divendres, 13 de maig de 2022

Entrevista a Ràdio Caldes de Montbui 4

 



Entrevista de Josep Cozar a Jordi Salat

al programa Àrea Hermètica de Ràdio Caldes de Montbui 

al voltant de les Escriptures Heterodoxes del llibre DOTZE


Escoltar aquí

Entrevista a Ràdio Caldes de Montbui 3


 Entrevista de Josep Cozar a Jordi Salat

al programa Àrea Hermètica de Ràdio Caldes de Montbui 

al voltant de les Escriptures Heterodoxes del llibre DOTZE

Escoltar aquí

Entrevista a Ràdio Caldes de Montbui 2

 



Entrevista de Josep Cozar a Jordi Salat

al programa Àrea Hermètica de Ràdio Caldes de Montbui 

al voltant de les Escriptures Heterodoxes del llibre DOTZE


Escoltar aquí


Entrevista a Ràdio Caldes de Montbui 1

 



Entrevista de Josep Cozar a Jordi Salat

al programa Àrea Hermètica de Ràdio Caldes de Montbui 

al voltant de les Escriptures Heterodoxes del llibre DOTZE


Escoltar aquí


dissabte, 7 de maig de 2022

Escut municipal de Badalona: Imatge genuïnament catalana o imatge adúlterament descatalanitzada?

 

ESCUT MUNICIPAL DE BADALONA

Imatge genuïnament catalana o Imatge adúlterament descatalanitzada

El primer referent identitari que vaig veure quan vaig arribar a Badalona per a quedar-m’hi a viure va ser l’escut municipal. Em va sorprendre que només tingués dos pals vermells enlloc de  quatre que representen la identitat catalana. La identitat per a mi és un factor molt important ja que, per a mi,  representa l’Humanisme: els ésser humans tenen com a un dels atributs identificar-se amb un referent que comporti un ideal i esperit, podem dir-ne també un alè vital. Sense un referent identitari els éssers humans no són poble, són massa en el sentit que li dóna Sigmund Freud.[1] I, en tant que massa, sempre manipulada i esclava captiva d’un poder que la domina mentalment.

 


Tot mirant l’escut municipal  de Badalona vaig preguntar-me: L'actual escut de Badalona, reflecteix la identitat catalana de la ciutat? Amb quin criteri s'ha de fer un escut dels pobles i les ciutats catalanes? S'hauria de posar els quatre pals identitaris catalans a l'escut de Badalona? Potser tenia els quatre pals catalans originalment i es va canviar per a treure-li la identificació catalana?  I, vaig recordar que s’havia volgut fer quelcom semblant, treu els quatre pals, a l’escut municipal de Barcelona.

Vaig posar “escut de Badalona” a Google i vaig trobar aquestes imatges:


 

Amics de Badalona http://badamics.blogspot.com/2009/10/lescut-de-badalona-num-25-2003.html

Així doncs, l’escut  de Badalona sí que portava els quatre pals com a referent català.

 


 


 

Pel que fa referència al quarter de les ones blaves llegeixo el següent:  L'origen dels quarters locals, les ones blaves sobre argent, és  l’escut de la família  Gualbes, que va enllaçar amb els  Santcliment, senyors de Badalona.




Escut noble família Gualbes a Església de Santa Maria del Mar a Barcelona (Catalunya)





 

Escut noble família Gualbes a Església de Sant Just i Sant Pastor a Barcelona (Catalunya)




Continuo llegint informació i em trobo la següent:

Abans de l'aparició de l'actual escut, al segle XIX  Pasqual Madoz, al seu Diccionari Geogràfic, descrivia l'escut de Badalona de la següent manera:

 

«Tiene esta villa por armas un escudo cuartelado, en primero y cuarto, en campo de oro, cuatro barras sangrientas, y en segundo y tercero, en campo de plata, cuatro fajas ondeadas de azul»



El  1912 l'Ajuntament va contractar a Lluis Domènech Montaner per tal d'esbrinar quin era el veritable escut de la ciutat, per la qual cosa l'arquitecte va dur a terme un estudi  AVUI PERDUT, que va resultar en l'actual disseny de caràcter modernista. El nou escut va ser aprovat per l'Ajuntament l'any  1914.

 

En reiterades ocasions s'ha demanat la reforma de l'escut de la ciutat, que sempre s'ha refusat des del consistori, que té la màxima potestat quant als canvis dels símbols locals. Tanmateix, tant dels àmbits polítics com també personalitats de l'àmbit cultural, com  Joan Soler Amigó, han defensat l'actual escut, que és el que hi ha hagut sempre. 

 

El 1997 l'assumpte va quedar pendent del  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

 

No em puc creure, ara per ara, que Lluis Domènech i Montaner, que valorava la presència identitària dels quatre pals com així  en va deixar constància en al Palau de la Música Catalana, fes un estudi amb aquest error referencial que adultera la identificació catalana.  Per altre banda,  trobo significatiu que aquest estudi,  que es diu que ell va fer, avui s’ha perdut... 

I doncs, si no es pot consultar el seu estudi perquè s’ha perdut, com poden afirmar-ho amb tanta contundència davant l’aparent contradictorietat?

Pel que fa referència al comenta de defensa de l’est actual que diu “és el que hi ha hagut sempre”, la informació que exposo al llarg de l’escrit i que he trobat al web dels Amics de Badalona, ho contradiu de forma evident.

Així, doncs, faig una crida als badalonins per a promoure una campanya per a restituir l’escut  municipal de Badalona amb  el seu referent dels quatre pals vermells sobre fons daurat.  

I, també a explicar quin és el seu simbolisme universal que va relacionat amb els quatre elements de la Creació: aire, aigua, terra i foc, així com tot el pensament filosòfic que comporta. Un pensament que configura una identitat que té el seu marc referencial també en la Psicologia,  l’Humanisme i el nacionalisme humanista. Dins del marc referencial vernaclístic la identitat  és dignitat.

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

 

dijous, 14 d’abril de 2022

Una interpretació heterodoxa de la Història en funció de dues tradicions bíbliques originades en la Maledicció de Noè.


Conferència 

"Una interpretació heterodoxa de la Història en funció de dues tradicions bíbliques" originades en la Maledicció de Noè (Gènesi 9:25) i presentació del llibre "DOTZE"

A càrrec de Jordi Salat 

a la sala d'actes de l'Associació Plural 21 de Barcelona

veure

VIDEO DE LA CONFERÈNCIA 


La conferència va fer-se el 18 d'Abril de 2022, Dilluns de Pasqua, Dia de la primera Lluna Plena del cicle zodiacal després de l'Equinocci de Primavera. En el Zodíac occidental, l' Equinocci de Març senyala l'inici del Cicle Astrològic  on el Sol transita les DOTZE divisions en parts iguals de 30 graus de l'Eclíptica que comencen i acaben en el signe d'Àries, l'Anyell, primer signe del Zodíac el qual representa l'inici de la Creació. En la cultura camita, és el dia de la la deessa Astarteh, la Senyora del Cel, esposa de Baal, representat zoomòrficament en la figura d'un bou o toro, considerat el Senyor del Cel. 

En el llibre DOTZE, s'hi parla de la influència d'aquestes tradicions, la jahvehita i la baalita (considerada també com a johanita si es fa una lectura zodiacalista del llibre de la Revelació o Apocalipsi com fa l'autor) que es relaciona amb la identitat i identificació de les nacions de llengües i cultures vernacles al llarg de la Història.

S'hi fa referència al cas del nacionalisme català i dels regnes bel·lònides de la Corona d'Aragó. En el llibre s'explica que Peronelha d'Aragó, era de la nissaga bel·lònida, era la hereva representant del testimoni de la Flor de Lys. 

La seva mare, l'occitana reina Agnès de Peitieu (1105-1159) esposa del rei Ramir II el monjo, i per tant reina de la Corona d'Aragó  està enterrada a la mateixa abadia que l'occitana Elionor d'Aquitània, reina dels trobadors, reina de Anglaterra i de França,  i mare del rei Ricard Cor de Lleó, també enterrat a aquesta abadia anomenada Abadia de Fontevrault (Occitània)

Aquestes arrels antigues estan relacionades amb les branques actuals de l'Arbre de la Història.

Els fets històrics actuals, en general, i en concret els fets històrics viscuts a Catalunya amb el referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 i la posterior actitud de rentar-se les mans i no defensar la causa democràtica nacional i vernaclística catalana enfront la imposició alena a la voluntat del poble català que es justifica dins el marc legal constituït per España, ha posat de manifest que hi ha un poder per sobre de les democràcies  en general i de les democràcies europees en concret.

Està relacionat amb les dotze monarquies d'Europa? Està vigent i continua la lluita pel poder pel domini i control de les mentalitats humanes entre les dues tradicions bíbliques presents al llarg de la Història? Qui té el poder en aquest món? Podeu escoltar la conferència on se'n parla tot fent referència a les muses, heliconíades o deesses: Clio, Urània i Gea, de la mitologia hel·lènica.



veure

VIDEO DE LA CONFERÈNCIA 

Una interpretació heterodoxa de la Història en funció de dues tradicions bíbliques originades en la Maledicció de Noè


i presentació del Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes



              



Jordi Salat

Blog Vernacle

josalort@hotmail.com



dissabte, 9 d’abril de 2022

Viatge a Mont Saint Michel (Normandia)

 Fotos significatives del meu viatge a Mont Saint Michel

Fotos del meu viatge a Mont Saint Michel(Normandia)que estan relacionades amb temes dels que parlo en el meu llibre DOTZE:

1) Panoràmica del Mont Saint Michel

2) Verge negra Notre Dame de Sous Terre Nostra Senyora de Sota Terra(les verges negres representen la Lluna i el color negre la nit)

3) Arcàngel Sant Miquel amb la corona del Sol

4) La bandera de Normandia (nació vernacla)

5 ) tapa llibre i un mapa comprats a la botiga de recordatoris (souvenirs) de Mont Saint Michel on es veu la bandera "bel·lònida" d' Occitània, Principat de Catalunya, regne de la Provença, i dels regnes de la Corona d'Aragó.

N'estic fent un escrit que publicaré properament a la revista La Tortuga Avui de Caldes de Montbui (Montbohi) .

Antigament hi havia al penyal de Saint Michel un temple dedicat al Sol i a Belenos. Jo relaciono Belenos, amb la Belisama o Belisena i amb els Bel·lònides, la dinastia que regnava als regnes de la Corona d'Aragó on s'hi parlava i parla, occità, català i èuscar. Podeu llegir més informació relacionada amb aquesta temàtica en el meu llibre.



Jordi Salat

dissabte, 26 de març de 2022

Psicoanàlisi, Polítics traïdors i Complex de Coriolà (Psicoanàlisi i Política)

 

PSICOANÀLISI, ELS POLITICS TRAÏDORS I EL COMPLEX DE CORIOLÀ

Una interpretació psicoanalítica d’una obra de Shakespeare 

que es pot aplicar a la política actual de Catalunya




Parlava amb un amic sociolingüista sobre el comportament que observava a la societat en referència als líders polítics i el poble.  Què ha de fer el poble quan comprova que aquells polítics  que ha votat confiant en les seves prèdiques i discursos, un cop escollits canvien de comportament i traeixen a la gent del poble que els va votar?

Què ha de fer el poble quan es sent enganyat i traït?

El Manel, l'amic sociolingüista, abans de respondre'm em va comentar  el següent:

M.- M'agrada que facis servir l'expressió poble ara la majoria de diaris fan servir la de ciutadans i jo considero que poble comporta un concepte amb una definició més profunda i més àmplia que no pas ciutadans que fa referència a la ciutat. Això de ciutadans de Catalunya ho vaig escotar per primera vegada l’any 1977 quan un president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, que havia estat uns anys a  l’exili, va tornar a Catalunya i des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya va dir allò de “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí” .

Vaig contestar-li, el següent:

J.- A mi em va sorprendre negativament que no digués: Poble català, ja sóc aquí.

M.- A veure si ho diu un altre president de la Generalitat de Catalunya, com podria ser Carles Puigdemont, si com  va fer Tarradellas, també torna de l’exili.

J.-  M’agradaria que també es parlés de Generalitat Catalana més que no pas de Generalitat de Catalunya.

M.- Els valencians li diuen Generalitat Valenciana.

J.- El llenguatge i els mots amb els que fem el nostre argument són molt importants. He parla del tema diverses vegades en els meus escrits. A vegades m'he referit a la diferència que hi ha entre dir: "ciutadans de Catalunya" o bé dir  "ciutadans catalans"; socialistes de Catalunya o bé dir "socialistes catalans"; convergència democràtica de Catalunya, o bé dir "convergència democràtica catalana"; "republicans de Catalunya" o "republicans catalans".

 

Dit això vam entrar en el tema del comportament dels polítics i del poble. Vaig començar el diàleg, un diàleg que té quelcom de psicologia política, i que alguns amics  universitaris de la meva generació probablement els farà pensar també amb els llibres de Herbet Marcus en general i en concret en el llibre L'Home Unidimensional, llibre que em proposo rellegir pròximament. Em fa l’efecte que la política que fan els polítics actuals necessita una anàlisi psicològic. A mi em sembla que hi ha molts malalts neuròtics. I en aquest escrit em proposo parlar d’una neurosi a la qual li he posat un nom, n’he fet un neologisme, que anomeno complex de Coriolà.

 


J.- Has vist Manel la pel·lícula  dirigida per Ralph Fiennes, "Coriolanus", basada en  l'obra  teatral de William Shaskespeare?

M.- No. No l’he vist.

J.- M'ha semblat una gran pel·lícula. A més a més,  la manera com està feta, combinant els temps en que es produeixen  els fets, de manera que es veuen imatges situades en els temps antics i  altres en els temps actuals,  facilita la comprensió del missatge. Més enllà de l'espai i el temps, com a mi m'agrada, tot buscant l'abstracció dels fets que mostren lo essencial a tot arreu. No hi ha res de nou sota el Sol!

M.- Quin missatge hi has trobat?

J.- El d'un personatge que traeix el seu poble amb comportament neuròtic. 

M.- Qui era aquest Coriolanus?

J.- Coriolanus, en català Coriolà, va ser un heroi romà de nom  Cneus Marcius  que va ser conegut com a Coriolanus perquè va guanyar una batalla  contra   els Volscs un poble enemic de Roma a un lloc que es deia Corioli. Els volscs, en llatí  volsci,  foren un poble del centre del que actualment és coneix com a Itàlia, els quals van tenir un paper important a l'antiga història de  Roma. Els volscs eren un poble diferenciat dels llatins amb els quals, a més a més, van estar sovint enfrontats, sempre se'ls esmenta com a pobles separats. Els volscs eren part  del grup ètnic osco-úmbric (oscs, umbres, sabèl·lics, sabins i eques). El seu idioma, el volsc, formava part de les llengües osco-umbres. Per cert, a Umbría, hi ha la ciutat anomenada Assís on va nèixer, viure  i parlar en la llengua umbre, - no pas llatí-, Joan de Pere Bernadot (ho poso en  català, no sé com ho deien en Umbro, però no ho puc posar en italià ja que a Umbría no s'hi parlava en aquells temps) que va adoptar el nom de "Francesc" i es conegut com a Sant Francesc d'Assís.  El poble romà admirava  a Coriolà i el tenia com a heroi, un heroi nacional per al qual sentia simpatia. En les eleccions democràtiques van votar a favor d'ell i va ser escollit per un alt càrrec de representant polític. Posteriorment, les intrigues polítiques entre tribuns i patricis, diguem-ne, els dos partits polítics del govern de Roma, van maquinar contra ell fins que va aconseguir fer que el poble li girés l'esquena, no el reconegués ni el valorés com es mereixia per la seva dedicació i bon servei. Coriolà, decebut, ferit en la seva dignitat, va marxar de Roma, se'n va anar a l'exili. 

M.- A l'exili? Ara aquest any 2022 els catalans també hi tenim polítics a l'exili! I com he comentat abans n’hem tingut molts al llarg dels anys!

J.- Si, tens raó. Els catalans hi hem tingut molts polítics a l'exili al llarg de la Història. Desconec si se n'ha fet algun llibre. A vegades recordo el Discurs que va fer un exiliat català a la seu de l'ONU, en Pau Casals, i em pregunto com és que encara no li han fet cas ni ham obrat en conseqüència els polítics de l'ONU fent un reconeixent de la causa nacional catalana i la causa que comporta en relació amb els regnes de la Corona d'Aragó dels quals n'era Principat?

M.- I què va fer Coriolà a l'exili?

J.-Va anar-se'n a veure els  volscs, els enemics de Roma, i els va oferir el seu servei. Va passar-se a l'altre bàndol. 

M.- Això no ho ha fet cap polític català  a l'exili! ep! que jo sàpiga!

J.- Jo tampoc en conec cap d'exiliat català que ha sigut traïdor a Catalunya. 

M.- Però, sí que conec catalans traïdors a Catalunya. I aquest any 2022, amic Jordi, llegeixo a la premsa moltes vegades la paraula traïdors dirigida a polítics de Catalunya.

J.- Sí! jo també, crec que hi ha traïdors a Catalunya i a l'ideal català, un ideal per cert, que en la seva genuïtat, vull dir en el seu origen, té un component espiritual que el ser un ideal universal. 

M.- per quin motiu va ser un traïdor Coriolà?

J.-No ho va fer per sentiment de traïció; va fer-ho per sentiment de revenja, a causa de la decepció deguda a que el poble li va recriminar una decisió. Quan el poble es nega a recolzar-lo la ira de Coriolà, el porta a oferir-se  com aliat del líder polític dels volscs, Tulo Aufidio amb ànim d’anar a lluitar contra els seus compatriotes.  D’aquesta actitud en faig una interpretació psicològica i  poso nom a un comportament neuròtic que anomeno “Complex de Coriolà”

M.- Crec  que a Catalunya en la actual situació política hi tenim algun polític – o més d’un- que està malat i pateix aquesta neurosi que has batejat amb el  nom de complex de Coriolà.


Continuarà.....

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre  DOTZE Escriptures Heterodoxes

Pel·lícula CORIOLANUS


dimarts, 22 de març de 2022

REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA

 

REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA



Llegeixo dues notícies a la premsa d’avui 22 de Març de 2022 que parlen del tema de la llengua.

Un d’elles parla de l’edició d’un llibre  escrit per filòlegs catalans que, exposen que  la llengua catalana, si Catalunya fós[1] una república, tindria un millor reconeixement que no pas el que hi té dins d’una monarquia com és el cas de l’Estat espanyol. Consideren que la llengua catalana està maltractada dins la Monarquia “española” i ens recomanen que, si volem un reconeixement de la llengua catalana, en les pròximes eleccions votem a favor d’ una República Catalana.

Però, una altra notícia sembla que ho contradiu.

L’altra notícia, parla del president de la República francesa, Emmanuel Macron, el qual ha dit que “accepta discutir amb els independentistes de Còrsega que no s’identifiquen amb l’Estat de la República francesa, sobre  l’autonomia, si cessen els aldarulls”. I, afegeix: “No hi ha tabús, però la llengua de la República, és el francès”

La llengua de la República de França és el francès.

La llengua del Reino de España es el español.

Banderes de Còrsega i Catalunya amb la bandera vernaclística i la bandera d'Europa


Sembla ser que hi ha catalans que tenen falses esperances amb la República... A la República de França, igual com a la Monarquia de España, hi ha una llengua pròpia a efectes oficials : la llengua francesa a la República i  la lengua española.[2] a la Monarquia.

Quin és el marc referencial en el que la llengua catalana hi té un protagonisme reconegut?

En el meu llibre DOTZE exposo el marc referencial vernaclístic. N’hi ha algun altre? Jo parlo d’aquest marc vernaclístic i històricament l’he vist en repúbliques i en monarquies. Per tant la qüestió de la llengua no és una qüestió, essencialment, de sistema polític sinó que és una qüestió, essencialment i substancialment, de mentalitat cultural. I és en aquest sentit que, posteriorment, ha de tenir una aplicació política; sigui en forma de república o en forma de monarquia. He llegit coses sobre la monarquia del Comtat català d’arrels occitanes de Barcelona a Catalunya, i dels regnes de la Corona d’Aragó que fan pensar que tenien una mentalitat lingüística vernaclística i descentralitzada.

Aquesta mentalitat, la relaciono amb el marc cultural que tenia l’Europa del Renaixement.

Aquells que hagin llegit el llibre UTOPIA de Thomas More, hi hauran llegit la importància que tenen les llengües vernacles.

 



 

Thomas More,  ha sigut considerat “sant” per l’Església Catòlica i per l’Església Anglicana, i  fet Patró dels Governants i Polítics” en general i en concret d’Europa. Com és que els governants i polítics de l’Eurocambra no han assumit el seu pensament vernaclístic i han reconegut les llengües vernacles d’Europa? Com és que hi ha polítics a Catalunya que,  enganyats per la propaganda anti-vernaclística fomentada pels imperialistes,  encara consideren les llengües vernacles com a llengües dels esclaus de l’imperi romà, i no reconeixen que eren aquestes llengües vernacles les que parlaven quan eren pobles lliures i donaven testimoni de la seva autèntica i natural identitat nacional?

Continuarà REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA 2

 " Documento Nacional de Identidad: España l'any 2020. Reino de España des del 2 d'Agost de 2021"








Jordi Salat



NOTÍCIES

Notícies sobre Còrsega i Catalunya



[1] Escric “fós” perquè discrepo de les normes oficials que han tret  una accentuació de la llengua catalana  que jo considero necessària i significativa; escric,per tant, de forma “heterodoxament correcta”. Fós per a mi vol dir “ temps del verb Ser”. Fos, sense accent vol dir “ temps del verb fondre”. Fòs,  vol dir topònim d’Occitània.

[2] De fet  lingüísticament la llengua anomenada francesa és la langue d’oil i la llengua anomenada espanyola es la llengua castellana.