Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dotze. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dotze. Mostrar tots els missatges

dissabte, 7 de maig del 2022

Escut municipal de Badalona: Imatge genuïnament catalana o imatge adúlterament descatalanitzada?

 

ESCUT MUNICIPAL GENUÍ DE BADALONA

Imatge genuïnament catalana o Imatge adúlterament descatalanitzada

El primer referent identitari que vaig veure quan vaig arribar a Badalona per a quedar-m’hi a viure va ser l’escut municipal. Em va sorprendre que només tingués dos pals vermells enlloc de  quatre que representen la identitat catalana. La identitat per a mi és un factor molt important ja que, per a mi,  representa l’Humanisme: els ésser humans tenen com a un dels atributs identificar-se amb un referent que comporti un ideal i esperit, podem dir-ne també un alè vital. Sense un referent identitari els éssers humans no són poble, són massa en el sentit que li dóna Sigmund Freud.[1] I, en tant que massa, sempre manipulada i esclava captiva d’un poder que la domina mentalment.

 


Tot mirant l’escut municipal  de Badalona vaig preguntar-me: L'actual escut de Badalona, reflecteix la identitat catalana de la ciutat? Amb quin criteri s'ha de fer un escut dels pobles i les ciutats catalanes? S'hauria de posar els quatre pals identitaris catalans a l'escut de Badalona? Potser tenia els quatre pals catalans originalment i es va canviar per a treure-li la identificació catalana?  I, vaig recordar que s’havia volgut fer quelcom semblant, treu els quatre pals, a l’escut municipal de Barcelona.

Vaig posar “escut de Badalona” a Google i vaig trobar aquestes imatges:


 

Amics de Badalona http://badamics.blogspot.com/2009/10/lescut-de-badalona-num-25-2003.html

Així doncs, l’escut  de Badalona sí que portava els quatre pals com a referent català.

 


 


 

Pel que fa referència al quarter de les ones blaves llegeixo el següent:  L'origen dels quarters locals, les ones blaves sobre argent, és  l’escut de la família  Gualbes, que va enllaçar amb els  Santcliment, senyors de Badalona.




Escut noble família Gualbes a Església de Santa Maria del Mar a Barcelona (Catalunya)





 

Escut noble família Gualbes a Església de Sant Just i Sant Pastor a Barcelona (Catalunya)




Continuo llegint informació i em trobo la següent:

Abans de l'aparició de l'actual escut, al segle XIX  Pasqual Madoz, al seu Diccionari Geogràfic, descrivia l'escut de Badalona de la següent manera:

 

«Tiene esta villa por armas un escudo cuartelado, en primero y cuarto, en campo de oro, cuatro barras sangrientas, y en segundo y tercero, en campo de plata, cuatro fajas ondeadas de azul»



El  1912 l'Ajuntament va contractar a Lluis Domènech Montaner per tal d'esbrinar quin era el veritable escut de la ciutat, per la qual cosa l'arquitecte va dur a terme un estudi  AVUI PERDUT, que va resultar en l'actual disseny de caràcter modernista. El nou escut va ser aprovat per l'Ajuntament l'any  1914.

 

En reiterades ocasions s'ha demanat la reforma de l'escut de la ciutat, que sempre s'ha refusat des del consistori, que té la màxima potestat quant als canvis dels símbols locals. Tanmateix, tant dels àmbits polítics com també personalitats de l'àmbit cultural, com  Joan Soler Amigó, han defensat l'actual escut, que és el que hi ha hagut sempre. 

 

El 1997 l'assumpte va quedar pendent del  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

 

No em puc creure, ara per ara, que Lluis Domènech i Montaner, que valorava la presència identitària dels quatre pals com així  en va deixar constància en al Palau de la Música Catalana, fes un estudi amb aquest error referencial que adultera la identificació catalana.  Per altre banda,  trobo significatiu que aquest estudi,  que es diu que ell va fer, avui s’ha perdut... 

I doncs, si no es pot consultar el seu estudi perquè s’ha perdut, com poden afirmar-ho amb tanta contundència davant l’aparent contradictorietat?

Pel que fa referència al comenta de defensa de l’est actual que diu “és el que hi ha hagut sempre”, la informació que exposo al llarg de l’escrit i que he trobat al web dels Amics de Badalona, ho contradiu de forma evident.

Així, doncs, faig una crida als badalonins per a promoure una campanya per a restituir l’escut  municipal de Badalona amb  el seu referent dels quatre pals vermells sobre fons daurat.  

I, també a explicar quin és el seu simbolisme universal que va relacionat amb els quatre elements de la Creació: aire, aigua, terra i foc, així com tot el pensament filosòfic que comporta. Un pensament que configura una identitat que té el seu marc referencial també en la Psicologia,  l’Humanisme i el nacionalisme humanista. Dins del marc referencial vernaclístic la identitat  és dignitat.

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

 

dijous, 14 d’abril del 2022

Una interpretació heterodoxa de la Història en funció de dues tradicions bíbliques originades en la Maledicció de Noè.


Conferència 

"Una interpretació heterodoxa de la Història en funció de dues tradicions bíbliques" originades en la Maledicció de Noè (Gènesi 9:25) i presentació del llibre "DOTZE"

A càrrec de Jordi Salat 

a la sala d'actes de l'Associació Plural 21 de Barcelona

veure

VIDEO DE LA CONFERÈNCIA 


La conferència va fer-se el 18 d'Abril de 2022, Dilluns de Pasqua, Dia de la primera Lluna Plena del cicle zodiacal després de l'Equinocci de Primavera. En el Zodíac occidental, l' Equinocci de Març senyala l'inici del Cicle Astrològic  on el Sol transita les DOTZE divisions en parts iguals de 30 graus de l'Eclíptica que comencen i acaben en el signe d'Àries, l'Anyell, primer signe del Zodíac el qual representa l'inici de la Creació. En la cultura camita, és el dia de la la deessa Astarteh, la Senyora del Cel, esposa de Baal, representat zoomòrficament en la figura d'un bou o toro, considerat el Senyor del Cel. 

En el llibre DOTZE, s'hi parla de la influència d'aquestes tradicions, la jahvehita i la baalita (considerada també com a johanita si es fa una lectura zodiacalista del llibre de la Revelació o Apocalipsi com fa l'autor) que es relaciona amb la identitat i identificació de les nacions de llengües i cultures vernacles al llarg de la Història.

S'hi fa referència al cas del nacionalisme català i dels regnes bel·lònides de la Corona d'Aragó. En el llibre s'explica que Peronelha d'Aragó, era de la nissaga bel·lònida, era la hereva representant del testimoni de la Flor de Lys. 

La seva mare, l'occitana reina Agnès de Peitieu (1105-1159) esposa del rei Ramir II el monjo, i per tant reina de la Corona d'Aragó  està enterrada a la mateixa abadia que l'occitana Elionor d'Aquitània, reina dels trobadors, reina de Anglaterra i de França,  i mare del rei Ricard Cor de Lleó, també enterrat a aquesta abadia anomenada Abadia de Fontevrault (Occitània)

Aquestes arrels antigues estan relacionades amb les branques actuals de l'Arbre de la Història.

Els fets històrics actuals, en general, i en concret els fets històrics viscuts a Catalunya amb el referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 i la posterior actitud de rentar-se les mans i no defensar la causa democràtica nacional i vernaclística catalana enfront la imposició alena a la voluntat del poble català que es justifica dins el marc legal constituït per España, ha posat de manifest que hi ha un poder per sobre de les democràcies  en general i de les democràcies europees en concret.

Està relacionat amb les dotze monarquies d'Europa? Està vigent i continua la lluita pel poder pel domini i control de les mentalitats humanes entre les dues tradicions bíbliques presents al llarg de la Història? Qui té el poder en aquest món? Podeu escoltar la conferència on se'n parla tot fent referència a les muses, heliconíades o deesses: Clio, Urània i Gea, de la mitologia hel·lènica.



veure

VIDEO DE LA CONFERÈNCIA 

Una interpretació heterodoxa de la Història en funció de dues tradicions bíbliques originades en la Maledicció de Noè


i presentació del Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes



              



Jordi Salat

Blog Vernacle

josalort@hotmail.com



dijous, 10 de març del 2022

DOTZERIES 2 Diàleg amb un lector basc que em llegeix i escolta en català

 

DOTZERIES

Diàleg pluripersonal amb els lectors del llibre DOTZE, informacions complementàries i addicionals

2 Primera Part


Diàleg amb un lector basc, que em llegeix  i escolta en català


Aquest mes de Març de 2022, he rebut un correu electrònic d’una persona que s’ha presentat començant el seu escrit en llengua euskara i que tot seguit m’ha continuat escrivint en llengua catalana. Vet aquí el nostre diàleg.

M’ha dit:

 

Arratsalde on Salat jaun txoil agurgarria, nire izena Mikel  da.(Bona tarda, senyor Salat, em dic Mikel)

 

Badakit Euskara ikasi eta erabiltzen duzula baina biok Katalanez erosoago egongo garelakoan nago.(Sé que aprens i fas servir el basc, però crec que ens trobarem més còmodes en català)

 

Espero que em pugui disculpar les faltes orotgràfico-gramaticals que pugui tenir.

 

He llegit treballs seus, he sentit conferències seves i segueixo el seu Blog Vernacle. Admiro molt el que fa encara que em costi comprendre tot, quan el sento o llegeixo haig de rumiar o tornar a llegir però m'entren ganes de saber més.

 

El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic.

 

He llegit a Maria Montessori que l'hi dona moltíssima importància a l’"Educació Còsmica" i educar per a la pau; a Teillard de Chardin i m'agrada la seva visió de l'amor fora del "romanticisme sucrós" que se l'hi dona avui dia. De gent actual segueixo molt an Asisko Urmeneta, un altre que com vostè busca les raons i arrels de les coses més enllà de "el que sabem fins ara", de fet va ser gràcies a ell que vaig saber sobre Alexandre Deulofeu, també segueixo a la Toti Martínez de Lezea amb una bibliografia molt ampla.

 

Després de d'aquest camí en comtes de tenir més seguretat en el que sé m'adono que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut.

 

M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. Moltes  gràcies per tot. Mila-mila esker(Moltes mercès).Mikel

 

Li he contestat

Arratsalde on, Mikel,   eskerrik asko nire idatziak irakurtzeagatik,irakurri nire bloga eta entzun nire hitzaldiak.  Katalanez ondo idazten duzu. Katalunian bizi zara? Katalana ikasi  duzu?  duela urte euskara pixka bat ikasi nuen....(Bona tarda, Mikel, gràcies per llegir els meus escrits, llegir el meu bloc i escoltar les meves xerrades. Escrius bé en català. Vius a Catalunya? Has après català? Vaig aprendre una mica de basc fa anys....)

M’ha fet sentir molt content rebre el teu correu. Em planteges unes qüestions molt interessants. Abans de respondre voldria saber una mica més de tu. He rebut correus de persones amb falsa identitat. Laster arte, Mikel

M’ha dit

Molt bones senyor Salat i gràcies per respondre’m. Doncs soc Basc, visc a Vitòria i tinc 39 anys, vaig estudiar magisteri  a Girona; vaig fer màster en educació Montessori.   Als seus escrits hi vaig arribar mentre buscava informació sobre els càtars, Occitània, Catalunya. Llavors em va agradar allò dels zodíacs dels pobles i m'agradaria a aprofundir i ja que hi som doncs saber el que vostè pensa sobre el poble basc en aquest sentit. No sé si és prou amb això o necessita alguna cosa més. Moltes gràcies de nou. Mikel

Li he contestat

Kaixo Mikel, arratsalde on (Hola Mikel, bona tarda)

 Amb molt de gust et contestaré el què m'has preguntat i tot el que vulguis preguntar-me. M'agradaria molt tenir un  llarg i profund diàleg amb tu, tot cercant els orígens còsmics. Es més, segurament faré un escrit específic sobre el tema.

Tinc  aquesta resposta al teu primer correu:

Hori esaten didazu: (Em dius això)

 1.-El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic. 

 2.-Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé me n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. 

 3.-M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. 

 Trobo que són qüestions molt interessants. 

 La meva resposta a la primera qüestió, “El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic” comença per dir-te que jo he buscat i busco el mateix pels catalans. Ho faig dins el marc referencial del que anomeno vernaclisme. I dins d’aquest marc penso que també hi un lloc pel bascos. De fet, quan vaig pensar això, jo vaig estudiar basc o èuscara. Jo vaig néixer a un poble de les terres de Lleida (ilerda) i el meu cognom Salat l’he trobat a Occitània, i a Euskadi ( Salatu vol dir revelar, donar a conèixer). 

He trobat el meu lloc en el món? 

Primer m’he de trobar a mi mateix, conèixer-se a un mateix és essencial. 

Després has de tenir alguna facultat o quelcom que estiguis preparat per a fer-hi, per encaixar en la Realitat com a ésser actiu, com a part d’un conjunt. 

 Pensant en tot això es plantegen molts preguntes: 

 El factor que comporta un significat còsmic al món 

Com definir i identificar el factor vernaclístic 

Com identificar el lloc 

Com percebre o entendre i combregar amb  el significat còsmic 

 He trobat un referent en el que anomeno vernaclisme, que vol dir allò que uneix un lloc amb quelcom espiritual o còsmic. Una mena de comunió entre persona, lloc i alè vital o esperit. Probablement el mateix que el budistes en diuen Prana i els xinesos en diuen Tao. I, crec que la llengua és un vehicle de comunió i de comunicació per mitjà de la que rebem idees, podem dir:  ens omplim interiorment amb quelcom que ens fa trobar “el sentit” i “el significat” de les coses dins el marc de l’espai i el temps. Es per això que jo parlo de llengües vernacles o territorials ( i no pas de llengües maternes, minoritàries, etc.) 

Sobre la segona qüestió Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé e n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. Jo a vegades he tingut i a vegades encara tinc, aquesta sensació i això que ara ja tinc 72 anys. Això que tu has fet de escriure’m a mi, jo també ho he fet i ho faig, i escric a persones amb les que he llegit i escoltat quelcom que m’ha semblat podia ser-me d’interès i m’hi sentia identificat.  Espero que puguem mantenir un diàleg enriquidor!  

Sobre la tercera qüestió M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar.  La meva visió  del nostre lloc,  basc i català ( i de totes les nacions naturals o vernacles), dins  el marc referencial de l’Europa dels Estats, és  negativa ja que no hi poden créixer, la llavor que ens identifica no  hi troba la terra adequada. Les seves lleis constitucionals ens resulten hostils i no en són terra fèrtil per la nostra espiritualitat,- el nostre Prana, el nostre Tao, la nostra Particular Substància Universal-,  són tot el contrari. Quan ho focalitzo en el marc del vernaclisme, aleshores sí que hi veig que podem “ser-hi” com a part de la confederació universal de les nacions vernacles o naturals. Fa anys que es parlava de l’Europa de les Regions, entenent per regions les nacions vernacles o naturals. Actualment no conec cap polític que en parli. Ni tampoc cap intel·lectual ni periodista. Fa temps que espero un partit polític a les eleccions europees, que  ho reivindiqui i que utilitzi aquest llenguatge. El vernaclisme que jo exposo des de fa molts anys, crec que és el camí  que tornant als orígens comportarà  obrir la porta del futur. Laster arte (Fins aviat)

Segona Part

Per a llegir Dotzeries 2 Segona Part clica a:

DOTZERIES 2 Segona Part Comentari personal amb reflexions, records i qüestions de filosofia i religiositat heterodoxa


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Web Jordi Salat






diumenge, 13 de febrer del 2022

El missatge del llibre DOTZE i el disc ASTRES de Lluis Llach

El llibre DOTZE i el disc ASTRES de Lluís Llach




En el meu llibre DOTZE hi ha un missatge i identificació que es relaciona amb una mentalitat cultural i una religiositat.

Aquestes estan relacionades amb una concepció de la Divinitat que s'identifica amb el Zodiacalisme o la Naturalesa. 

El Cosmos zodiacalístic és el llibre de Déu  i  en la manifestació dins l'espai i el temps la Naturalesa és la seva esposa o Matèria - Mater, Maria -.

El llibre està distribuït en quatre parts: Foc, Aire, Aigua i Terra. Els quatre elements de la Creació.

Quan escolto aquest disc ASTRES de  Lluis Llach, em produeix un efecte que em fa sentir connexió amb la concepció de la religiositat que he volgut transmetre en el meu llibre.  A la portada del disc hi llegeixo: Astres, Sol, Lluna, Terra, Alè. 

Hi trobo també un quelcom que relaciono amb la Pantología filosofia dels filòsofs hel·lenistes, amb el Gnosticisme dels cristians espiritualistes de la Tradició Johanita i amb la Pantología de Francesc Pujols. 


Us convido a escoltar aquest disc de Lluis Llach

ASTRES

Us convido a llegir el meu llibre

DOTZE

Notes de les referències de l'escrit:

Panteisme

Gnosticisme

Pantologia de Francesc Pujols

Pensament: Francesc Pujols basteix un sistema filosòfic anomenat primerament Sumpèctica o Ciència del Concret, més tard Hiperxiologia o Ciència de l'Existència, i finalment Pantología o Ciència del Tot.

(Hiperxiologia amb la fonètica de Barcelona que fa la "e" una "a" vegades es troba escrit Hiparxiologia. Hiper vol dir gran en grec. Hipar no vol dir res)

dissabte, 18 de desembre del 2021

Nadal i el fet de nèixer de dalt


NADAL I EL NÉIXER DE DALT 

NADAL I NACIONALISME ESPIRITUAL GENUÍ 

Quina ensenyança cristiana es celebra per Nadal? Què és el que se celebra per “Nadal”?  Ens han adulterat la celebració tot tergiversant el seu sentit i significat original?  No sé si vaig errat, però jo ho veig així:


Cal que nasqueu de dalt (Bíblia. Ev. segons Sant Joan 5,6)

Dedico aquest escrit al meu admirat amic Mossèn Dalmau de Gallifa

 


Detall del quadre Bateig de Crist per Sant Joan Baptiste.  Verrocchio i Leonardo da Vinci

El Nadal s’associa al naixement d’un nen en terres de Galilea, terra del poble camita, descendents de Cam, on es parlava galileu, del qual es diu era fill de Déu i fins i tot hi ha qui diu que era el mateix Déu, que ha passat a la Història amb el nom de Crist. 

Aquest mot de Crist, però, no és originari de Galilea, és un mot que no és de llengua  vernacla o genuïna de Galilea, és  un mot derivat del llatí Christus, a la vegada derivat del grec Khristós. Aquest molt vol dir "ungit" o sigui batejat, que ha rebut quelcom de la Divinitat. Quin era el seu nom galileu?

Hi ha qui diu que aquest nen era la mateixa Divinitat. Uns diuen que la naturalesa divina es va fer també naturalesa humana. Hi ha qui diu que es deia Jesús i que com a adjectiu se li va posar El Crist. Hi ha qui el considera una mena d'avatar. Hi ha qui considera que va ser un personatge mitològic que no va existir mai. Hi ha qui considera que va ser un personatge històric. Hi ha qui el considera jueu sense fer distinció entre jueu camita i jueu semita. A la versió dels textos que van fer un "determinats traductors"  de Tradició Jahvehita, i que s'anomenà Bíblia Septuaginta es va traduir Crist per Maixiah o Mesies. Quina és la Veritat i quin és el significat que li dóna sentit? 

El naixement d'aquest infantó ens porta la imatge del pessebre on es diu que hi va néixer,  el qual és un estable o bé una cova on s’hi veu el naixement  d'aquest  nen amb el seu pare, Josep, la seva mare, Maria, un ase, un bou,  un pastor, un àngel i un estel del cel. A aquest nen se li poà el nom de Jesús Crist. Consultades fonts històriques ens diuen que el primer pessebre va ser creat per Sant Francesc d’Assís, qui per cert, no es deia Francesc ja que aquest va ser el nom adoptat com a monjo; el seu nom de pila baptismal era Joan Bernat i era nascut a Úmbria regió on s’hi parlava una llengua genuïna o vernacla pròpia que no era la llengua que avui es coneix com a italià ja que Itàlia encara no existia com a Estat.  

El mot de pessebre o pesebre, fa referència a una mena de menjadora feta per a animals que són a dins d’un estable. El mot pesebre, com els seus equivalents antics, presepe i l’occità presèp o presèpi són derivats del llatí “prae” que vol dir “davant de”. Va ser l’any 1223 que Sant Francesc d’Assís va fer una representació d’un pessebre vivent a un estable i davant d’una menjadora d’animals i és considera per molts com l’origen del que coneixem com a Pessebre. A Catalunya i regnes de la Corona d’Aragó, es tenen notícies que s’hi va representar a partir de l’any 1300, hom creu que portat pels frares franciscans. Cal preguntar-se: com es representava anteriorment el Nadal?


Art romànic català

Frontal altar art romànic de Cardet 

Camí "iniciàtic" cristianisme del Nou Testament: Anunciació (1 dalt esquerra) Adoració dels savis / mags ( 2 sota esquerra) Naixement de Crist (3 dalt dreta) Fugida o "exili" a Egipte perquè el rei Herodes el volia matar (4 a sota dreta)  Verge coronada (en el centre) La corona fa referència al Coneixement Celestial. 




Art romànic català Sant Joan de Bellcaire d’Empordà. Atribuït al Mestre d’Osomort. Colom, bateig de dalt. Llengües de foc. Do de llengües que infon l’Esperit Sant dels cristians autèntics. Llengües genuïnes o vernacles. Batejats Coronats. Segle XII.

Detall del quadre Bateig de Crist per Sant Joan Baptiste.  Verrocchio i Leonardo da Vinci. Renaixement. Segle XV.

Pentecostés (1596) El Greco. Museu del Prado de Madrid. El quadre forma part del Retaule del col·legi de Doña María de Aragón. El 1596, va signar el primer encàrrec important d'aquest període, el retaule per a l'església d'un seminari  agustinià de Madrid, conegut com el col·legi de Doña María de Aragón, pagat amb fons que aquesta senyora amb lligams amb Catalunya i els regnes de la Corona d’Aragó va especificar al seu testament. Segle XVI.

 

El Nadal és una celebració cristiana que fa referència a una ensenyança evangèlica relacionada amb el naixement de dalt.  

Es basa en una ensenyança evangèlica que va escriure Sant Joan i ens parla del fet de néixer en Esperit.

I, aquest nàixer en l’Esperit ho és en sentit  – personal i nacional -. El despertar és un fet humanista i és un fet nacionalista.

A nivell nacional, l’espiritualisme,  és  manifesta socialment com una voluntat democràtica que vol donat testimoni d’un esperit nacional o Genius Loci. Per a fer més entenedor el què vull dir, recomano la lectura del llibre L’Esperit de Catalunya (1946) del doctor Josep Trueta, nascut a les terres de Girona que va viure exiliat a Anglaterra. 

Trobo que resulta  significatiu el fet que actualment, quan han passat més de setanta anys, Catalunya té un altre exiliat de les terres de Girona a l’exili, tal és el cas del president Carles Puigdemont. La llista d’exiliats catalans és molt llarga, de persones i, durant molts segles al llarg de la Història. Aquest, però, és un altre tema.

Podem relacionar aquesta espiritualitat amb el sentiment nacional. I ens trobem que, sovint, aquesta voluntat espiritual es oprimida i reprimida per una marc legal que no deixa reeixir. Els cristians foren reprimits en els temps del Imperi de Roma, per les lleis del marc legal de la Constitució romana.

Això, segons el meu entendre, és el que passa actualment amb l'Esperit de Catalunya dins el marc legal de la Constitució d'Espanya. Potser hauríem de dir del Imperialisme espanyolista o més específicament de la voluntat imperial de l'espanyolisme castellanista  portat per un sentiment i una concepció cultural contrari al que s'identifica amb  la Tradició Cristiana del Nou Testament (TCNT), la de l'Esperit Sant i el do de llengües i reconeixement de les identitats nacionals naturals que és la pròpia del vernaclisme predicada pel Concili Vaticà II de l'Església Catòlica. 
La Tradició Johanita fa una lectura  celestial de Déu segons la qual el llibre de Déu és la Naturalesa. És diferent de la Tradició Jahvehita que es basa en referència a Jahveh i la seva Llei imposada a Moisès. A això es referien els cristians albigesos o càtars quan deien allò de Jahveh no és Déu, Déu és el Pare Celestial. El càtars ho deien en el mateix sentit que ho diu Sant Pau en els seus escrits.

L’esperit vivifica, la llei mata – aquesta és una ensenyança evangèlica relacionada amb aquest naixement de dalt.


Exemple de conversió. Diàleg entre Crist i Nicodem,  seguidor de Moisès i la Llei de Jahveh[1] 


Què diu l’evangeli segons sant Joan?

Ens parla del diàleg entre Crist  el camita galileu (Tradició Cristiana del Nou Testament) i  el jahvehita judaic Nicodem, sacerdot de Moisès (Tradició Jahvehita de l'Antic Testament) i ens diu el següent:

Crist va dir:

De veritat, de veritat et dic que el que no neix d’aigua i d’Esperit, no pot entrar en el regne de Déu. Qui neix de carn, és carn; qui neix d’Esperit és Esperit

Us és necessari néixer de nou. Ningú ha pujat al cel, sinó qui a baixat del cel. No t’estranyis que t’hagi dit: Cal que nasqueu de dalt (Ev. Segons Sant Joan 5,6)

 

Bateig de Crist per Sant Joan Baptiste.  Verrocchio i Leonardo da Vinci

Aquesta imatge de Crist batejat en el riu Jordà, és al meu entendre la més adient representació del néixer de dalt que es celebra per Nadal.


Té un sentit al·legòric o iniciàtic  en el sentit de bateig, de rebuda interior, que està més enllà dels fets històrics que s'expliquen de forma literal. 

El pessebre, l’arbre, el Tió  i d'altres elements habituals en aquesta celebració tenen també una interpretació cristiana.  

També s'han convertit en elements de "costums popular" i festius que sovint han amagat  l'ensenyança essencial original.

I, poden tenir també interpretacions paganes relacionades amb el significat zodiacalista, - solsticis i equinoccis-, del concepte Pare Celestial o Abba equiparables a religiositats  de cultes mesopotàmics i egipcis.


Crist va dir:

Els qui han nascut de dalt, parlen d’allò que han pensat, vist i sentit, però ningú terrenal accepta el seu testimoni (Ev. segons Sant Joan 31,32)


"...ningú terrenal accepta el seu testimoni" (Ev. segons Sant Joan 31,32)


Acabo dient:
Nadal, és la festa nacional dels nascuts de dalt.

Hi haurà hagut qui ho haurà entès. I hi haurà hagut qui no ho haurà entès.


En l’art romànic català es representa aquest “néixer de dalt”  o néixer en esperit a molt retaules. 

Aquesta mena de retaules em sembla que també són un bon referent per a una bona felicitació de Nadal. 


Temple de la Sagrada Família de Gaudí 
Basílica de Sant Apol·linar el Nou de Ràvenna (La Romanya) seu dels cristians arrians de Tradició Johanita (Nou Testament) en un moment de la Història oposats als catòlics de Tradició Jahvehita (Antic Testament) de Roma

El colom del bateig de dalt en el centre rodejat per DOTZE figures que correspondrien als 12 apòstols. En el meu llibre DOTZE explico el seu significat celeste i ho relaciono amb les dotze constel·lacions zodiacals i el seu  Marc Referencial.

Observació: Nadal i Pentecostés en el fons tenen el mateix sentit que fa referència al fet de "néixer de dalt" 

Jordi Salat
josalort@hotmail.com







[1] Els fariseus portaven les patilles (diminutiu del mot derivat del castellà “pata”, en català “pota”, diminutiu “potetes”)   molt llargues, no se les afaiten,  ja que no se les tallaven mai, i  es tallaven el tel del prepuci  en operació de fimosi (circumcisió) perquè Jahveh va dir – segons llegim a l’Antic Testament- que aquest seria senyal d’identificació del seu poble servidor. A les patilles les  anomenen peots. Jo no crec que Crist portés “peots”. Crist parla de l’Esperit amb “paràboles” no parla de “lleis” com feia Moisès quan predicava les lleis de Jahveh.

Jo no crec que Crist portés peots. Crist parla de l’Esperit amb “paràboles” no parla de “lleis” com feia Moisès quan predicava les lleis de Jahveh. 

Per altre cantó, cal tenir present que Jesucrist no es deia Jesucrist ja que Crist és un mot grec i Jesús vivia a Galilea no pas a Grècia. 

També cal reflexionar sobre el fet que en l’Anunciació, l’àngel va demanar-li a Maria que al seu fill concebut per l’Esperit Sant li posés Emmanuel, no pas Jesús.

Qui va posar el Nadal un dia senyalat astrològicament com a solstici dins el marc referencial de la religió? 
Qui va posar Sant Joan, Festa Nacional dels regnes de la Corona d'Aragó,  un dia senyalat astrològicament  com a solstici dins el marc referencial de la religió?


De tot això en parlo més abastament en el meu llibre DOTZE i convido al lectors a fer un puzle dins del marc referencial de la Tradició Jahvehita (Antic Testament) i la Tradició Johanita (Nou Testament)per mitjà de dotze escrits distribuïts en quatre parts: Foc, Aire, Aigua i Terra. Jo ho anomeno Zodiacalisme 



Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes de Jordi Salat


Referent a l'Esperit de Catalunya recomano la lectura del llibre