A
partir de l’escut que vaig trobar a la catedral d’Aarhus (Dinamarca) he trobat un
fil conductor que relaciona Flandes, Dinamarca, Noruega, Àustria i altres
Estats europeus amb Catalunya, els comtes i comtesses de Barcelona i els regnes de la Corona d’Aragó, on s’hi parlava occità, basc i català (
castellà a partir del segle XV), per mitjà de personatges històrics, que
detallo a continuació:
Isabel
d’Aragó reina consort de Dinamarca amb Cristian II.
Filla de Joana, la comtessa de Barcelona.
Joana, comtessa de Barcelona, filla de Ferran II dels regnes de la Corona d ’Aragó i Isabel I de Castilla. Reina de Flandes pel casament amb Felip, el fill de l'emperador d'"Europa", Maximilià d'Àustria.
Filla de Joana, la comtessa de Barcelona.
Joana, comtessa de Barcelona, filla de Ferran II dels regnes de la Corona d ’Aragó i Isabel I de Castilla. Reina de Flandes pel casament amb Felip, el fill de l'emperador d'"Europa", Maximilià d'Àustria.
Carles
d’Aragó, el seu germà, nascut a Flandes, emperador d’”Europa” , Comte de Barcelona i hereu dels regnes de la Corona
d’Aragó.
Molts segles abans, també m’he trobat que Guifré I el “Bel·lós” (mal anomenat Pilós o Pelós), comte bel·lònida i nom germànic que vol dir "Pau Victoriosa", "reinstaurador" del símbol dels quatre pals vermells sobre fons daurat, ensenya identitària dels bel·lònides, Casal de Barcelona, Regne de La Provença, i dels regnes de la Corona d'Aragó, va casar-se amb Guinidilda, filla de la comtessa Judith de Flandes.
Origen de
l'escut del comtat de Barcelona. Claudi Lorenzale (1843-1844) Escola natzarenista.
El natzarenisme relaciona artistas catalans amb Àustria i un ideal d’Europa.
Curiosament, mentre escric aquest capítol del meu
llibre, veig a la premsa la notícia de que Jan
Jambon, el president de Flandes
ha vingut a Barcelona per a tenir una entrevista amb Quim Torra, el president de la
Generalitat de Catalunya.
La notícia llegida al diari El Punt Avui (14/IX/2019) diu el següent: “Catalunya i Flandes s’alien per un referèndum acordat”.
La notícia llegida al diari El Punt Avui (14/IX/2019) diu el següent: “Catalunya i Flandes s’alien per un referèndum acordat”.
Sembla
ser que el fil conductor que vaig començar a descabdellar a la catedral
d’Aarhus, ve d’un cabdell molt antic, i que encara es va fent més gran.
En
aquest capítol he de començar parlant de Carles d’Aragó, germà de la reina
consort de Dinamarca, Isabel d’Aragó relacionats amb el Casal de Barcelona i
els bel·lònides, i la Corona d’Aragó, el qual va ser l’emperador d’Europa –
Sacre Imperi Romà-Germànic-, amb el nom de Carles V.
Escut
Sacre Imperi Romà i Germànic
A
les enciclopèdies espanyoles el presenten com a Carlos I de España. He llegit una informació que assegura que ell
ho va demanar. No ho era; ho era dels “regnes” de la Corona d’Aragó als quals
s’hi havia incorporat el reino de
Castilla y León.(Aquests dos regnes tenen arrels occitanes. També les tenen els
regnes de la Corona d’Aragó)
Fresc catedral Aarhus. Carles
d’Aragó, emperador Carles V i el seu escut
Quan
he vist el seu arbre familiar, posat a continuació, he observat que al final de
tot hi havia un escut que podria ser el que vaig veure a la catedral d’Aarhus.
Aquest escut correspondria al seu fill, Felipe
II.
He
anat fins els orígens, al fons de la qüestió, i he trobat que aquest escut està
relacionat amb Joana de la Corona d’Aragó (1479-1555), comtessa de Barcelona, la capital de Catalunya.
Escut de Joana d’Aragó, comtessa del Casal bel·lònida de Barcelona, reina de Flandes, arxiduquessa d’Àustria, reina de la Corona d’Aragó, reina de Castilla.
Després
que el seu pare Ferran II de la Corona d’Aragó,
que era una confederació de regnes, nascut a Sos,[1] (Aragó) es
casés amb Isabel de Castilla, incorporat el regne de Castilla a la federació de regnes de la Corona d’Aragó,
esdevingué reina Joan I de Castilla.
Ferran II de la Corona d’Aragó, era conegut al regne de Castilla com a “el catalanote”, superlatiu castellanitzat del mot “catalanot” de llengua catalana, al qual se li va afegir “e” per la castellanització del mot català. Es dedueix, doncs, que parlava la llengua catalana.
Ferran II de la Corona d’Aragó, era conegut al regne de Castilla com a “el catalanote”, superlatiu castellanitzat del mot “catalanot” de llengua catalana, al qual se li va afegir “e” per la castellanització del mot català. Es dedueix, doncs, que parlava la llengua catalana.
Escut
del rei Ferran II de la Corona d’Aragó
Escut
de Ferran II d’Aragó un cop incorporat el regne de Castilla a la seva Corona
d’Aragó; i escut amb l’àguila del Sacre Imperi Romà Germànic relacionada amb el
regne aragonès de Sicília i la família Hohenstaufen alemanya.
Observem
que hi ha la creu que també es pot veure a la catedral d’Aarhus i que relaciono
amb la creu d’Eneko Artiza, un noble del regne basc de Navarra, regne integrat
a la Corona d’Aragó.
Creu del fresc pintat a la catedral d’Aarhus.
Creu
del basc navarrès Eneko Aritza a la Corona d’Aragó
Jordi Salat
Continuarà.....
Viatge a Dinamarca 1
https://vernaclistes.blogspot.com/2019/07/viatge-dinamarca-els-quatre-pals-la.html
Viatge a Dinamarca 2
Viatge a Dinamarca 2
https://vernaclistes.blogspot.com/2019/09/viatge-dinamarca-3-cirstofor-colom.html
Viatge a Dinamarca 4
Viatge a Dinamarca 4
Jordi Salat
[1] El
municipi aragonès de Sos, està a tres hores en cotxe del municipi català
anomenat Soses; etimològicament està relacionat amb el català Os, com Os de
Balaguer o Os de Civis. En català salat que posa article “s” en lloc de
l’article “l” , es diria S’Os.
