La creu amb dotze esferes
L’escut de
l’església parroquial de La Bisbal d’Empordà (Catalunya. En altres temps dels
quals parlo, Principat dels regnes de la Corona d’Aragó)
Aquest sant, Sadurní, “Serni”, Saturio, o Saturnino, molt present en diversos noms de pobles de Catalunya[1] i també a terres de Sòria o S’Òria i altres llocs amb presència d’esglésies romàniques, és un sant occità, amb una interessant llegenda que parla d’un toro o un bou, i una verge negra Nostra Senyora de Thaur, la qual té una lectura zodiacalista, molt interessant. Està molt ben explicada a la catedral de Tolosa de Llenguadoc, la capital d’Occitània. [2]
Observació:
Entre d’altres personatges, que no apareixen en el fulletó d'informació turística ni a l'audiovisual del Castell Palau dels Bisbes de La Bisbal de l’Empordà, n’hi ha alguns dels quals se’n poden deduir importants relacions amb la identitat catalana i les seves arrels occitanes, i que poden plantejar importants qüestions relacionades amb la identitat i la identificació de la catalanitat en funció d’uns conceptes culturals. I, no solament relacionats amb la identificació dels catalans, sinó també europeus.
I
d’una cristiandat vernaclística o zodiacalista diferent de la Jahvehítica, que sí que és un element que
trobem en la identificació de
l’espanyolitat castellanista a partir del Compromís de Casp i especialment a
partir del rei d’origen flamenc, Felipe
II de España i el seu catolicisme jahvehista, imperialista i colonialista, antivernaclista i hostil amb la reforma
cristiana d’Europa basada en el Crist del Nou Testament i la muntanya no
anomenada o enigmàtica on es va fer el Sermó de les vuit benaurances i no pas en
el Jahveh de la muntanya del Sinaí, on es van dictar els deu preceptes legals de
la Llei donada a Moisès segons llegim a
l’Antic Testament.
Per
exemple:
Guifré o Jofré
Gilabert de Cruïlles - Creuilles o Croilhes probablement
en occità-.
Berenguer de Cruïlles – Creuilles o Croilhes- primer president de la Generalitat de
Catalunya.
Escut dels Creuilles, Croilhes o Cruïlles.
Joan de Peratallada
o Ròcatalhada en occità
Roderic de Borja, Papade Roma amb el nom d’Alexandre VI el 1492
relacionat amb Cristòfor Colom, el qual, al meu entendre, era franciscà català
amb arrels occitanes, en concret a Bordeus, on ja hi trobem un important cognom
“Colom” en el segle XII.
També
faré una reflexió sobre el motiu pel qual, malgra<t les profundes i
essencials relacions de Catalunya i la Corona d’Aragó amb Occitània, Pompeu Fabra va desoccitanitzar la llengua catalana
en el seu diccionari normatiu, contràriament al que volia fer el lingüista
Josep Carbonell. En parlo en aquest escrit El Cataloní
ARTICLES RELACIONATS
Escut de Pisa i la bandera d'Occitània
Occitània i Catalunya i l'Ideal d'Europa 1
Occitània i Catalunya i l'Ideal d'Europa 2
Catalunya Occitània i Anglaterra
Aragón i Occitània
La llengua catalana la genuïna i la "desoccitanitzada": Josep Carbonell i Pompeu Fabra. El cataloní
VIDEO CONFERÈNCIA
Catalunya, Occitània i Europa
