Adulteracions: La Guitarra Catalana

La guitarra catalana o la guitarra espanyola? 

L'adulteració de la Història comença amb la substitució de noms propis originals per noms aliens colonials

He visitat la secció de guitarres del Museu de la Música de Barcelona que es troba a l’edifici de l’Auditori. 

A més de preguntar-me quan li posaran un nom propi que l'identifiqui amb  la catalanitat i li posin el nom algun dels grans musics catalans, com s'ha fet a altres auditoris de Catalunya, i si es quedarà així, l'Auditori, sense definició identitària catalana malgrat estar escrit en català, com a passat amb altres temes com el camp de fútbol del F. C. Barcelona,  el "Camp Nou", i fer-me la mateixa reflexió sobre els noms dels teatres i cinemes de Barcelona, m’he fixat en un escrit que diu el següent: «J. Tinctoris. atribueix l'origen de la guitarra als catalans»

He cercat a Viquipèdia : Johannes Tinctoris ( 1435-1511) va ser un compositor flamenc, de Flandes, i un teòric de la música del Renaixement.

 Els seus escrits van influenciar a compositors i d'altres teòrics de la música renaixentistes. Com la majoria dels intel·lectuals de l'època, Tinctoris s'interessà per tots els àmbits del coneixement i va ser clergue, poeta, matemàtic, i home de lleis; alguna font documental el descriu fins i tot com un pintor consumat. 

 Sempre trobem que es fa referència a aquest instrument musical de la guitarra clàssica, es fa presentant i anomenant-la “guitarra espanyola”. 

Ara resulta que és un instrument musical   presentat arreu del món com a guitarra espanyola,  segons aquest estudiós de Flandes, en realitat seria d’origen català. Una altra cosa que s’han apropiat els espanyols que s’identifiquen amb la llengua castellana!

Penso també que si els espanyols que van anar a sotmetre els flamencs de Flandes amb Los Tercios de Flandes haguessin guanyat la batalla i els haguessin fet súbdits espanyols ens trobaríem a les enciclopèdies espanyoles que Hergé, el creador del Tintín, també seria espanyol. I, si Argentina no s'hagués independitzat d'España, Jorge Luis Borges, seria considerat un escriptor espanyol i el tango seria un ball español. I si Mèxic no s'hagués independitzat d'España Cantinflas seria considerat español.

Les identificacions polítiques no sempre coincideixen amb les identitats genuïnes naturals (vernacles). En nom d'España s'han adulterat moltes identitats genuïnes naturals o vernacles. Aquest adulteració comporta una classe de Maldad.

Vivim dins una gran closca mental feta a base de falsificacions, tergiversacions, mentides i adulteracions. 

Les adulteracions són moltes i de diversa índole. La Realitat ha estat alterada de forma malèvola.  I, què es pot fer? Fer ús de la Raó 

De què serveix aquesta actitud  de fer ús de la Raó quan els malèfics fan ús de la Força?  I, un cop aconseguida la Victòria amb l’ús de la Força, constitueixen un marc legal lleis injustes i malèvoles que imposen als dominats? 

I no solsament s'apropien de un instrument com és la guitarra, també de les cançons. Una de les cançons de guitarra que més m’agraden i que forma part de la meva selecció personal és una que es coneix amb el nom castellà de “Romance Anónimo” . En algunes gravacions que he trobar a internet, en concret al YouTube , fins i tot el presenten com a “Spanish Romance” 

Moltes vegades, quan una cosa es presenta com a “anònima” en la cultura espanyola de llengua castellana és per amagar que el seu autor va ser català . 

Aquesta composició musical era catalana? 

A mi em sembla que encaixa amb les característiques de la tradició musical catalana. I, si a més, resulta que la guitarra és un instrument musical d’origen català, doncs la resposta és, sí. 

És, probablement, la cançó per a guitarra més interpretada de tota la història de la música, i per guitarristes de totes les èpoques i de tots els països el món. Potser hauríem d'anomenar-la "La Romança Anònima Catalana". 

Escoltem-la   Romanço Anònim 

Trobem informació a diversos llocs i diverses enciclopèdies 

Informació a Viquipèdia  Guitarra 

A mitjans del segle XIV apareix esmentada a la cort del Príncep Joan d'Aragó, nascut a Perpinyà el 1350. Als segles XV i XVI la guitarra fou molt difosa a l'àmbit català, bé que a la fi fou substituïda per la viola de mà i restà limitada al repertori popular.

 No diuen, però, que la guitarra és un instrument originari català; potser seria més correcte dir relacionat amb els regnes de la Corona d'Aragó i les seves arrels amb Occitània i el món dels trobadors.

L'espanyolisme castellanista ho amaga o tergiversa; unes vegades per esborrar la identitat catalana, altres vegades per apropiar-s'ho i donar a creure a l'opinió que són fruit de la cultura de llengua castellana ( "espanyola" en diuen ells) quan en realitat són fruit de la cultura de llengua catalana. I, cal entendre la catalanitat,  dins el marc  referencial cultural dels regnes de la Corona d'Aragó i les seves arrels occitanes relacionades amb la noble dinastia dels bel·lònides.

 

Jordi Salat

Escrit fet l'any 2011, fa 10 anys. Revisat i ampliat el 2021

Llibre DOTZE

BookTràiler Llibre DOTZE

Apèndix:

En el mateix sentit podria parlar del català Antoni Soler, presentat a les  com a "el español" Antonio Soler. Un olotí monjo del monestir de Santa Maria de Montserrat,  compositor excepcional d'obres per a  guitarra.

 Sonata en Sol Major del monjo català  Antoni Soler

Interpretació a piano

Sonata Nº 84 en Re Major del monjo català Antoni Soler

Al youtube no he trobat cap guitarrista que l'interpreti. Això també és significatiu. 

Segons un amic meu, que és psicòleg, això és degut a que entre els catalans no es valoren els artistes propis, per desconeixement, per enveja o per autoodi, en aquest cas,  a vegades, degut al complex d'inferioritat que, en part ,és degut a la propaganda del poder que domina Catalunya i els diversos regnes de la Corona d'Aragó i  que ha engendrat una  mentalitat subordinada, dins un  marc referencial que falseja la veritable Realitat i fa creure allò que no és de Veritat i ho imposa amb lleis qiue no són de la Justícia, sinó de la Conveniència del dominador adulterista.

També és significatiu que artistes considerats espanyols l'interpretin i se l'hagin fet seu...

Afortunadament, hi ha, i n'hi ha molts, catalans que que no s'han deixat acomplexar i són fidels a la cultura catalana:

Tinc un disc de música de guitarra del monjo Antoni Soler que he escoltat moltes vegades al llarg de la meva vida. És un dels meus músics preferits.

També, vull afegir-hi, que quan vaig estudiar guitarra, tocava la cançó Llàgrima del valencià Francesc Tàrrega, un altre músic de guitarra que està entre els meus preferits.

Capritx àrab de Francesc Tàrrega

The Best of Tàrrega

  

Avui tot cercant a google he trobat aquest disc que desconeixia. No és interpretat amb guitarra és interpretat amb piano.

Disc de música del Pare Antoni Soler

XII Sonates del Pare Antoni Soler (Solfa Recordings)

La pianista barcelonina Sira Hernández, gran improvisadora i coneixedora d’autors com Mompou i Scarlatti, il·lumina dotze sonates del Pare Antoni Soler, transcrites pel musicòleg Joaquim Nin i Castellanos. Un gran treball per conèixer un compositor del Barroc tardà i el primer Classicisme.

Viatge a Dinamarca 5 (1) Els comtes i comtesses de Barcelona i Flandes. Carles d'Aragó, emperador d'Europa, Joana d'Aragó reina de Flandes

A partir de l’escut que vaig trobar a la catedral d’Aarhus (Dinamarca) he trobat un fil conductor que relaciona Flandes, Dinamarca, Noruega, Àustria i altres Estats europeus amb Catalunya, els comtes i comtesses de Barcelona i els regnes de la Corona d’Aragó, on s’hi parlava occità, basc i català ( castellà a partir del segle XV), per mitjà de personatges històrics, que detallo a continuació:

Isabel d’Aragó reina consort de Dinamarca amb Cristian II. 
Filla de Joana, la comtessa de Barcelona.

Joana, comtessa de Barcelona, filla de Ferran II dels regnes de la Corona d ’Aragó i Isabel I de Castilla. Reina de Flandes pel casament amb  Felip, el fill de l'emperador  d'"Europa", Maximilià d'Àustria.

Carles d’Aragó, el seu germà, nascut a Flandes, emperador d’”Europa” , Comte de Barcelona i hereu dels regnes de la Corona d’Aragó.

Molts segles abans,  també m’he trobat que Guifré I el “Bel·lós” (mal anomenat Pilós o Pelós),  comte bel·lònida i nom germànic que vol dir "Pau Victoriosa", "reinstaurador" del símbol dels quatre pals vermells sobre fons daurat,  ensenya identitària dels bel·lònides, Casal de Barcelona, Regne de La Provença, i dels regnes de la Corona d'Aragó, va casar-se amb Guinidilda, filla de la comtessa Judith de Flandes. 

Origen de l'escut del comtat de Barcelona. Claudi Lorenzale (1843-1844) Escola natzarenista. El natzarenisme relaciona artistas catalans amb Àustria i un ideal d’Europa.

Curiosament, mentre escric aquest capítol del meu llibre, veig a la premsa la notícia de que Jan Jambon, el president de Flandes ha vingut a Barcelona per a tenir una entrevista amb Quim Torra,  el president de la Generalitat de Catalunya.
La notícia llegida al diari El Punt Avui (14/IX/2019) diu el següent: “Catalunya i Flandes s’alien per un referèndum acordat”.

Sembla ser que el fil conductor que vaig començar a descabdellar a la catedral d’Aarhus, ve d’un cabdell molt antic, i que encara es va fent més gran.

En aquest capítol he de començar parlant de Carles d’Aragó, germà de la reina consort de Dinamarca, Isabel d’Aragó relacionats amb el Casal de Barcelona i els bel·lònides, i la Corona d’Aragó, el qual va ser l’emperador d’Europa – Sacre Imperi Romà-Germànic-, amb el nom de Carles V.

Escut Sacre Imperi Romà i Germànic

A les enciclopèdies espanyoles el presenten com a Carlos I de España. He llegit una informació que assegura que ell ho va demanar. No ho era; ho era dels “regnes” de la Corona d’Aragó als quals s’hi havia incorporat el reino de Castilla y León.(Aquests dos regnes tenen arrels occitanes. També les tenen els regnes de la Corona d’Aragó)

Fresc catedral Aarhus. Carles d’Aragó, emperador Carles V i el seu escut

Quan he vist el seu arbre familiar, posat a continuació, he observat que al final de tot hi havia un escut que podria ser el que vaig veure a la catedral d’Aarhus. Aquest escut correspondria al seu fill, Felipe II.

    

       

He anat fins els orígens, al fons de la qüestió, i he trobat que aquest escut està relacionat amb Joana de la Corona d’Aragó (1479-1555), comtessa de Barcelona, la capital de Catalunya.

Escut de Joana d’Aragó, comtessa del Casal  bel·lònida de Barcelona, reina de Flandes, arxiduquessa d’Àustria, reina de la Corona d’Aragó, reina de Castilla.

Després que el seu pare  Ferran II de la Corona d’Aragó, que era una confederació de regnes, nascut a Sos,[1] (Aragó) es casés amb Isabel de Castilla, incorporat el regne de Castilla  a la federació de regnes de la Corona d’Aragó, esdevingué reina Joan I de Castilla. 

Ferran II de la Corona d’Aragó, era conegut al regne de Castilla com a “el catalanote”, superlatiu  castellanitzat del mot  “catalanot” de llengua catalana, al qual se li va afegir “e”  per la castellanització del mot català. Es dedueix, doncs, que parlava la llengua catalana.

Escut del rei Ferran II de la Corona d’Aragó

Escut de Ferran II d’Aragó un cop incorporat el regne de Castilla a la seva Corona d’Aragó; i escut amb l’àguila del Sacre Imperi Romà Germànic relacionada amb el regne aragonès de Sicília i la família Hohenstaufen alemanya.

Observem que hi ha la creu que també es pot veure a la catedral d’Aarhus i que relaciono amb la creu d’Eneko Artiza, un noble del regne basc de Navarra, regne integrat a la Corona d’Aragó. 

Creu del fresc pintat a la catedral d’Aarhus. 

Creu del basc navarrès Eneko Aritza a la Corona d’Aragó

Jordi Salat

Continuarà.....

Viatge a Dinamarca 1

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/07/viatge-dinamarca-els-quatre-pals-la.html

Viatge a Dinamarca 2

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/08/viatge-dinamarca-2.html

Viatge a Dinamarca 3

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/09/viatge-dinamarca-3-cirstofor-colom.html

Viatge a Dinamarca 4

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/10/viatge-dinamarca-4-isabel-darago-reina.html

Jordi Salat

---

[1] El municipi aragonès de Sos, està a tres hores en cotxe del municipi català anomenat Soses; etimològicament està relacionat amb el català Os, com Os de Balaguer o Os de Civis. En català salat que posa article “s” en lloc de l’article “l” , es diria S’Os.

Viatge a Dinamarca 5(2) Casal de Barcelona,Europa:Reforma i Contrareforma. El factor "castiñol" i "castiñolicanista"

5/2

Cristianisme protestant i cristianisme catòlic. Reforma i Contrareforma religiosa del segle XVI i Reforma i Contrareforma democràtica del segle XX a Europa. El factor castiñol i el castiñolicanista.

A l’origen d’aquesta recerca hi he trobat l’emperador Maximilià d’Àustria (1459-1519) el qual tingué un secretari, E.C. Agrippa, que ensenyava la filosofia del català Ramon Llull, mestre de la Universitat occitana de Montpeller i fins i tot li va dedicar el seu llibre més important:

De Occulta Philosofia, De vanitatescientarum, Declamatio, In Artem Breuem Raimundi Lulii.

Emperador d'Europa Maximilià d'Àustria

E. C. Agrippa de Nettesheim

Ramon Llull , franciscà català del Regne de Mallorca, Corona d'Aragó

L’he vist editat en espanyol, amb el títol de  “ De ocuilta filosofia”. Lo de In Artem Breuem Raimundi Lulii , que fa referència al català de Mallorca, Ramon Llull, ho han posat. 

L’espanyolisme castellanista, que jo anomeno “castinyolisme”, en moltes ocasions, esborra per omissió els referents catalans i aragonesos de la  Història.

 I, si anem més als orígens, ens trobem que l’emperador Ot i el seu fill Ot II, tingueren de secretari o assessor a l’occitanocatalà, Gerbert d’Orlhac, Papa de Roma amb el nom de Silvestre II (931-1003)

Emperador Ot el Gran

L' occità Gerbert d'Orlhac, Papa Silvestre II

Els emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic, d’Europa, tingueren assessors culturals occitans i catalans. 

I, anys abans, ens trobem amb la filla de Judith de Flandes, la “comtessa” Guinidilda, [1]esposa de Guifré I el Bel·lós (mal anomenat Pelós o Pilós) de la nissaga dels bel·lònides; dels Comtes del Casal de Barcelona i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Aquest eren cristians però amb una concepció cristiana entesa de manera diferent a la que fa creure un determinat dogmatisme en determinats moments al llarg de la Història, poders europeus constituïts a l’Estat Vaticà i a l’Estat d’España (entre d’altres estats), els quals han originat “reformes” i “contrareformes”.

El fill de l’emperador Maximilià, Felip dit el Bell (1478-1506), es casa amb Joana d’Aragó (1479-1555), comtessa del Casal bel·lònida de Barcelona filla de Ferran II rei de la Corona d’Aragó i de Isabel reina de Castella, la  qual esdevé arxiduquessa d’Àustria i reina de Flandes

Escut Casal  bel·lònida de Barcelona

La seva filla, Isabel d’Aragó (1501-1526), noble bel·lònida del Casal de Barcelona, arxiduquessa d’Àustria, es casa amb Cristian II rei de Dinamarca, i esdevé reina de Dinamarca tal com hem exposat en el capítol anterior.[2] Amb la qual es relaciona l’escut del fresc de la catedral d’Aarhus segons el meu anterior escrit.

He llegit que van preguntar-li a Carles V quin era per a ell el més important dels seus títols, i va contestar que per a ell el més preuat era el de Comte del Casal de Barcelona.

Aquest títol, que és pròpiament bel·lònida, està entre els més valorats d’Europa, i jo  penso que  està relacionat amb el títol de rei de Jerusalem.

En el llibre “ Les dones en la nostra Història” de Ferran Soldevila, llegeixo quelcom sobre les dones de Catalunya que han estat casades amb reis i emperadors.

“ En aquests dies – ens diu Ferran Soldevila a la pàgina 21 del llibre esmentat -, que Etiòpia ha arribat a ocupar un lloc destacat entre els Estats africans, escau de recordar l’aventura que va estar a punt d’ocórrer a Joana d’Urgell. Llavors Etiòpia era un país inconegut: se n’explicaven les coses més fantàstiques. Una ambaixada del negus va arribar a la cort d’Alfons V el Magnànim i va proposar-li ,entre altres coses, un doble matrimoni. El d’una princesa etiòpica amb un germà d’Alfons V el Magnànim ,i el propi negus amb alguna dona de la família reial: la víctima elegida fou Joana d’Urgell”

És molt xocant això que un reid’Etiòpia vingui a Barcelona per casar-se amb una princesa catalana.

Per quin motiu va escollir aquesta dona catalana el rei d’Etíopia?[3]

Perquè hi ha tantes dones occitanes i catalanes en la noblesa d’Europa

Els historiadors espanyolistes de parla castellana, els “castinyolistes”, presenten a la comtessa de Barcelona, i reina de Flandes, Joana d’Aragó  com a Juana I de Castilla, la Loca.

Boja de gelosia pel seu marit- ens diuen els historiadors espanyolistes castellanistes o “castinyols”-.

Però, jo no crec que estigués boja, sinó que era una dona amb una mentalitat diferent de la que imperava a Castilla. 

Jo penso que al reino de Castilla la van fer tancar a la presó per motius polítics i també religiosos. 

Qui ho va fer? Jo penso que un poder que es perllonga al llarg de la Història, des de fa segles, i que resulta complex de definir.

En aquells temps de controvèrsia entre cristians protestants i cristians catòlics, Joana d’Aragó, no era catòlica.

Per la banda de la Corona dels regnes d’Aragó i com a comtessa de Barcelona, tenia arrels occitanes. Això ens portaria a mentalitats de dones de la noblesa bel·lònida relacionades amb els cristians càtars i els occitans de Tolosa de Llenguadoc i a Carcassona. 
Potser tenia una mentalitat semblant a la que va tenir Elionor d’Aquitània[1], o la Dhuoda, un comtessa de Barcelona del segle IX també tancada i separada del seu marit.[2]

 Per altra banda, les enciclopèdies espanyolistes (“castinyoles”) quan la presenten, anteposen el títol de reina de Castilla  per a castellanitzar la seva història. 

Va ser el regne de Castilla el que es va incorporar al regne de la Corona d’Aragó amb el matrimoni dels seus pares Isabel del regne de  Castilla i Ferran II de la Corona d’Aragó, que era una confederació de regnes. 

Per tant, els títols més importants eren reina de la Corona d’Aragó i comtessa del Casal de Barcelona més no pas el de reino de Castilla.

Donat que l’escut que vaig veure a la catedral d’Aarhus, relacionat amb Isabel d’Aragó reina de Dinamarca i el seu germà Carles d’Aragó, emperador d’Europa i el seu fill Felipe II dit de España,  té elements  corresponents a la Corona d’Aragó i el Casal bel·lònida de Barcelona, i de la Isabel ja n’he parlat en el capítol anterior, ara parlaré dels dos personatges: 

Carles d’Aragó, emperador d’Europa (Sacre Imperi Romà Germànic)
 Felipe II dit d’España.

Els dos estan relacionats amb la “Reforma o regeneració” i la “Contrareforma” d’Europa.

Dues concepcions  del cristianisme en el sentit de tornar als orígens, -com van fer Francesc d’Assís-,  la Reforma protestant promoguda per Martí Luter, i la “Contrareforma”.

Monjo Martin Luter

Mapa Europa  cristianisme protestant

Felipe II, dit de España, parlava castellà o espanyol; ja no parlava flamenc ni les llengües dels seus avantpassats de la Corona d’Aragó. 

Va ser  protagonista de la “contrareforma catòlica enfront la reforma cristiana protestant”. 

Entre d’altres coses va organitzar una guerra contra Anglaterra per anar contra  els cristians espiritualistes protestants de Germania i a favor dels cristians dogmàtics  catòlics de Roma. Aquests rei de parla castellana o española, l’any 1588 va organitzar una gran flota, la denominada sarcàsticament  Armada Invencible, per a conquerir Anglaterra i destronar a la reina anglesa perquè era de fe cristiana no catòlica-vaticanista  per  imposar-hi el catolicisme.

Felip II del regne de Castella, dit d'España,  considerava la protestant  Elisabeth I d'Anglaterra i la considerava una heretge que, a més a més, donava suport a la revolta neerlandesa - Flandes- contra Espanya.

Felipe II i els catòlics vaticanistes van perdre la batalla. Déu no els va donar la victòria. 

Però ells no van canviar de fe. Als “contrareformistes” avui en diríem “ultracatólics”. 

Jo també els anomeno en el marc referencial històric espanyol amb els neologismes: 

“castiñolicanista” 
(propi de la mentalitat i el poder castellanista, espanyolista i catòlic vaticanista).

"castiñol” 
(de mentalitat i poder que  considera exclusivament espanyol, lo castellà- ho castellanitza tot en nom d’España, confonent castellanitat i espanyolitat en un sol referent i imposant lo castellano com a lo de todos; i la llengua castellana com a la llengua de tots; i ho fa en nom d’España)

Jordi Salat

---

[1] Elionor d’Aquitània https://ca.wikipedia.org/wiki/Elionor_d%27Aquit%C3%A0nia

[2] Esposa de Bernat de Septimània, comtessa de Barcelona i Girona. https://ca.wikipedia.org/wiki/Duoda

---

[1] https://www.elnacional.cat/ca/cultura/marc-pons-carlemany-pare-europa-pare-catalunya_449223_102.html

[2] No confondre amb Isabel d’Aragó (1470-1498) filla de Ferran II d’Aragó i Isabel de Castilla que fou reina de Portugal. Isabel d’Aragó reina de Dinamarca es filla de la filla de Ferran II rei de la Corona d’Aragó i Isabel reina de Castilla: Joana d’Aragó.

[3] Les dones catalanes i la Història de Catalunya. Blog Vernacle https://vernaclistes.blogspot.com/2011/07/les-dones-catalanes-i-la-historia-de.html