dissabte, 19 d’octubre de 2019

Viatge a Dinamarca 4: Isabel d'Aragó, reina de Dinamarca i l'Onze de Setembre




 Isabel d’Aragó (1501-1526), Reina de Dinamarca, Suècia i Noruega, Arxiduquessa d’Àustria, Catalunya i l’Onze de Setembre de 1714

Isabel d'Aragó, reina de Dinamarca, Suècia i Noruega, esposa del rei Cristian II


Escut fresc catedral Aarhus relacionat amb Isabel d'Aragó

Gràcies a la col·laboració d’una persona de Monòver (València), Sònia Amorós Bandholm,  que viu a Aarhus, a la qual he conegut per mitjà de facebook, he rebut una informació sobre els frescos de la catedral d’Aarhus que resulta molt interessant.  

M’ha informat l’escut de la Corona d’Aragó que vaig veure a la catedral d’Aarhus (Dinamarca) està relacionat amb la princesa o infanta Isabel d’Aragó, arxiduquessa d’Àustria, esposa del rei Cristian II de Dinamarca, germana de l’emperador Carles V. El seu avi fou Ferran II d’Aragó, o sigui, de la Corona d’Aragó, que era una confederació de regnes.



Mapa Corona d’Aragó segle XII-XIV


Em diu el següent: “He passat per la catedral i he parlat  amb dels que custodia el patrimoni cultural de la catedral  i m’ha parlat de la germana de Carles I, la Isabel, i segons la seva explicació, la raó de l’escut a la catedral d’Aarhus, pareix ser, és  que  es va casar amb el Cristian II[1], conegut com el reu tirà….” I em posa un enllaç amb la informació  de Isabel d’Àustria[2]

Miro l’enllaç i veig que Isabel d’Àustria (1501-1526), aquesta reina de Dinamarca, Suècia i Noruega, era Princesa d’Aragó. Nascuda a Brusel·les.

No obstant, a l’enllaç, on la informació està en espanyol o sigui en castellà, hi posa  que era “Infanta de Castilla y de Aragón”.  Quin és el títol més important i significatiu: el de Castilla o bé el d’Aragó?

Parlem del 1526, i el títol de Infanta de Castilla li venia com a conseqüència del matrimoni del seu avi, Ferran II d’Aragó amb Isabel de Castilla. El títol important era el de la Corona d’Aragó que era una potència a la Mediterrània,  i comportava el de Comte de Barcelona.[3]



També llegeixo en un escrit fet en anglès, que la presenten com a “Isabel of Spain” (Isabel de España). España? –em pregunto-. España no existia.  Existia la Corona d’Aragó amb diversos regnes confederats. 



Escut de Isabel d’Aragó o Corona d’Aragó, la esposa de Cristian II de Dinamarca. Infanta de Castilla. Arxiduquessa de la Corona d’Àustria. No hi ha cap bandera d’España!



Escut Princesa de la Corona d’Aragó i Regne Aragonès de Sicília
 Escut Infanta de Castilla y León[4]



Avui, mentre escric aquest article és 11 de Setembre de 2019, Diada Nacional de Catalunya.  Des de fa anys  grans manifestacions tenen lloc a Barcelona per part de catalans que volen exercir el seu dret a decidir, l’autodeterminació, i també la independència respecte de l’Estat que és España. A quin fet històric fa referència aquesta Diada nacional catalana? Té alguna relació amb la Casa Àustria? La resposta és, si.

2019

Fotos manifestacions 11 setembre Diada Nacional de Catalunya[5]

Fa referència a una derrota dels catalans que  en el segle XVIII van defensar  els drets de la Corona de la Casa d’Àustria!! La mateixa dinastia que en el segle XVI era a Dinamarca amb la reina consort Isabel d’Aragó! Hi ha un “fil conductor” al llarg de la Història d’Europa que ens porta a la Corona d’Aragó com a element essencial. Un fil que ha estat tallat per un determinat poder relacionat  amb l’espanyolisme castellanista i catoliquista[6].

Al 1714, com a continuació del Setge de Barcelona (1706) que va ser una operació militar dins la Guerra dels Catalans, episodi relacionat amb la Guerra de successió monàrquica hispànica, que no és el mateix que “española”, es van enfrontar els catalans i tropes procedents d’altres territoris de la Corona d’Aragó, que volien  que el rei fos  Carles VI de la Casa d’Àustria i Habsburg[7]  Mentre, que el Regne de Castilla,  "Castilla y León", volia que el rei fos Felipe d’Anjou, de la  Casa de Borbó.[8] 

Carles VI d’Àustria, emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic entre 1711 i 1740, en l’àmbit de la Corona d’Aragó era conegut com “Arxiduc  o Carles ee la Corona d’Aragó com a pretendent a la Monarquia Hispànica.
El seu avantpassat Carles V, era germà d’Isabel d’Aragó, arxiduquessa d’Àustria i reina de Dinamarca.
En parlarem més endavant i també parlarem del seu avantpassat Ot I,  també Emperador d'Europa, i la seva relació amb el Papa Silvestre II, de nom de pila Gerbert d’Orlhac, occità que va estudiar al monestir català de Ripoll en el segle X.

Per defensar la causa de la Casa d’Àustria, Catalunya i altres territoris de la Corona d’Aragó van perdre la seva llibertat i sobirania nacional. 

L’Adversari del rei Carles  d’Àustria, el rei Felip V de la Casa de Borbó,  va reprimir durament els catalans i aragonesos, va cremar ciutats, també valencianes després de la Batalla d’Almansa[9],  va empresonar i es van matar molts ciutadans, i va imposar les Lleis del Regne de Castilla als regnes de la Corona d’Aragó, amb el que se’n diu Decret de Nova Planta.

La mort d’Isabel d’Aragó, arxiduquessa de la Casa d’Àustria neta del rei Ferran II de la Corona d’Aragó i del casal de Barcelona, germana de l’emperador Carles V de l’Imperi europeu “Sacre Imperi Romà-Germànic” i alhora Carles III de la Corona d’Aragó, va ser lamentada per tota Europa.

Les seves restes van ser ficades amb gran solemnitat a la cripta reial de la catedral de Sant Knud o Canut,[1] [2]a  Odense (Dinamarca) al costat del seu marit, el rei Cristian II


Catedral de Sant Knud (Odense) on està enterrada Isabel d’Aragó

En el següent capítol escriuré sobre  Carles III d’Aragó, germà d’Isabel d’Aragó, que fou emperador d’Europa com a Carles V.

Jordi Salat

Observacions:
Ho coneixen això els polítics europeus que es neguen a recolzar la causa nacional catalana davant les actituds hostils de l’Estat que es diu España en aquest anys darrers, i en especial després del referèndum que es va fer a Catalunya l’1 d’octubre de 2017, considerat “il·legal” pel poder de la Corona d’Espanya i la seva Constitució espanyola? 

Es pot considerar il·legal un referèndum en una democràcia quan el referèndum és essencialment democràtic? Com és possible que a Europa es permeti una adulteració de la democràcia com la que s’està produint a España?

S’hauria de tenir present i fer un acte com a efemèrides un dia a l’any entre Catalunya, la Corona de Aragó, Dinamarca i la Corona d’Àustria amb ressò europeu? Alguna associació ho podria fer si no és fa? 

Algun polític ho ha proposat? Agermanaments entre les ciutats de la Corona d’Aragó, tenint en compte els fil identitari català: Barcelona, “S’Aragossa” (Zaragoza, en castellà o español), València i Mallorca amb Odense?  

Algun monument honorífic a Dinamarca o Àustria que ho recordi i honori els catalans morts per defensar una monarquia que  comportava un “ideal d’Europa”?


Al costat d’aquesta catedral hi ha un monument dedicat a Hans Christian Andersen[1] famós escriptor, molt conegut a Catalunya i tota la Corona d’Aragó, nascut en aquesta ciutat.


Una ruta de turisme cultural: Barcelona-Aarhus-Odense-Copenhage-Barcelona. 

També seria interessant constituir una Associació Cultural Amics de Catalunya i Dinamarca.
Enllaço un escrit que vaig publicar en el meu “Blog Vernacle” en el faig referència a Andersen, Einstein i Pujols amb el títol de “Els tres principis universals”[2]




[3] El fet essencialment més significatiu de les princeses d’Aragó, al meu entendre, era el fet de ser bel·lònides. I, jo atribueixo als bel·lònides un origen molt antic, que relaciono amb el que es diu a  la Bíblia Gen. 9:25 , “la maledicció de Noé”,  sobre el tema dels regnes, pobles o  nacions beneïdes i les maleïdes per Noé castigades a ser esclaves, això vol dir “sense poder exercir la sobirania nacional animada amb el seu propi alè o esperit”, subordinades a les constitucions alienants i fetes a mida de les nacions beneïdes per Noé.

[4] León, és un mot occità. El golfo de León (en francès, golfe du Lion; en occità: golf dau Leon; https://es.wikipedia.org/wiki/Golfo_de_Le%C3%B3n
[6] Relacionat amb un determinat cristianisme catòlic, que des del segle VI, amb el rei visigot, Recaredo, va fer  un estat que ara en diuen “España” amb capital a Toledo (Castilla) on s’hi parla llengua castellana, de forma hostil envers els avantpassats visigots i en concret, el rei visigot Leovigildo,  pare de Recaredo, que feien  “Hispània” i que eren cristians arrians,  tenien la capital a Tolosa (Occitània) on es parlava llengua d’oc. Actualment, com a conseqüència de la croada albigesa i la pèrdua de la batalla de Muret amb la derrota del rei Pere el Sant de la Corona d’Aragó, va  quedar sota el domini del què actualment es coneix com a França. Abans no s’hi parlava francès, s’hi parlava llengua d’oc o occità.

dijous, 17 d’octubre de 2019

Citacions. Mossèn Josep Armengou

ESPERIT I PENSAMENT NACIONAL CATALÀ
Citacions


Citacions del llibre Justificació de Catalunya (1955), de Mn. Josep Armengou

La unidad espanyola té un vici d’origen: no és espontània, és una imposició. Quan pobles diversos s’uneixen espontàniament no ho fan per suïcidar-se o per deixar-se assassinar, sinó, justament per mantenir-se com a tals pobles, per conservar llur personalitat, per ajudar-se mútuament contra un possible invasor, com és actualment el cas dels pobles que cerquen la unitat europea. Hom cerca en la unitat una garantia per a la nacionalitat. La unidad que imposa el centralisme als pobles peninsulars no és pas una garantia de llur destrucció. Aquesta unidad cap poble que mereixi el nom de tal no pot acceptar-la. Castella no l’acceptaria pas si la hi imposaven.
2
L’Estat no pot concedir ni atorgar drets o llibertats a cap Nació, car tota Nació ja té de si aquests drets. A l’Estat només li resta de reconèixer-los i no obstaculitzar-los.