Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 d’agost del 2025

Vernaclism: referential framwork and a path related to identity

 

Vernaclism


A referential framework and a path related to identity

“The Utopians learn the sciences in their own language or vernacular, which is rich, harmonious, and a faithful interpreter of thought.”
(Utopia, by Thomas More)


Cited by Jordi Salat in the book Vernaclística.

Jordi Salat wrote in a tweet dated 18/05/2024:

Vernaclístic thinking will lead Catalonia and the genuine ideal of the kingdoms of the Crown of Aragon to spearhead the resurgence and success of natural, original, or genuine nations on an international level. The path is the Vernaclístic Way.

I don't know whether what Jordi Salat claims will happen exactly like that, but I do believe that Vernaclism is a philosophy that must be part of the better future we desire for the Catalan Nation and for all Humanity.

Surely, in that horizon, the reference frameworks of thought that will guide us will no longer be a single doctrine against all others—as has happened until now in a system of closed, mutually exclusive dogmas—but rather resemble a constellation of diverse philosophical sources that add up in the same liberating direction, where the Genius Loci (Spirit of the Place) of each people becomes the true foundation of an authentic planetary interculturality.

And in this project of liberating nations and peoples, I believe Vernaclism must occupy a prominent place, because it explains how things should be if we wish to preserve the wisdom and cultural heritage accumulated by humankind.

In this sense, Jordi Salat’s book becomes an essential proposal, because the core of his reflection, once read, can no longer be ignored.

On this journey proposed by Salat, you can accompany him far or stay closer—but if you truly dream of the freedom of all the world’s peoples and cultures, it will be impossible not to wish him well.

As Catalans, it is inevitable to relate Salat’s work to the reflection on why the outcome of the independence process, which culminated in the Self-Determination Referendum of October 1, 2017, was so disappointing.

Today we know that, while supposedly advancing toward the recovery of freedom for the Catalonia occupied south of the Pyrenees, we were emptying ourselves of national, cultural, and linguistic substance.

Paradoxically, the closer we came to independence, the less Catalan we were. And so, the crushing repression by Spain ended up being like water falling on already soaked ground—watered down by ourselves as we self-diluted into an unrecognizable, soulless nation, a national nothingness, while contradictorily claiming independence for a non-existent national community.

It is here that Jordi Salat’s Vernaclism opens a horizon of hope to rebuild ourselves as a people in extremis, on the very eve of disappearing forever.

It fills us with light and reasons to return to our origins, contemplating the culture of each place as the most natural fact for imagining a truly human-scale Humanity. It reminds us that the vernacular language of each land is much more than a communication tool: it is a cultural and intellectual system of its own, an instrument linked to the habitat and to nature—from which our creativity emerges and upon which the progress of Humanity has been built (and where even quantum physics has something to say).

Because where vernacular languages reign—where the Genius Loci of peoples can be expressed—there is creative freedom. But where vernacular cultures have been suffocated and made uniform, we speak of something else: submission and slavery.

Yet to rebuild ourselves nationally, we must know who we are, where we come from, and where we are headed. And for that, the book Vernaclística once again offers us an essential, holistic roadmap—where the part is in the Whole, and the Whole is in the part. For Vernaclism allows us to guide ourselves in rediscovering who we are: our Catalan being.

A way of being, thinking, and doing that is truly our own—with a Genius Loci and a singular spirit opposed to the imperialist spirit that built Spain at the cost of destroying the nations occupied by Castile.

But the recovery of who we are and where we come from, as proposed by Salat, goes far beyond an intellectual discovery. It is also a reclaiming of our stolen self-esteem, an act of love toward ourselves as a historical, distinct, and distinguishable people.

It is an invitation to once again be a luminous and influential nation in the international context—not through war, but through peace. Through the scientific and philosophical thought we can contribute as Catalans inspired by Ramon Llull, Francesc Pujols, Alexandre Deulofeu, Jacint Verdaguer, Puig i Cadafalch, Josep Trueta, Antoni Gaudí, and so many others.

However, the fascinating journey into the past that Vernaclism suggests has no final destination. One can always go further—like the Journey to Ithaca by Cavafy, set to music by Lluís Llach, one of the author’s favorite singer-songwriters. Because in the exploration of our past and in the recovery of a coherent historical cultural path of the Catalan way of doing—based on freedom, justice, and the ways of reason and seny—the thread connecting the Catalan Nation with the culture of the Occitans, the Cathars, the Arian Christians, zodiacalism, Hellenism, the Bellonids, the Baalites, etc., is no anecdote.

On the contrary, entering this erased tunnel of time through which the nation has traveled and endured becomes, for Salat, a necessity—if we wish to grasp the authentic (original) Catalan Spirit and understand what our mission is in the world.

And indeed, Vernaclística is an exercise in regaining self-esteem on a path that will take us as far as we are willing to go, challenging our own culturally self-hating prejudices imposed by unquestionable mental colonization—the result of centuries of violent occupation. For Vernaclística connects the recovery of our national identity, our own Catalan way of being, with the bonds this human community has woven since the beginning with universal core values that have continued to express and reproduce themselves over the centuries through the cultural nation of the Catalans.

From the symbolism of the four elements of nature in the four bars of the senyera (earth, sea, air, and fire) on a golden background (the Vernal Point, the creative sun, the apocalypse understood as revelation or birth), to the Catalans' confederal constitutionalism—almost unique in the world and an expression of a human organizational model based on equitable agreement and respect for the other’s freedom (vernaclistic freedom). And in between, as an indestructible glue, the recovery of the triad of Truth-Goodness-Beauty as a human guide of immutable principles that defines the universal spirit of a people.

And as for where we are going? Regarding our spiritual mission in the planetary future, Jordi Salat offers a final answer grounded in what is scientific and natural and self-evident: the vernaclístic nationalism that Catalans desire for ourselves is, in line with our confederal approach, the same that we demand for the rest of the peoples of the Earth: a new vernaclístic world order.

That is, a universal confederation of vernacular nations.

And if anyone still isn’t convinced to climb this ladder toward liberating understanding, know this: this is serious—and at the top, there is a tree and a flag.

Miquel R.

Vernacular flag


Wifala flag





Vernacular literature book published only in catalan language

vernacular language of Catalonia and its capital, Barcelona. The vernacular language of Antoni Gaudí, Salvador Dalí, Ramon Llull, Pau Casals, ...

Translated from the Catalan language with Artificial Intelligence

Jordi Salat
josalort@hotmail.com



dijous, 17 d’octubre del 2024

Les quatre columnes, una història silenciada i adulterada

 

El simbolisme religiós de les 4 columnes  relacionat amb la cultura hel·lenística i fenícia que ha sigut amagat i presentat de forma adúltera



Us convido a escoltar la conferència sobre les 4 columnes de Montjuïc ( Barcelona. Catalunya) que van ser enderrocades  per uns espanyolistes catòlics constantinians i restituïdes de forma adúltera  per uns catalans ateus   


Les quatre columnes de Montjuïc de Barcelona









Jordi Salat

josalort@hotmail.com



dimecres, 28 de febrer del 2024

Les quatre columnes de Montjuïc a Barcelona un referent català amb simbolisme hel·lenista i internacional

 25 de Febrer de 2024

Les quatre columnes catalanes de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, construïdes per Josep Puig Cadafalch: 

Història, Simbolisme i moltes coses més totes elles conjuntades dins del Marc Referencial de la cultura catalana, europea,  hel·lènica i fenícia. 

El 27/10/2000 un regidor de CiU, va demanar al plè de l'Ajuntament de Barcelona que es votés la seva restitució en resposta i en atenció a una carta que li vaig enviar sol·licitant-li que ho demanés. PP i PSC van votar-hi en contra. ERC es va abstenir...! Curiós, oi?

La Viquipèdia no ho explica, no ho he sentit a cap ràdio, diari ni televisió de Catalunya. Curiós, oi?


En parlo en la conversa que podeu escoltar

Conversa amb Jordi Salat moderada per Josep Maria Mas i Xavier Climent 

en el programa  Espai del Diumenge

Per escoltar-la podeu clicar aquest enllaç de sota:

Espai del Diumenge



Llibre editat el 2005
Segona edició en preparació per editar aquest 2024
Revisada i ampliada






diumenge, 25 de juny del 2023

Cardona. El comte de Barcelona Borrell II i la Carta de població de Cardona

 


Monument al comte de Barcelona

 el bel·lònida Borrell II a la plaça de Cardona

A la plaça de la de Cardona hi ha un monument dedicat a Comte Borrell II que és obra  de Josep Maria Subirachs.



Estàtua del comte Borrell II (930) fill de Riquilda de Tolosa de Llenguadoc ciutat del regne d’Aquitània ara Occitània. Casat amb Letgarda que també era de Tolosa de Llenguadoc. Va rebre la Carta de Poblament de Cardona atorgada pel seu avi Guifré el “Bel·lós” parent del comte Bel·ló de Carcassona (Occitània) i de Salomó, comte de Narbona (Occitània) ciutat on es troba la catedral dedicada a Sant Just i Sant Pastor relacionada amb la basílica de Sant Just i Sant Pastor una basílica relacionada amb els cristians arrians que també trobem a Barcelona.

Borrell II el primer independentista català amb arrels occitanes i la Independència de Catalunya[1]

Borrell II es va destacà per negar-se a renovar el Pacte de Vassallatge amb el rei francès de la dinastia capeta, Hug Capet després que aquest es negués a ajudar-lo a lluitar contra els musulmans, per la qual cosa els seus comtats catalans passaren a ser independents de Facto, ara en diríem  de forma Unilateral.

A part dels títols comtals hereditaris, emprava els títols honorífics de marquès i duc de la Gòtia dux Gothicae (Borrelli ducis Gothicae) (971), així com el títol de "príncep de Gothlandia" amb connotacions de sobirania. Quan arribà el decisiu any 987, quan Borrell II demanà auxili al rei franc  Hug Capet per valer el pacte de vassallatge, el cronista de la cort franca Richer el qualificà de duc de la Hispània Citerior, un títol que Borrell II mai no utilitzà per a si mateix; davant la ineficàcia de l'auxili franc el pacte de vassallatge quedà trencat. Vers el març del 988 Borrell II s'intitulava gratia Dei hibereo duci atque marchiso («per la gràcia de Déu duc ibèric i marquès») i hom no coneix cap precepte reial franc per a la Gòtia posterior al 986. Això no obstant però, en tots els documents de la Gòtia es continuaran datant els documents oficials per la data del regnat dels reis francs —i no per l’Era Hispànica—, una pràctica que continuaria fins que el llinatge dels comtes de Barcelona esdevingueren reis de la Corona d’Aragó.[2]

 

Les guies i els guies de turisme oficials de Catalunya, ja des de la seva formació acadèmica, no arriben a aquest nivell històric que configura un Marc Referencial d’arrels occitanes. Aquest marc comporta relacions amb la dinastia dels bel·lònides, el cristianisme arrià, els càtars, les llegendes del sant Graal i la revelació “poliglota” vernaclista de Pentecostès.....

Hi ha un filtreig o censura  per part d'un poder fàctic que intervé en la formació acadèmica el qual condiciona i determina la mentalitat del poble català, els habitants de Catalunya i la identitat catalana, la identificació de la catalanitat i el seu reconeixement genuí? Jo crec que sí.

 

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com 

dimarts, 9 de maig del 2023

Les DOTZE estàtues de la Plaça de Catalunya de Barcelona

 

Les DOTZE estàtues de la Plaça de Catalunya de Barcelona


Estàtua dedicada a Fra Garí, personatge històric o llegendari relacionat amb el Monestir de Santa Maria de Montserrat. És una dels DOTZE ESTÀTUES que es poden veure envoltant la plaça de Catalunya de Barcelona. Inclouré aquest DOTZE estàtues en la segona edició del LLIBRE DOTZE Escriptures Heterodoxes



Qui va ser Fra Garí


Cançó Fra Garí cantada per Guillermina Mota


Jordi Salat

josalort@hotmail.com


dilluns, 17 d’abril del 2023

El Papa Joan XXIII i la independència de Catalunya PACEM IN TERRIS

 

PACEM IN TERRIS

Avui 17/4/2023 m'ha sortit a Facebook un post meu 

de l'any 2015 que diu el següent:

"ELPAPA JOAN XXIII i LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA"


Els catalanistes dels anys 60 volíem la independència de Catalunya i ens recolzàvem els nostres arguments en la encíclica  PACEM IN TERRIS. Aquesta encíclica que donava veu a les llengües i nacions vernacles en tant que "originals i pròpies de cada lloc" i no pas "esclaves de l'imperi", va ser considerada "SUBVERSIVA" pels poders de L'ESPANYOLISME CASTELLANISTA i el RÈGIM DEL GENERAL FRANCO. Un règim que es considerava catòlic i no acceptava el què deia el Papa catòlic!

Avui, que som a l'any 2015, trobo que està de plena actualitat i a mi em sembla que els abats, bisbes i capellans de Catalunya haurien de reivindicar-ho a la Via Lliure de l'Avinguda Meridiana de Barcelona.

Avui que som 17/4/2023 en torno a parlar:

Què va ser a l'any 2015 la Via Catalana?

La Via Lliure, o Via Lliure a la República Catalana, va ser una concentració multitudinària que va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l'avinguda de la Meridiana de Barcelona per l'Onze de setembre de 2015 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.[1] Va ser organitzada per la plataforma Ara és l'hora.

La concentració també va servir per a reivindicar els deu eixos bàsics d'una futura República Catalana: la justícia social i el benestar social, la democràcia, la diversitat, la solidaritat, la igualtat, l'equilibri territorial, la sostenibilitat, la innovació, la cultura i l'educació i l'obertura al món.[3]

L'organització va convidar una trentena de personalitats internacionals, entre les quals hi havia: Susan GeorgeKai-Olaf LangIrvine WelshMichael KeatingMichel SeymourBardo FassbenderDavid FarellRogers BrubakerSebastian Balfour o Ben Page.[4]

La Via Lliure va tenir diverses rèpliques realitzades per la diàspora catalana durant els dies previs en diverses ciutats d'arreu del món: AmsterdamBangkokBerlínBernaBrussel·lesBuenos AiresCanberraDubaiLondresMèxicMont-realNova YorkParísSantiago de Xile, entre d'altres.

Avui, quan ja han passat  uns 8 anys des del 2015 al 2023, em continua semblant de plena vigència allò que es va dir ara fa uns 60 anys.

El vernaclisme és el camí que porta a la independència de les nacions com Catalunya  com a nació i com a Principat dels regnes de la Corona d'Aragó i que també porta a la pau al món.

QUÈ DIU PACEM IN TERRIS l'Encíclica del Papa Joan XXII?

Pacem in Terris és una encíclica de Joan XXIII apareguda l'11 d'abril de 1963. Adreçada no solament als catòlics, sinó «a tots els homes de bona voluntat», va ser molt revolucionària en aquell moment. És una crida a la pau, basada «en la veritat, la justícia, l'amor solidari i la llibertat, no pas en la força de les armes». Joan XXIII hi propugnava, a més, la llibertat de religió i hi defensava els valors democràtics. Tot això en plena guerra freda i amb el món al caire d'una guerra nuclear. Va ser traduïda a moltes llengües.

L'encíclica va obrir el Vaticà als països de l'est, aleshores governats per règims comunistes, i va originar una ruptura als estats de règim nacional-catòlic, com Espanya, on les autoritats franquistes van censurar l'encíclica, que consideraven «subversiva». A Catalunya va influir en diversos col·lectius, sobretot del cristianisme progressista.


Avui, quan ja han passat  uns 8 anys des del 2015 al 2023, em continua semblant de plena vigència allò que es va dir ara fa uns 60 anys. I ho torno a escriure:

" està de plena actualitat i a mi em sembla que els abats, bisbes i capellans de Catalunya haurien de reivindicar-ho " fent costat a les persones que es continuem manifestant a l'Avinguda de la Meridiana de Barcelona. 


Jordi Salat

josalort@hotmail.com


MERIDIANA 2015

 Via Lliure  Avinguda Meridiana de Barcelona 


MERIDIANA 2019 a 2023

Meridiana Resisteix







divendres, 27 de maig del 2022

Verges negres de Catalunya: Barcelona Basílica de Sant Just i Sant Pastor.

 Verges Negres de Catalunya

Barcelona. Basílica de Sant Just i Sant Pastor

Basílica de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona (Catalunya) Nostra Senyora de Montserrat a l'altar major que té dotze simbòliques columnes, tantes com cases zodiacals té el zodíac celestial. El nom basílica té el seu origen en el terme llatí basilica que alhora deriva del grec βασιλική (fonèticament, basiliké) que significa «reial», i que és una el·lipsi de l'expressió completa βασιλική οἰκία (basiliké oikía) que significa «casa reial». En la cultura baalita la reina del cel era Astarteh. En la cultura egípcia era Isis. Totes són negres en referència a la nit perquè és de nit quan es veuen els estels celestes i la Lluna.





Jordi Salat

josalort@hotmail.com







dijous, 3 de març del 2022

Postals amb referents identitàris catalans a Barcelona i Catalunya

Durant els meus passejos  per la ciutat de Barcelona, que  és anomenada, Capital de Catalunya, tenint en compte que Catalunya és també anomenat Principat dels regnes de la Corona d'Aragó,  m'he fixat en "les postals" que es poden veure en els llocs turístics visitats per milers de visitants d'arreu del món que vénen a conèixer Catalunya, la seva identitat cultural autòctona o vernaclística i la  seva història.

Faig esment en aquests escrits a les postals - i referents identitaris- que hi he vist i també als que no hi he vist i em sembla que hi haurien de ser.

També faré algunes reflexions  en sentit o caràcter filosòfic sobre què és la identitat, el sentiment identitari en els éssers humans i la seva relació amb el Ser i la voluntat d'afirmació social i política que comporta. 

Postals de Barcelona

Monument a la Sardana a Barcelona (1965) fet per Josep Cañas 

Any 2021. No he vist cap postal sobre La Sardana, la dansa nacional de Catalunya en els llocs on es venen postals de Barcelona

Informació sobre La Sardana

Vandalisme contra el monument a La Sardana



Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Web personal Jordi Salat Gestor Cultural

divendres, 31 de desembre del 2021

Güell, mecenes de Gaudí

 GÜELL

Mecenes d'Antoni Gaudí

He fet una visita de turisme cultural al Palau Güell de Barcelona. És un palau magnífic obra d'Antoni Gaudí encarregada per Eusebi Güell, comte Güell.

Mentrestant anava fent fotografies, m'he preguntat si algú havia escrit una novel·la sobre aquesta família GÜELL.

Aquesta família està  relacionada amb Antoni Gaudí, la ciutat de Barcelona, Park Güell, la Colònia Güell, El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona i molts altres llocs d'interès cultural i artístic.

La història d'aquesta família planteja temes i reflexions molt interessants.  Quin era el seu pensament, el seu criteri, la seva llengua d'expressió de l'ànima personal, els seus ideals, i quin sentit li havia trobat a la Vida?

Temes sobre la moral, l'ètica, la sensibilitat artística d'una mentalitat empresarial determinada, burgesa l'anomenen alguns historiadors,  i la seva concepció cultural, espiritual, social i econòmica que relaciona tràfec d'esclaus i l'esclavisme i l'explotació amb el mecenatge artístic i altres qüestions interessants?

He pensat que a més de bona literatura, també seria una gran sèrie per a una plataforma de televisió catalana.

El que necessita la cultura catalana, són continguts catalans no traduccions de sèries de Netflix i altres plataformes, alienes i alienadores, al català.

No us adoneu que ens estan descatalanitzant en català?

No us adoneu que la majoria de sèries són insubstancials. Heu perdut la noció de lo substancial?

La llista de personatges catalans que podrien ser arguments de sèries i obres de teatre és molt llarga.  Donem testimoni de la nostra història i els nostres valors i referents culturals de l'Esperit Català i la Catalanitat que participen, són una part dins el conjunt, dels valors i Esperit Universal de l'Humanisme?

Güell, seria un personatge, altres que m'han vingut al cap han sigut: Ramon Llull, Jaume I, Pau Casals.. I, una llarga llista de músics, artistes, esportistes, metges, arquitectes, poetes,....

He pensat sobre aquesta qüestió mentre visitava el Palau dels Güell de Barcelona, i anava fent fotos. 


Vet aquí algunes de les fotos que he fet al Palau Güell de Barcelona:

















Personatges de la Família Güell

Pau Güell Roig

Joan Güell Ferrer

El 1818 marxà a Cuba, on es va fer ric principalment amb el mercadeig d'esclaus i el 1821 esdevingué el cap de l'associació d'empreses de l'Havana dedicades a la importació i exportació

Eusebi Güell Bacigalupi  Comte de Güell

Eusebi Güell i Bacigalupi va néixer al carrer d'Amèlia de Barcelona[3] fill de Joan Güell i Ferrer (1800-1872), oriünd de Torredembarra, qui va obtenir una considerable fortuna amb el tràfic de negres durant la seva estada a Cuba, instal·lant-se al seu retorn a Barcelona on va promoure diverses indústries.[4] Quant a la mare d'Eusebi Güell, fou fill de Francesca Bacigalupi i Dulcet (1823-1847),[5] nascuda a Horta i dama de la noblesa genovesa, el germà de la qual tenia indústria tèxtil a Barcelona,[6] concretament en la zona de Sants, l'empresa de la qual va ser reconvertida en el "Vapor Vell" quan posteriorment Joan Güell es va associar amb ell.


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE