Una
catedral a Europa
amb
vuit capelles dedicades a les vuit llengües d’Europa
Una capella està dedicada a les llengües dels regnes de la Corona d'Aragó. A l'altar hi ha un mural amb la bandera d' Aragó, Catalunya i Navarra (llengua èuscar, basc o euskara).Hi ha una altra capella dedicada a la llengua de La Provença, parla relacionada amb la llengua d’oc i Occitània).No hi ha cap capella dedicada a la llengua espanyola.Hi ha una capella que hi diu dedicada a la llengua de Castilla.Però els personatges que hi ha a les sepultures, un es diu Vilhena (escrit així amb “h” com es fa en occità, que probablement era del regne de León, un regne amb arrels occitanes, el mot León, és occità).I un altre es diu Manoel Pinto da Fonseca (probablement relacionat amb el regne de León i Galícia. He llegit un escrit a Wikipèdia on posa que era de Portugal).Aquests noms de Vilhena i Manoel Pinto da Fonseca no són propis de la llengua de Castilla.En parlaré i aportaré arguments quan parli de la creació del Reino de Castilla i la seva forma “il·legal “ d’independitzar-se del Regne de León.La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Fernando III de Castilla es corona rei de Castilla i del regne de León el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries que tenien una llengua diferent de la de Castilla.
On és aquesta catedral amb les vuit capelles de les llengües que són vernacles d'Europa?
Crec que els haurien de pagar un viatge als actuals polítics europeus, i potser val la pena intentar-ho també amb los políticos españoles, que es neguen a reconèixer aquestes llengües – originàries, naturals o vernacles- d’Europa al Parlament Europeu.
Continuarà......
La catedral té dos referents molt significatius:
1.- El colom present en el bateig de Crist per Joan en el riu Jordà, que representa el do de llengües de l'Esperit Sant. Significativament important en l'art romànic i en el Renaixement (Cristianisme basat en el Nou Testament del do de llengües, amb el vernaclisme que comporta i no pas en l'Antic Testament de la Llei de Jahveh)
2.- La icona de la verge negra Nostra Senyora de Filermes que van portar els cavallers, molts d'ells amb noms occitans i catalans, dels regnes de la Corona d'Aragó des de l'illa de Rodes on era la verge a dalt d'un turó en el que el paganisme de cultura zodiacal hi tenia un temple dedicat al Sol. El nom Filermes, vol dir "Fil" (estimar) "Ermes" (s'associa a la "soledat" que buscaven els monjos. En català "erm" ( Lloc inhabitat. Lloc desert on hom es retira per menar la vida contemplativa. Els pares de l'erm)
El comtat de Castella fou una àrea geogràfica
que formava part del Regne de Lleó i del regne d'Astúries fins que es va
independitzar d'aquest per passar a formar el Regne de Castella. De fet el títol reial el
van agafar per matrimoni i no els corresponia. Així el sobirà català Ramón Berenguer IV, de la dinastía bel·lònida, en esdevenir Príncep dels regnes de la Corona d'Aragó i després el seu fill Alfons fou rei d'Aragó, va romandre com a comte-rei al
seu domini inicial i, sempre respectant la legalitat, va mantenir per prudència
el títol comtal; en canvi els comtes de Castella deixant la legalitat al marge,
van adoptar el de reis (més important teòricament) i van ignorar el que els
corresponia de comtes.
