dimecres, 24 de febrer de 2021

Adulteracions: La Guitarra Catalana




La guitarra catalana o la guitarra espanyola? 

L'adulteració de la Història comença amb la substitució de noms propis originals per noms aliens colonials

He visitat la secció de guitarres del Museu de la Música de Barcelona que es troba a l’edifici de l’Auditori. 

A més de preguntar-me quan li posaran un nom propi que l'identifiqui amb  la catalanitat i li posin el nom algun dels grans musics catalans, com s'ha fet a altres auditoris de Catalunya, i si es quedarà així, l'Auditori, sense definició identitària catalana malgrat estar escrit en català, com a passat amb altres temes com el camp de fútbol del F. C. Barcelona,  el "Camp Nou", i fer-me la mateixa reflexió sobre els noms dels teatres i cinemes de Barcelona, m’he fixat en un escrit que diu el següent: «J. Tinctoris. atribueix l'origen de la guitarra als catalans»

He cercat a Viquipèdia : Johannes Tinctoris ( 1435-1511) va ser un compositor flamenc, de Flandes, i un teòric de la música del Renaixement.

 Els seus escrits van influenciar a compositors i d'altres teòrics de la música renaixentistes. Com la majoria dels intel·lectuals de l'època, Tinctoris s'interessà per tots els àmbits del coneixement i va ser clergue, poeta, matemàtic, i home de lleis; alguna font documental el descriu fins i tot com un pintor consumat. 

 Sempre trobem que es fa referència a aquest instrument musical de la guitarra clàssica, es fa presentant i anomenant-la “guitarra espanyola”. 

Ara resulta que és un instrument musical   presentat arreu del món com a guitarra espanyola,  segons aquest estudiós de Flandes, en realitat seria d’origen català. Una altra cosa que s’han apropiat els espanyols que s’identifiquen amb la llengua castellana!

Penso també que si els espanyols que van anar a sotmetre els flamencs de Flandes amb Los Tercios de Flandes haguessin guanyat la batalla i els haguessin fet súbdits espanyols ens trobaríem a les enciclopèdies espanyoles que Hergé, el creador del Tintín, també seria espanyol. I, si Argentina no s'hagués independitzat d'España, Jorge Luis Borges, seria considerat un escriptor espanyol i el tango seria un ball español. I si Mèxic no s'hagués independitzat d'España Cantinflas seria considerat español.

Les identificacions polítiques no sempre coincideixen amb les identitats genuïnes naturals (vernacles). En nom d'España s'han adulterat moltes identitats genuïnes naturals o vernacles. Aquest adulteració comporta una classe de Maldad.

Vivim dins una gran closca mental feta a base de falsificacions, tergiversacions, mentides i adulteracions. 

Les adulteracions són moltes i de diversa índole. La Realitat ha estat alterada de forma malèvola.  I, què es pot fer? Fer ús de la Raó 

De què serveix aquesta actitud  de fer ús de la Raó quan els malèfics fan ús de la Força?  I, un cop aconseguida la Victòria amb l’ús de la Força, constitueixen un marc legal lleis injustes i malèvoles que imposen als dominats? 

I no solsament s'apropien de un instrument com és la guitarra, també de les cançons. Una de les cançons de guitarra que més m’agraden i que forma part de la meva selecció personal és una que es coneix amb el nom castellà de “Romance Anónimo” . En algunes gravacions que he trobar a internet, en concret al YouTube , fins i tot el presenten com a “Spanish Romance” 

Moltes vegades, quan una cosa es presenta com a “anònima” en la cultura espanyola de llengua castellana és per amagar que el seu autor va ser català . 

Aquesta composició musical era catalana? 

A mi em sembla que encaixa amb les característiques de la tradició musical catalana. I, si a més, resulta que la guitarra és un instrument musical d’origen català, doncs la resposta és, sí. 

És, probablement, la cançó per a guitarra més interpretada de tota la història de la música, i per guitarristes de totes les èpoques i de tots els països el món. Potser hauríem d'anomenar-la "La Romança Anònima Catalana". 

Escoltem-la   Romanço Anònim 

Trobem informació a diversos llocs i diverses enciclopèdies 

Informació a Viquipèdia  Guitarra 

A mitjans del segle XIV apareix esmentada a la cort del Príncep Joan d'Aragó, nascut a Perpinyà el 1350. Als segles XV i XVI la guitarra fou molt difosa a l'àmbit català, bé que a la fi fou substituïda per la viola de mà i restà limitada al repertori popular.

 No diuen, però, que la guitarra és un instrument originari català; potser seria més correcte dir relacionat amb els regnes de la Corona d'Aragó i les seves arrels amb Occitània i el món dels trobadors.

L'espanyolisme castellanista ho amaga o tergiversa; unes vegades per esborrar la identitat catalana, altres vegades per apropiar-s'ho i donar a creure a l'opinió que són fruit de la cultura de llengua castellana ( "espanyola" en diuen ells) quan en realitat són fruit de la cultura de llengua catalana. I, cal entendre la catalanitat,  dins el marc  referencial cultural dels regnes de la Corona d'Aragó i les seves arrels occitanes relacionades amb la noble dinastia dels bel·lònides.

 

Jordi Salat

Escrit fet l'any 2011, fa 10 anys. Revisat i ampliat el 2021

 Nota:

En el mateix sentit podria parlar del català Antoni Soler, presentat a les  com a "el español" Antonio Soler. Un olotí monjo del monestir de Santa Maria de Montserrat,  compositor excepcional d'obres per a  guitarra.

 Sonata en Sol Major del monjo català  Antoni Soler

Interpretació a piano

Sonata Nº 84 en Re Major del monjo català Antoni Soler


Al youtube no he trobat cap guitarrista que l'interpreti. Això també és significatiu. 
Segons un amic meu, que és psicòleg, això és degut a que entre els catalans no es valoren els artistes propis, per desconeixement, per enveja o per autoodi, en aquest cas,  a vegades, degut al complex d'inferioritat que, en part ,és degut a la propaganda del poder que domina Catalunya i els diversos regnes de la Corona d'Aragó i  que ha engendrat una  mentalitat subordinada, dins un  marc referencial que falseja la veritable Realitat i fa creure allò que no és de Veritat i ho imposa amb lleis qiue no són de la Justícia, sinó de la Conveniència del dominador adulterista.

També és significatiu que artistes considerats espanyols l'interpretin i se l'hagin fet seu...

Afortunadament, hi ha, i n'hi ha molts, catalans que que no s'han deixat acomplexar i són fidels a la cultura catalana:

Tinc un disc de música de guitarra del monjo Antoni Soler que he escoltat moltes vegades al llarg de la meva vida. És un dels meus músics preferits.

També, vull afegir-hi, que quan vaig estudiar guitarra, tocava la cançó Llàgrima del valencià Francesc Tàrrega, un altre músic de guitarra que està entre els meus preferits.


  
Avui tot cercant a google he trobat aquest disc que desconeixia. No és interpretat amb guitarra és interpretat amb piano.

Disc de música del Pare Antoni Soler


La pianista barcelonina Sira Hernández, gran improvisadora i coneixedora d’autors com Mompou i Scarlatti, il·lumina dotze sonates del Pare Antoni Soler, transcrites pel musicòleg Joaquim Nin i Castellanos. Un gran treball per conèixer un compositor del Barroc tardà i el primer Classicisme.

dissabte, 20 de febrer de 2021

Europa, si. Europspain, no: Europa i el factor lingüístic

 

EUROPA SI, EUROPSPAIN, NO


Han passat anys des que van fer-me aquesta entrevista, i no ha canviat res. Ara però, afegiria que Europa, degut a la influència espanyola i el seu rentar-se les mans amb el "asunto interno del Estado español" que observo en les actituds dels polítics del Parlament Europeu, ja no és EUROPA. Va camí de convertir-se en EUROPSPAIN.

Talment ja va passar en el segle XVI amb el rei Felipe II i el seu catolicisme "autoritari dels bisbes" de Roma i la llengua llatina que anava contra la Reforma d'Europa que representaven els "democràtics cristians espiritualistes" i la valoració de les llengües vernacles com eren Tomas More, Erasme de Rotterdam i el valencià  identificat amb "lo català de València", Joan Lluis Vives March.....


Europa i el factor lingüístic





 


dissabte, 13 de febrer de 2021

El Silenci. Receptacle de totes les paraules

 

El Silenci

Receptacle de totes les paraules

He anat a veure una exposició  La Llarga nit de l'artista Jaume Plensa a la Galeria Senda de Barcelona.

Aquesta foto és de la seva obra sobre "El Silenci". Mentre la miraba m’ha vingut al cap la cançó  The Sounds of Silence[1] de Simon and Garfunkel  de l’any 1966 que he escoltat moltíssimes vegades al llarg de la meva vida, ara que som en el 2021, puc dir durant més de 55 anys.

Aquesta obra, m'ha inspirat una reflexió personal: "En el Silenci hi són presents totes les paraules talment com en el No-Rès[2] hi són presents totes les coses". 

Quan he pensat això també m'ha vingut al cap un record del llibre El Mite de l'etern retorn.  Arquetips i repetició escrit en llengua romanesa per Mircea Eliade i se m'ha fet present la menció que vaig llegir-hi sobre els conceptes de menok i getik i el reflex  existent entre lo celeste i lo terrestre. Les arrels de l'Arbre de la Vida són a dalt del cel, les arrels de les paraules vives són en el Silenci. Cal néixer de dalt. I cal fer-ho, i de fet es fa, com a persones i com a nacions. I, com a obra d'art.

Després he pensat: quina és la política sobre la presència de l'art identitàriament significatiu dels artistes que s'ha fet en els darrers anys a Catalunya i a la seva capital Barcelona (així com a la resta de territoris dels regnes de la Corona d'Aragó i dues capitals com són Mallorca i València) en els darrers anys mentrestant els artistes catalans van escampant art pensat en llengua catalana arreu del món, i es permet que siguin presentats i identificats com a "españoles" i així deixar que arreu del món es pensin que han estat pensades en castellà i desconeguin i per tant no valorin la qüestió nacional de Catalunya, i per a tapar la catalanitat i el seu sentit universal?

La pregunta que m'he fet, també era dins el Silenci...

Se l'ha fet algú més dels que han visitat l'exposició? Les paraules i les preguntes hi són...

Com podem escoltar-les?

De fet, cada vegada que miro la foto, em vénen paraules i preguntes com portades per un misteriós vent, un vent imperceptible pels cinc sentits que són la vista, l’olfacte, el gust i el tacte. O potser, atretes per un enigmàtic iman interior que es deu trobar en algun lloc del meu cos o la meva ànima, o no sé on,  i és per això que l’he posat en el meu blog, per mirar-la de tant en tant i deixar-me batejar per les paraules i preguntes que tenen  en el Silenci el receptacle original  a partir del qual es Crea el Tot, el Déu que és la Paraula Viva.

Les arrels de les paraules vives, no són en els llibres escrits,  són en el Silenci.

Exposició Jaume Plensa

Jaume Plensa

Galeria Senda de Barcelona


Jordi Salat



[2] Escric “rès” amb accent per què penso que aquesta paraula que vol dir “cosa” s’hauria d’escriure “rès” amb accent obert per a diferenciar-la de la paraula  “rés” que voldria dir “ lo que és” (allò que, com a substància de l’Ésser, essencialment, es diu o pensa) en l’acte “resar”.

dilluns, 1 de febrer de 2021

Catalunya i Califòrnia: Fotografies identitàries 2 Monument a Carlos III Los Angeles

 

CAMPANYA PER CANVIAR L'ESCUT MUNICIPAL DE LOS ANGELES (CALIFORNIA)

S’hauria de fer UNA CAMPANYA - personal i per internet -per a treure aquest referent del reino de Castilla y León per adúlter i propi del colonialisme español imperialísticament castellanista, de l’escut de Los Angeles (California)?



Catalunya i Califòrnia

Fotografies Identitàries: Estàtua de Carlos III a Los Angeles (1)

 

Fotografia: Alba Villaronga Cases


Fotografia: Alba Villaronga Cases

 

Aquestes fotografies són d’un monument que es troba a la ciutat californiana de Los Angeles. Qui és el personatge històric al qual està dedicat? La resposta és: el rei Carlos III de España, conegut  també amb el sobrenom de el mejor alcalde de Madrid.

Qui va fer posar aquesta estàtua? La resposta és: va ser un regal del Gobierno de España fet l’any 1976. No la va fer posar el poble de Califòrnia.  Aquest regal es fa ver l’any 1976 per honorar el bicentenari de la independència americana[1]  ja en aquest fet històric els espanyols, amb els francesos,  van  recolzar la causa de la independència dels americans respecte de anglesos de la Gran Bretanya de la qual es volien separar.

 El 1987 va ser dedicat pels que eren reis d’España, Joan Carlos I (nascut a Roma) i la Reina Sofia (nascuda a Grècia)[2]  i es va posar una placa en anglès i castellà o español amb l’escut de Califòrnia i l’escut que tenia España l’any 1987.

L’escut de la Corona d’España de l’any 1987 és el mateix que tenia la Corona de Carlos III de España [3] (1716-1788) durant el seu regnat? La resposta és no.

Escut de la Corona del rei Juan Carlos I d’España 1978

Escut de la Corona en temps de Carlos III

Detall escut de la Corona de Carlos III

Moneda d’or dels temps del rei Carlos III



A l’escut del rei Carlos III hi podem veure diversos regnes de la Corona d’Aragó i d’altres corones d’Europa. Ho són representats els regnes d’ Aragó,[4] Sicília,[5] Àustria, Borgonya, Toscana, Brabant, Tirol, León[6], Castilla,[7] Granada[8] i Parla.  Podem dir que era l’escut d’España?

El nom d’España, en sentit castellanista, es va posar posteriorment, a partir del moment en que Karl V, nascut a Flandes, va heretar els regnes de la Corona d’Aragó de la seva mare Joana, que era comtessa de Barcelona de la dinastia bel·lònida, i que al reino de Castilla, on va arribar-ne a ser reina, la van fer tancar empresonada a un convent, Felipe II, dient que estava boja, quan en realitat el que va passar és que simpatitzava amb una concepció cristiana en sintonia amb l’erasmisme, diferent de la dogmàtica que s’imposava per part dels bisbes de Roma i que va ser la que va adoptar la corona d’España[9].  

La veu de la pròpia consciència i la seva raonabilitat originàriament en els cristians, especialment els gnòstics, atribuida l'Esperit Sant, queda sotmesa a l’autoritat dels bisbes i la seva interpretació de la Llei o Dogma escolàstic i a la vegada a la llei  o Constitució política de l’Estat.

Felipe II va traslladar la  cort de la Corona que era a Valladolid, on hi havia un focus erasmista molt potent, i la va portar a Madrid per allunyar els nobles de l’erasmisme. 

I,  en els regnes on es parlaven llengües diferents, a cada lloc la seva llengua vernacla, es va començar a imposar la llengua castellana com a llengua única amb el nom de lengua española i amb el nom d’España es va tapar la realitat política i cultural que existida anteriorment.

Podria dir-se que a partir de Karl V, i sobretot a partir del seu fill Felipe II, es va començar fer espanyolitzats més que no pas espanyols i a fer-ho castellanísticament pel que a fa a la qüestió lingüística?

L’any 1776 els Estats Units es van independents de la Gran Bretanya, no pas d’España. Què passava a Califòrnia l’any 1776 quan els EEUU van fer la Declaració d’ independència de la Gran Bretanya? Segons he llegit  Gaspar de Portolà va ser Governador de Califòrnia del 1767 fins el 1770 i fundador de les ciutats de San Diego i Monterrey. Ho va en tres anys!

Els quatre pals vermells sobre fons daurant, propis del Casal de Barcelona, dels regnes de la Corona d’Aragó, cal tenir present el regne de La Provença,  que jo identifico amb  la dinastia bel·lònida i entenc que  fa referència  a una concepció cultural zodiacalista en la que als quatre pals representen els quatre elements de la Creació: aire, aigua, terra i  foc

Per què en aquest escut reial  de Carlos III hi trobem els senyals identitaris dels quatre pals vermells sobre fons daurat que corresponen al Casal de Barcelona, regnes de la Corona d’Aragó i  senyals d’altres regnes d’Europa?

La resposta és: perquè abans de ser rei  del que avui es diu España, va ser rei del regne de Nàpols i del regne de Sicília que eren regnes de la Corona d’Aragó.  Com a Carles VII, va ser rei del regne de Nàpols del 1375 al 1735; com a Carles V, va ser rei del regne de Sicília del 1734 al 1759; i com a Carlos III,  del 1759  al 1788 rei del que ara se’n diu España. He escrit “Carles”  i no “Carlos” en castellà en català, quan l’esmento en els regnes de Nàpols i de Sicília, perquè  he volgut deixar constància que són regnes de la Corona d’Aragó i en aquesta Corona, d’estructura confederal i no centralista, el català era llengua oficial. No s’hi va parlar llengua castellana fins després de la sentència del Compromís de Casp (1412) amb el canvi de dinastia, en que una dinastia de parla castellana, va  substituir la dinastia del bel·lònides i comtes d’Urgell. 

Com és que a la placa del monument de Los Angeles, només hi ha l’escut del reino de Castilla y León i l’escrit en llengua castellana o española, i no hi són les referències als altres regnes i les seves llengües presents en el seu escut?


Escuts de la placa del monument de Los Angeles

 Detall escut rei Carlos III i diferents regnes


En el de la placa, hi surten només, regne de Castilla,  regne de León,  regnes de la Corona d’Aragó i  regne de Navarra. A l’esquerra hi ha l’escut de Los Angeles, el seu nom original era Nuestra Senyora Reina de los Angeles, en el qual s’hi veu només l’escut del regne de Castilla y León. El seu nom també ha estat adulterat doncs el subjecte era “la senyora” era “la senyora” mot femení que deriva del català: Seny, Senyor i Senyora, i  ara  el subjecte  és el mot masculí  “els àngels”, los ángeles en castellà.

Escut de la ciutat de Los Angeles de Califòrnia


Detall de l’escut  de la ciutat de Los Angeles amb referència al reino de Castilla y León.

No s’hi ha posat els altres regnes que hi ha l’escut de Carlos III i òbviament no hi ha els dels regnes de la Corona d’Aragó, d’on eren naturals Gaspar de Portolà i Ginebre o Junípero Serra que sí eren a l’escut de Carlos III.

 

Per què poso aquesta foto en una secció fotogràfica dedicat a fotografies identitàries relacionades amb Catalunya i Califòrnia si el rei era de Madrid, i  aquesta ciutat és a Castilla i no és pas a Catalunya?

El motiu és: per deixar constància de que un monument que dóna testimoni d’una identitat, també pot fer-se servir per a tapar una  altra identitat que hi queda solapada.

Quan es va posar aquesta estàtua a Los Angeles,[10] l’any 1976, ja hi havia en els carrers d’aquesta ciutat i a altres llocs de Califòrnia referents identitaris catalans i de parla en llengua catalana, com el frare Junípero Serra,[11] Apòstol de Califòrnia, natural d’un poble de Mallorca, i Gaspar de Portolà, natural d’un poble de Lleida, naturals de regnes de la Corona d’Aragó. 

S’hauria de treure aquest referent del reino de Castilla y León per adúlter i propi del colonialisme español imperialísticament castellanista,  de l’escut de Los Angeles?


Per quin referent s’hauria de substituir? Jo crec que hauria de ser per un referent que tingués en compte la identificació de Gaspar de Portolà i Ginebre – Junípero- Serra, i podria ser la creu vermella sobre fons blanc de Sant Jordi. I per identificar a aquest dos personatges amb la seva genuïna identitat catalana i la llengua catalana  així com amb el cristianisme espiritualista franciscà propi dels regnes de la Corona d’Aragó, i la seva fe de concepció diferent de la fe dels dominics del reino de Castilla, crec que els quatre pals vermells sobre fons daurat que representen els quatre elements de la Creació: aire, aigua, terra i foc, serien un bon referent. 

 




El rei Carlos III va ser el que va enviar a Califòrnia, aleshores anomenades Les Califòrnies, com a responsable militar per a fer de Governador Civil a Gaspar de Portolà i  a Ginebre Serra, castellanitzat com a Junípero, de responsable espiritual per fer d’evangelitzador cristià [12] . Aquests dos personatges, que com he dit abans, i molts més frares, majoritàriament franciscans que parlaven català, eren de cultura catalana, no eren de cultura castellana.

A mi  això se’m fa desconcertat, perplex i fa que em pregunti: per què? Per quin motiu, aquest rei que parlava llengua castellana, i feia decrets hostils contra la llengua catalana, ara anomenada lengua española,  va enviar a Califòrnia a dos importants personatges, acompanyats de moltes persones més,  que eren de parla catalana? Quines eren les situacions que  es vivien entre catalanoparlants i castellanoparlants i quina era l’actitud envers els indígenes donat que tenien dues mentalitats diferents, els catalans més propers als franciscans i els castellans més propers als dominics?[13]

Aquesta és la qüestió identitària que vull plantejar amb aquesta fotografia.

I, també, crec que la foto d’aquest monument, em pot aportar dades sobre quan i qui va començar la campanya de desprestigi de personatges catalans actualment vigent a Califòrnia, especialment contra els franciscans, com Junípero Serra, en català Ginebre Serra, perquè va ser Carlos III qui va  fer venir els franciscans a Califòrnia, i va fer-ho, per a substituir  els jesuïtes als quals va expulsar.

L’actual moviment social californià que promou actes hostils contra el franciscà Junípero Serra- i també contra Cristòfor Colom, que també era terciari franciscà- té el seu fonament en una mala informació causada per la historiografia espanyolista presentada com a imperialisme colonialista? Sabem aquests californians que hi ha catalans que també es consideren maltractats i colonitzats per l’espanyolisme castellanista?  Saben aquests californians que a Catalunya hi ha catalans que se senten víctimes d’aquest espanyolisme per la repressió del 1714 amb el rei espanyol Felipe V, el 1936 amb el règim espanyol del general Franco i el 2017 amb l’actitud hostil envers el referèndum que es va fer a Catalunya i el discurs del rei espanyol Felipe VI del 3 d’Octubre de 2017 com a resposta al referèndum fet a Catalunya l‘1 d’Octubre considerat il·legal pel Gobierno Español?

Feta la distinció entre lo català i lo castellano o español, donat que jo  trobo identificació en les cultures autòctones - indígenes, originàries o vernacles - pròpies de cada lloc, vull fer-me un judici propi dels uns i dels altres sobre el seu comportament en terres californianes. Em sento  català, però m’identifico amb les concepcions culturals naturalistes o vernacles com és el cas de les indígenes i les seves concepcions zodiacalistes, que em porten a trobar relacions amb concepcions culturals de Mesopotàmia, Egipte i Grècia, entre d’altres.

Com és que un rei que imposava la llengua castellana i tenia mentalitat espanyolista, que promovia actes hostils contra la llengua catalana i els regnes de la Corona d’Aragó  espanyolitzant la seva identificació històrica, com ho eren les terres de Lleida de Gaspar de Portolà i les del regne de  Mallorca de Ginebre o Junípero Serra, va nomenar com a governador i predicador de Les Califòrnies a dos personatges que parlaven català i s’identificaven amb lo català i per tant comportaven referències a Catalunya una identitat que des de  l’espanyolisme castellanista sovint  al llarg dels segle s’ha volgut esborrar de la Història?

Continuarà...

Jordi Salat

catalunyaicalifornia@gmail.com

Amics de Catalunya i Califòrnia

https://catalunyaicalifornia.wordpress.com/

Facebook  Grup Amics de Catalunya i Califòrnia

https://www.facebook.com/groups/1254821281395218

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



[5] Regne de Sicilia un dels regnes de la Corona d’Aragó https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Sic%C3%ADlia

[8] Els quatres regnes d’Andalusia, entre aquests el regne de Granada. A Sevilla hi tenia el Palau Reial Joan d’Aragó. Les enciclopèdies espanyolistes diuen que pertanien a la Corona de Castilla. Però, no encaisa ja que hi ha personatges com Luis de la Cerda que eren nascuts a Occitània i el presenten com a “español”. https://ca.wikipedia.org/wiki/Quatre_regnes_d%27Andalusia 

 

[10] Originàriament se li va posar el nom de Nuestra Señora Reina de los Angeles. El mot “Señora” etimològicament deriva del català “Seny”(Seny, Senyor, Senyora)

[11] El seu nom  de pila era Miquel Josep. Com tots els frares i monjos, al fer professió religiosa, era costum de posar-se un nom com a “nascut de dalt” o batejat en l’Esperit Sant, i va posar-se el nom català de Ginebre; li deien amb el diminutiu Ginebró. Ginebre és el nom d’ una planta.

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Ginebre_com%C3%BA

 

 

[12] Ginebre Serra, Junípero en castellà, s’havia doctorat en filosofia a la Universitat o Estudi General de Mallorca on s’ensenyava en català  i s’hi havia ensenyat el sistema filosòfic Ars Magna de Ramon Llull, un altre frare franciscà de Mallorca de pares catalans i relacionat amb els nobles bel·lònides dels regnes d ela Corona d’Aragó.

[13] Recomano la lectura del llibre Cercamón de Lluis Racionero