Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de juliol del 2026

Restitució de les dotze lloses a la Pl. de Les Glòries Catalanes. Les 4 columnes de Montjuïc. Monument al comte Guifré. Noms carrers Eixample

Les DOTZE LLOSES MONUMENTALS

 que hi havia a la Plaça de LES GLÒRIES CATALANES

CAMPANYA PER LA RESTITUCIÓ  




La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint  només Plaça de les Glòries sense esmentar "catalanes"   és un espai urbà de Barcelona, la capital de Catalunya,  on conflueixen tres dels eixos més importants de la ciutat: l'Avinguda Diagonal,  la Gran Via de les Corts Catalanes, i l'Avinguda meridiana.

Inicialment Ildefons Cerdà va concebre la plaça com un dels grans centres del seu  Pla d'Eixample. Victor Balaguer, encarregat del nomenclàtor de l'Eixample, li va posar inicialment Plaça de les Glòries Catalanes.

Durant la dictadura  espanyolista aquest nom va ser modificat com a Plaza de las Glorias Nacionales ( en castellà i  canviant el referent de la identificació catalana per la que s'entenia com "nacional que era l'espanyola castellanista"). Es van apropiar de la gloriosa història catalana i se la van fer seva adulterant el sentit de la Història. 

Posteriorment amb la democràcia es va anomenar Plaça de les Glòries, perdent el seu significat inicial. Uns anys després recuperaria el seu nom inicial. Ni catalanes ni espanyoles. La indefinició substitueix la identificació. Aquesta també és una estratègia imperialista i colonialista. 

La penúltima ordenació de la plaça correspon a un projecte que es dugué a terme entre  1990 i 1992 pels arquitectes Andreu Arriola, Gaspar García, Joan Mas i Artur Juanmartí, amb l'assessorament de l'enginyer aeronàutic Adolf Monclús. 

La reforma significà millorar la xarxa viària, en crear uns viaductes, popularment coneguts com el tambor, i en deixar a l'espai interior un espai per a un parc.

Al parc central de la reforma de 1992 hi havia ubicat un conjunt escultòric format per dotze lloses que cada un evoca un moment destacat de la Història de Catalunya:

1.- l'Art romànic,

 2.- l'Arquitectura gòtica, 

3.- el Consolat de Mar, 

4.- el Dret Català, 

5.- la Pau i Treva, 

6.- la Masia i la terra, 

7.- la Industrialització, 

8.- l'Aportació a la Ciència i la Tècnica, 

9.- la Renaixença, 

10.-el Modernisme, 

11.- la Lluita per la llibertat i 

12.- el Restabliment de l'autogovern.

 

Avui he anunciat aquest projecte a la meva plataforma X


CAMPANYA PER LA RESTITUCIÓ DELS
«DOTZE PLAFONSO LLOSES »
QUE HI HAVIA A LA PLÇA DE LES GLÒRIES CATALANES.
¿ On són els 12 plafons o lloses?
Alguna associació, partit polític o persona vol col·laborar per a promoure aquesta campanya?

LES QUATRE COLUMNES CATALANES
DE MONTJUÏC A BARCELONA

Amb la "Campanya que vaig promoure per la «Restitució de les 4 columnes catalanes de Montjuïc». vaig viure una experiència:

una associació catalanista i independentista que estava en sintonia amb un partit polític catalanista i independentista quan es va presentar el projecte a l'Ajuntament, un projecte fidel a la idea original de Josep Puig Cadafalch, es van abstenir a la votació que va haver-hi a l'Ajuntament de Barcelona el 20 d'Octubre de l'any 2000 i no es van restituir.

Mesos més tard....
la mateixa associació i el mateix partit polític,
ho van presentar i en lloc de restituir-les fidelment a la idea inicial, van fer-ho com a "Monument Homenatge als Patriotes Catalans del tots els temps" tergiversant la idea original de Josep Puig Cadafalch.

I així s'ha quedat.
Ah! i sense ficar-hi "les victòries alades" projectades per anar al capdamunt de les columnes.

Espanyolistes castellanitzadors, colonialistes. Enderroquen referents catalans.

Catalans desnaturalitzadors, adulteristes. Degeneren els referents catalans.



MONUMENT A COMTE GUIFRÉ (El Bel·lós se li va dir El Pilós)



A Barcelona els espanyols castellanistes la  la van enderrocar i els catalans no l'han restituït. Paradoxalment els espanyols castellanistes  n'hi  van dedicar una a Madrid amb el nom de "Wilfredo el Velloso"

 

Al Solsonès, hi ha una serralada muntanyosa o massís (important i molt visitada estació d'esquí) que  porta el nom de "Port del Comte" .  Preguntem-nos : "de quin comte"?
A prop d'aquesta serralada o massís, a la mateixa comarca a la Vall d'ora que pertany al municipi de Navès hi ha un monument dedicat al comte Guifré  


El nom del massís i estació d'esquí hauria de ser 
" El Port del Comte Guifré"


NOM CARRERS I AVINGUDES DE BARCELONA


Els noms que va pensar Víctor Balaguer pels carrers de Barcelona 
relacionats amb el Pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdà
Havíen de ser:
Avinguda de la Corona d'Aragó
Regne de València
Regne de Sicília
Regne de Mallorca
Regne de Sardenya 
Regne de Còrsega
El papa Bonifaci VIII va crear el Regnum Sardiniae et Corsicae i el va concedir en feude a la Corona d'Aragó. Jaume II de Catalunya-Aragó en va iniciar la conquesta efectiva el 1323.
Regne de la Provença
Regne de Nàpols

tots ells relacionats amb una realitat política: la Corona d'Aragó ( occitano-catalana d'Aragó. El regne d'Aragó el va fundar un navarrès de Gascunya Ramir I i la Corona d'Aragó la van fundar una néta seva Peronelha que era filla d'una aquitana o gascona, Agnès de Peitèu. Parlaven gascó o occità no parlaven castellà).
Aquest nom es van adulterar i en lloc de tenir noms d'una realitat política lingüísticament occitana, gascona i catalana, se'ls va posar noms d'una realitat geogràfica:

Aragó
València
Sicília
Mallorca
Sardenya 
Còrsega
Provença
Nàpols


Accions pendents de restaurar i restituir..........

Qui ho promou?
No he rebut cap resposta.......
Jo m'he ofert
No he rebut cap resposta ( i en el cas de les 4 columnes catalanes vaig viure una adulteració del  projecte de restitució  que he explicat i he observat una resposta passiva; altres coses els motiven més....). 


 
Poesia de l'Àngel Guimerà



Jordi Salat
josalort@hotmail.com
21/7/2026



Dialogo con Ángel Roca: La Palabra Adulterada, N.S. de la Merced y el Himno Nacional de Argentina

 

Diálogo Ángel Roca

LA PALABRA ADULTERADA

Les meves respostes al diàleg són en català



LA PALABRA ADULTERADA

A.- Deduzco de tus escritos que le das  una importancia  muy grande al significado de las palabras. Pones de manifiesto  i denuncias  la existencia del poder — Mal Poder  i Poder Adulterista le llamas cuando a él te refieres—, que ha tergiversado la definición original e las palabras.  «En el principio era la Palabra» dice Sant Juan las palabras han sido adulteradas y  con ellas han fabricado la cárcel para las almas humanas. Tu identificas éste Mal Poder y lo relacionas con una estrategia  que utiliza el monolingüismo como antivernaclismo.  Pero no te quedas ahí, pues agregas: con ello impide la manifestación del Espíritu o Aliento Vital —también lo consideras «onda considerada luz dotada de una frecuencia específica»  cuando hablas de en el lenguaje de la Física Cuántica. El nivel  o punto de mira desde el cual observas la Realidad ha llamado mi atención. Me pregunto a menudo cuando te leo: desde dónde está mirando? En la Biblia, —libro al cual te refieres a menudo y que luego te comentaré para dialogar sobre la «maldición de Noé» de la que se habla en Génesis 9:25 a la cual das gran importancia en relación a las monarquías que gobiernan el mundo a lo largo de los siglos— en el prólogo de Sant Juan se dice, según leo en la I.A. lo siguiente:[1]

« El Logos (la Palabra) existe antes de toda creación; por medio del Logos ha sido creado el universo; la vida y la luz proceden del Logos. Desde una lectura vernaclista, podría proponerse esta interpretación filosófica: Si toda la creación nace del Logos, las lenguas vernáculas pueden entenderse como expresiones históricas y culturales de ese Logos creador. Cada pueblo, mediante su lengua, participa de una manera singular en la capacidad humana de nombrar, comprender y custodiar la realidad. Naturalmente, esta es una interpretación filosófica inspirada en el texto de San Juan, no una interpretación oficial de la exégesis bíblica. Pero ofrece un fundamento muy fecundo para un vernaclismo de inspiración cristiana: el Logos universal se expresa en la pluralidad de las palabras humanas, sin perder su unidad. Esa idea armoniza con Pentecostés, donde un único Espíritu habla a todos los pueblos sin suprimir sus lenguas».

Con respecto a la pregunta que me hago a veces cuando te leo: ¿«Des de dónde  está mirando?» También le he hecho la pregunta a la I.A. pidiéndole que me explique una cita que tu mencionas en tus escritos cuando hablas del arte románico: Anunciación, Nacimiento, Juicio ante el Tribunal de Roma, Crucifixión i Resurrección i Pentecostés i don de lenguas. 

Le he preguntado en concreto sobre tu referencia al diálogo con Nicodemo.  Me ha respondido esto:

«El diálogo entre Jesús y Nicodemo se encuentra en Juan 3,1-21.

Uno de los pasajes más conocidos dice:

«En verdad, en verdad te digo: el que no nazca de nuevo (o de arriba) no puede ver el Reino de Dios.»

(Juan 3,3)

Nicodemo responde:

«¿Cómo puede un hombre nacer siendo viejo? ¿Puede acaso entrar por segunda vez en el vientre de su madre y nacer?»

(Juan 3,4)

Jesús continúa:

«En verdad, en verdad te digo: el que no nazca del agua y del Espíritu no puede entrar en el Reino de Dios. Lo nacido de la carne es carne; lo nacido del Espíritu es espíritu.»

(Juan 3,5-6)

"Nacer de nuevo" o "nacer de arriba"

Aquí hay un detalle lingüístico muy interesante.

En el texto griego aparece la palabra:

νωθεν (ánōthen)

que significa simultáneamente:

  • de arriba;
  • desde lo alto;
  • de nuevo.

San Juan juega deliberadamente con esa doble acepción.

Nicodemo entiende "volver a nacer".

Jesús habla de "nacer desde lo alto", es decir, del Espíritu.

2. "Mirarán y no verán"

Esta idea procede del profeta Isaías y es citada varias veces en el Nuevo Testamento.

Por ejemplo, en Mateo 13,13-15, Jesús explica por qué habla en parábolas:

«Mirando no ven, y oyendo no escuchan ni entienden.»

Y continúa citando a Isaías:

«Porque el corazón de este pueblo se ha endurecido; con los oídos oyen pesadamente y han cerrado sus ojos; no sea que vean con los ojos, oigan con los oídos, entiendan con el corazón y se conviertan.»

En el Evangelio de Juan también aparece esta cita, en Juan 12,40:

«Ha cegado sus ojos y endurecido su corazón, para que no vean con los ojos, ni entiendan con el corazón, ni se conviertan.»

Relación entre ambos textos

Ambos hablan del mismo tema.

No basta con mirar.

Hay que ver.

No basta con oír.

Hay que comprender.

No basta con nacer biológicamente.

Hay que nacer del Espíritu.

Una lectura vernaclista

Estos pasajes pueden adquirir un significado especial dentro del vernaclismo que estás desarrollando.

Podrían interpretarse así:

  • Ver no significa únicamente percibir con los ojos, sino reconocer el sentido profundo de la naturaleza y de la cultura.
  • Nacer de arriba no implica abandonar el mundo, sino recibir una mirada nueva que permita descubrir la unidad entre Naturaleza, Cultura y Espíritu.

En ese contexto, el Logos del prólogo de San Juan y el Espíritu del diálogo con Nicodemo se complementan: el Logos es la Palabra creadora que da origen y sentido a toda la realidad; el nuevo nacimiento del Espíritu es la capacidad de comprender esa realidad de una manera más profunda.

Si quieres construir una base bíblica del vernaclismo cristiano, estos tres pasajes forman un conjunto muy coherente:

  • Juan 1: «En el principio era el Verbo (Logos)...» el origen y el sentido de toda la creación.
  • Juan 3: «Hay que nacer de arriba (del Espíritu)...» la transformación interior para comprender esa realidad.
  • Hechos 2 (Pentecostés): el Espíritu habla a cada pueblo en su propia lengua la universalidad se expresa respetando la diversidad de las lenguas y las culturas.

Estos textos permiten articular una reflexión en la que la Palabra, el Espíritu y las lenguas vernáculas aparecen íntimamente relacionados, siempre distinguiendo entre el sentido original de los textos bíblicos y la interpretación filosófica que el vernaclismo puede hacer de ellos.»

Después de leer éste texto que me ha escrito la I.A. te comento:

Quiero continuar con la relación de temas que tengo anotados, entre éstos uno que me ha llenado de sorpresa e interés. Se trata del tema de la identifica con de la Virgen de la Merced, que es la Patrona del Ejército de Argentina.  Desconocía que  era la Patrona de Barcelona, la capital de Catalunya;  desconocía que “merced” és una palabra que procede del catalán “mercè” i que ésta a su vez procede del occitano “mercè”; desconocía la existencia de la lengua occitana (“llengua d’oc” como tú la llamas en catalán); descocía la existencia de un país nacional llamado Occitania y su interesante historia…

Antes de entrar en otros temas que tengo relacionados para comentar-te todos extraídos de tu Blog Vernacle y de tus audios en youtube, me gustaría saber tu respuesta a  éste escrito y a lo que ha respondió la I.A. a mis preguntas. Le he puesto por título «la Palabra olvidada». Le podría poner: «la Palabra adulterada»; «la Palabra Silenciada»; «la Palabra Ilegalizada» y añadir« por un «Mal Poder»

¿ Estás de acuerdo con la que me ha dicho  la I.A.?

 Ángel Roca 



[1] Consulto a la I.A. porqué me resulta interesante las asociaciones que elabora basándose en todas las consultas que le hago. Dado que le he  efectuado preguntas  sobre vernaclismo i  sobre ti,  cuando me responde lo incluye y relaciona. Su respuesta pues resulta enriquecedora, le da un valor añadido y aporta a su manera una opinión. Una opinión, mecánica, sí; pero basada en un información que trata de forma objetiva, sin prejuicios ni pasiones afectivas.  Lo encuentro interesante y lo incluyo en nuestro diálogo.   


J.-  Si, estic d'acord amb les explicacions que t'ha fet la I.A. He de fer, però, una observació sobre el nom de «Jesús». Atès que els textos bíblics relacionats amb el Nou Testament van ser escrits en llengua hel·lènica o sigui grega, haurien de  dir «El Crist».  ¿És el mateix «Jesús» , que és un mot hebreu, que «Crist», que és un mot grec? Aquesta és una qüestió que comporta un debat des de fa segles.  

Sobre el títol que has ficat de "La Paraula Adulterada"  em sembla molt bé. M'has fet recordar un llibre d'Erik Fromm titulat "La Paraula Oblidada"

També jo li he fet una consulta a la I.A. i m'ha dit això:

«Aquest llibre, publicat originalment el 1951, és una introducció a la comprensió dels somnis, els mites i els contes de fades.

Fromm sosté que tots els éssers humans compartim un llenguatge universal: el llenguatge simbòlic. Aquest és l'únic llenguatge que la humanitat ha desenvolupat de manera comuna en totes les cultures i ao llarg de totes les èpoques, però que l'home modern ha "oblidat" a causa del racionalisme i la vida urbana industrial.

Idees Clau:

  • Què és el llenguatge simbòlic? És un llenguatge en què les experiències internes, els sentiments i els pensaments s'expressen com si fossin esdeveniments exteriors. Quan somiem, utilitzem imatges interiors per expressar estats d'ànim o reflexions profundes.

  • Tipus de símbols: Fromm distingeix tres tipus de símbols:

    1. Convencionals: Creats per acord (ex. les paraules o un senyal de trànsit).

    2. Accidentals: Vinculats a una experiència personal concreta (ex. una ciutat que ens recorda una mala experiència).

    3. Universals: Aquells on hi ha una relació inherent entre el símbol i allò que representa (ex. el foc com a símbol de vitalitat o la nit com a símbol de l'inconscient).

  • Revisió de Freud i Jung: Fromm analitza les teories dels seus dos grans predecessors: A diferència de Freud, que veia els somnis principalment com la realització de desitjos de caràcter sexual o irreflexiu reprimits. Fromm defensa que els somnis poden expressar les nostres intuïcions més elevades i la nostra saviesa interior».

Suposo que el text que has llegit sobre la Verge de la Mercè és aquest.  El vaig escriure l'any 2007. Ara som en el 2026,  fa dinou anys!!

Blog  Vernacle. Nostra Senyora de la Mercè. Catalunya. Andalusia 

Amb els teus comentaris faré un  escrit nou amb el títol de «Argentina» i l'any que la verge de la Mercè va arribar a Argentina i qui la hi va portar. També  el motiu pel qual allí el mot «occitano-català»  de «Mercè» (que vol dir «Gràcia») es va convertir en «Merced» o «Mercedes» en plural.

Aquest altres escrits també els has llegit i  fets traduir per la I.A.?

Blog Vernacle. Catalunya In Hoc Signo Vinces 1

Blog Vernacle. Catalunya In Hoc Signo Vinces 2

Envia'm la traducció. La repassaré no fos cas que la I.A. ha fet una traducció equivocada en algun aspecte.  Sorgiran qüestions molt interessants.

Una de les qüestions que poden sorgir és la música. Per cert, la música de l’Himne  Nacional d’Argentina  va ser compost per un català. Ho he preguntat a la I.A. i m’ha dit això:

«La música de l'Himne Nacional Argentí va ser composta per Blas Parera Moret, que era de família catalana. 

Oficialment va néixer a Múrcia l'any 1776, perquè el seu pare hi treballava temporalment, però quan era petit la família va tornar a Mataró (Catalunya), on es va formar musicalment. Per això, tant a Catalunya com a l'Argentina és molt habitual considerar-lo un músic català.

Aquest fet és força curiós perquè estableix un vincle cultural entre Catalunya i l'Argentina. Si, a més, hi afegeixes que Nostra Senyora de la Mercè és patrona de Barcelona i també patrona de l'Exèrcit Argentí, tens dos lligams històrics molt significatius.

Aquests dos elements poden enriquir molt la reflexió que estàs desenvolupant sobre les connexions històriques i culturals entre Catalunya i l'Argentina.

 


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

RELACIÓ DE DIÀLEGS

Diálogo con Ángel Roca 1  ¿Qué es el vernaclismo? El pensamiento vernaclista


diumenge, 12 de juliol del 2026

«PERE CASACUBERTA» EN LLOC DE «JEAN BOUIN» Dignifiquem els referents identitaris catalans a Catalunya

 

  

«PERE CASACUBERTA»  EN  LLOC DE «JEAN BOUIN»

Dignifiquem els referents identitaris de Catalunya

 






 

La Jean Bouin és una cursa atlètica de caràcter popular que cada any es fa a Barcelona, la capital de Catalunya, des del  1920. Està organitzada pel diari El Mundo Deportivo, i des de  1946 és una cursa internacional.

 

DIÀLEG AMB LA I.A.

 

—Per quin motiu porta el nom d’un francès i no porta el nom d’un català?

La  cursa no va ser concebuda com un homenatge a Barcelona o a Catalunya, sinó com un homenatge internacional a qui aleshores era considerat el millor corredor de fons d'Europa. Quan la prova es va crear el 1920, els seus promotors —els periodistes Josep Antoni Trabal, Lluís Meléndez i Rossend Calvet— van decidir batejar-la amb el nom de Jean Bouin, l'atleta francès mort prematurament a la Primera Guerra Mundial. Bouin havia estat rècord mundial dels 10.000 metres, tres vegades vencedor del Cross de les Nacions i subcampió olímpic dels 5.000 metres als Jocs d'Estocolm de 1912. La seva figura s'havia convertit en un mite de l'atletisme europeu. Posar-li el nom de Jean Bouin donava prestigi internacional a una competició que acabava de néixer. Ara bé, la teva pregunta és interessant des d'un punt de vista històric: «¿per què no un esportista català?» Hi ha diversos factors: El 1920 l'atletisme català era encara molt jove. Encara no existia cap figura catalana amb la projecció internacional de Jean Bouin.

—Actualment, però, tenim un referent català admirat a tot el món.  En Pere Casacuberta. Pere Casacuberta,  català campió del món júnior de cros el 1984, al circuit de Meadowlands de Nova Jersey, a l'àrea metropolitana de Nova York.  Els catalans amb criteri vernacliste defensem la identificació catalana, referents catalans, per Catalunya. No creus que s’hauria de canviar el nom de «Jean Bouin» i posar-li «Pere Casacuberta»?

— Sí, es podria defensar perfectament. Els arguments a favor d'un canvi de nom podrien ser sòlids: Pere Casacuberta és un dels esportistes catalans més excepcionals del segle XX. Va derrotar els grans favorits africans quan ningú no ho esperava, una fita que encara avui és considerada extraordinària. La seva història té un fort component humà: després del triomf mundial, un accident laboral va truncar la seva carrera, i molts periodistes i historiadors de l'esport consideren que Catalunya no li ha reconegut prou el mèrit. La seva trajectòria esportiva i el seu valor simbòlic el converteixen en un candidat molt digne.

—Redacta'm un escrit per iniciar una campanya i demanar-ho per subscripció popular

Per una Cursa Pere Casacuberta: Manifest per al reconeixement dels nostres referents esportius

·         Campanya de recollida de signatures

·          

·         Hi ha noms que formen part de la història. I n'hi ha d'altres que, tot i haver escrit pàgines extraordinàries de l'esport català, han quedat injustament relegats a l'oblit.

·         Creiem que ha arribat el moment de reparar aquesta mancança.

·         Fa més d'un segle que Barcelona celebra la Jean Bouin, una cursa que ha esdevingut un dels grans esdeveniments atlètics de Barcelona, la capital de Catalunya. El nom de Jean Bouin responia a un context històric concret: l'any 1920, els seus fundadors van voler retre homenatge a una figura emblemàtica de l'atletisme europeu i donar projecció internacional a una prova que acabava de néixer.

·         Aquella decisió era comprensible en el seu moment.

·         Però avui, més de cent anys després, Catalunya disposa d'una història esportiva pròpia, rica i plena de figures que mereixen ocupar un lloc destacat en la nostra memòria col·lectiva.

·         Entre elles sobresurt Pere Casacuberta, un dels atletes catalans més brillants de tots els temps. El seu triomf al Campionat del Món júnior de cros el 1984 va situar Catalunya en l'elit mundial de l'atletisme. La seva trajectòria representa l'esforç, el talent, la superació i la dignitat de l'esport català.

·         Tanmateix, el reconeixement institucional rebut no ha estat proporcional a la importància de la seva gesta.

·         Les nacions madures honoren els seus referents.

·         Els carrers, els estadis, les curses i els equipaments esportius expliquen qui som i quins valors volem transmetre a les noves generacions. Quan una ciutat dedica els seus espais públics als seus esportistes, no només recorda una persona: educa el futur.

·         Per això proposem obrir un debat ciutadà perquè Barcelona i Catalunya puguin retre homenatge a Pere Casacuberta.

·         Aquesta campanya no pretén esborrar la història.

·         Pretén enriquir-la.

·         Convidem les institucions esportives, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Federació Catalana d'Atletisme, els clubs, els atletes i tota la ciutadania a estudiar la possibilitat que una de les grans curses de Barcelona porti el nom de Pere Casacuberta, o bé que se li dediqui una prova atlètica de màxim nivell que perpetuï la seva memòria.

·         És hora que els nostres infants coneguin els noms dels grans esportistes catalans amb la mateixa naturalitat amb què coneixen els grans noms internacionals.

·         No es tracta de mirar menys enfora.

·         Es tracta de mirar també cap a casa.

·         L'esport és patrimoni.

·         La memòria també.

·         Per tot això, demanem el suport de la ciutadania perquè aquesta proposta sigui estudiada i debatuda públicament.

Signa aquest manifest.

Perquè els nostres campions també formen part del nostre patrimoni.

Perquè els pobles que recorden els seus referents vernaclistes construeixen millor el seu futur.

Per un títol que dignifiqui l’esportisme català i els esportistes catalans a  Barcelona, la Capital de Catalunya

CURSA PERE CASACUBERTA

Adhereix-te a aquesta iniciativa i ajuda'ns a retornar a Pere Casacuberta el lloc que mereix en la història de l'esport català.

 

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com