"Vernaclística i identitat original"
Llengua, Pensament i Societat
Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona a Jordi Salat
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Badalona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Badalona. Mostrar tots els missatges
dijous, 13 de març del 2025
dimarts, 4 de març del 2025
Revista Ona Blava Núm. 3 mes de Març de 2025
Revista ONA BLAVA
Descàrrega gratuïta
Escrits de Jordi Salat
Editorial Pàg. 03
Badalona Ciutat Mediterrània. El Rellotge Català. Pàg. 06
La Reina Violant d'Hongria parlava català?. Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges. Ruta de Sant Anastasi Pàg. 08
L'Enigma del Crisantem a la tomba d'un rei imperial. Monestir de Santa Maria de les Santes Creus. Ruta de Sant Anastasi Pàg. 011
Indíbil i Mandoni. Ibers a Lleida. Fotopoesia Pàg. 058
Àudio Pàg. 81
Les verges negres pels cristians gnòstics
són negres perquè representen la nit igual
que la deessa Nut i Isis d'Egipte. Els catòlics
niceanians les blanquegen i ens volen fer
creure que eren blanques per amagar
el seu significat.
diumenge, 1 de desembre del 2024
Revista ONA BLAVA Núm. 2 mes de Desembre 2024
Revista ONA BLAVA
Revista ONA BLAVA Núm. 2 Mes de Desembre 2024
Els escrits de Jordi Salat
Editorial pàgina 03
Un pont de Mar Blava. Badalona, ciutat mediterrània pàgina 06 a 10
Fotopoesia pàgina 32 a 34 Jordi Salat i Neus Bonet
Entrevista a Jordi Salat feta per Olga Prado pàgina 47 a 48
Ruta de Sant Anastasi pàgina 58 a 60
Viatges i Viatgers. El primer viatge de Cristòfor Colom pàgina 66 a 70
dilluns, 30 de setembre del 2024
Revista ONA BLAVA Núm. 1 Mes de Setembre de 2024
REVISTA "ONA BLAVA"
Revista ONA BLAVA Núm. 1 Setembre 2024
Pàg. 5 Jordi Salat HISTÒRIA "Escut Genuí de Badalona"
Pàg. 45 Jordi Salat VIATGES I VIATGERS " Cristòfor Colom, Virrei dels regnes Bel·lònides de la Corona d'Aragó visita Badalona"
Pàg. 21 Jordi Salat i Neus Bonet Sala "FOTOPOESIA"
ENTREVISTA A RÀDIO CIUTAT DE BADALONA
dissabte, 7 de maig del 2022
Escut municipal de Badalona: Imatge genuïnament catalana o imatge adúlterament descatalanitzada?
ESCUT MUNICIPAL GENUÍ DE BADALONA
Escut Genuí
Escut oficial actual
El primer referent identitari que vaig veure quan vaig arribar a Badalona per a quedar-m’hi a viure va ser l’escut municipal. Em va sorprendre que només tingués dos pals vermells enlloc de quatre que representen la identitat catalana. Un referent, per cert, que fa referència a la identitat cultural dels regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó amb arrels occitanes.
Tot mirant l’escut municipal de Badalona vaig preguntar-me: L'actual escut de Badalona, reflecteix la identitat catalana de la ciutat? Amb quin criteri s'ha de fer un escut dels pobles i les ciutats catalanes? S'hauria de posar els quatre pals identitaris catalans a l'escut de Badalona? Potser tenia els quatre pals catalans originalment i es va canviar per a treure-li la identificació catalana? I, vaig recordar que s’havia volgut fer quelcom semblant, treu els quatre pals, a l’escut municipal de Barcelona.
Vaig posar “escut de Badalona” a Google i vaig
trobar aquestes imatges:
Amics de Badalona http://badamics.blogspot.com/2009/10/lescut-de-badalona-num-25-2003.html
Així doncs, l’escut de Badalona sí que portava els quatre pals
com a referent català.
Pel que fa referència al quarter de les ones blaves llegeixo
el següent: L'origen dels quarters
locals, les ones blaves sobre argent,
és l’escut de la família Gualbes, que va enllaçar amb
els Santcliment, senyors de Badalona.
Escut
noble família Gualbes a Església de Santa Maria del Mar a Barcelona (Catalunya)
Escut
noble família Gualbes a Església de Sant Just i Sant Pastor a Barcelona
(Catalunya)
Continuo llegint informació i em trobo la següent:
Abans de l'aparició de l'actual escut, al segle XIX
Pasqual Madoz, al seu Diccionari Geogràfic, descrivia l'escut de Badalona de la
següent manera:
«Tiene esta villa por armas un escudo
cuartelado, en primero y cuarto, en campo de oro, cuatro barras sangrientas,
y en segundo y tercero, en campo de plata, cuatro fajas ondeadas de
azul»
El 1912 l'Ajuntament va contractar a Lluis
Domènech Montaner per tal d'esbrinar quin era el veritable escut de la
ciutat, per la qual cosa l'arquitecte va dur a terme un estudi AVUI
PERDUT, que va resultar en l'actual disseny de caràcter modernista. El nou
escut va ser aprovat per l'Ajuntament l'any 1914.
En reiterades ocasions s'ha demanat la reforma de l'escut de
la ciutat, que sempre s'ha refusat des del consistori, que té la màxima
potestat quant als canvis dels símbols locals. Tanmateix, tant dels àmbits
polítics com també personalitats de l'àmbit cultural, com Joan Soler
Amigó, han defensat l'actual escut, que és
el que hi ha hagut sempre.
El 1997 l'assumpte va quedar pendent del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya.
No
em puc creure, ara per ara, que Lluis Domènech i Montaner, que valorava la presència
identitària dels quatre pals com així en
va deixar constància en al Palau de la Música Catalana, fes un estudi amb
aquest error referencial que adultera la identificació catalana. Per altre banda, trobo significatiu que aquest estudi, que es diu que ell va fer, avui
s’ha perdut...
I
doncs, si no es pot consultar el seu estudi perquè s’ha perdut, com poden
afirmar-ho amb tanta contundència davant l’aparent contradictorietat?
Pel
que fa referència al comenta de defensa de l’est actual que diu “és el que hi ha hagut sempre”, la
informació que exposo al llarg de l’escrit i que he trobat al web dels Amics de
Badalona, ho contradiu de forma evident.
Així,
doncs, faig una crida als badalonins per a promoure una campanya per a
restituir l’escut municipal de Badalona
amb el seu referent dels quatre pals vermells sobre fons
daurat.
I, també a explicar quin és el seu simbolisme universal que va relacionat amb els quatre elements de la Creació: aire, aigua, terra i foc, així com tot el pensament filosòfic que comporta. Un pensament que configura una identitat que té el seu marc referencial també en la Psicologia, l’Humanisme i el nacionalisme humanista. Dins del marc referencial vernaclístic la identitat és dignitat.
La identitat és un factor molt important atès que
representa un element propi de l’Humanisme: els ésser humans tenen com a un
dels atributs identificar-se amb un referent que tingui un sentit, que comporti
un ideal o esperit, podem dir-ne també, un alè vital.
Sense un referent identitari els éssers humans
no són poble, són massa en el sentit que li dóna Sigmund
Freud.[1]
I, en tant que massa, sempre manipulada i esclava captiva d’un poder que la
domina mentalment. Una identitat adulterada, que vol dir que la fan
identificar amb quelcom que no és propi
d’ella, no és propi del lloc o hàbitat on s’habita, comporta problemes
psicològics de realització personal i
conflictes d’integració social.
[1]Psicologia de les masses i anàlisi del
jo
https://ca.wikipedia.org/wiki/Psicologia_de_les_masses_i_an%C3%A0lisi_del_jo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)