TERTÚLIA / COL·LOQUI A TERRASSA
dijous, 5 de febrer del 2026
Tertúlia per parlar de: «Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme» a Terrassa
dimarts, 20 de gener del 2026
La visió artística i religiosa d'en Gaudí
A la pàgina 33 del llibre «La visió artística i religiosa d'en Gaudí» de Francesc Pujols hi llegeixo:
«Gaudí, el gran arquitecte de l’Univers, tenia la convicció del catolicisme, que com a tots el que encara la tenen els hi entela la visió clara de la religió, perquè en lloc de fer-ne una visió científica o dialèctica, en fan una visió moral o ètica que desfigura completament el quadre general de la realitat religiosa que ens embolcalla i conté a tots»
La inclouré en el meu nou llibre per «enraonar» temes relacionats amb el marc referencial vernaclístic.
Aquest any 2026 que és Any Gaudí, se'n parlarà del significat que comporta aquest text?
Jordi Salat
josdalort@hotmail.com
Observació: Extret del llibre «Diàleg amb Elior» que si tot va com voldria que anés es publicarà aquest any 2026
dimecres, 6 d’agost del 2025
Vernaclism: referential framwork and a path related to identity
TRANSLATIONS
Catalan writings translated into english using
AI
Vernaclism

A referential framework and a path related to identity
“The Utopians learn the sciences in their own language
or vernacular, which is rich, harmonious, and a faithful interpreter of
thought.”
(Utopia, by Thomas More)
Cited by Jordi Salat in the book Vernaclística.
Jordi Salat wrote in a tweet dated 18/05/2024:
Vernaclístic thinking will lead Catalonia and the
genuine ideal of the kingdoms of the Crown of Aragon to spearhead the
resurgence and success of natural, original, or genuine nations on an
international level. The path is the Vernaclístic Way.
I don't know whether what Jordi Salat claims will
happen exactly like that, but I do believe that Vernaclism is a philosophy that
must be part of the better future we desire for the Catalan Nation and for all
Humanity.
Surely, in that horizon, the reference frameworks of
thought that will guide us will no longer be a single doctrine against all
others—as has happened until now in a system of closed, mutually exclusive
dogmas—but rather resemble a constellation of diverse philosophical sources
that add up in the same liberating direction, where the Genius Loci
(Spirit of the Place) of each people becomes the true foundation of an
authentic planetary interculturality.
And in this project of liberating nations and peoples,
I believe Vernaclism must occupy a prominent place, because it explains how
things should be if we wish to preserve the wisdom and cultural heritage
accumulated by humankind.
In this sense, Jordi Salat’s book becomes an essential
proposal, because the core of his reflection, once read, can no longer be
ignored.
On this journey proposed by Salat, you can accompany
him far or stay closer—but if you truly dream of the freedom of all the world’s
peoples and cultures, it will be impossible not to wish him well.
As Catalans, it is inevitable to relate Salat’s work
to the reflection on why the outcome of the independence process, which
culminated in the Self-Determination Referendum of October 1, 2017, was so
disappointing.
Today we know that, while supposedly advancing toward
the recovery of freedom for the Catalonia occupied south of the Pyrenees, we
were emptying ourselves of national, cultural, and linguistic substance.
Paradoxically, the closer we came to independence, the
less Catalan we were. And so, the crushing repression by Spain ended up being
like water falling on already soaked ground—watered down by ourselves as we
self-diluted into an unrecognizable, soulless nation, a national nothingness,
while contradictorily claiming independence for a non-existent national
community.
It is here that Jordi Salat’s Vernaclism opens a
horizon of hope to rebuild ourselves as a people in extremis, on the
very eve of disappearing forever.
It fills us with light and reasons to return to our
origins, contemplating the culture of each place as the most natural fact for
imagining a truly human-scale Humanity. It reminds us that the vernacular
language of each land is much more than a communication tool: it is a cultural
and intellectual system of its own, an instrument linked to the habitat and to
nature—from which our creativity emerges and upon which the progress of
Humanity has been built (and where even quantum physics has something to say).
Because where vernacular languages reign—where the Genius
Loci of peoples can be expressed—there is creative freedom. But where
vernacular cultures have been suffocated and made uniform, we speak of
something else: submission and slavery.
Yet to rebuild ourselves nationally, we must know who
we are, where we come from, and where we are headed. And for that, the book Vernaclística
once again offers us an essential, holistic roadmap—where the part is in the
Whole, and the Whole is in the part. For Vernaclism allows us to guide
ourselves in rediscovering who we are: our Catalan being.
A way of being, thinking, and doing that is truly our
own—with a Genius Loci and a singular spirit opposed to the imperialist
spirit that built Spain at the cost of destroying the nations occupied by
Castile.
But the recovery of who we are and where we come from,
as proposed by Salat, goes far beyond an intellectual discovery. It is also a
reclaiming of our stolen self-esteem, an act of love toward ourselves as a historical,
distinct, and distinguishable people.
It is an invitation to once again be a luminous and
influential nation in the international context—not through war, but through
peace. Through the scientific and philosophical thought we can contribute as Catalans
inspired by Ramon Llull, Francesc Pujols, Alexandre Deulofeu, Jacint Verdaguer,
Puig i Cadafalch, Josep Trueta, Antoni Gaudí, and so many others.
However, the fascinating journey into the past that
Vernaclism suggests has no final destination. One can always go further—like
the Journey to Ithaca by Cavafy, set to music by Lluís Llach, one of the
author’s favorite singer-songwriters. Because in the exploration of our past
and in the recovery of a coherent historical cultural path of the Catalan way of
doing—based on freedom, justice, and the ways of reason and seny—the
thread connecting the Catalan Nation with the culture of the Occitans, the
Cathars, the Arian Christians, zodiacalism, Hellenism, the Bellonids, the
Baalites, etc., is no anecdote.
On the contrary, entering this erased tunnel of time
through which the nation has traveled and endured becomes, for Salat, a
necessity—if we wish to grasp the authentic (original) Catalan Spirit and
understand what our mission is in the world.
And indeed, Vernaclística is an exercise in
regaining self-esteem on a path that will take us as far as we are willing to
go, challenging our own culturally self-hating prejudices imposed by
unquestionable mental colonization—the result of centuries of violent
occupation. For Vernaclística connects the recovery of our national
identity, our own Catalan way of being, with the bonds this human community has
woven since the beginning with universal core values that have continued to
express and reproduce themselves over the centuries through the cultural nation
of the Catalans.
From the symbolism of the four elements of nature in
the four bars of the senyera (earth, sea, air, and fire) on a golden
background (the Vernal Point, the creative sun, the apocalypse understood as
revelation or birth), to the Catalans' confederal constitutionalism—almost
unique in the world and an expression of a human organizational model based on
equitable agreement and respect for the other’s freedom (vernaclistic freedom).
And in between, as an indestructible glue, the recovery of the triad of
Truth-Goodness-Beauty as a human guide of immutable principles that defines the
universal spirit of a people.
And as for where we are going? Regarding our spiritual
mission in the planetary future, Jordi Salat offers a final answer grounded in
what is scientific and natural and self-evident: the vernaclístic
nationalism that Catalans desire for ourselves is, in line with our confederal
approach, the same that we demand for the rest of the peoples of the Earth: a
new vernaclístic world order.
That is, a universal confederation of vernacular
nations.
And if anyone still isn’t convinced to climb this
ladder toward liberating understanding, know this: this is serious—and at the
top, there is a tree and a flag.
Miquel
R.
Wifala flag
dissabte, 15 de juliol del 2023
El pensament català i la construcció d'Europa : "Video 1" "Video 2" i "Video 3"
1
Què vol dir “pensar”? Quins són els principis i valors del pensament català? Existeix un pensament autòcton català, un pensament troncal amb diverses arrels? Aquest pensament té una idea per construir Europa relacionada amb Agènor, rei de Fenícia, nació camita, pare d'Europa tal com escrigué Salvador Espriu en el llibre "Per a la bona gent"? en el poema "M'han demanat que parli d'Europa? Es cert que " El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il•lusos enterradors” tal com digué en el llibre Concepte General de la Ciència Catalana Francesc Pujols. Editorial Pòrtic (1982) Qui és l’enterrador que el vol enterrar des de fa segles? Per quin motiu el vol enterrar?
2
Té alguna relació amb personatges històrics? com: L'occità monjo del monestir de Santa Maria de Ripoll, Gerbert d'Orlhac, Papa Silvestre II, conseller de l'emperador Ot II Ramon Llull "Ars Magna" Alexandre Deulofeu "Catalunya mare de la cultura Europea" l'Art Romànic "Simbolisme del colom i el do de llengües. l'Abat Oliba "La Pau i Treva" Antoni Gaudí Plantejo el pensament Vernaclístic sobre el que he escrit diversos llibres i dissenyat una bandera identitària que agermani a totes les nacions originàries - genuïnes o vernacles d'Europa i altres continents- i esmento la sintonia que hi ha entre el que jo penso i la idea del Vernaclisme que tenia Thomas More, canonitzat com a Sant i fet "Patró dels Governants i Polítics" tal com ho expressà en el seu llibre Utopia També ho relaciono amb el llibre de la Revelació o apocalipsi de Sant Joan. Aquest pensament vernaclístic en general i català en concret està relacionat amb la cultura del rei Fenici, de dinastia camita, Agènor, pare d'Europa.
El pensament català és la particularitat catalana del pensament universal, que compartim amb altres cultures humanístiques d’arreu del món? Unes cultures que també es volen enterrar i que també ressorgeixen al llarg dels segles?
Quina mena d'alè les fa rebrotar?
Aquest pensament conté un Ideal relacionat amb la construcció d’Europa?
Quin és aquest ideal?
Saps que Thomas More va parlar de vernaclisme en el seu llibre Utopia i que després d’haver estat jutjat i condemnat a presó i decapitat va ser canonitzat com a sant i convertit en Patró dels Governants i Polítics?
Podria ser la Via Vernaclísta el camí de la sobirania i reconeixement internacional de Catalunya?
Com es podria portar a la pràctica?
Quina previsió va fer Deulofeu per l’any 2029?
Europa redescobrirà el sentit de l’art romànic, en general i en concret el català, i amb ell la cultura bel·lònida i es retrobarà amb Agènor, el rei “camita” de Fenícia pare d’ Europa?
Serà la desintegració d’España un fet instantani que succeirà de cop o bé serà fruit d’un procés que ja ha començat Un procés al qual li he posat el nom de vernaclisme – genuïnisme, autoctonisme, originenisme -, que vol dir “lo que és propi de cada lloc” i considera que la llegua pròpia de la terra catalana és la llengua catalana?
Ho sabrem reconèixer?
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Notícia del 21-7-23
La FIFA i les banderes indígenes
La FIFA cedeix i permet que les banderes indígenes onegin per primera vegada al mundial d’Austràlia i Nova Zelanda
divendres, 31 de desembre del 2021
Güell, mecenes de Gaudí
GÜELL
Mecenes d'Antoni Gaudí
He fet una visita de turisme cultural al Palau Güell de Barcelona. És un palau magnífic obra d'Antoni Gaudí encarregada per Eusebi Güell, comte Güell.
Mentrestant anava fent fotografies, m'he preguntat si algú havia escrit una novel·la sobre aquesta família GÜELL.
Aquesta família està relacionada amb Antoni Gaudí, la ciutat de Barcelona, Park Güell, la Colònia Güell, El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona i molts altres llocs d'interès cultural i artístic.
La història d'aquesta família planteja temes i reflexions molt interessants. Quin era el seu pensament, el seu criteri, la seva llengua d'expressió de l'ànima personal, els seus ideals, i quin sentit li havia trobat a la Vida?
Temes sobre la moral, l'ètica, la sensibilitat artística d'una mentalitat empresarial determinada, burgesa l'anomenen alguns historiadors, i la seva concepció cultural, espiritual, social i econòmica que relaciona tràfec d'esclaus i l'esclavisme i l'explotació amb el mecenatge artístic i altres qüestions interessants?
He pensat que a més de bona literatura, també seria una gran sèrie per a una plataforma de televisió catalana.
El que necessita la cultura catalana, són continguts catalans no traduccions de sèries de Netflix i altres plataformes, alienes i alienadores, al català.
No us adoneu que ens estan descatalanitzant en català?
No us adoneu que la majoria de sèries són insubstancials. Heu perdut la noció de lo substancial?
La llista de personatges catalans que podrien ser arguments de sèries i obres de teatre és molt llarga. Donem testimoni de la nostra història i els nostres valors i referents culturals de l'Esperit Català i la Catalanitat que participen, són una part dins el conjunt, dels valors i Esperit Universal de l'Humanisme?
Güell, seria un personatge, altres que m'han vingut al cap han sigut: Ramon Llull, Jaume I, Pau Casals.. I, una llarga llista de músics, artistes, esportistes, metges, arquitectes, poetes,....
He pensat sobre aquesta qüestió mentre visitava el Palau dels Güell de Barcelona, i anava fent fotos.
Vet aquí algunes de les fotos que he fet al Palau Güell de Barcelona:
El 1818 marxà a Cuba, on es va fer ric principalment amb el mercadeig d'esclaus i el 1821 esdevingué el cap de l'associació d'empreses de l'Havana dedicades a la importació i exportació
Eusebi Güell Bacigalupi Comte de Güell
Eusebi Güell i Bacigalupi va néixer al carrer d'Amèlia de Barcelona[3] fill de Joan Güell i Ferrer (1800-1872), oriünd de Torredembarra, qui va obtenir una considerable fortuna amb el tràfic de negres durant la seva estada a Cuba, instal·lant-se al seu retorn a Barcelona on va promoure diverses indústries.[4] Quant a la mare d'Eusebi Güell, fou fill de Francesca Bacigalupi i Dulcet (1823-1847),[5] nascuda a Horta i dama de la noblesa genovesa, el germà de la qual tenia indústria tèxtil a Barcelona,[6] concretament en la zona de Sants, l'empresa de la qual va ser reconvertida en el "Vapor Vell" quan posteriorment Joan Güell es va associar amb ell.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
dijous, 16 de desembre del 2021
Cristòfor Colom, la seva identitat i el seu pensament
Cristòfor Colom
La seva identitat i el seu pensament
La primera notícia documentada que en tenim del personatge històric que va descobrir el continent actualment anomenat Amèrica, i que ha passat a la Història amb el nom italià de Cristóforo Colombo, amb el nom español(castellà) de Cristóbal Colón, o amb el nom català de Cristòfor Colom va ser l'any 1485 que és quan es data la seva presència al monestir de Santa Maria de la Ràpita a Palos de la Frontera.
On era aquell monestir?
De quin Estat o Monarquia formava part aquell territori?
Qui hi vivia en aquell monestir?
En quina llengua parlaven els monjos d'aquell monestir?
En quina llengua parlava aquell personatge, el nom del qual va ser escrit com "Colón"?
La meva hipòtesi, feta ja amb alguns arguments importants, és que Cristòfor Colom era:
Un monjo terciari franciscà.
Un noble bel·lònida amb arrels genealògiques a Bordeus a la Gascunya. A Occitània on la llengua territorial autòctona és la llengua d'oc en la varietat dialectal del gascó, per tant relacionada amb la llengua basca o euskara.
Estava relacionat amb la fe dels cavallers del temple del rei Salomó que era una fe cristiana de Tradició Johanita (Cristianisme basat en el Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan) i Baalita (Baal o Bel, Senyor del Cel i la seva esposa Astarteh, Senyora del Cel, entesos en sentit zodiacalista. Una versió tendenciosa i adúltera ha fet creure que aquestes divinitats exigien sacrificis de nens, igual com s'ha dit de Quetzalcóatl la divinitat serpentina de la civilització asteca. El seu missatge feia referència al zodiacal com a llibre de Déu, no crec que per a llegir aquest llibre de la Naturalesa faci falta sacrificar infants. Crec que s'ha fet creure quelcom que no és Veritat. S'ha fet creure quelcom que és mentida. I s'ha amb la intenció malèfica i difamatòria de fer que la gent senti rebuig per un determinat Coneixement i el seu pensament.
Un dels meus arguments és el fet que a l'acta notarial o es Capitulacions de Santa Fe, es va deixar constància i va fer signar als reis Catòlics, Ferran II , comte de Barcelona - que era un títol de bel·lònida- i Príncep del Principat dels regnes de la Corona d'Aragó i a la reina del regne de Castilla, que el nostre protagonista, volia destinar una part dels beneficis del comerç amb Amèrica a la recuperació del Temple de Jerusalem, el Temple del rei Salomó.
Aquest era l'objectiu de les croades (en occità) o creuades (en català) dels cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó.
A quí estava dedicat el culte en aquest Temple de Salomó? A Jahveh o a Baal?
Té alguna relació aquest Temple de Salomó a Jerusalem amb el Temple de la Sagrada Família de Gaudi a Barcelona? En parlo en el meu llibre DOTZE. Com ja exposo i argumento en el meu llibre DOTZE, jo crec que Godofredo de Bouillon era un noble bel·lònida relacionat amb Occitània i la llengua d'oc ( probablement en occità s'hauria de dir Guifré de Bouilh), els cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó i relacionat amb el comte de Barcelona, Guifré "el Bel·lós" ( mal anomenat "Pelós") també bel·lònida i familiar de Salomó de Carcassona i Narbona a Occitània). Al qual, en castellà li diuen Wifredo el Welloso" .
Resulta complex i difícil estudiar la identificació de Cristòfor Colom, ja té moltes arrels i moltes branques.
Ho aniré fent al llarg de diversos escrits i en diversos capítols.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
CANAL TV del Reial Cercle Artístic de Barcelona
Conferència Cristòfor Colom: Terciari franciscà i Noble bel·lònida
dilluns, 13 de desembre del 2021
l'Estel de dotze puntes del temple de la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona
L’Estel de dotze puntes
del Temple de la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona.
El dilluns 29 de Novembre de 2021 es va
col·locar un estel de dotze puntes al capdamunt d’una de les torres del
temple e la Sagrada Família que hi ha a
Barcelona, la capital de Catalunya (i històricament, noble Principat de la
Corona dels regnes d’Aragó), dissenyada per l’arquitecte català Antoni Gaudí. He sentit dir i llegit a
la premsa que també se l’anomena estella
en femení. Hi ha qui diu que el mot estrella és un castellanisme i que en
català es diu estel. Dilucidar sobre aquest tema ho trobo molt interessant.
Estel o Estrella comporten dues concepcions diferents d’aquest fenomen que es
relaciona amb el cel? Com l’anomenava en
Gaudí? Jo l’anomeno estel. Ho faig entre d’altres motius, perquè el meu llibre DOTZE, com ja sabeu aquells que
l’heu llegit, està dedicat a Estelona.
Aquesta estel de
dotze puntes, al qual s’atribueix una
referència relacionada amb el dodecaedre,
- polígon regular que segons Plató representava l’estructura de l’Univers- coronarà
la torre que es anomenada Torre de la
Mare de Déu i també Torre de la Verge Maria. En nomenclatura original catalana,
i la que es deia durant l’Edat Mitjana, hauria de ser Torre de Nostra Senyora.[1]
Aquesta torre fa 138 metres d’alçària.
L’estel de
dotze puntes, un diàmetre de 7,5 metres i un pes de 5,5 tones s’inaugurà oficialment el dia 8 de Desembre
de 2021.
A partir d’aquest dia durant la nit
s’il·luminarà com ho fa la Lluna i durant el dia reflectirà els rajos
del Sol. Si la relacionem amb la Lluna,
se li escau anomenar-la estella ja que la lluna és del gènere femení. Si la
relacionem amb el Sol se li escau anomenar-lo estel ja que és del gènere
masculí.[2]Se li
podria trobar un sentit. No obstant jo l’anomenaré estel pel motiu que he
explicat abans. I a més a més, perquè a la coberta del meu llibre hi ha un
Dodecaedre amb dotze cares que, per a mi, té el mateix sentit que l’Estel amb dotze puntes. El dodecaedre amb marc
referencial científic relacionat amb el pensament hel·lenístic i l’estel amb
marc referencial místic relacionat amb el Llibre de la Revelació o Apocalipsi
de Sant Joan. En el meu llibre DOTZE exposo
com entenc el seu significat i explico aquesta relació en el capítol 3 de
l’apartat AIGUA on parlo de “El colom i
les vuit llengües sanjoanistes d’Europa” amb il·lustracions dels signes
zodiacals del Portal del Naixement, la
roda zodiacal, l’escala i el colom. Què representa aquets Estel de Dotze
puntes? Quin és el seu simbolisme? Quin
sentit té posar-la com a corona a la torre de Maria, que s’hauria d’anomenar Torre de Nostra
Senyora? Quina relació té amb el fet que els constructors dels temples d’Europa
anomenats catedrals els dediquessin tots a Maria i cap a Jahveh? He llegit
molts articles a la premsa i he escolat molts programes de ràdio i televisió
que han parlat d’aquesta Estel i no ho han explicat. Només dues vegades he
escoltat i llegit una referència: la que he escoltat no arriba al fons de la qüestió i la que he llegit ho explica
malament. Aquest “Estel gaudinià”
relacionat amb el Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan, durant el
dia reflectirà els rajos del Sol i durant la nit s’il·luminarà com ho fa la
Lluna.
Continuarà.....
“L’Estel de dotze puntes del Temple de la Sagrada Família de
Gaudí a Barcelona. Il·luminat durant la nit”
Jordi Salat
[1] Encara que pugui semblar que és el mateix Mare de Déu que Nostra Senyora, no és el mateix. I, si, com alguns afirmen, és el mateix, perquè van canviar-ho? Senyora és un mot de gènere femení d’origen català que deriva del mot Seny, el qual té l’expressió masculina en el mot Senyor.
[2] Jo sempre escric el nom dels astres en majúscula. Sóc zodiacalista i per a mi, per la manera d’entendre, els astres són com lletres còsmiques o de l’alfabet de Déu. Gaudí veia en la Naturalesa i el Cel el Llibre de Déu. Jo també.






