Que li passa la terra catalana que sembla ser certes llavors autòctones no hi poden créixer? Creixeran en el Con Sud Americà?

 

Que li passa la terra catalana 

que sembla ser certes llavors autòctones no hi poden créixer?

Creixeran en el Con Sud Americà?

He rebut un correu d'una persona amiga amb el nom d' Ángel Roca, el qual ha llegit un escrit del meu blog on queda clar que "lamento la incomprensió i rebuig del vernaclisme (del que parlo i escrit des de que fa més de 40 anys en el meu blog i llibres i sempre ho he fet en català) per part de molts compatriotes catalans".

Atès que esmento Deulofeu i allò que va dir en el llibre "Catalunya mare de la cultura europea" sobre al "Confederació Universal de les nacions VERNACLES" , en el correu, l'amic argentí em diu això:

«Alexandre Deulofeu (1903–1978) viajó a Argentina en 1978 y este viaje tuvo una gran importancia para el reconocimiento de su obra.Durante su estancia impartió conferencias y recibió una acogida muy favorable en ambientes universitarios e intelectuales de Buenos Aires.Este interés argentino estaba relacionado con una de sus tesis de la Matemática de la Historia:Deulofeu sostenía que, en el futuro, el Cono Sur -especialmente Argentina, Uruguay y el sur de Brasil- sería la cuna de una nueva civilización con un papel destacado en la historia mundial. Esta predicción despertó bastante curiosidad entre el público argentino. Mientras en Argentina fue homenajeado y llenó salas de conferencias, en Cataluña seguía siendo una figura relativamente desconocida, incomprendido, a veces marginado por los intelectuales académicos»

«Dado que te ocurre lo mismo que le ocurrió a Deulofeu —me dice—, te propongo traducir tus escritos al español y yo te buscaré un editor argentino que te lo publique. Quizás el vernaclismo sea este pensamiento que debe darse a conocer desde el Cono Sur de América. El pensamiento vernáclista, nacido en Cataluña y en lengua catalana, parece que en Cataluña no puede crecer. Lleva la semilla a Argentina, a éste Cono Sur de Amèrica señalado como predestinado por Deulofeu. Yo lo plantaré en esta tierra y quizá se haga realidad lo que dijo Deulofeu: la cuna de una nueva civilización con un papel destacado en la historia mundial»

Em demana autorització per traduir els meus escrits al castellà, llengua coneguda en el marc referencial colonial com a "lengua española".

¿El pensament vernaclista, nascut a Catalunya i en llengua catalana por ser el bressol d'una nova civilització amb un paper destacat a la història mundial? De fet, estic fent un llibre amb el títol de "Gaudi vernacliste" en el que exposo arguments i imatges vernaclistes del Temple de la Sagrada Família de Gaudí. Aquest passat mes de Juny, es va fer una inauguració de al Torre de Crist ( dic «Torre de Crist» i no dic «Torre de Jesús» en el meu llibre explico el motiu). Va tenir un ressò mundial. I en aquest temple, fet per un arquitecte català anomenat "l'arquitecte de Déu" s'hi posa de manifest el pensament Vernaclístic.

Els símbols hi són. Sembla ser que hi ha gent que no els veuen. Incomprensió? Adulteració? No ho saben reconèixer? No es vol que sigui reconegut?

Abans que a Deulofeu, la incomprensió i el desconsol, també el va patir Ramon Llull....I com ells, d'altres pensadors catalans. Sembla ser que a Gaudí, o no se l'entén o se'l manipula de forma adultera....

Hauríem de reflexionar-hi com a poble.

Que li passa la terra catalana que sembla ser certes llavors autòctones no hi poden créixer?

Li he autoritzat a l' Ángel Roca la traducció dels meus escrits. Diu que ho farà amb la I.A. i m'ho enviarà perquè ho revisi.

https://

La Decepció i el Desconsol de Ramon Llull

Diálogo con Ángel Roca 1

Diálogo con Ángel Roca 2

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Ponència presentada a la Universitat de Brema (Alemanya)

 

Dia 3 de Setembre 2026  a les 15:00H

Ponència presentada:

Jordi Salat Orteu (Barcelona):

 

Alemanya i Catalunya: unes arrels compartides i un marc referencial dins el qual Catalunya pot retrobar la seva independència política

 

L’arrelament de la cultura catalana —i, per extensió geogràfica, cultural i històrica, dels països de llengua catalana de la Corona d’Aragó, Occitània i el Franc Comtat—  té diverses branques que ens connecten amb la cultura universal.

Aquesta ponència es focalitza exclusivament en la branca bidireccional Alemanya versus Catalunya.

Exemple:

Carlemany i Moviment Natzarenista) i Catalunya versus Alemanya (Exemple: Papa Silvestre II i Ramon Llull).

En el segle XX, Diether Rudloff a la seva obra magna Romanisches Katalonien, l’historiador de l'art alemany i antropòsof de l'escola de Rudolf Steiner ofereix una mirada completament trencadora i mística sobre la identitat, l'art català i la catalanitat a la que atribueix una missió a l’Europa del segle XXI.

La ponència s'estructura en els següents blocs cronològics i culturals:

1. El bressol polític i fundacional: Carlemany i Guifré el Pilós (o «Bel·lós»). Papa Silvestre II, monjo occità de Ripoll i l’Esperador Ot del Sacre Imperi Romano-Germànic.

2. La connexió pictòrica del segle XIX: El moviment dels Natzarenistes.

3. El sincretisme filosòfic i l'art romànic: Diether Rudlof, Rudolf Steiner i Ramon Llull. Alexandre Deulofeu Catalunya mare de la cultura europea.

4. La identitat musical i arquitectònica: Felip Pedrell i Antoni Gaudí.

 

*****

Jordi Salat Orteu (Barcelona):

Deutschland und Katalonien: gemeinsame Wurzeln und ein Bezugsrahmen,

innerhalb dessen Katalonien seine politische Unabhängigkeit wiederentdecken kann

Die Wurzeln der katalanischen Kultur (und, in geographischer, kultureller und historischer Ausdehnung, der

katalanischsprachigen Länder der Krone von Aragon, Okzitaniens und der Franche-Comté) haben mehrere Zweige,

die uns mit der universellen Kultur verbinden. Dieser Beitrag konzentriert sich ausschließlich auf den

bidirektionalen Zweig Deutschland versus Katalonien (Beispiel: Karl der Große und die Nazarenerbewegung) und

Katalonien versus Deutschland (Beispiel: Papst Silvester II. und Ramon Llull).

Im 20. Jahrhundert bietet Diether Rudloff, der deutsche Kunsthistoriker und Anthroposoph der

Rudolf-Steiner-Schule, in seinem Hauptwerk «Romanisches Katalonien» eine völlig bahnbrechende und mystische

Perspektive auf Identität, katalanische Kunst und den Katalanismus, dem er eine Mission für das Europa des 21.

Jahrhunderts zuschreibt.

Der Beitrag gliedert sich in folgende chronologische und kulturelle Blöcke:

1. Die politische und grundlegende Wiege: Karl der Große und Guifré der Behaarte. Papst Silvester II., ein

okzitanischer Mönch aus Ripoll, und der römisch-deutsche Kaiser Otto der Große.

2. Die bildnerische Verbindung des 19. Jahrhunderts: die Nazarener-Bewegung.

3. Philosophischer Synkretismus und romanische Kunst: Diether Rudlof, Rudolf Steiner und Ramon Llull.

Alexandre Deulofeu: Katalonien, Mutter der europäischen Kultur.

4. Musikalische und architektonische Identität: Felipe Pedrell und Antoni Gaudí.

*****

Jordi Salat Orteu (Barcelona):

Germany and Catalonia: shared roots and a reference framework

within which Catalonia can rediscover its political independence

The roots of Catalan culture (and, by geographical, cultural and historical extension, of the Catalan-speaking

countries of the Crown of Aragon, Occitania and the Franche-Comté) have several branches that connect us to

universal culture. This paper focuses exclusively on the bidirectional branch Germany versus Catalonia (example:

Charlemagne and the Nazarene Movement) and Catalonia versus Germany (example: Pope Sylvester II and Ramon

Llull).

54

La Vernaclística. Una Concepció Cultural Humanística i un Marc Referencial polític

 Conferència presentació del llibre a Santa Oliva (Baix Penedès)

Jordi Salat

josalort@hotmail.com