WAGNER, PARSIFAL, EL COLOM I LA VERNACLÍSTICA
Avui he llegit el comentari d’una persona que elogiava l’òpera «Parsifal» de Wagner. Estava entusiasmada amb el Parsifal. Fa
tres mesos aquesta persona va venir a una conferència meva en la que feia la presentació
del meu llibre “Vernaclística” i va fer una crítica negativa perquè segons
ella jo relacionava el vernaclisme amb
el colom i l’Esperit Sant i això no és
actual ni ho acceptaran mai la gent d’esquerres que rebutgen tota referència
espiritualista. No li va agradar que
parli del colom i l’Esperit Sant.
Després
de llegir els elogis que ha fet sobre el Parsifal de Wagner, m’he preguntat:
« ¿Què haurà pensat aquesta persona quan al
final de l’òpera Parsifal de Richard
Wagner, l'Acte III (l'últim acte
de l'òpera) baixa un colom (que simbolitza el Sant Esperit) i es posa damunt de
Parsifal?».
Concretament,
s’esdevé en el moment culminant del final de l'obra, quan Parsifal —de peus
davant l'altar del Sant Greal— alça el calze sagrat en senyal de benedicció i
redempció per a la comunitat dels cavallers. És aleshores quan un colom blanc
baixa des de la cúpula de la sala i es queda suspès sobre el cap de Parsifal.
Aquí
sí que li ha agradat; i ho explica en el seu comentari de forma entusiàstica. En el meu llibre “Vernaclística” en parlo i s’hi
poden veure diferents representacions artístiques. Una d’elles la de la portada
on s’hi pot veure un mural del monestir de Santa Maria de Montserrat amb “el
colom i les llengües de foc” de l’Esperit sant. Però no li va agradar. El
vernaclisme és un marc referencial dins el qual llengua, cultura i nació catalanes
hi són considerades subjectes sobirans. Però a aquesta persona que es diu
independentista catalana no li va agradar. Diu que és de l’“esquerra
independentista” i que rebutja tot el que sigui relacionat amb l’esperit. No ha
llegit mai el llibre l’Esperit de
Catalunya de Josep Trueta.
El
meu Vernaclística no el vol llegir.
No li agrada que parli del “colom i l’Esperit Sant” i el do de llengües que
infon als cristians. Però li agrada i s’entusiasme quan veu el colom baixant
sobre el cap de Parsifal. No sap veure a la coberta del meu llibre Vernaclistica el colom que baixa sobre les banderes de diverses
nacions vernacles del món. Ni tampoc la bandera vernaclista que les agermana.
El colom baixant sobre el cap de Parsifal és un acte significatiu i es pot interpretar com un arquetip mitològic que representa les nacions vernacles, que són les que tenen un origen espiritual el qual està per sobre del dret constitucional dels estats colonialistes que les oprimeixen.
Un
dels mals que patim a Catalunya, és l’estupidesa. Qui governa Catalunya darrera
diverses aparences és l’Estupidesa (Estultícia
o Follia en deia Erasme de Rotterdam).
Erasme
de Rotterdam en va parlar en el llibre
“Elogi de l’Estupidesa o Follia”; d’estúpids es veu que ja n’hi havia en el seu
temps, ara encara n’hi ha....
Si
llegiu a Erasme de Rotterdam en veureu molts de retrats....
Quan
la Follia —Estultícia o Estupidesa—s'adreça al públic i es pregunta a qui
s'està dirigint, afirma que tots els qui l'escolten i formen part del món
són, en realitat, uns grans estúpids. Segons Erasme, ningú se n'escapa, ja
que la condició humana està impregnada d'estupidesa i irracionalitat en tots
els àmbits de la societat. De fet, de manera irònica, assenyala que els
autèntics estúpids (o "necis") són pràcticament tothom, i
desglossa quins col·lectius i actituds representen aquesta follia:
·
Els erudits, filòsofs i
teòlegs: Sota la seva aparença de saviesa i
serietat, es pensen que ho saben tot, s'enamoren de les seves pròpies paraules
i viuen en una ignorància arrogant.
·
Els prínceps, reis i
governants: Viuen envoltats de luxe buit, prenen
decisions desastroses guiades per la vanitat i la ambició, i s'envolten
d'aduladors que els fan creure que són gairebé déus.
·
Els religiosos i
clergues (monjos, bisbes i papes): Erasme fa una
crítica ferotge a l'Església de la seva època, assenyalant que molts clergues
incompleixen allò que prediquen, preocupant-se més pel poder terrenal, les
aparences i els ritus superficials que no pas per la veritable fe cristiana.
·
El conjunt del poble i
les relacions quotidianes: La Follia defensa que
allò que manté unida la societat no és la raó pura, sinó les nostres petites
febleses. Per exemple, l'amistat i el matrimoni existeixen gràcies a l'auto engany,
a la indulgència mútua i a passar per alt els defectes de l'altre (impulsats
per l'amor propi i la comitiva de la Follia, com la Flàvia o l'Adulació).
En
resum, per a Erasme de Rotterdam, tots els éssers humans tenen una quota de Follia —Estultícia o Estupidesa—, i
aquells que es creuen més assenyats i savis són sovint, des del punt de vista
de la Follia, els més estúpids de tots.
Es
com per reflexionar-hi, oi?
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
3/11/2026
