poliglota” vernaclista de Pentecostès.....

Hi ha un filtreig o censura  per part d'un poder fàctic que intervé en la formació acadèmica el qual condiciona i determina la mentalitat del poble català, els habitants de Catalunya i la identitat catalana, la identificació de la catalanitat i el seu reconeixement genuí? Jo crec que sí.

 

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com