Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Badalona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Badalona. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de maig del 2025

Ruta de Sant Anastasi 1

 

 La Ruta de Sant Anastasi

Un  itinerari per a fer turisme cultural entre les ciutats de Badalona i Lleida




 

Sant Anastasi és el patró de les ciutats, de Badalona i Lleida. He observat que entre aquestes dues ciutats hi ha un espai geogràfic històricament  i culturalment molt ric i em va semblar que podria ser interessant donar-lo a conèixer per mitjà d’un itinerari que donés lloc a una ruta de turisme cultural. 

 

Aquest itinerari, podria tenir els punts inicials a la Catedral de Santa Maria  de l’Assumpció de Lleida i a l’Església de Santa Maria de  l’Assumpció de Badalona, llocs on es troba el culte a Sant Anastasi, el personatge històric o llegendari que és patró d’ambdues ciutats. Tindria diversos punts de referència que serien els monestirs. En principi he pensat en els monestirs però dins d’aquest itinerari hi ha altres indrets i altres temes que s’hi podrien afegir.  

 

Badalona, Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Monestir de Sant Cugat del Vallès, Monestir de Santa Maria de Montserrat, Monestir de Santes Creus, Monestir de Santa Maria de Poblet, Monestir de Vallbona de les Monges, Lleida ( i viceversa).

 

Tots aquests monestirs tenen un interès cultural i històric molt important. Hi trobem personatges, fets històrics i referents  que donarien contingut  cultural a la ruta. També s’hi troba una rica i diversa gastronomia i productes de la terra i del mar. Un company badaloní en assabentar-se d’aquest projecte em va suggerir de fer un itinerari basat també en els Senders de Gran Recorregut, per aquells a qui agrada fer caminades, i tenir punts de descans en cases dedicades al turisme rural. Aquesta suggerència m’ha fet pensar en el Camí de Santiago o Sant Jaume. I m’he dit: perquè no podem fer  un “Camí de Sant Anastasi”? Més endavant potser s’hi podria afegir Tarragona, un altra ciutat catalana relacionada amb Sant Anastasi.   

 

Comencem per identificar qui era Sant Anastasi. Hi ha qui considera a Sant Anastasi llegenda, hi ha qui el considera personatge històric. Com  a personatge històric, se’l considera nascut a Lleida en el segle III; Anastasi, fou soldat de la guàrdia pretoriana de l’Emperador de Roma Dioclecià, a les ciutats de Lleida, Tarragona i Barcelona. Va ser martiritzat i mort a Badalona juntament amb 72 companys l’any 305. Va ser canonitzat com a Sant per l’Església Catòlica i venerat com a Patró de Lleida i de Badalona des de l’any 1.627 i 1.672 respectivament. La seva festa es celebra el dia 11 del mes de Maig.  El seu nom Anastasi prové  del grec Anastasimos que vol dir: aquell que té força o alè  per a ressuscitar, resurrecció o ressorgiment. 

 

Joan Amades, en el Costumari Català, ens parla de la llegenda de l’ametller de Sant Anastasi que va créixer i florir a Badalona, en el lloc de la platja on van ser escampades les seves cendres.

Des d’aleshores, al llarg de molts anys, aquest ametller era objecte de culte i peregrinacions multitudinàries. Aquest arbre mitològic sembla ser que va ser conegut amb el nom de l’Ametller de Sant Anastasi i esdevingué una icona de la ciutat de Badalona.

 

L’ametller és un arbre mitològic de la cultura hel·lènica relacionat amb l’amor i els enamorats. Aquesta interpretació mítica la van fer seva els trobadors occitans i catalans portant, quan era la primavera, una branca d’ametller florit en el barret tot relacionant aquests arbres amb l’amor i els enamorats.

 

Una altra activitat que es feia a Badalona, potser també a Lleida, però no ho sé del cert, eren  Els parlaments de la Diada de Sant Anastasi. Consistien en  exposicions de raons i arguments, teològics, filosòfics i polítics.

Recuperar com a festa i espectacle els parlaments que es feien amb motiu de la Diada de Sant Anastasi, amb els temes de controvèrsia actual, podrien esdevenir una festa democràtica que donés lloc a un festival de corrandes a les que es podria convidar berxolaris bascos.

 

L’exemple d’aquest personatge històric que és Sant Anastasi, entès com a persona que es manté fidel a sí mateix enfront les pressions hostils d’un poder imperialista com era Roma que li vol imposar una manera de ser que ell no sent com a pròpia, ni relacionada amb el lloc on habita - amb intenció d’esclavitzar-lo, alienar-lo i fer-lo ser estrany a si mateix i a la seva pròpia consciència -, fan de la figura de Sant Anastasi un personatge d’actualitat atès que avui en dia aquest poder imperialista alienador i opressor segueix present en el món en general, i en concret també a Catalunya, vestit amb formes i noms imperials  diferents. Sant Anastasi és un exemple, en sentit espiritual, de dignitat i fidelitat a si mateix, al seu ésser més íntim i transcendent.

 

La ruta quedaria així:

 


 

Badalona. 

Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, 

Monestir de Sant Cugat del Vallès, 

Monestir de Santa Maria de Montserrat, 

Monestir de Santes Creus, 

Monestir de Santa Maria de Poblet, 

Monestir de Vallbona de les Monges. 

Lleida

 Convidem als badalonins i badalonines, així com als lleidatans i lleidatanes, a fer seva aquesta ruta. Si voleu fer escrits amb les vostres experiències, relats imaginaris ambientats en  aquest itinerari, poesies o altres temes literaris sobre els referents, personatges i fets històrics que es troben dins l’itinerari ens ho podeu enviar i estudiarem la seva publicació a la revista en aquesta secció que anomenarem Ruta de Sant Anastasi.  

 


 FOTOGRAFIA

Apuntat al grup de fotografia i  participa en els tallers i exposicions de fotografies de la Ruta de Sant Anastasi

Clica aquí

Farem sortides de turisme cultural i fotografia als monestirs i llocs emblemàtics de la ruta. També exposicions de les fotografies i conferències culturals


Amics de la Ruta de Sant Anastasi

amicsrutasantanastasi@gmail.com




Jordi Salat

josalort@hotmail.com

dijous, 13 de març del 2025

Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona a Jordi Salat "Vernaclística i identitat original"

 

"Vernaclística i identitat original"

Llengua, Pensament i Societat

Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona a Jordi Salat 


ÀUDIO

Jordi Salat

josalort@hotmail.com


dissabte, 7 de maig del 2022

Escut municipal de Badalona: Imatge genuïnament catalana o imatge adúlterament descatalanitzada?

 

ESCUT MUNICIPAL GENUÍ DE BADALONA



Escut Genuí

Escut oficial actual

El primer referent identitari que vaig veure quan vaig arribar a Badalona per a quedar-m’hi a viure va ser l’escut municipal. Em va sorprendre que només tingués dos pals vermells enlloc de  quatre que representen la identitat catalana. Un referent, per cert, que fa referència a la identitat cultural dels regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó amb arrels occitanes.

Tot mirant l’escut municipal  de Badalona vaig preguntar-me: L'actual escut de Badalona, reflecteix la identitat catalana de la ciutat? Amb quin criteri s'ha de fer un escut dels pobles i les ciutats catalanes? S'hauria de posar els quatre pals identitaris catalans a l'escut de Badalona? Potser tenia els quatre pals catalans originalment i es va canviar per a treure-li la identificació catalana?  I, vaig recordar que s’havia volgut fer quelcom semblant, treu els quatre pals, a l’escut municipal de Barcelona.

Vaig posar “escut de Badalona” a Google i vaig trobar aquestes imatges:


 

Amics de Badalona http://badamics.blogspot.com/2009/10/lescut-de-badalona-num-25-2003.html

Així doncs, l’escut  de Badalona sí que portava els quatre pals com a referent català.

 


 


 

Pel que fa referència al quarter de les ones blaves llegeixo el següent:  L'origen dels quarters locals, les ones blaves sobre argent, és  l’escut de la família  Gualbes, que va enllaçar amb els  Santcliment, senyors de Badalona.




Escut noble família Gualbes a Església de Santa Maria del Mar a Barcelona (Catalunya)





 

Escut noble família Gualbes a Església de Sant Just i Sant Pastor a Barcelona (Catalunya)




Continuo llegint informació i em trobo la següent:

Abans de l'aparició de l'actual escut, al segle XIX  Pasqual Madoz, al seu Diccionari Geogràfic, descrivia l'escut de Badalona de la següent manera:

 

«Tiene esta villa por armas un escudo cuartelado, en primero y cuarto, en campo de oro, cuatro barras sangrientas, y en segundo y tercero, en campo de plata, cuatro fajas ondeadas de azul»



El  1912 l'Ajuntament va contractar a Lluis Domènech Montaner per tal d'esbrinar quin era el veritable escut de la ciutat, per la qual cosa l'arquitecte va dur a terme un estudi  AVUI PERDUT, que va resultar en l'actual disseny de caràcter modernista. El nou escut va ser aprovat per l'Ajuntament l'any  1914.

 

En reiterades ocasions s'ha demanat la reforma de l'escut de la ciutat, que sempre s'ha refusat des del consistori, que té la màxima potestat quant als canvis dels símbols locals. Tanmateix, tant dels àmbits polítics com també personalitats de l'àmbit cultural, com  Joan Soler Amigó, han defensat l'actual escut, que és el que hi ha hagut sempre. 

 

El 1997 l'assumpte va quedar pendent del  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

 

No em puc creure, ara per ara, que Lluis Domènech i Montaner, que valorava la presència identitària dels quatre pals com així  en va deixar constància en al Palau de la Música Catalana, fes un estudi amb aquest error referencial que adultera la identificació catalana.  Per altre banda,  trobo significatiu que aquest estudi,  que es diu que ell va fer, avui s’ha perdut... 

I doncs, si no es pot consultar el seu estudi perquè s’ha perdut, com poden afirmar-ho amb tanta contundència davant l’aparent contradictorietat?

Pel que fa referència al comenta de defensa de l’est actual que diu “és el que hi ha hagut sempre”, la informació que exposo al llarg de l’escrit i que he trobat al web dels Amics de Badalona, ho contradiu de forma evident.

Així, doncs, faig una crida als badalonins per a promoure una campanya per a restituir l’escut  municipal de Badalona amb  el seu referent dels quatre pals vermells sobre fons daurat.  

I, també a explicar quin és el seu simbolisme universal que va relacionat amb els quatre elements de la Creació: aire, aigua, terra i foc, així com tot el pensament filosòfic que comporta. Un pensament que configura una identitat que té el seu marc referencial també en la Psicologia,  l’Humanisme i el nacionalisme humanista. Dins del marc referencial vernaclístic la identitat  és dignitat.

La identitat és un factor molt important atès que representa un element propi de l’Humanisme: els ésser humans tenen com a un dels atributs identificar-se amb un referent que tingui un sentit, que comporti un ideal o esperit, podem dir-ne també, un alè vital.

Sense un referent identitari els éssers humans no són poble, són massa en el sentit que li dóna Sigmund Freud.[1] I, en tant que massa, sempre manipulada i esclava captiva d’un poder que la domina mentalment. Una identitat adulterada, que vol dir que la fan identificar  amb quelcom que no és propi d’ella, no és propi del lloc o hàbitat on s’habita, comporta problemes psicològics de realització personal  i conflictes  d’integració social.

 

[1]Psicologia de les masses i anàlisi del jo  https://ca.wikipedia.org/wiki/Psicologia_de_les_masses_i_an%C3%A0lisi_del_jo

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com