Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gaudí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gaudí. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 d’agost del 2026

Que li passa la terra catalana que sembla ser certes llavors autòctones no hi poden créixer? Creixeran en el Con Sud Americà?

 

Que li passa la terra catalana 

que sembla ser certes llavors autòctones no hi poden créixer?

Creixeran en el Con Sud Americà?




He rebut un correu d'una persona amiga amb el nom d' Ángel Roca, el qual ha llegit un escrit del meu blog on queda clar que "lamento la incomprensió i rebuig del vernaclisme (del que parlo i escrit des de que fa més de 40 anys en el meu blog i llibres i sempre ho he fet en català) per part de molts compatriotes catalans".
Atès que esmento Deulofeu i allò que va dir en el llibre "Catalunya mare de la cultura europea" sobre al "Confederació Universal de les nacions VERNACLES" , en el correu, l'amic argentí em diu això:

«Alexandre Deulofeu (1903–1978) viajó a Argentina en 1978 y este viaje tuvo una gran importancia para el reconocimiento de su obra.Durante su estancia impartió conferencias y recibió una acogida muy favorable en ambientes universitarios e intelectuales de Buenos Aires.Este interés argentino estaba relacionado con una de sus tesis de la Matemática de la Historia:Deulofeu sostenía que, en el futuro, el Cono Sur -especialmente Argentina, Uruguay y el sur de Brasil- sería la cuna de una nueva civilización con un papel destacado en la historia mundial. Esta predicción despertó bastante curiosidad entre el público argentino. Mientras en Argentina fue homenajeado y llenó salas de conferencias, en Cataluña seguía siendo una figura relativamente desconocida, incomprendido, a veces marginado por los intelectuales académicos»

«Dado que te ocurre lo mismo que le ocurrió a Deulofeu —me dice—, te propongo traducir tus escritos al español y yo te buscaré un editor argentino que te lo publique. Quizás el vernaclismo sea este pensamiento que debe darse a conocer desde el Cono Sur de América. El pensamiento vernáclista, nacido en Cataluña y en lengua catalana, parece que en Cataluña no puede crecer. Lleva la semilla a Argentina, a éste Cono Sur de Amèrica señalado como predestinado por Deulofeu. Yo lo plantaré en esta tierra y quizá se haga realidad lo que dijo Deulofeu: la cuna de una nueva civilización con un papel destacado en la historia mundial»

Em demana autorització per traduir els meus escrits al castellà, llengua coneguda en el marc referencial colonial com a "lengua española".

¿El pensament vernaclista, nascut a Catalunya i en llengua catalana por ser el bressol d'una nova civilització amb un paper destacat a la història mundial? De fet, estic fent un llibre amb el títol de "Gaudi vernacliste" en el que exposo arguments i imatges vernaclistes del Temple de la Sagrada Família de Gaudí. Aquest passat mes de Juny, es va fer una inauguració de al Torre de Crist ( dic «Torre de Crist» i no dic «Torre de Jesús» en el meu llibre explico el motiu). Va tenir un ressò mundial. I en aquest temple, fet per un arquitecte català anomenat "l'arquitecte de Déu" s'hi posa de manifest el pensament Vernaclístic.

Els símbols hi són. Sembla ser que hi ha gent que no els veuen. Incomprensió? Adulteració? No ho saben reconèixer? No es vol que sigui reconegut?

Abans que a Deulofeu, la incomprensió i el desconsol, també el va patir Ramon Llull....I com ells, d'altres pensadors catalans. Sembla ser que a Gaudí, o no se l'entén o se'l manipula de forma adultera....
Hauríem de reflexionar-hi com a poble.

Que li passa la terra catalana que sembla ser certes llavors autòctones no hi poden créixer?
Li he autoritzat a l' Ángel Roca la traducció dels meus escrits. Diu que ho farà amb la I.A. i m'ho enviarà perquè ho revisi.

diumenge, 5 de juliol del 2026

Ponència presentada a la Universitat de Brema (Alemanya)

 




Dia 3 de Setembre 2026  a les 15:00H


Ponència presentada:

Jordi Salat Orteu (Barcelona):

 

Alemanya i Catalunya: unes arrels compartides i un marc referencial dins el qual Catalunya pot retrobar la seva independència política

 

L’arrelament de la cultura catalana —i, per extensió geogràfica, cultural i històrica, dels països de llengua catalana de la Corona d’Aragó, Occitània i el Franc Comtat—  té diverses branques que ens connecten amb la cultura universal.

Aquesta ponència es focalitza exclusivament en la branca bidireccional Alemanya versus Catalunya.

Exemple:

Carlemany i Moviment Natzarenista) i Catalunya versus Alemanya (Exemple: Papa Silvestre II i Ramon Llull).

En el segle XX, Diether Rudloff a la seva obra magna Romanisches Katalonien, l’historiador de l'art alemany i antropòsof de l'escola de Rudolf Steiner ofereix una mirada completament trencadora i mística sobre la identitat, l'art català i la catalanitat a la que atribueix una missió a l’Europa del segle XXI.

La ponència s'estructura en els següents blocs cronològics i culturals:

1. El bressol polític i fundacional: Carlemany i Guifré el Pilós (o «Bel·lós»). Papa Silvestre II, monjo occità de Ripoll i l’Esperador Ot del Sacre Imperi Romano-Germànic.

2. La connexió pictòrica del segle XIX: El moviment dels Natzarenistes.

3. El sincretisme filosòfic i l'art romànic: Diether Rudlof, Rudolf Steiner i Ramon Llull. Alexandre Deulofeu Catalunya mare de la cultura europea.

4. La identitat musical i arquitectònica: Felip Pedrell i Antoni Gaudí.

 

*****

Jordi Salat Orteu (Barcelona):

Deutschland und Katalonien: gemeinsame Wurzeln und ein Bezugsrahmen,

innerhalb dessen Katalonien seine politische Unabhängigkeit wiederentdecken kann

Die Wurzeln der katalanischen Kultur (und, in geographischer, kultureller und historischer Ausdehnung, der

katalanischsprachigen Länder der Krone von Aragon, Okzitaniens und der Franche-Comté) haben mehrere Zweige,

die uns mit der universellen Kultur verbinden. Dieser Beitrag konzentriert sich ausschließlich auf den

bidirektionalen Zweig Deutschland versus Katalonien (Beispiel: Karl der Große und die Nazarenerbewegung) und

Katalonien versus Deutschland (Beispiel: Papst Silvester II. und Ramon Llull).

Im 20. Jahrhundert bietet Diether Rudloff, der deutsche Kunsthistoriker und Anthroposoph der

Rudolf-Steiner-Schule, in seinem Hauptwerk «Romanisches Katalonien» eine völlig bahnbrechende und mystische

Perspektive auf Identität, katalanische Kunst und den Katalanismus, dem er eine Mission für das Europa des 21.

Jahrhunderts zuschreibt.

Der Beitrag gliedert sich in folgende chronologische und kulturelle Blöcke:

1. Die politische und grundlegende Wiege: Karl der Große und Guifré der Behaarte. Papst Silvester II., ein

okzitanischer Mönch aus Ripoll, und der römisch-deutsche Kaiser Otto der Große.

2. Die bildnerische Verbindung des 19. Jahrhunderts: die Nazarener-Bewegung.

3. Philosophischer Synkretismus und romanische Kunst: Diether Rudlof, Rudolf Steiner und Ramon Llull.

Alexandre Deulofeu: Katalonien, Mutter der europäischen Kultur.

4. Musikalische und architektonische Identität: Felipe Pedrell und Antoni Gaudí.

*****

Jordi Salat Orteu (Barcelona):

Germany and Catalonia: shared roots and a reference framework

within which Catalonia can rediscover its political independence

The roots of Catalan culture (and, by geographical, cultural and historical extension, of the Catalan-speaking

countries of the Crown of Aragon, Occitania and the Franche-Comté) have several branches that connect us to

universal culture. This paper focuses exclusively on the bidirectional branch Germany versus Catalonia (example:

Charlemagne and the Nazarene Movement) and Catalonia versus Germany (example: Pope Sylvester II and Ramon

Llull).

54

dijous, 5 de febrer del 2026

«Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme»

 TERTÚLIA

26 de Febrer de 2026
«Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme»
VIDEOS GRAVACIÓ CONFERÈNCIA







1.- Les llengües originals són les llengües pròpies de cada lloc. Aquestes llengües també són anomenades autòctones, indígenes, genuïnes o vernacles.
2.- L’any 1954 la UNESCO va recomanar l’ensenyança en llengües vernacles.
3. - En el segle XIX-XX el catalanisme de la Renaixença parlava del català com a llengua vernacla de Catalunya?
4.- L’any 1965 l’Església Catòlica en el Concili Vaticà II va tornar a posar en valor l’ús de les llengües vernacles.
5.- Les llengües vernacles un perill per la unitat d’Espanya perquè justificaven la seva fragmentació? L’any 1965 El règim franquista i sectors del que es coneix com a ultradreta van veure el vernaclisme posat en valor pel Concili Vaticà II com un perill per a la unitat d’Espanya i el seu “espíritu nacional espanyol”. Els bisbes espanyols de parla castellana van mostrar la seva discrepància i rebuig respecte de l’ús de llengües vernacles.
6.- Com és que el moviment independentista català no ha seguit aquesta via vernaclistica? Com és que cap partit polític catalanista n’ha fet el seu discurs ideològic?

7.- Antoni Gaudí era vernaclista?

8.- Ramon Llull era vernaclista?

9.- Quina diferència hi ha entre: llengua vernacla, llengua sagrada, llengua convencional, llengua vulgar, sabir, llengua materna, llengua minoritària, llengua institucional, llengua pròpia d'un lloc, llengua alienista, llengua autòctona, llengua orgànica, llengua adàmica, llengua nacional, llengua colonial,...

10.- Per quin motiu o raó el colom és un referent representatiu de les llengües vernacles: art romànic, cristians càtars, Fra. Angèlic, Leonardo da Vinci i el Renaixement espiritual a Europa

11.- Per quin motiu s'ha escollit el primer diumenge després de l'Equinocci de Primavera per a celebrar la Diada Vernaclista? Aquest any es celebrarà al Santuari Ecològic del Castell de Gallifa el 22 de Març de 2026.

12.- La llengua catalana es parla a diversos estats europeus—Espanya, França, Itàlia—, i no és llengua reconeguda com a oficial a l'Europa dels estats. Qüestió política o bé qüestió de mentalitat? Quins són els arguments de la mentalitat monolingüistica i quins són els arguments de la mentalitat plurilingüística? La monolingüística és alienística i la plurilingüística és vernaclística? Són dos marcs referencials diferents?

13.- Sobre el què representa o significa com a atribut qualitatiu les diferents denominacions de "llengua" :
materna, paterna, vernacla, minoritària, minoritzada, genuïna, autòctona, institucional, de prestigi, vulgar, sabir, convencional, orgànica,....

14.- "El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors" ( Francesc Pujols) Quin és aquest pensament? Quins són els seus referents i representacions simbòliques?

15.- Quina diferència hi ha entre: celebrar una "Jornada de les llengües maternes" o bé, celebrar una "Jornada de les llengües vernacles"? Arreu del món en general i en concret a Catalunya?

16.- En el fons de l'espanyolisme castellanista hi ha "un factor religiós" anti-vernacliste? Explicaria aquest factor el fet que, quan el Concili Vaticà II l'any 1965 impulsa la reforma litúrgica "Sacrosanctum Concilium" i es posa en valor i s'obre la porta a l'ús de les llengües vernacles en la litúrgia, el règim franquista veu en aquesta obertura una amenaça a la unitat política i cultural d'Espanya i s'activa un dispositiu per a frenar l'entrada del català, basc i gallec a la litúrgia? Segons resposta de la I.A. a aquesta pregunta: «Casimiro Morcillo - arquebisbe de Saragossa/Madrid - va ser figura clau del "nacionalcatolicismo español", pressiona en contra les llengües vernacles»
17.- L'Ideal del catalanisme és el vernaclisme?

18.- Hi ha alguna relació entre el vernaclisme i l'ecologisme?

19.- El triomf del català Oriol Cardona als Jocs Olímpics. Li he preguntat a la I.A. el següent:

—informa'm del triomf del català Oriol Cardona als Jocs Olímpics.

M'ha respost això!:
Oriol Cardona Coll, esquiador de muntanya català nascut a Banyoles (Girona), ha guanyat la medalla d’or en la prova de sprint d’esquí de muntanya, una disciplina que debuta als Jocs Olímpics aquest any.
  • Aquest or és el primer de la història per a España als Jocs Olímpics d’Hivern des de 1972, quan Paquito Fernández Ochoa va guanyar en eslàlom a Sapporo.

  • Amb un temps de 2:34.03, Cardona va dominar la final i va creuar la meta per davant de competidors de Rússia (neutral) i França.

🏆 Importància per al país i per a l’esport

  • A més de ser or olímpic, el seu triomf significa que España torna al lloc més alt del podi hivernal després de 54 anys

Tema que planteja:« La força de les banderes com a reflex de la realitat vernaclista o alienista, la identitat i la identificació, llibertat d'identificació vernaclista i censura identitaria alienista i colonial.


20.- Quina és la idea d'Europa que tenia Salvador Espriu segons com interpretem el seu poema "M'han demanat que parli de la meva Europa"? Espriu entenia Europa com a filla d'Agènor. Es pot deduir que el vernaclisme forma part de l'essència d'Europa? I, de la seva concepció cultural, social i política?



dimarts, 20 de gener del 2026

La visió artística i religiosa d'en Gaudí




A la pàgina 33 del llibre «La visió artística i religiosa d'en Gaudí» de Francesc Pujols hi llegeixo:

«Gaudí, el gran arquitecte de l’Univers, tenia la convicció del catolicisme, que com a tots el que encara la tenen els hi entela la visió clara de la religió, perquè en lloc de fer-ne una visió científica o dialèctica, en fan una visió moral o ètica que desfigura completament el quadre general de la realitat religiosa que ens embolcalla i conté a tots»

La inclouré en el meu nou llibre per «enraonar» temes relacionats amb el marc referencial vernaclístic.

Aquest any 2026 que és Any Gaudí, se'n parlarà del significat que comporta aquest text?


Jordi Salat

josdalort@hotmail.com

Observació: Extret del llibre «Diàleg amb Elior» que si tot va com voldria que anés es publicarà aquest any 2026


dimecres, 6 d’agost del 2025

Vernaclism: referential framwork and a path related to identity

 

TRANSLATIONS

Catalan writings translated into english using AI


Vernaclism


A referential framework and a path related to identity

“The Utopians learn the sciences in their own language or vernacular, which is rich, harmonious, and a faithful interpreter of thought.”
(Utopia, by Thomas More)


Cited by Jordi Salat in the book Vernaclística.

Jordi Salat wrote in a tweet dated 18/05/2024:

Vernaclístic thinking will lead Catalonia and the genuine ideal of the kingdoms of the Crown of Aragon to spearhead the resurgence and success of natural, original, or genuine nations on an international level. The path is the Vernaclístic Way.

I don't know whether what Jordi Salat claims will happen exactly like that, but I do believe that Vernaclism is a philosophy that must be part of the better future we desire for the Catalan Nation and for all Humanity.

Surely, in that horizon, the reference frameworks of thought that will guide us will no longer be a single doctrine against all others—as has happened until now in a system of closed, mutually exclusive dogmas—but rather resemble a constellation of diverse philosophical sources that add up in the same liberating direction, where the Genius Loci (Spirit of the Place) of each people becomes the true foundation of an authentic planetary interculturality.

And in this project of liberating nations and peoples, I believe Vernaclism must occupy a prominent place, because it explains how things should be if we wish to preserve the wisdom and cultural heritage accumulated by humankind.

In this sense, Jordi Salat’s book becomes an essential proposal, because the core of his reflection, once read, can no longer be ignored.

On this journey proposed by Salat, you can accompany him far or stay closer—but if you truly dream of the freedom of all the world’s peoples and cultures, it will be impossible not to wish him well.

As Catalans, it is inevitable to relate Salat’s work to the reflection on why the outcome of the independence process, which culminated in the Self-Determination Referendum of October 1, 2017, was so disappointing.

Today we know that, while supposedly advancing toward the recovery of freedom for the Catalonia occupied south of the Pyrenees, we were emptying ourselves of national, cultural, and linguistic substance.

Paradoxically, the closer we came to independence, the less Catalan we were. And so, the crushing repression by Spain ended up being like water falling on already soaked ground—watered down by ourselves as we self-diluted into an unrecognizable, soulless nation, a national nothingness, while contradictorily claiming independence for a non-existent national community.

It is here that Jordi Salat’s Vernaclism opens a horizon of hope to rebuild ourselves as a people in extremis, on the very eve of disappearing forever.

It fills us with light and reasons to return to our origins, contemplating the culture of each place as the most natural fact for imagining a truly human-scale Humanity. It reminds us that the vernacular language of each land is much more than a communication tool: it is a cultural and intellectual system of its own, an instrument linked to the habitat and to nature—from which our creativity emerges and upon which the progress of Humanity has been built (and where even quantum physics has something to say).

Because where vernacular languages reign—where the Genius Loci of peoples can be expressed—there is creative freedom. But where vernacular cultures have been suffocated and made uniform, we speak of something else: submission and slavery.

Yet to rebuild ourselves nationally, we must know who we are, where we come from, and where we are headed. And for that, the book Vernaclística once again offers us an essential, holistic roadmap—where the part is in the Whole, and the Whole is in the part. For Vernaclism allows us to guide ourselves in rediscovering who we are: our Catalan being.

A way of being, thinking, and doing that is truly our own—with a Genius Loci and a singular spirit opposed to the imperialist spirit that built Spain at the cost of destroying the nations occupied by Castile.

But the recovery of who we are and where we come from, as proposed by Salat, goes far beyond an intellectual discovery. It is also a reclaiming of our stolen self-esteem, an act of love toward ourselves as a historical, distinct, and distinguishable people.

It is an invitation to once again be a luminous and influential nation in the international context—not through war, but through peace. Through the scientific and philosophical thought we can contribute as Catalans inspired by Ramon Llull, Francesc Pujols, Alexandre Deulofeu, Jacint Verdaguer, Puig i Cadafalch, Josep Trueta, Antoni Gaudí, and so many others.

However, the fascinating journey into the past that Vernaclism suggests has no final destination. One can always go further—like the Journey to Ithaca by Cavafy, set to music by Lluís Llach, one of the author’s favorite singer-songwriters. Because in the exploration of our past and in the recovery of a coherent historical cultural path of the Catalan way of doing—based on freedom, justice, and the ways of reason and seny—the thread connecting the Catalan Nation with the culture of the Occitans, the Cathars, the Arian Christians, zodiacalism, Hellenism, the Bellonids, the Baalites, etc., is no anecdote.

On the contrary, entering this erased tunnel of time through which the nation has traveled and endured becomes, for Salat, a necessity—if we wish to grasp the authentic (original) Catalan Spirit and understand what our mission is in the world.

And indeed, Vernaclística is an exercise in regaining self-esteem on a path that will take us as far as we are willing to go, challenging our own culturally self-hating prejudices imposed by unquestionable mental colonization—the result of centuries of violent occupation. For Vernaclística connects the recovery of our national identity, our own Catalan way of being, with the bonds this human community has woven since the beginning with universal core values that have continued to express and reproduce themselves over the centuries through the cultural nation of the Catalans.

From the symbolism of the four elements of nature in the four bars of the senyera (earth, sea, air, and fire) on a golden background (the Vernal Point, the creative sun, the apocalypse understood as revelation or birth), to the Catalans' confederal constitutionalism—almost unique in the world and an expression of a human organizational model based on equitable agreement and respect for the other’s freedom (vernaclistic freedom). And in between, as an indestructible glue, the recovery of the triad of Truth-Goodness-Beauty as a human guide of immutable principles that defines the universal spirit of a people.

And as for where we are going? Regarding our spiritual mission in the planetary future, Jordi Salat offers a final answer grounded in what is scientific and natural and self-evident: the vernaclístic nationalism that Catalans desire for ourselves is, in line with our confederal approach, the same that we demand for the rest of the peoples of the Earth: a new vernaclístic world order.

That is, a universal confederation of vernacular nations.

And if anyone still isn’t convinced to climb this ladder toward liberating understanding, know this: this is serious—and at the top, there is a tree and a flag.

Miquel R.

Vernacular flag


Wifala flag





Vernacular literature book published only in catalan language

vernacular language of Catalonia and its capital, Barcelona. The vernacular language of Antoni Gaudí, Salvador Dalí, Ramon Llull, Pau Casals, ...

Translated from the Catalan language with Artificial Intelligence

Jordi Salat
josalort@hotmail.com