dijous, 8 de desembre del 2022

Les identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (2)


Les identitats  nacionals vernacles o genuïnes 

i l'Ideal Nacional Català (2)




Banderes de les nacions genuïnes, bandera vernaclística o genuinística i bandera d'Europa


Catalanistes, euskaldunistes, andalusistes, galleguistes i d’altres  pobles que tenen consciència nacional genuïna o vernaclística reivindiquen la cultura i la llengua pròpia del seu territori; la genuïna de la seva terra; la del Genius Loci que hi reeixia  originalment. Així doncs, als que ostenten el Poder, els cal fer reflexions, no lleis repressives. I, aquest fenomen de testimoniatge que jo anomeno genuïnista o vernaclista està passant arreu del món. Com se’n diu d’aquest moviment internacional?

Les llengües porten el nom de les seves terres no pas la de les mares que han parit els seus fills. La llengua materna que jo valoro és la de la Mare Terra.  Parlar de llengües minoritzades i minoritàries,  o llengües maternes referides a la mare biològica que ha parit els habitants d'un lloc, és una trampa. Això s'està demostrant i es pot comprovar pels efectes negatius que han tingut i tenen les diverses polítiques lingüístiques que han adoptat aquesta nomenclatura. 

Observeu-ho, parlem de llengua: catalana, eukalduna, gallega, castellana, asturlleonesa, escocesa, irlandesa, bretona, occitana, ...

Aquestes nacions genuïnes o vernacles formen part d’un gran moviment regenerador i holístic; són part d’un Tot i el Tot és en elles perquè en són part. A les llengües vernacles o genuïnes jo també les anomeno llengües holístiques. Fa molts anys que parlo de l’ ecolingüisme i l’econacionalisme com a Marc Referencial quan m'hi refereixo.

Sotmesos, aquests nacionalismes genuïns o vernacles,  i les seves llengües naturals pròpies al constitucionalisme dels estats que els sotmeten amb les seves lleis alienants, i per tant, no genuïnes, aleshores deixen de ser part del Tot.

L’espanyolisme desnaturalitzador vol destruir la seva genuïtat amb la seva espanyatització?[1] 

Els andalusos, poso per cas, són espanyols o bé són espanyolitzats? Blas Infante, el pare de la pàtria andalusa, a l’escut d’ Andalusia hi va ficar Por Iberia no hi va ficar Por España.  Això té un significat molt important  són identitarietats que cal estudiar i analitzar a fons i fer-ho amb criteri genuí. I si parlem de: els catalans, euskalduns, gallecs i asturlleonesos, són espanyols o són espanyatitzats, això vol dir, convertits en espanyols pel fet d’haver estar ficats dins el Marc Referencial que es coneix com a Espanya? Ens han adulterat la Realitat? Ens han manipulat la Història? Ens han manipulat la identitat fent-nos creure que som allò que no som? 

Entre aquells que no volen analitzar-les, n’hi ha que no ho volen fer perquè tenen por de perdre privilegis quan es descobreixi que hi ha identificacions amb entitats estatals que són buides i sense creativitat; perquè en realitat no són identitats, només són lleis doctrinàries o consignes convencionals que ens fan esclaus i ignorants més que no pas ciutadans i persones humanes amb personalitat i caràcter.

 

Que tothom confongui l’espanyolisme amb el castellanisme com una identitat , com a denominador comú, beneficia uns interessos, que ténen un marc legal, però això no vol dir que siguin justos ni veritables. Hi ha, malgrat això, qui ho vol fer creure i no accepta altra realitat identitària. El problema que comporta aquesta actitud de no afrontar la qüestió identitària és que moltes persones no poden realitzar-se a nivell personal, i malgrat tenir moltes coses materials es senten buits.

 Els éssers humans han de ser qui realment són no allò que els imposa o deixa ser gens - mot que vol dir original en grec- es a dir: ser genuïns.  Ser genuïns i no deixar-se alienar  per cap marc  legal condicionador o anorreador, adulteris i alienador tirànic ja sigui brutalment repressiu o legalment constitucional. La llei o la constitució s'ha de fer per a servir als éssers humans no els éssers humans a la llei o la constitució. Això que acabo de dir és totalment cristià. Això ho tenen present molts cristians espiritualistes però no ho tenen present alguns poders religiosos dogmàtics de castes que s’han fet dins de la Cúria i que s’han apropiat del poder i l’autoritat  com ho fan al llarg de tots el cicles històrics el falsos profetes enganyant al poble amb l’adulteració de  la fe religiosa. Com és doncs - em pregunto a vegades, quan escolto alguns discursos de capellans i bisbes que es confessen catòlics espanyolistes - que no ho prediquen ?

 “No només de pa viu l’ésser humà” – vella ensenyança cristiana que alguns polítics i catòlics espanyolistes ignoren per no entrar en qüestions que justifiquin identitats nacionals diferents de la castellana, que ells consideren única espanyola, o altres identitats que queden desvirtuades perquè només les accepten castellanitzades, com són la gallega, la catalana, la basca i en certa manera l’andalusa, l’astur-lleonesa, la canària i aragonesa.

 

Potenciar els aspectes econòmics, atipa però no fa sentir ple. Es cert que s’ha de prioritzar els béns materials quan hi ha misèria i pobresa, però no s’ha de negar, menysprear ni reprimir la identitarietat pròpia de cada lloc i el reconeixement de les fronteres naturals – que moltes vegades no coincideixen amb les polítiques- pròpies de cada lloc, a les quals anomeno identitats genuïnes. No potenciar els aspectes identitaris genuïnes ens fa malbé la persona, la societat i el món.

Mireu els anuncis a la premsa. Hi ha una gran proliferació d’anuncis de cursos i de centres que fan creixement personal, teràpies de grup, teràpies d’activació de centres energètics, reiki, kinesiologia, holística, psicoanàlisis, exercicis per a restablir el contacte amb la font de l’energia, obesitat, colesterol, depressions, dolors, reumatisme, trastorns sexual, estrès, ansietat, problemes d’autoestima, dietètica, anorexia, bulimia, katsugen, yuki, ... Totes aquestes disciplines, a part del seu valor intrínsec, formen part d’un conjunt de teràpies que prediquen la identificació amb allò que genuïnament natural. Tanta proliferació de centres de teràpia és símptoma de que la nostra societat està malalta? Tant malament està la nostra societat?

 

I si resulta que la causa dels mals que pateix la nostra societat està precisament en les qüestions identitàries? Les qüestions que determinats poders polítics d’arreu del món no volen reconèixer? Potser fins tot certa mena de terrorisme trobaria la seva solució definitiva i s’afavoriria la veritable pau, que és la pau de la veritat, l’amor i la justícia i s’acabarien les invasions colonials i les guerrejeries (moviments gerrers) d’alliberaments nacionals perquè la identificació genuïnista instauraria un ordre nacional que estaria en harmonia amb quelcom natural i tothom s'hi trobaria bé amb si mateix i en conjunció amb els altres. Aquest quelcom natural pot ser allò que els xinesos en diuen tao; altres en diuen  Ki, Esperit, Energia còsmica, vibracions electromagnètiques i els hinduistes en diuen Prana.

La política identitària ha d’ensenyar que la identificació dels ciutadans s’ha de basar en aspectes culturals relacionats amb principis ideals, valors morals i interessos locals relacionats amb el lloc on hom s’habita, això és el genuïsme que abans en deia vernaclisme. No es poden fer lleis que vagin en contra d’aquesta identificació. Aquest és al meu entendre l’Ideal Nacional Català: la Confederació Universal de les Nacions Genuïnes.

El camí de la sanació, que jo predico, durant anys com a  vernaclisme, ara li dono el nom de genuïnisme. En un món dominats per Estats – monarquies i repúbliques- corruptes i adulteristes, la regeneració passa pel camí del genuïnisme, personal i nacional. Aquesta identificació comporta un equilibri per integració en l’hàbitat natural i és allò que potser necessita la nostra societat.

 

Jordi Salat


Les identitats nacionals genuïnes i l'Ideal nacional Català (1)



[1] En els meus escrits anterior en deia “vernaclitat”

divendres, 2 de desembre del 2022

Les Identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (1)

 


La identitats nacionals vernacles o genuïnes 

i l’Ideal Nacional Català (1)

 

 



Bandera vernaclística o genuïnística i nacions vernacles o genuïnes

 El 4 d’Abril del 2007 vaig escriure un article amb el títol de: La qüestió de les Identitats Nacionals Vernacles i el pa català. El pa català feia referència a un text de Francesc Pujols que havia llegit al llibre Concepte General de la Ciència Catalana. 

Aquest mes de Novembre de 2022 el reviso i el refaig canviant el títol vell per un de nou: La identitats nacionals genuïnes i l’Ideal Nacional Català

 

Per quin motiu he fet aquesta adaptació i relectura d’un article que vaig escriure ara fa uns quinze anys? Doncs, perquè una persona que ha llegit el meu llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes editat el 2021, i que ha copsat el què jo vull dir quan parlo de l’Ideal Nacional Català, m’ha aconsellat canviar el mot vernacles pel mot genuïnes.  Quan li he preguntat per quin motiu. M’ha dit que vernacles és un mot arcaic. Això- m’ha dit- fa que molts lectors no acceptin o combreguin amb els teus escrits perquè els semblaran cosa del passat i no copsaran l’actualitat del què estàs dient.  Ho he reflexionat i he recordat que des de fa anys rebo molts correus de persones que s’identifica amb el meu missatge sobre l’Ideal Nacional Català, i em recomanen canviar el mot vernacles per un altre. Quan els pregunto el motiu em diuen perquè al Diccionario Español han posat que les llengües vernacles són les llengües dels esclaus de Roma i en parlen amb un sentit despectiu. Doncs, bé, vaig a fer la prova. Reescric aquest article que vaig fer l’any 2007 i substitueixo el mot vernacles pel mot genuïnes. Es fan vells els mots i perden sentit? Jo crec que no. Cal canviar els mots que han adulterat per a recobrar el sentit original del què es vol dir? Jo crec que no; a mi em sembla que cal reivindicar el sentit original dels mots adulterats. Acabat de reflexionar-hi he decidit però fer la prova i he canviat el mot vernaclisme pel mot genuïnisme. L’escrit que vaig fer fa quinze anys, amb alguns afegits és d’actualitat. Tant actual que a vegades he pensat que el temps no existeix; només és un Instant en moviment; promogut o originat, per dues forces genuïnes. Ara recordo que quelcom  així ja ho deia Zoroastre o Zaratrustra quan parlava d’ Ohrmazd i Ahriman. Avui som a Novembre de 2022

 

ESCRIT FET L’ABRIL DEL 2007 REVISAT I REFET AQUEST 2022

 

En el seu viatge a Marroc (Abril 2006) el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va anunciar un gir en la política exterior catalana basat en potenciar els aspectes econòmics i deixar de cantó, els aspectes més identitaris i simbòlics. Aquesta línia ha estat seguida posteriorment també en política interior per l'actual Govern de la Generalitat de Catalunya encapçalat per "José" Montilla. Aquesta actitud - el rebuig de les identitats pròpies de cada lloc que també anomeno genuïnes - és una actitud que he observat en diversos polítics, catalans, espanyols, europeus, americans i d'altres. Per què no es vol potenciar els temes identitaris i simbòlics? Què passa amb les qüestions identitàries? Per què no s’hi ha d’entrar? Potser que els polítics no volen entrar en la dialèctica identitària a causa de que els votants estan dividits per la seva identificació. A Catalunya, per extensió als Països Catalans o regnes de la Corona d’Aragó, n’hi ha que es senten espanyols i n’hi ha que es senten catalans. A tot el món s'observa un renaixement del nacionalisme genuïnista o indigenista que queda escindit entre autoctonistes i forasteristes. A Irlanda entre irlandesos i britànics o anglòfons. A Ucraïna entre ucraïnesos i soviètics russòfons. A Occitània entre occitans (llengua d'oc) i francesos ( llengua d'oil). A Euskal Herria entre euskalduns (llengua euskera) i espanyols (llengua castellana). La llista de nacions genuïnes podria fer-se molt més llarga. A la premsa he llegit referències a Caledònia, Escòcia, Geòrgia, Llombardia, Galícia, Còrsega, .....

 

Totes aquestes voluntats democràtiques de caràcter autòcton o genuí estan sotmeses a un Marc Legal o Constitució que les condiciona, i a un medi social advers compost per una població transplantada amb caràcter hostil i adversària, Marc Legal que comporta una determinada mentalitat i concepció cultural adúltera i antinatural feta a mida i conveniència dels poders dominadors. Es tracta d'un fenomen internacional. Pel que fa referència a les poblacions trasplantades o desterrades amb caràcter alienador i desnaturalitzador em pregunto: quin nom té aquest fenomen de migracions amb caràcter desnaturalitzador o alienador? Quines són les conseqüències social i culturals? És un fenomen  característic dels poders imperialistes? És un fenomen que es fa present en  els diversos sistemes polítics tant monarquies com a repúbliques? Ens hauríem de preguntar: Qui vol dominar aquestes nacions políticament amb la cultura i llengües que manifesten originalment com a emanacions genuïnes? D’on surten aquestes emanacions? Hi ha un "poder" que opera a nivell terrenal abastant tot el planeta Terra? Potser també opera a un nivell còsmic interplanetari? Cal identificar aquest poder malèvol i hostil amb les nacions, llengües i cultures genuïnes. Sense identificar-lo no se'l pot combatre.

 Els polítics han de cercar un discurs que no sigui relacionat amb la identitat per obtenir el vot de tots? Quin és el seu discurs? Un discurs materialista de classe social i un discurs culturalment indefinit per no entrar en qüestions identitàries? No crec que sigui aquest el camí de la pau, l’equitat i la harmonia humanística. Volen sumar a base de negar. Aquesta actitud és una mala política.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com


Les identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (2)


divendres, 4 de novembre del 2022

Viatge a Andalusia: Dòlmens d'Antequera (Málaga)

Viatge a Andalusia

Dòlmens d'Antequera Málaga Construïts 3.000 anys abans de Crist


Dòlmens d'Antequera (Málaga. Andalusia) orientats en funció del solstici a muntanya amb cara de dona. Un significatiu exemple de la cultura zodiacalista de la qual parlo en el meu llibre DOTZE. La cultura zodiacalística comporta ecolingüisme, parlar amb les llengües pròpies del territori.

Jo crec que no són sepulcres sinó que són temples zodiacals. El nom de la muntanya en forma de cara de dona mirant al cel, des d'on surt el raig de Sol que per equinocci il·lumina la porta d'entrada del dolmen, que ara li diuen "Peña de los enamorados" no és el nom original. Jo crec que han volgut amagar i adulterar la identificació amb una deïtat zodiacalista com les que trobem en les cultures paganes o zodiacals arreu del món les quals veuen en la Naturalesa a la Mare Terra i el Cosmos el Pare Cel els quals interpreten com a Llibre de Déu.

En el llibre DOTZE exposo argumentalment la diferència de concepció cultural que hi ha entre aquesta tradició zodiacalista que fa pensar la qual amb la gràcia, la inspiració i la raó cerca interpretar un pensament i identificar amb bon enteniment el Coneixement estudiant els signes del Cel i la Terra com a Llibre de Déu i la tradició que mana obeir les normes de Taules de la Llei de Jahveh.











Jordi Salat




dilluns, 3 d’octubre del 2022

Viatge a La Camarga (La Provença. Occitània)

 Viatge a La Camarga (Occitània. La Provença) 

actualment incorporada a France. 


He estat a Les Santes Maries del Mar. En occità, Lei Santei Marias de la Mar, o col·loquialment Lei Santas He anat a visitar l'església de "les Santes Maries del Mar": Maria Salomé i Maria Jacoba (Jacob, vol dir Jaume en català, i Jacques en francès). 

Salomé i Jacob ens porten a unes identificacions bíbliques i un determinat cristianisme present en les terres on hi trobem la presència dels cristians càtars que deien que Jahveh (Antic Testament) no era Déu, deien que Déu era el Pare Celestial (Nou Testament)i que no són el mateix. 

És famosa per la presència, segons una antiga llegenda, de Maria Magdalena, Maria de Jaume i Maria Salomé, juntament amb Sara i un grup de deixebles fidels de Jesús que partiren d’ací a evangelitzar les Gàl·lies. 

L’any 1448 el rei Renat de Provença, atenent el desig popular, manà d’edificar una església al lloc on havien estat trobades les suposades relíquies de les santes. Al seu entorn anualment s’apleguen, el 25 de maig, pelegrins de tots els indrets de Provença i del Baix Llenguadoc, així com una munió de gitanos, vinguts de tot el món, per honorar santa Sara, llur patrona. Ho vaig veure molt "toros" com a referent identitari "camarguenc". 

Em pregunto d'on ve i de què li ve, és autòctona o portada de altres llocs, la presència del toro a La Camarga? 

Per a fer una anàlisi que arribi fins al fons de les qüestions relacionades amb La Camarga, cal tenir present que el seu lloc geogràfic, cultural i polític les La Provença (Occitània) i que  la llengua territorial o  vernaclea de La Provença, no és el francès o langue d'oil, és el provençal occità i també la seva relació amb Catalunya i els diversos regnes de la Corona d'Aragó. 

Escut del municipi de Santes Maries del Mar

Foto escut del rei Renat de la Provença


Foto de Santes Maries del Mar

Maria Salomó i Maria Jacoba. Maria Salomó porta un calze que alguns historiadors relacionen amb el Sant Graal



Foto del monument que hi ha a la rotonda del costat de la seva església.




Foto Panoràmica de Santes Maries del mar

Nota 1:

Continuarà i parlarem de: La presència del toro a La Camarga té alguna relació amb la cultura dels regnes de Cam i el culte a Baal que es representa per un toro? Comentaré el significat que representa la presència dels referents dels  quatre pals vermells sobre fons daurat, a Catalunya bandera nacional coneguda amb el nom de "Senyera", i el referent del regne de Jerusalem que es poden veure a l'escut del rei Renat, en occità Lo Rei Rainier lo Bón, descendent dels bel·lònides i de la Casa de La Provença, nat el 1409, com a tercer fill del rei Lluis II de Provença i de Violant d'Aragó i per tant nét de Joan I de la Corona d'Aragó. Aquest era francòfil i resulta interessant estudiar les dues concepcions cristianes que lluitaven i lluiten dins les monarquies europees, també entre les monarquies franceses (francòfiles) i espanyoles(espanyòfiles) enfront de la dels regnes bel·lònides de la Corona d'Aragó que tenien arrels a Occitània, Navarra, Catalunya, León, Astúries, i els regnes andalusos de Sevilla, Còrdova, Jaén i Granada així com a Les Canàries. I plantejaré la qüestió de: qui va portar els toros  Andalusia?


Nota 2: 

Els quatre regnes d'Andalusia


Jordi Salat

josalort@hotmail.com




dissabte, 17 de setembre del 2022

Escut municipi de Gavà

ESCUT DEL MUNICIPI DE  GAVÀ (GABÀ?)



Escut original 

Escut Actual

Algú pot dir-me quin any i per quin motiu va canviar l'escut municipal de Gavà?

Abans hi tenia dues claus i els quatre pals bel·lònides dels Principat de Catalunya i els regnes de la Corona d'Aragó, també relacionats amb Occitània, especialment el regne la Provença que encara conserva aquest referent identitari actualment, algú hi ha posat una G.


El nom original de Gavà era Gabà?

Gavà no vol dir res

Aquest no era el seu nom original

El nom original era Gabà

La etimologia de Gabà ve de l'occità Gabar

Talment igual que altres topònims i cognoms  com: Gabarnia, Gabarró, Gabarres i altres. 

Alguns també han sigut adulterats sobretot ficat la "V" enlloc de "B"

Aquest topònim és un exemple que s'ha conservat ben escrit: Gabàs

Gabàs és el nom d'una població que pertany al municipi de Bisaurri, a La Ribagorça, actualment província d'Osca. Segons la Wikipèdia la  llengua pròpia de Gabàs és el patuès. Això vol dir l'occità.

CARTA ENVIADA A ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ 19-10-22

Bon dia,
Podrien informar-me de l'any que es va canviar l'escut municipal de Gavà i per quin motiu es va fer?

RESPOSTA 21-10-22

Benvolgut Jordi, 

L'escut oficial de Gavà continua sent el de barres, amb les dues claus. Això no ha canviat.

La G és un emblema que es va adoptar l’any 2002. Això responia a la necessitat de l'Ajuntament de Gavà de modernitzar la imatge corporativa, fer-la més moderna i dinàmica, signes d'identitat de Gavà. El dissenyador Xavier Mariscal va idear el símbol gràfic de la G per posar-lo en els suports que són més publicitaris i divulgatius.

L'escut oficial de la ciutat, justament per donar-li més valor, es reserva en aquells espais i moments de major representat i solemnitat de la institució per exemple el domàs del balcó de l'Ajuntament, les plaques commemoratives, etc.

Salutacions

NOVA CARTA 21-10-22

Bon dia,
Moltes gràcies per la informació. 
Poden dir-me de quin partit polític era l'alcalde aquell any 2002 ? Ho he mirat al web de l'Ajuntament i no ho he sabut veure.
Salutacions cordials

RESPOSTA 21-10-22

Hola de nou Jordi,
L'any 2002 l'alcalde de Gavà era del PSC
Salutacions

OBSERVACIÓ


Al llarg de la Història, tots els poders imperialistes han canviar els topònims per adulterar el marc referencial, la consciència, dels poble conquerits i sotmesos i per tant la seva identitat. Tallaven els fils que etimològicament lligaven els mots amb el seu origen i perdien el sentit. L'Imperi de Roma en deia destruir el Genius Loci. Canviar "B" per "V"  pot tenir aquesta intencionalitat "genocida" . Genius vol dir origen en grec. 

N'hi ha d'altres exemples. A vegades es canvien els noms sencers. 

Quin poder imperialista ha canviat els noms dels topònims a Catalunya i dels regnes de la Corona d'Aragó?

Acabat d'escriure aquests article he trobat un escrit que també parla de canviar la lletra "B" d'un nom per a posar-hi la lletra "V".  Es tracta del nom NAVARRA que sembla ser que originalment s'escrivia NABARRA.  I m'ha semblat tant interessant que us convido a llegir-lo. El Regne de Navarra o Nabarra formà part del regnes de la Corona d'Aragó igual que el Principat de Catalunya.

Navarra o Nabarra de Bittor Arbizu


divendres, 9 de setembre del 2022

Campanya per la restitució de l'Escut Original del municipi de Badalona (Catalunya)

 

Campanya per la restitució de l'Escut  Genuí

del municipi de Badalona (Catalunya)


S'ha iniciat  aquesta campanya el dia 8 de Setembre de 2022. Estem constituint l'Equip de Gestió que promourà la recollida de signatures així com diversos actes reivindicatius.

Si estàs interessat o interessada en participar-hi i col·laborar en la promoció posa't en contacte amb Jordi Salat  josalort@hotmail.com

Grup a Facebook 

Restitució Escut Genuí de Badalona


HISTÒRIA DE L'ESCUT DE BADALONA


Jordi Salat

josalort@hotmail.com



dilluns, 5 de setembre del 2022

"Yoga" i Filosofia hindú Podcast Converses amb Swami Danda

 

DODECAEDRE PODCAST



Per escoltar-la, entra a l'enllaç de sota:

Converses amb Swami Danda


Parlem de ioga, filosofia hindú i identitat. Fem reflexions, comentaris i associacions d'idees relacionades amb el Ser i la Seva manifestació en la Diversitat i amb la cultura catalana i el seu pensament amb sentit universal dins d'un Marc General Humanístic. En propers Podcast, parlarem d' història, art i mitologies hindús i les relacionarem amb altres mitologies i cultures autòctones diverses i en diverses llengües naturals - territorials o vernacles - amb criteri geolingüístic i ecolingüístic.

Dedicarem un podcast a la memòria de Joan Mascaró Fornés (Mallorca 1897-Cambridge 1987) filòleg, poeta, orientalista, catalanista, professor a la Universitat de Cambridge traductor a l’anglès del Bhagavad Gita, dels Upanishads i del Dhammapada. Especialitzat en llengua i en cultura sànscrites. Assessor de The Beatles en qüestions de filosofía hindú.

Comentarem la cançó The Inner Ligth (La Llum Interior) suggerida per Joan Mascaró a George Harrison.


Dodecaedre Podcast

Canal Youtube de Jordi Salat

Blog Vernacle

dimarts, 14 de juny del 2022

Viatge a Bordeus (3) La catedral, l'escut amb 4 pals i els dos casaments de la reina Elionor d'Aquitània

 

Viatge a Bordeus (3) 

La Catedral, escut de la catedral amb 4 pals  i Elionor d’Aquitània

 


 

La catedral de Bordeus té un origen romànic, construïda a finals del segle XI, fou consagrada pel Papa Urbà II l’any 1096. El Papa Urbà II, es deia de nom de pila Ot i va predicar la primera Croada per recuperar Jerusalem. La catedral està dedicada a Sant Andreu[1] L’any 1137 s’hi va casar la reina occitana Elionor d’Aquitània, dinastia Plantagenet, amb  Louis VII, el futur rei de França. L’any 1152, separada del rei francès, s’hi va tornar a casar en segones núpcies amb el  rei  Enric II d’Anglaterra. Elionor és com s’escriu el nom en occità o gascó. El nom té una arrel etimològica molt significativa que la lliga amb el mot Eli, que és el nom amb el que Crist es dirigeix a Déu quan es clavat a la creu. No li diu Jahveh, li diu Eli.(Eli, Eli, Lamah Sabactany).  Caldria saber per quin motiu  en francès li han canviat el nom i li diuen Aliénor i perquè en espanyol també li han  canviat i li diuen Leonor.

Va ser considerada la reina més important d’Europa, era també coneguda com la Reina dels Trobadors i parlava occità (aquità-gascó). Quan va morir fou enterrada a l’Abadia de Fontevrault.



Tomba de Elionor d’Aquitània a l’Abadia de Fontevrault

En aquesta abadia també hi té la seva tomba la princesa Inés d’Aquitània, mare de Peironelha d’Aragó (1136-1173)  que casada amb Ramon Berenguer IV esdevé Comtessa de Barcelona i reina dels regnes de la Corona d’Aragó, regnes en els que s’hi parlava occità, basc i català. La seva tomba es troba a  la catedral de Barcelona (Catalunya).

Quina relació té Elionor d'Aquitània amb Inés d'Aquitània i la seva filla, Peironelha, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona? Totes elles eren de la mateixa dinastia. En el meu llibre DOTZE  hi faig referència quan parlo de les monarquies bíbliques i la maledicció de Noè. Les considero bel·lònides i cristianes de Tradició Johanita i Tradició Baalita com la del rei Salomó. 

Damunt de l’orgue de la catedral de Bordeus hi ha un escut amb uns referents heràldics.






Què representen aquests referents heràldics de l’escut? A dalt a l’esquerra hi ha l’escut del regne de Navarra al costat dels quatre pals que representen els símbol del bel·lònides dels regnes de la Corona d’Aragó i principat de Barcelona. A sota del cantó esquerra hi viem el bou i la flor de lis. Ala dreta hi tornem a veure els quatre pals. Un castell i un animal que podria ser un lleó.



Escut reis de França



Escut del regne de França. Flor de Lis i escut del regne de Navarra. Joana I de Navarra (1273-1305) va ser reina de França. Ramon llull li va donar el llibre Arbre de Filosofia d’amor, escrit “en llengua volgar”.[1] Quina llengua parlava que no fos llatí? En quina llengua va escriure el català Ramon Llull el seu llibre? Entenia la reina de Navarra, regne de la Corona d’Aragó, el català? Ramon Llull també el donà  al rei de França marit de Joana de Navarra,[2] Felip IV El Bell. Però a ell li va donar traduït al llatí. Voldria que els lectors hi reflexionessin sobre això que acabo d’escriure.

I, també, que reflexionessin sobre el fet que alguns municipis d’Occitània, Regne d’Aquitània,  tinguin els quatre pals vermells i fons daurat a l’escut : Milhau, Bocanhera, Monsempron Libos, Cevenas,  Cancon, Saint Avold, Ais de Provença








Jordi Salat
josalort@hotmail.com





[1] Pàgina 9 del llibre Arbre de Filosofia d’Amor de Ramon Llull. Editorial Barcino 1980

Nota:
Originalment a la catedral romànica hi havia una verge negra i tenia representacions del Nou Testament: Maria coronada en el sentit de Coneixement celeste no de poder polític; Crist, el colom de l’Esperit sant relacionat amb el do de llengües i  els dotze apòstols. A les catedrals d’Europa no hi havia cap representació de Jahveh i la seva Llei a qui es fa referència  a l’Antic Testament. Els cristians càtars d’Occitània deien que Jahveh no era Déu, Déu – deien- és el Pare Celestial. Concepció relacionada amb la Tradició Johanita del Llibre de la Revelació o Apocalipsi i la Tradició Baalita del rei Salomó (constructor del temple dedicat al Senyor del Cel (Baal) i  a la seva esposa la Senyora del Cel (Astarteh), i els cavallers del Temple. Els 4 pals representen els 4 elements de la Creació (Aigua, Foc, Aire i Terra) i estaven presents en el Temple de Rei Salomó dedicat a Baal  i Astarteh (2R, 23-13)

De la reina Elionor d'Aquitània i altres reines relacionades amb Aquitània i els regnes de la Corona d'Aragó en parlo en el meu llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes. Així com la seva relació en les lluites de les dinasties bíbliques  de Tradició Johanita - que considero de Tradició Baalita-,  i  les de Tradició Jahvehita. La lluita és pot observar en la realitat política actual. 

També en vaig parlar a aquesta conferència que podeu escoltar clicant  aquí:

He observat que les guies de turisme de França quan parlen de "Bordeaux" no fan cap referència a l'occitanitzat i la llengua d'oc   quan parlen de la reina Elionor a la que anomenen Aliénor. El canvi de nom d'Elionor per Aliénor  talla unes arrels etimològiques que comporta una intencionalitat que vol esborrar l'arrel etimològica  que  es vol amagar sota la "francesitat" i el marc referencial de França i la llengua francesa o langue d'oil. Això que passa a Occitània-Aquitània, que es tapa sota el nom de França, també passa a Catalunya-Regnes de la Corona d'Aragó,  on es tapa amb el nom d'España y la llengua castellana. Es tapa un marc referencial vernaclístic i una concepció cultural configurada a partir d'una concepció zodiacalista de Déu - Abba, Eli, Baal- oposada a la creença de la Llei  "dogmàtica-constitucionalista" del Sinaí en la que es basa el Jahvehisme. La dialèctica amb la que analitzo la Realitat, amb criteri vernaclístic o indigeniste, està per sobre del marc referencial de les esquerres i les dretes pròpies del Materialisme Històric.