Entrevista de Josep Cozar a Jordi Salat
al programa Àrea Hermètica de Ràdio Caldes de Montbui
al voltant de les Escriptures Heterodoxes del llibre DOTZE
divendres, 13 de maig de 2022
Entrevista a Ràdio Caldes de Montbui 3
Entrevista de Josep Cozar a Jordi Salat
al programa Àrea Hermètica de Ràdio Caldes de Montbui
al voltant de les Escriptures Heterodoxes del llibre DOTZE
Entrevista a Ràdio Caldes de Montbui 2
Entrevista de Josep Cozar a Jordi Salat
al programa Àrea Hermètica de Ràdio Caldes de Montbui
al voltant de les Escriptures Heterodoxes del llibre DOTZE
Entrevista a Ràdio Caldes de Montbui 1
Entrevista de Josep Cozar a Jordi Salat
al programa Àrea Hermètica de Ràdio Caldes de Montbui
al voltant de les Escriptures Heterodoxes del llibre DOTZE
dissabte, 7 de maig de 2022
Escut municipal de Badalona: Imatge genuïnament catalana o imatge adúlterament descatalanitzada?
ESCUT MUNICIPAL DE BADALONA
Imatge genuïnament catalana o Imatge
adúlterament descatalanitzada
El primer referent identitari que vaig veure
quan vaig arribar a Badalona per a quedar-m’hi a viure va ser l’escut
municipal. Em va sorprendre que només tingués dos pals vermells enlloc de quatre que representen la identitat catalana.
La identitat per a mi és un factor molt important ja que, per a mi, representa l’Humanisme: els ésser humans
tenen com a un dels atributs identificar-se amb un referent que comporti un
ideal i esperit, podem dir-ne també un alè vital. Sense un referent identitari
els éssers humans no són poble, són massa en el sentit que li dóna Sigmund
Freud.[1]
I, en tant que massa, sempre manipulada i esclava captiva d’un poder que la
domina mentalment.
Tot mirant l’escut municipal de Badalona vaig preguntar-me: L'actual escut
de Badalona, reflecteix la identitat catalana de la ciutat? Amb quin criteri
s'ha de fer un escut dels pobles i les ciutats catalanes? S'hauria de posar els
quatre pals identitaris catalans a l'escut de Badalona? Potser tenia els quatre
pals catalans originalment i es va canviar per a treure-li la identificació
catalana? I, vaig recordar que s’havia
volgut fer quelcom semblant, treu els quatre pals, a l’escut municipal de
Barcelona.
Vaig posar “escut de Badalona” a Google i vaig
trobar aquestes imatges:
Amics de Badalona http://badamics.blogspot.com/2009/10/lescut-de-badalona-num-25-2003.html
Així doncs, l’escut de Badalona sí que portava els quatre pals
com a referent català.
Pel que fa referència al quarter de les ones blaves llegeixo
el següent: L'origen dels quarters
locals, les ones blaves sobre argent,
és l’escut de la família Gualbes, que va enllaçar amb
els Santcliment, senyors de Badalona.
Escut
noble família Gualbes a Església de Santa Maria del Mar a Barcelona (Catalunya)
Escut
noble família Gualbes a Església de Sant Just i Sant Pastor a Barcelona
(Catalunya)
Continuo llegint informació i em trobo la següent:
Abans de l'aparició de l'actual escut, al segle XIX
Pasqual Madoz, al seu Diccionari Geogràfic, descrivia l'escut de Badalona de la
següent manera:
«Tiene esta villa por armas un escudo
cuartelado, en primero y cuarto, en campo de oro, cuatro barras sangrientas,
y en segundo y tercero, en campo de plata, cuatro fajas ondeadas de
azul»
El 1912 l'Ajuntament va contractar a Lluis
Domènech Montaner per tal d'esbrinar quin era el veritable escut de la
ciutat, per la qual cosa l'arquitecte va dur a terme un estudi AVUI
PERDUT, que va resultar en l'actual disseny de caràcter modernista. El nou
escut va ser aprovat per l'Ajuntament l'any 1914.
En reiterades ocasions s'ha demanat la reforma de l'escut de
la ciutat, que sempre s'ha refusat des del consistori, que té la màxima
potestat quant als canvis dels símbols locals. Tanmateix, tant dels àmbits
polítics com també personalitats de l'àmbit cultural, com Joan Soler
Amigó, han defensat l'actual escut, que és
el que hi ha hagut sempre.
El 1997 l'assumpte va quedar pendent del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya.
No
em puc creure, ara per ara, que Lluis Domènech i Montaner, que valorava la presència
identitària dels quatre pals com així en
va deixar constància en al Palau de la Música Catalana, fes un estudi amb
aquest error referencial que adultera la identificació catalana. Per altre banda, trobo significatiu que aquest estudi, que es diu que ell va fer, avui
s’ha perdut...
I
doncs, si no es pot consultar el seu estudi perquè s’ha perdut, com poden
afirmar-ho amb tanta contundència davant l’aparent contradictorietat?
Pel
que fa referència al comenta de defensa de l’est actual que diu “és el que hi ha hagut sempre”, la
informació que exposo al llarg de l’escrit i que he trobat al web dels Amics de
Badalona, ho contradiu de forma evident.
Així,
doncs, faig una crida als badalonins per a promoure una campanya per a
restituir l’escut municipal de Badalona
amb el seu referent dels quatre pals vermells sobre fons
daurat.
I, també a explicar quin és el seu simbolisme universal que va relacionat amb els quatre elements de la Creació: aire, aigua, terra i foc, així com tot el pensament filosòfic que comporta. Un pensament que configura una identitat que té el seu marc referencial també en la Psicologia, l’Humanisme i el nacionalisme humanista. Dins del marc referencial vernaclístic la identitat és dignitat.
Jordi
Salat
[1]Psicologia de les masses i anàlisi del
jo
https://ca.wikipedia.org/wiki/Psicologia_de_les_masses_i_an%C3%A0lisi_del_jo
dijous, 14 d’abril de 2022
Una interpretació heterodoxa de la Història en funció de dues tradicions bíbliques originades en la Maledicció de Noè.
Conferència
"Una interpretació heterodoxa de la Història en funció de dues tradicions bíbliques" originades en la Maledicció de Noè (Gènesi 9:25) i presentació del llibre "DOTZE"
A càrrec de Jordi Salat
a la sala d'actes de l'Associació Plural 21 de Barcelona
veure
La conferència va fer-se el 18 d'Abril de 2022, Dilluns de Pasqua, Dia de la primera Lluna Plena del cicle zodiacal després de l'Equinocci de Primavera. En el Zodíac occidental, l' Equinocci de Març senyala l'inici del Cicle Astrològic on el Sol transita les DOTZE divisions en parts iguals de 30 graus de l'Eclíptica que comencen i acaben en el signe d'Àries, l'Anyell, primer signe del Zodíac el qual representa l'inici de la Creació. En la cultura camita, és el dia de la la deessa Astarteh, la Senyora del Cel, esposa de Baal, representat zoomòrficament en la figura d'un bou o toro, considerat el Senyor del Cel.
En el llibre DOTZE, s'hi parla de la influència d'aquestes tradicions, la jahvehita i la baalita (considerada també com a johanita si es fa una lectura zodiacalista del llibre de la Revelació o Apocalipsi com fa l'autor) que es relaciona amb la identitat i identificació de les nacions de llengües i cultures vernacles al llarg de la Història.
S'hi fa referència al cas del nacionalisme català i dels regnes bel·lònides de la Corona d'Aragó. En el llibre s'explica que Peronelha d'Aragó, era de la nissaga bel·lònida, era la hereva representant del testimoni de la Flor de Lys.
La seva mare, l'occitana reina Agnès de Peitieu (1105-1159) esposa del rei Ramir II el monjo, i per tant reina de la Corona d'Aragó està enterrada a la mateixa abadia que l'occitana Elionor d'Aquitània, reina dels trobadors, reina de Anglaterra i de França, i mare del rei Ricard Cor de Lleó, també enterrat a aquesta abadia anomenada Abadia de Fontevrault (Occitània)
Aquestes arrels antigues estan relacionades amb les branques actuals de l'Arbre de la Història.
Els fets històrics actuals, en general, i en concret els fets històrics viscuts a Catalunya amb el referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 i la posterior actitud de rentar-se les mans i no defensar la causa democràtica nacional i vernaclística catalana enfront la imposició alena a la voluntat del poble català que es justifica dins el marc legal constituït per España, ha posat de manifest que hi ha un poder per sobre de les democràcies en general i de les democràcies europees en concret.
Està relacionat amb les dotze monarquies d'Europa? Està vigent i continua la lluita pel poder pel domini i control de les mentalitats humanes entre les dues tradicions bíbliques presents al llarg de la Història? Qui té el poder en aquest món? Podeu escoltar la conferència on se'n parla tot fent referència a les muses, heliconíades o deesses: Clio, Urània i Gea, de la mitologia hel·lènica.
veure
i presentació del Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
dissabte, 9 d’abril de 2022
Viatge a Mont Saint Michel (Normandia)
Fotos significatives del meu viatge a Mont Saint Michel
Fotos del meu viatge a Mont Saint Michel(Normandia)que estan relacionades amb temes dels que parlo en el meu llibre DOTZE:
1) Panoràmica del Mont Saint Michel
2) Verge negra Notre Dame de Sous Terre Nostra Senyora de Sota Terra(les verges negres representen la Lluna i el color negre la nit)
3) Arcàngel Sant Miquel amb la corona del Sol
4) La bandera de Normandia (nació vernacla)
5 ) tapa llibre i un mapa comprats a la botiga de recordatoris (souvenirs) de Mont Saint Michel on es veu la bandera "bel·lònida" d' Occitània, Principat de Catalunya, regne de la Provença, i dels regnes de la Corona d'Aragó.
N'estic fent un escrit que publicaré properament a la revista La Tortuga Avui de Caldes de Montbui (Montbohi) .
Antigament hi havia al penyal de Saint Michel un temple dedicat al Sol i a Belenos. Jo relaciono Belenos, amb la Belisama o Belisena i amb els Bel·lònides, la dinastia que regnava als regnes de la Corona d'Aragó on s'hi parlava i parla, occità, català i èuscar. Podeu llegir més informació relacionada amb aquesta temàtica en el meu llibre.
Jordi Salat
dissabte, 26 de març de 2022
Psicoanàlisi, Polítics traïdors i Complex de Coriolà (Psicoanàlisi i Política)
PSICOANÀLISI, ELS
POLITICS TRAÏDORS I EL COMPLEX DE CORIOLÀ
Una interpretació psicoanalítica d’una obra de Shakespeare
que es pot aplicar a la política actual de Catalunya
Parlava
amb un amic sociolingüista sobre el comportament que observava a la societat en
referència als líders polítics i el poble. Què ha de fer el poble quan
comprova que aquells polítics que ha votat confiant en les seves
prèdiques i discursos, un cop escollits canvien de comportament i traeixen a la
gent del poble que els va votar?
Què ha
de fer el poble quan es sent enganyat i traït?
El
Manel, l'amic sociolingüista, abans de respondre'm em va comentar el següent:
M.- M'agrada
que facis servir l'expressió poble
ara la majoria de diaris fan servir la de ciutadans
i jo considero que poble comporta un concepte amb una definició més profunda i
més àmplia que no pas ciutadans que fa referència a la ciutat.
Això de ciutadans de Catalunya ho vaig escotar per primera vegada l’any 1977
quan un president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, que havia
estat uns anys a l’exili, va tornar a
Catalunya i des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya va dir allò
de “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí” .
Vaig
contestar-li, el següent:
J.- A
mi em va sorprendre negativament que no digués: Poble català, ja sóc aquí.
M.- A
veure si ho diu un altre president de la Generalitat de Catalunya, com podria
ser Carles Puigdemont, si com va fer
Tarradellas, també torna de l’exili.
J.- M’agradaria que també es parlés de
Generalitat Catalana més que no pas de Generalitat de Catalunya.
M.- Els
valencians li diuen Generalitat Valenciana.
J.- El
llenguatge i els mots amb els que fem el nostre argument són molt importants.
He parla del tema diverses vegades en els meus escrits. A vegades m'he referit
a la diferència que hi ha entre dir: "ciutadans de Catalunya" o bé
dir "ciutadans catalans"; socialistes de Catalunya o bé dir
"socialistes catalans"; convergència democràtica de Catalunya, o bé
dir "convergència democràtica catalana"; "republicans de
Catalunya" o "republicans catalans".
Dit
això vam entrar en el tema del comportament dels polítics i del poble. Vaig
començar el diàleg, un diàleg que té quelcom de psicologia política, i que
alguns amics universitaris de la meva generació probablement els farà pensar
també amb els llibres de Herbet Marcus en general i en concret
en el llibre L'Home Unidimensional,
llibre que em proposo rellegir pròximament. Em fa l’efecte que la política que
fan els polítics actuals necessita una anàlisi psicològic. A mi em sembla que
hi ha molts malalts neuròtics. I en aquest escrit em proposo parlar d’una
neurosi a la qual li he posat un nom, n’he fet un neologisme, que anomeno complex de Coriolà.
J.- Has
vist Manel la pel·lícula dirigida per Ralph Fiennes,
"Coriolanus", basada en l'obra teatral de William
Shaskespeare?
M.- No.
No l’he vist.
J.- M'ha
semblat una gran pel·lícula. A més a més, la manera com està feta,
combinant els temps en que es produeixen els fets, de manera que es veuen
imatges situades en els temps antics i altres en els temps actuals,
facilita la comprensió del missatge. Més enllà de l'espai i el temps, com a
mi m'agrada, tot buscant l'abstracció dels fets que mostren lo
essencial a tot arreu. No hi ha res de nou sota el Sol!
M.-
Quin missatge hi has trobat?
J.- El d'un personatge que traeix el seu poble amb comportament neuròtic.
M.- Qui
era aquest Coriolanus?
J.-
Coriolanus, en català Coriolà, va ser un heroi romà de nom Cneus Marcius
que va ser conegut com a Coriolanus perquè va guanyar una
batalla contra els Volscs un poble enemic de Roma a un lloc
que es deia Corioli. Els volscs, en llatí volsci,
foren un poble del centre del que actualment és coneix com a Itàlia, els
quals van tenir un paper important a l'antiga història de Roma. Els
volscs eren un poble diferenciat dels llatins amb els quals, a més a més, van
estar sovint enfrontats, sempre se'ls esmenta com a pobles separats. Els volscs
eren part del grup ètnic osco-úmbric (oscs, umbres, sabèl·lics,
sabins i eques). El seu idioma, el volsc, formava part de les llengües
osco-umbres. Per cert, a Umbría, hi ha la ciutat anomenada Assís on va
nèixer, viure i parlar en la llengua umbre, - no pas llatí-, Joan de
Pere Bernadot (ho poso en català, no sé com ho deien en Umbro, però no ho
puc posar en italià ja que a Umbría no s'hi parlava en aquells temps) que
va adoptar el nom de "Francesc" i es conegut com a Sant Francesc
d'Assís. El poble romà admirava a Coriolà i el tenia com a
heroi, un heroi nacional per al qual sentia simpatia. En les eleccions
democràtiques van votar a favor d'ell i va ser escollit per un alt càrrec
de representant polític. Posteriorment, les intrigues polítiques entre
tribuns i patricis, diguem-ne, els dos partits polítics del govern de Roma, van
maquinar contra ell fins que va aconseguir fer que el poble li girés l'esquena,
no el reconegués ni el valorés com es mereixia per la seva dedicació i bon
servei. Coriolà, decebut, ferit en la seva dignitat, va marxar de Roma, se'n va
anar a l'exili.
M.- A
l'exili? Ara aquest any 2022 els catalans també hi tenim polítics a l'exili! I
com he comentat abans n’hem tingut molts al llarg dels anys!
J.- Si,
tens raó. Els catalans hi hem tingut molts polítics a l'exili al llarg de la
Història. Desconec si se n'ha fet algun llibre. A vegades recordo el Discurs
que va fer un exiliat català a la seu de l'ONU, en Pau Casals, i em pregunto
com és que encara no li han fet cas ni ham obrat en conseqüència els polítics
de l'ONU fent un reconeixent de la causa nacional catalana i la causa que
comporta en relació amb els regnes de la Corona d'Aragó dels quals n'era
Principat?
M.- I
què va fer Coriolà a l'exili?
J.-Va
anar-se'n a veure els volscs, els enemics de Roma, i els va oferir el seu
servei. Va passar-se a l'altre bàndol.
M.-
Això no ho ha fet cap polític català a l'exili! ep! que jo sàpiga!
J.- Jo
tampoc en conec cap d'exiliat català que ha sigut traïdor a Catalunya.
M.-
Però, sí que conec catalans traïdors a Catalunya. I aquest any 2022, amic
Jordi, llegeixo a la premsa moltes vegades la
paraula traïdors dirigida a polítics de Catalunya.
J.- Sí!
jo també, crec que hi ha traïdors a Catalunya i a l'ideal català, un ideal
per cert, que en la seva genuïtat, vull dir en el seu origen, té un
component espiritual que el ser un ideal universal.
M.- per
quin motiu va ser un traïdor Coriolà?
J.-No
ho va fer per sentiment de traïció; va fer-ho per sentiment de revenja, a causa
de la decepció deguda a que el poble li va recriminar una decisió. Quan el
poble es nega a recolzar-lo la ira de Coriolà, el porta a oferir-se com aliat del líder polític dels volscs, Tulo
Aufidio amb ànim d’anar a lluitar contra els seus compatriotes. D’aquesta actitud en faig una
interpretació psicològica i poso nom a
un comportament neuròtic que anomeno “Complex
de Coriolà”
M.-
Crec que a Catalunya en la actual
situació política hi tenim algun polític – o més d’un- que està malat i pateix
aquesta neurosi que has batejat amb el
nom de complex de Coriolà.
Continuarà.....
josalort@hotmail.com
Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes
dimarts, 22 de març de 2022
REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA
REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA
Llegeixo
dues notícies a la premsa d’avui 22 de Març de 2022 que parlen del tema de la
llengua.
Un
d’elles parla de l’edició d’un llibre
escrit per filòlegs catalans que, exposen que la llengua catalana, si Catalunya fós[1] una
república, tindria un millor reconeixement que no pas el que hi té dins d’una
monarquia com és el cas de l’Estat espanyol. Consideren que la llengua catalana
està maltractada dins la Monarquia
“española” i ens recomanen que, si volem un reconeixement de la llengua
catalana, en les pròximes eleccions votem a favor d’ una República Catalana.
Però,
una altra notícia sembla que ho contradiu.
L’altra
notícia, parla del president de la República francesa, Emmanuel Macron, el qual
ha dit que “accepta discutir amb els
independentistes de Còrsega que no s’identifiquen amb l’Estat de la República
francesa, sobre l’autonomia, si cessen
els aldarulls”. I, afegeix: “No hi ha
tabús, però la llengua de la República, és el francès”
La
llengua de la República de França és el
francès.
La
llengua del Reino de España es el
español.
Banderes de Còrsega i Catalunya amb la bandera vernaclística i la bandera d'Europa
Sembla
ser que hi ha catalans que tenen falses esperances amb la República... A la República de França, igual com a la Monarquia
de España, hi ha una llengua pròpia a efectes oficials : la llengua
francesa a la República i la lengua española.[2] a la Monarquia.
Quin és
el marc referencial en el que la llengua catalana hi té un protagonisme
reconegut?
En el
meu llibre DOTZE exposo el marc referencial vernaclístic. N’hi ha algun altre?
Jo parlo d’aquest marc vernaclístic i històricament l’he vist en repúbliques i
en monarquies. Per tant la qüestió de la llengua no és una qüestió,
essencialment, de sistema polític sinó que és una qüestió, essencialment i
substancialment, de mentalitat cultural. I és en aquest sentit que,
posteriorment, ha de tenir una aplicació política; sigui en forma de república
o en forma de monarquia. He llegit coses sobre la monarquia del Comtat català
d’arrels occitanes de Barcelona a Catalunya, i dels regnes de la Corona
d’Aragó que fan pensar que tenien una mentalitat lingüística vernaclística i
descentralitzada.
Aquesta
mentalitat, la relaciono amb el marc cultural que tenia l’Europa del
Renaixement.
Aquells
que hagin llegit el llibre UTOPIA de Thomas
More, hi hauran llegit la importància que tenen les llengües vernacles.
Thomas More, ha sigut considerat “sant” per l’Església Catòlica i per l’Església
Anglicana, i fet Patró dels Governants i
Polítics” en general i en concret d’Europa. Com és que els governants i polítics
de l’Eurocambra no han assumit el seu pensament vernaclístic i han reconegut
les llengües vernacles d’Europa? Com és que hi ha polítics a Catalunya que, enganyats per la propaganda anti-vernaclística
fomentada pels imperialistes, encara
consideren les llengües vernacles com a llengües dels esclaus de l’imperi romà,
i no reconeixen que eren aquestes llengües vernacles les que parlaven quan eren
pobles lliures i donaven testimoni de la seva autèntica i natural identitat
nacional?
Continuarà REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA 2
" Documento Nacional de Identidad: España l'any 2020. Reino de España des del 2 d'Agost de 2021"
.jpg){kind=small}
Jordi Salat
NOTÍCIES
Notícies sobre Còrsega i Catalunya
[1]
Escric “fós” perquè discrepo de les
normes oficials que han tret una
accentuació de la llengua catalana que
jo considero necessària i significativa; escric,per tant, de forma “heterodoxament
correcta”. Fós per a mi vol dir “ temps del verb Ser”. Fos, sense accent vol
dir “ temps del verb fondre”. Fòs, vol
dir topònim d’Occitània.
[2] De fet lingüísticament la llengua anomenada francesa
és la langue d’oil i la llengua anomenada espanyola es la llengua castellana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)