diumenge, 27 de desembre del 2015

El Rellotge Català

L’HORA CATALANA

El rellotge que senyala el temps amb el sistema típicament català  dels quarts

 L’Ajuntament de Cardedeu ha estat el primer dels Ajuntaments catalans que ha instal·lat a la seva façana un rellotge que marca les hores amb el sistema dels quarts tradicional a Catalunya.

¿Seguiran l’exemple de l’Ajuntament de Cardedeu els altres Ajuntaments de Catalunya?


L’Ajuntament de Barcelona, no ho ha fet. L’Ajuntament de Badalona tampoc. No obstant a Badalona hi ha el Rellotge Català com a referent a dues esglésies de la ciutat.

BADALONA 
L'ÚNICA CIUTAT  DE CATALUNYA ON  PODEM VEURE 
EL RELLOTGE CATALÀ
A LA FAÇANA DE L'ESGLÉSIA


Església de la Parròquia de Sant Josep



Església de la Parròquia de Sant Josep




Església de la Parròquia de Nostra Senyora o Mare de Déu de la Salut


He anat a veure la façana de l’Ajuntament de Barcelona, i no hi he vist  el rellotge que mesura el temps amb el sistema dels quarts tradicional de Catalunya

Al meu costat hi havia un grup de turistes, que d’haver vist l’original rellotge, s’haurien assabentat de l’existència de la cultura catalana, i ajudaria a reduir el nombre de turistes que visiten Barcelona, i se’n tornen sense assabentar-se’n que existeix la catalanitat i Catalunya.

El rellotge de l’Ajuntament de la Capital de Catalunya, no marca les hores amb el sistema tradicional català.

¿Perquè no es catalanitza Catalunya amb els seus símbols i mites propis?

Les grans metròpolis, com més universals es fan, més reflecteixen en el seu urbanisme els senyals i símbols  de la seva pròpia identitat. Nova York, té l’Estàtua de la Llibertat. Paris, té la Torre Eiffel. Londres, té un rellotge anomenat "Big Ben".

 Tots els polítics i turistes que visiten la ciutat de Praga, van a veure el típic i llegendari rellotge de l’Ajuntament.

Barcelona, hauria de ser un mirall que reflectís la catalanitat, així es faria una capital digna dels catalans.

Aquests símbols facilitarien la integració dels nouvinguts doncs sabrien més fàcilment amb què s’han d’identificar. La catalanitat no és solament una qüestió de llengua. 

Es una qüestió de mites i símbols; de marc referencial que senyala un sentit de la Vida. És, des del punt de vista funcional de la cultura, una manera d’integrar-se en la realitat.

"El rellotge esfèric que marca les hores amb el sistema dels quarts" tradicional de la cultura catalana, - conegut ja com "el rellotge català"-, hauria de ser un símbol de Catalunya, que estigués present en tots els seus municipis.

S’hauria de posar, sense complexos, el rellotge català, al Palau de la Generalitat, a l’ Ajuntament de Barcelona, en el parc de temàtica catalana "Catalunya en Miniatura", a les esglésies parroquials, com a Badalona ho podem veure a l'església de Sant Josep i a la de Nostra Senyora o Mare de Déu de la Salut.

Potser també s'hauria de fer  al Monestir de Santa Maria Poblet,  al de Santa Maria de les Santes Creus, al de Santa Maria de Ripoll, al de Santa Maria de Montserrat  i altres monestirs catalans.

Potser també s'hauria de fer amb el rellotge  del Camp Nou a l'estadi del F. C. Barcelona, un club que es considerat més que un club perquè té la representació de la catalanitat en boca dels seus socis i simpatitzants.

La mesura, o senyalització del temps en el sistema català dels quarts, comporta tota una concepció cultural.

La comercialització de les coses autòctones fa venir diners de fora i fa rics als seus habitants. La comercialització de les coses forasteres, fa marxar diners a fora, fa rics als de fora i pobres als que són naturals del lloc. Si posem "rellotge català" a internet trobarem que ja s'està comercialitzant i amb molt d'èxit.

¿Hi veurem un rellotge que senyali les hores en el sistema català dels quarts, tradicional de la cultura catalana en el telenotícies de TV3, la Televisió de Catalunya?

¿Sacrificarem una vegada més la representació de la simbologia catalana, justificant-ho amb el subterfugi de la pseudomodernitat d’un disseny “light”, indefinit i sense sentit?

Qui o què fa que alguns catalans rebutgin els referents identitaris propis de la Catalanitat? Ens estan construint una Catalunya sense catalanitat? Ens estan construint una Catalunya amb catalans descatalanitzats?

L’alcalde de Barcelona, l’alcalde de Badalona, el president de la Generalitat, el president del F.C. Barcelona, el director general de TV3, els monjos de Montserrat i molts altres personalitats representatives de Catalunya em sembla que haurien de fixar-se en l’exemple  de les esglésies de Badalona.

M’agradaria menjar-me els dotze grans o gotims de raïm de la propera nit de cap d’any, el cap d’any del 2000, escoltant les campanades d’un rellotge que mesurés el temps amb el sistema tradicional català dels quarts i que ho transmetessin per TV3 via satèl·lit.
                                                     
Jordi Salat
Escrit any 2000, revisat el 2021, revisat l'any 2023...