Viatge a Dinamarca 3
Escut catedral d’Aarhus i escut del Borja de Gandia (València)
La catedral d'Aarhus,
la Corona d’Aragó i la identitat del noble català Cristòfor Colom segons Luis de Ulloa Cisneros
A
la mateixa paret hi ha un altre fresc, que m’ha portar a les mateixes
conclusions ja que està relacionat amb la Corona d’Aragó, i per tant amb
València i Catalunya. Aquest escut:
Fresc
catedral d’Aarhus
Aquest
escut em recorda un que vaig veure al Palau del Borja a Gandia. Al del Borja hi
ha una ratlla menys. Però al seu costat, hi ha el mateix escut que hem vist a
la catedral d’Aarhus corresponent al Regne aragonès de Sicília.
Fresc
Palau dels Borja. Gandia. País Valencià.
Fresc
Palau dels Borja de Gandia. Fresc catedral d’Aarhus. En els dos hi ha l’escut
del Regne aragonès de Sicília.
Vaig
pensar en una possible relació amb el
Casal de Barcelona, el de la dinastia dels bel·lònides i la cultura
relacionada amb la llengua catalana i les seves arrels occitanes amb les seves
variants dialectals que integraven la lingüística de la Corona d’Aragó quan no
s’hi parlava encara la llengua castellana. Segons molt historiadors, el castellà o espanyol no
s’hi va començar a parlar fins després de 1412,
hagut el Compromís de Casp.Això, la
historiografia “espanyatista” , la que està al servei de “hegemonisme
imperialista de Castilla i d’una concepció cultural anti-zodiacalista” no ho
vol reconèixer. Però, em pregunto:
existeix un marc referencial en el qual totes aquestes referències, les peces
d’aquesta mena de trencaclosques o puzzle
encaixin?
Mentre
ho pensava, m’ha vingut un record al cap. Un record, per cert, que va associat
a un Borja que va ser el Papa Alexandre VI, que l’any 1492 va ser protagonista
dels fets relacionats amb Ferran II d’Aragó i el Descobriment d’Amèrica. He
recordat que fa anys, vaig llegir un llibre que relacionava Dinamarca amb
Cristòfor Colom i la seva identitat catalana. Es tracta del llibre que va
escriure el historiador i polític peruà Luis
de Ulloa Cisneros
amb el títol de “Cristòfor Colom fou català. La veritable gènesi del descobriment”
publicat l’any 1927 a París. Ara fa 92 anys.
Vaig
buscar el llibre a la meva biblioteca i el vaig rellegir. Entre els arguments
que exposa Luis de Ulloa, que són molts, molt raonables i ben documentats, hi ha els següents que trobo significatius,
entre d’altres motius, perquè es relacionen amb la Corona d’Aragó ( Entenc la
Corona d’Aragó com una mena d’Estats Units fets amb regnes, podríem dir-ne
confederats, que tenen una arrel bel·lònida, per tant podríem dir-ne, i de fet
jo ho dic, “Corona Bel·lònida”.)
1.-
El cognom era “Colom”, no era “Colón” ni
tampoc “Colombo”. És un cognom català.
2.-
Colom era de classe noble relacionat amb els Comtes d’Urgell, de la Corona
d’Aragó (per tant, dic jo: amb els bel·lònides).
3.-
Colom era “llullista” coneixedor i seguidor del pensament de Ramon Llull,
català de Mallorca (Corona d’Aragó).
Al
final del llibre, fa referència a una hipotètica presència de Colom a Islàndia
i Groenlàndia.
En
el capítol IV, “Colom a Islàndia i Grenlàndia” final del llibre fa esment de la
possible presència de Colom a terres bàltiques l’any 1476 en una expedició
marítima organitzada pel rei Cristian I de Dinamarca en la
qual va participar el rei Alfons V de Portugal.
Vaig
buscar informació sobre el rei Alfons V
de Portugal i llegeixo que aquest rei
portuguès era fill d’Elionor d’Aragó. Estava casat amb Isabel de Coïmbra i
d’Urgell, (1470-1498). Filla
d’Elisabeth o Isabel d’Urgell, nascuda a
Balaguer ( Catalunya. Corona d’Aragó)
Es
van casar l’any 1479 per compromís i per
poders el 1490. Les relacions entre la Corona d’Aragó i Portugal ja venien de
temps anteriors.
Per
tant la presència de Colom, que a més a més, segons Ulloa servia a la causa
dels Urgell
com a noble aragonès, ja que els
catalans- igual que els navarresos i occitans- eren ciutadans de la Corona
d’Aragó, a terres bàltiques podria tenir un sentit. Un fil conductor lliga el
Casal de Barcelona, els bel·lònides, Catalunya, la Corona d’Aragó i Dinamarca.
Què
ens diu Luis de Ulloa en aquest capítol “Colom a Islàndia i Groenlàndia”?
Fa
referència a un escric atribuït a Colom,
en el que aquest diu:
“jo vaig navegar l’any
1477en el mes de Febrer 100 llegües més enllà de l’illa de Till. La seva part
austral està a una distància de l’equinoccial 73º. I aquesta illa és tan gran
com Anglaterra”.
“En el
temps que jo vaig anar-hi no estava congelat el mar”.
Luis
de Ulloa conclou que és a Groenlàndia on deuria anar “Colón” que ell considera
fou Colom, un català al servei de la
causa dels Urgell, que eren bel·lònides, i de la Corona d’Aragó al
voltant de l’any 1477.
L’expedició,
organitzada pel rei Cristian I de Dinamarca amb el rei Alfons V de Portugal,
marit d’Isabel de Coïmbra i Urgell, i fill de la catalana de Balaguer (Lleida)
Elisabeth d’Urgell, va ser l’any 1476.
Continua
dient Luis de Ulloa “ Uns estudis
realitzats, durant aquests darrers anys (parla dels voltants de 1927) per
diversos investigadors entre els quals figura el director de la Biblioteca de
Copenhage Mr. Sefms Larsen, han portat a
noves conclusions veritablement sorprenents. Dels estudis de Larsen i d’altres,
resulta que l’any 1476 (el mateix del text colombí) el rei de Dinamarca Cristian I envià a les
costes de Groenlàndia, a petició del rei Alfons V de Portugal, una expedició
comandada pels capitans Pining i Polhorst, en la qual hi havia alguns mariners
portuguesos. La coincidència de dates i el testimoni del passatge transcrit
porten a creure que “Colom”
prengué part en aquella expedició”
“Circumstància més
extraordinària encara: al globus terrestre de Frisius Mercator, del 1537, hi
ha en una inscripció una referència al
pilot danès Joan Scolom com arribat a la costa de Groenlàndia el mateix any
1476”
“I en el mateix globus,
hi ha una referència d’una temptativa de navegació dels portuguesos ver Orient cercant un
estret per les mars àrtiques. Mapes
posteriors modifiquen el nom de Joan Scolom,
fent-lo “Skolnus”, “Kolme” i àdhuc, “Colonus”.
“Aquest Joan Colom,
però, en tornar a Portugal canvià el seu nom i passà a ésser Cristo-ferens
Colomo. El nom “Cristo-ferens” pot ser una clau. El rei de Dinamarca es deia
Cristian i l’anterior s’havia dit Cristofer. A Islàndia i a l’empar del rei
Cristian, és on Joan Colom, l’antic llegidor de Llull, tingué la idea del
descobriment”.
“Joan Colom, nom de
gent de mar catalana, Joan Colom, nevot de CoullonJoan
Scolom el pilot de Groenlàndia...”
Potser
aquest descobriment que he fet en els frescos de la catedral danesa d'Aarhus, obri la porta a quelcom significatiu i sigui
motiu que animi a historiadors a fer
recerca sobre unes arrels històriques que tenen molt a veure amb la identitat
d’Europa i amb un marc referencial que ha estat ignorat i s’ha volgut esborrar
de la Realitat europea, com és el de Catalunya i la Corona d’Aragó i els seus
lligams bel·lònides a nivell europeu.
I, quan dic Corona d’Aragó, en refereixo a la Corona
Bel·lònida, a una realitat cultural i geogràfica, una espècies de “Confederació
de regnes Estats” com avui podríem dir
uns Estats Units, que està relacionada
amb la identitat original no parlava castellà, sinó que parlava occità, català,
basc i les seves varietats lingüístiques autòctones, vernaclístiques o naturals
de cada territori.
Segons
la meva manera de interpretar la Història, l’espanyolisme castellanista i
vaticanista ha tapat i vol tapar aquesta
realitat identitària que té unes arrels cristianes basades en una
interpretació de caràcter zodiacalista
del Nou Testament bíblic.
Unes
arrels, que un determinat espanyolisme castellanista ha tallat i talla, adulterant
el Passat, pervertint el Present i desvirtuant el Futur. Quan anem al fons de la
qüestió, ens adonem que molts espanyols no són espanyols, són espanyolitzats. Que,
és molt diferent.
També
potser es trobi quelcom que ratifiqui les teories i conclusions de Luis de
Ulloa Cisneros sobre la identitat catalana de Cristòfor Colom i tot el què
comporta, especialment sobre la seva concepció cristiana.
Jordi
Salat
Jo anomeno Bel·lònia als Països Catalans (Comtat de Barcelona, Regne de
València, Regne de Mallorca, Regne de Sicília, Regne de Nàpols, Regne de
Sardenya, Regne de Múrcia,...), Occitània i els llocs relacionats amb els
bel·lònides, com és el cas del Regne de Navarra, Regne de León (León és un mot occità),
Regne d’Astúries, Principat Sobirà de Canàries – Luis de la Cerda era
nascut a Occitània-,als quals considero
zodiacalistes i relacionats amb els cristians arrians. Una identitat ha
estat adulterada, desnaturalitzada o desvernaclitzada i pervertida, i un poder
fàctic ha construït el que el que jo
anomeno amb el neologisme Fakespain (
Falsa España).
Una concepció que jo considero era basada en el Nou Testament i amb criteri
zodiacalista: Pare Celestial, 12 apòstols com dotze constel·lacions zodiacals
té el Cel i no pas amb la de Jahveh de
l’Antic Testament. Pare Cel de Crist que ens fa ésser i combregar; i no pas
Taules de la Llei de Jahveh que ens fan obeir
i servir.
