Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 d’octubre del 2024

Les quatre columnes, una història silenciada i adulterada

 


Us convido a escoltar la conferència


Les quatre columnes de Montjuïc de Barcelona








Jordi Salat

josalort@hotmail.com



dimecres, 28 de febrer del 2024

Les quatre columnes de Montjuïc a Barcelona un referent català amb simbolisme hel·lenista i internacional

 25 de Febrer de 2024

Les quatre columnes catalanes de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, construïdes per Josep Puig Cadafalch: 

Història, Simbolisme i moltes coses més totes elles conjuntades dins del Marc Referencial de la cultura catalana, europea,  hel·lènica i fenícia. 

El 27/10/2000 un regidor de CiU, va demanar al plè de l'Ajuntament de Barcelona que es votés la seva restitució en resposta i en atenció a una carta que li vaig enviar sol·licitant-li que ho demanés. PP i PSC van votar-hi en contra. ERC es va abstenir...! Curiós, oi?

La Viquipèdia no ho explica, no ho he sentit a cap ràdio, diari ni televisió de Catalunya. Curiós, oi?


En parlo en la conversa que podeu escoltar

Conversa amb Jordi Salat moderada per Josep Maria Mas i Xavier Climent 

en el programa  Espai del Diumenge

Per escoltar-la podeu clicar aquest enllaç de sota:

Espai del Diumenge



Llibre editat el 2005
Segona edició en preparació per editar aquest 2024
Revisada i ampliada






diumenge, 25 de juny del 2023

Cardona. El comte de Barcelona Borrell II i la Carta de població de Cardona

 


Monument al comte de Barcelona

 el bel·lònida Borrell II a la plaça de Cardona

A la plaça de la de Cardona hi ha un monument dedicat a Comte Borrell II que és obra  de Josep Maria Subirachs.



Estàtua del comte Borrell II (930) fill de Riquilda de Tolosa de Llenguadoc ciutat del regne d’Aquitània ara Occitània. Casat amb Letgarda que també era de Tolosa de Llenguadoc. Va rebre la Carta de Poblament de Cardona atorgada pel seu avi Guifré el “Bel·lós” parent del comte Bel·ló de Carcassona (Occitània) i de Salomó, comte de Narbona (Occitània) ciutat on es troba la catedral dedicada a Sant Just i Sant Pastor relacionada amb la basílica de Sant Just i Sant Pastor una basílica relacionada amb els cristians arrians que també trobem a Barcelona.

Borrell II el primer independentista català amb arrels occitanes i la Independència de Catalunya[1]

Borrell II es va destacà per negar-se a renovar el Pacte de Vassallatge amb el rei francès de la dinastia capeta, Hug Capet després que aquest es negués a ajudar-lo a lluitar contra els musulmans, per la qual cosa els seus comtats catalans passaren a ser independents de Facto, ara en diríem  de forma Unilateral.

A part dels títols comtals hereditaris, emprava els títols honorífics de marquès i duc de la Gòtia dux Gothicae (Borrelli ducis Gothicae) (971), així com el títol de "príncep de Gothlandia" amb connotacions de sobirania. Quan arribà el decisiu any 987, quan Borrell II demanà auxili al rei franc  Hug Capet per valer el pacte de vassallatge, el cronista de la cort franca Richer el qualificà de duc de la Hispània Citerior, un títol que Borrell II mai no utilitzà per a si mateix; davant la ineficàcia de l'auxili franc el pacte de vassallatge quedà trencat. Vers el març del 988 Borrell II s'intitulava gratia Dei hibereo duci atque marchiso («per la gràcia de Déu duc ibèric i marquès») i hom no coneix cap precepte reial franc per a la Gòtia posterior al 986. Això no obstant però, en tots els documents de la Gòtia es continuaran datant els documents oficials per la data del regnat dels reis francs —i no per l’Era Hispànica—, una pràctica que continuaria fins que el llinatge dels comtes de Barcelona esdevingueren reis de la Corona d’Aragó.[2]

 

Les guies i els guies de turisme oficials de Catalunya, ja des de la seva formació acadèmica, no arriben a aquest nivell històric que configura un Marc Referencial d’arrels occitanes. Aquest marc comporta relacions amb la dinastia dels bel·lònides, el cristianisme arrià, els càtars, les llegendes del sant Graal i la revelació “poliglota” vernaclista de Pentecostès.....

Hi ha un filtreig o censura  per part d'un poder fàctic que intervé en la formació acadèmica el qual condiciona i determina la mentalitat del poble català, els habitants de Catalunya i la identitat catalana, la identificació de la catalanitat i el seu reconeixement genuí? Jo crec que sí.

 

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com 

dimarts, 9 de maig del 2023

Les DOTZE estàtues de la Plaça de Catalunya de Barcelona

 

Les DOTZE estàtues de la Plaça de Catalunya de Barcelona


Estàtua dedicada a Fra Garí, personatge històric o llegendari relacionat amb el Monestir de Santa Maria de Montserrat. És una dels DOTZE ESTÀTUES que es poden veure envoltant la plaça de Catalunya de Barcelona. Inclouré aquest DOTZE estàtues en la segona edició del LLIBRE DOTZE Escriptures Heterodoxes



Qui va ser Fra Garí


Cançó Fra Garí cantada per Guillermina Mota


Jordi Salat

josalort@hotmail.com


dilluns, 17 d’abril del 2023

El Papa Joan XXIII i la independència de Catalunya PACEM IN TERRIS

 

PACEM IN TERRIS

Avui 17/4/2023 m'ha sortit a Facebook un post meu 

de l'any 2015 que diu el següent:

"ELPAPA JOAN XXIII i LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA"


Els catalanistes dels anys 60 volíem la independència de Catalunya i ens recolzàvem els nostres arguments en la encíclica  PACEM IN TERRIS. Aquesta encíclica que donava veu a les llengües i nacions vernacles en tant que "originals i pròpies de cada lloc" i no pas "esclaves de l'imperi", va ser considerada "SUBVERSIVA" pels poders de L'ESPANYOLISME CASTELLANISTA i el RÈGIM DEL GENERAL FRANCO. Un règim que es considerava catòlic i no acceptava el què deia el Papa catòlic!

Avui, que som a l'any 2015, trobo que està de plena actualitat i a mi em sembla que els abats, bisbes i capellans de Catalunya haurien de reivindicar-ho a la Via Lliure de l'Avinguda Meridiana de Barcelona.

Avui que som 17/4/2023 en torno a parlar:

Què va ser a l'any 2015 la Via Catalana?

La Via Lliure, o Via Lliure a la República Catalana, va ser una concentració multitudinària que va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l'avinguda de la Meridiana de Barcelona per l'Onze de setembre de 2015 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.[1] Va ser organitzada per la plataforma Ara és l'hora.

La concentració també va servir per a reivindicar els deu eixos bàsics d'una futura República Catalana: la justícia social i el benestar social, la democràcia, la diversitat, la solidaritat, la igualtat, l'equilibri territorial, la sostenibilitat, la innovació, la cultura i l'educació i l'obertura al món.[3]

L'organització va convidar una trentena de personalitats internacionals, entre les quals hi havia: Susan GeorgeKai-Olaf LangIrvine WelshMichael KeatingMichel SeymourBardo FassbenderDavid FarellRogers BrubakerSebastian Balfour o Ben Page.[4]

La Via Lliure va tenir diverses rèpliques realitzades per la diàspora catalana durant els dies previs en diverses ciutats d'arreu del món: AmsterdamBangkokBerlínBernaBrussel·lesBuenos AiresCanberraDubaiLondresMèxicMont-realNova YorkParísSantiago de Xile, entre d'altres.

Avui, quan ja han passat  uns 8 anys des del 2015 al 2023, em continua semblant de plena vigència allò que es va dir ara fa uns 60 anys.

El vernaclisme és el camí que porta a la independència de les nacions com Catalunya  com a nació i com a Principat dels regnes de la Corona d'Aragó i que també porta a la pau al món.

QUÈ DIU PACEM IN TERRIS l'Encíclica del Papa Joan XXII?

Pacem in Terris és una encíclica de Joan XXIII apareguda l'11 d'abril de 1963. Adreçada no solament als catòlics, sinó «a tots els homes de bona voluntat», va ser molt revolucionària en aquell moment. És una crida a la pau, basada «en la veritat, la justícia, l'amor solidari i la llibertat, no pas en la força de les armes». Joan XXIII hi propugnava, a més, la llibertat de religió i hi defensava els valors democràtics. Tot això en plena guerra freda i amb el món al caire d'una guerra nuclear. Va ser traduïda a moltes llengües.

L'encíclica va obrir el Vaticà als països de l'est, aleshores governats per règims comunistes, i va originar una ruptura als estats de règim nacional-catòlic, com Espanya, on les autoritats franquistes van censurar l'encíclica, que consideraven «subversiva». A Catalunya va influir en diversos col·lectius, sobretot del cristianisme progressista.


Avui, quan ja han passat  uns 8 anys des del 2015 al 2023, em continua semblant de plena vigència allò que es va dir ara fa uns 60 anys. I ho torno a escriure:

" està de plena actualitat i a mi em sembla que els abats, bisbes i capellans de Catalunya haurien de reivindicar-ho " fent costat a les persones que es continuem manifestant a l'Avinguda de la Meridiana de Barcelona. 


Jordi Salat

josalort@hotmail.com


MERIDIANA 2015

 Via Lliure  Avinguda Meridiana de Barcelona 


MERIDIANA 2019 a 2023

Meridiana Resisteix







divendres, 27 de maig del 2022

Verges negres de Catalunya: Barcelona Basílica de Sant Just i Sant Pastor.

 Verges Negres de Catalunya

Barcelona. Basílica de Sant Just i Sant Pastor

Basílica de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona (Catalunya) Nostra Senyora de Montserrat a l'altar major que té dotze simbòliques columnes, tantes com cases zodiacals té el zodíac celestial. El nom basílica té el seu origen en el terme llatí basilica que alhora deriva del grec βασιλική (fonèticament, basiliké) que significa «reial», i que és una el·lipsi de l'expressió completa βασιλική οἰκία (basiliké oikía) que significa «casa reial». En la cultura baalita la reina del cel era Astarteh. En la cultura egípcia era Isis. Totes són negres en referència a la nit perquè és de nit quan es veuen els estels celestes i la Lluna.





Jordi Salat

josalort@hotmail.com







dijous, 3 de març del 2022

Postals amb referents identitàris catalans a Barcelona i Catalunya

Durant els meus passejos  per la ciutat de Barcelona, que  és anomenada, Capital de Catalunya, tenint en compte que Catalunya és també anomenat Principat dels regnes de la Corona d'Aragó,  m'he fixat en "les postals" que es poden veure en els llocs turístics visitats per milers de visitants d'arreu del món que vénen a conèixer Catalunya, la seva identitat cultural autòctona o vernaclística i la  seva història.

Faig esment en aquests escrits a les postals - i referents identitaris- que hi he vist i també als que no hi he vist i em sembla que hi haurien de ser.

També faré algunes reflexions  en sentit o caràcter filosòfic sobre què és la identitat, el sentiment identitari en els éssers humans i la seva relació amb el Ser i la voluntat d'afirmació social i política que comporta. 

Postals de Barcelona

Monument a la Sardana a Barcelona (1965) fet per Josep Cañas 

Any 2021. No he vist cap postal sobre La Sardana, la dansa nacional de Catalunya en els llocs on es venen postals de Barcelona

Informació sobre La Sardana

Vandalisme contra el monument a La Sardana



Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Web personal Jordi Salat Gestor Cultural

divendres, 31 de desembre del 2021

Güell, mecenes de Gaudí

 GÜELL

Mecenes d'Antoni Gaudí

He fet una visita de turisme cultural al Palau Güell de Barcelona. És un palau magnífic obra d'Antoni Gaudí encarregada per Eusebi Güell, comte Güell.

Mentrestant anava fent fotografies, m'he preguntat si algú havia escrit una novel·la sobre aquesta família GÜELL.

Aquesta família està  relacionada amb Antoni Gaudí, la ciutat de Barcelona, Park Güell, la Colònia Güell, El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona i molts altres llocs d'interès cultural i artístic.

La història d'aquesta família planteja temes i reflexions molt interessants.  Quin era el seu pensament, el seu criteri, la seva llengua d'expressió de l'ànima personal, els seus ideals, i quin sentit li havia trobat a la Vida?

Temes sobre la moral, l'ètica, la sensibilitat artística d'una mentalitat empresarial determinada, burgesa l'anomenen alguns historiadors,  i la seva concepció cultural, espiritual, social i econòmica que relaciona tràfec d'esclaus i l'esclavisme i l'explotació amb el mecenatge artístic i altres qüestions interessants?

He pensat que a més de bona literatura, també seria una gran sèrie per a una plataforma de televisió catalana.

El que necessita la cultura catalana, són continguts catalans no traduccions de sèries de Netflix i altres plataformes, alienes i alienadores, al català.

No us adoneu que ens estan descatalanitzant en català?

No us adoneu que la majoria de sèries són insubstancials. Heu perdut la noció de lo substancial?

La llista de personatges catalans que podrien ser arguments de sèries i obres de teatre és molt llarga.  Donem testimoni de la nostra història i els nostres valors i referents culturals de l'Esperit Català i la Catalanitat que participen, són una part dins el conjunt, dels valors i Esperit Universal de l'Humanisme?

Güell, seria un personatge, altres que m'han vingut al cap han sigut: Ramon Llull, Jaume I, Pau Casals.. I, una llarga llista de músics, artistes, esportistes, metges, arquitectes, poetes,....

He pensat sobre aquesta qüestió mentre visitava el Palau dels Güell de Barcelona, i anava fent fotos. 


Vet aquí algunes de les fotos que he fet al Palau Güell de Barcelona:

















Personatges de la Família Güell

Pau Güell Roig

Joan Güell Ferrer

El 1818 marxà a Cuba, on es va fer ric principalment amb el mercadeig d'esclaus i el 1821 esdevingué el cap de l'associació d'empreses de l'Havana dedicades a la importació i exportació

Eusebi Güell Bacigalupi  Comte de Güell

Eusebi Güell i Bacigalupi va néixer al carrer d'Amèlia de Barcelona[3] fill de Joan Güell i Ferrer (1800-1872), oriünd de Torredembarra, qui va obtenir una considerable fortuna amb el tràfic de negres durant la seva estada a Cuba, instal·lant-se al seu retorn a Barcelona on va promoure diverses indústries.[4] Quant a la mare d'Eusebi Güell, fou fill de Francesca Bacigalupi i Dulcet (1823-1847),[5] nascuda a Horta i dama de la noblesa genovesa, el germà de la qual tenia indústria tèxtil a Barcelona,[6] concretament en la zona de Sants, l'empresa de la qual va ser reconvertida en el "Vapor Vell" quan posteriorment Joan Güell es va associar amb ell.


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE




dilluns, 13 de desembre del 2021

l'Estel de dotze puntes del temple de la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona

 

L’Estel de dotze puntes

del Temple de la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona.



El  dilluns 29 de Novembre de 2021 es va col·locar un estel de dotze puntes al capdamunt d’una de les torres del temple e la Sagrada Família  que hi ha a Barcelona, la capital de Catalunya (i històricament, noble Principat de la Corona dels regnes d’Aragó), dissenyada per l’arquitecte català  Antoni Gaudí. He sentit dir i llegit a la  premsa que també se l’anomena estella en femení. Hi ha qui diu que el mot estrella és un castellanisme i que en català es diu estel. Dilucidar sobre aquest tema ho trobo molt interessant. Estel o Estrella comporten dues concepcions diferents d’aquest fenomen que es relaciona amb  el cel? Com l’anomenava en Gaudí? Jo l’anomeno estel. Ho faig entre d’altres motius, perquè  el meu llibre DOTZE, com ja sabeu aquells que l’heu llegit, està dedicat a Estelona.

Aquesta estel de dotze puntes,  al qual s’atribueix una referència relacionada amb el dodecaedre, - polígon regular que segons Plató representava l’estructura de l’Univers- coronarà la torre que es anomenada  Torre de la Mare de Déu i també Torre de la Verge Maria. En nomenclatura original catalana, i la que es deia durant l’Edat Mitjana, hauria de ser Torre de Nostra Senyora.[1] Aquesta torre fa 138 metres d’alçària.

L’estel de dotze puntes, un diàmetre de 7,5 metres i un pes de 5,5 tones  s’inaugurà oficialment el dia 8 de Desembre de 2021.

A partir d’aquest dia  durant la nit  s’il·luminarà com ho fa la Lluna i durant el dia reflectirà els rajos del Sol.  Si la relacionem amb la Lluna, se li escau anomenar-la estella ja que la lluna és del gènere femení. Si la relacionem amb el Sol se li escau anomenar-lo estel ja que és del gènere masculí.[2]Se li podria trobar un sentit. No obstant jo l’anomenaré estel pel motiu que he explicat abans. I a més a més, perquè a la coberta del meu llibre hi ha un Dodecaedre amb dotze cares que, per a mi, té el mateix sentit que l’Estel  amb dotze puntes. El dodecaedre amb marc referencial científic relacionat amb el pensament hel·lenístic i l’estel amb marc referencial místic relacionat amb el Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan. En el meu llibre  DOTZE exposo com entenc  el seu significat i  explico aquesta relació en el capítol 3 de l’apartat AIGUA  on parlo de “El colom i les vuit llengües sanjoanistes d’Europa” amb il·lustracions dels signes zodiacals del Portal del Naixement,  la roda zodiacal, l’escala i el colom. Què representa aquets Estel de Dotze puntes?  Quin és el seu simbolisme? Quin sentit té posar-la com a corona a la torre de Maria,  que s’hauria d’anomenar Torre de Nostra Senyora? Quina relació té amb el fet que els constructors dels temples d’Europa anomenats catedrals els dediquessin tots a Maria i cap a Jahveh? He llegit molts articles a la premsa i he escolat molts programes de ràdio i televisió que han parlat d’aquesta Estel i no ho han explicat. Només dues vegades he escoltat i llegit una referència: la que he escoltat no arriba al fons  de la  qüestió i la que he llegit ho explica malament.  Aquest “Estel gaudinià” relacionat amb el Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan, durant el dia reflectirà els rajos del Sol i durant la nit s’il·luminarà com ho fa la Lluna.

 

Continuarà.....

“L’Estel de dotze puntes del Temple de la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona. Il·luminat durant la nit”

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE



[1] Encara que pugui semblar que és el mateix Mare de Déu que Nostra Senyora, no és el mateix. I, si, com alguns afirmen, és el mateix, perquè van canviar-ho? Senyora és un mot  de gènere femení d’origen català que deriva  del mot Seny, el qual té l’expressió masculina en el mot Senyor.

[2] Jo sempre escric el nom dels astres en majúscula. Sóc zodiacalista i per a mi, per la manera d’entendre, els astres són com lletres còsmiques  o de l’alfabet de Déu. Gaudí veia en la Naturalesa i el Cel el Llibre de Déu. Jo també.

divendres, 3 de juliol del 2020

La verge negra de Sant Cugat del Vallès


La verge negra de Sant Cugat del Vallès

Calculo que deuria ser l’any 1998, ara fa uns vint-i-dos anys  aproximadament, vaig visitar el monestir romànic de Sant Cugat del Vallès, municipi català que es troba a prop de Barcelona. Va cridar-me l’atenció el frontal d’un petit altar que estava situat a la l’esquerra de l’altar principal. 

En el centre del frontal, fet amb un material que em va recordar el coure hi havia una verge negra.



Verge Negra del monestir de Sant Cugat del Vallès

Va ser una agradable sorpresa ja que des de fa anys estic estudiant el tema de les verges negres i desconeixia l’existència de la verge negra del monestir de sant Cugat del Vallès. 

En alguns escrits meus ja havia denunciat la adulteració que s’ha fet de la iconografia de les verges negres. Malgrat tot, encara ara  es fa creure a la gent que la seva negror és a causa del fum. 

Això és mentida. Això és diu, es vol fer creure i molta gent s’ho creu, per amagar el seu veritable sentit. Un sentit que es troba en els textos del Llibre de l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació de Sant Joan el qual té una interpretació zodiacalista  que es vol amagar. 

Què vull dir quan dic "zodiacalista"? Doncs que consideren que  el missatge de Déu és en el Llibre de la Naturalesa i no pas en Llibre de ela Llei de Jahveh o Jehovah. En el fet de rebre l'Alè que fa pensar i dóna ésser  als humans i no en la llei que fa obeir als servidors de forma alienant.Aquesta identificació amb "lo zodiacal" el troben a l'origen de totes les mitologies engendrades pel pensament humà. Podríem dir-ne Substància Universalment Humana.
En la mesura que la cultura d'una llengua - tal és el cas de la catalana- es partícip d'aquesta Substància, és pot dir que és una llengua universal amb la qual tothom s'hi pot sentir identificat. Una de les característiques d'aquesta concepció cultural, que jo anomeno vernacla, és el vincle essencial amb el lloc o territori on es viva. És una cultura territorial no és ètnica.És una cultura espiritual  d'alè, no és una cultura biològica de sang.

Una interpretació que identifica la divinitat amb el Llibre de la Naturalesa, relacionat amb els espiritualistes democràtics propis de les repúbliques i no en el Llibre de la Llei de Jahveh, relacionat amb els dogmatismes doctrinaris dels funcionaris de la Jerarquia Eclesialista i els seus fidels poders basats en l’autoritarisme  que fa obeir la llei per sobre de l’espiritualisme que fa pensar, personificats en  Estats Constitucionalistes i Monarquies Absolutistes.

"Una gran senyal va aparèixer en el cel
Una dona vestida del Sol
Amb la Lluna sota els seus peus
I una corona de dotze estrelles
al damunt del seu cap”
 (Ap. 12, 1)

El cristianisme amb criteri sanjoanista - el del do de llengües relacionat amb el colom de l'Esperit Sant-- ha estat adulterat i la gent crèdula ha quedat captiva dins d’un marc mental pervers. 

Hi ha gent que hi viu dins sense deixar-se convèncer pels falsos conceptes antinaturals i irracionals, i resistint l’engany, es declara atea. Hi ha gent que hi predica la concepció de veritat. 

Entre aquests, n’hi ha que han estat acusats d’heretges, contraris a la llei, i han estat tancats a la presó o han hagut de fugir a l’exili. Tal va ser el cas del mateix Sant Joan.

Les verges negres, doncs, no fan referència a un personatge històric sinó a una idea que comporta la concepció de la Realitat i el sentit de la Vida. Maria, la mare de Crist, té una interpretació santjoanista en el sentit de ser considerada com a encarnació física d’aquesta realitat idealista o espiritual. 

Així és com ho entenien els templers identificats amb el Rei Salomó i el text del Càntic dels Càntics on es diu “nigra sum”.[1]

El nom original  que rebien les icones de les verges negres era el de “Nostra Senyora” Ara els hi diuen “Mare de Déu”...

 Aquells que us agradi la semiologia o semiòtica[2] trobareu en aquest canvi de nom una adulteració “descaradament subtil”: no és el mateix “ que sigui la nostra senyora” a que sigui “la mare de Déu”. I si enteneu que és el mateix: per quin motiu van canviar la manera de nomenar-les? 
Potser pel mateix motiu que a moltes icones de verges negres van blanquejar-les. La verge negra de Sant Cugat era coneguda amb el nom de Nostra Senyora del Bosch

Al meu entendre pervertir i amagar el seu sentit zodiacalista, ja que el negre, fa referència a la nit que és quan es veuen  les estrelles:

"Una gran senyal va aparèixer en el cel
Una dona vestida del Sol
Amb la Lluna sota els seus peus
I una corona de dotze estrelles
al damunt del seu cap”
 (Ap. 12, 1)

El cas és que aquest any 2020 he tornar a anar al monestir de Sant Cugat del Vallès,  seria més correcte dir,  monestir de Santa Maria, a Sant Cugat del Vallès, i amb desagradable sorpresa he vist que aquell frontal que vaig fotografiar no hi és. En el seu lloc hi ha una fotografia!


Abans
Ara  

Què se n’ha fet d’aquell frontal? He preguntat i un capellà del monestir m’ha dit que l’havien portat a un museu de Torino a Itàlia. I quan li van portar? M’ha dit que va ser en el segle XIX, amb la Desamortización de Mendizábal

Com pot ser - he pensat -, si jo ho vaig veure i fotografiat  l’any 1989, segle XX? I, per altre banda, quina explicació té que Mendizábal ho portés a Torino?

He buscat a Internet a veure  informació sobre aquest museu. I he trobat això:

Vergine in trono; storiedell’infanzia di Cristo;orte della Vergine. sculture catgalano/proveniente da Sant Cugat del Vallès. 





Aquest  frontal no és el  frontal que vaig fotografiar jo l’any 1989 al monestir de Sant Cugat.

Què se n’ha fet d’aquell frontal? Què se n’ha fet d’aquell frontal on s’hi podia veure la imatge d’una verge negra?

Ara la imatge que s’hi pot veure sobre una peanya, és aquesta: una verge  blanquejada. Un referent  del cristianisme “sanjoanista” adulterat.



Què se n’ha fet d’aquest frontal? I, qui ha fet el que s’hagi fet? A mi m’han vingut diverses respostes al cap.  Però de moment, no les dic. Deixo que els lectors d’aquest escrit puguin pensar cadascú per si mateix i posar atenció a la seva pròpia resposta.


Verge Negra Nostra Senyora del Bosch de Sant Cugat del Vallès


Jordi Salat
josalort@hotmail.com

Interpretacions musicals 

Nigra Sum
Cor Infantil de Sant Cugat del Vallès

Nigra Sum
Geriona




[1] El català Pau Casals li va dedicar una composició musical NIGRA SUM