Cristòfor Colom, català Virrei de la Corona bel·lònida i occitano-catalana d'Aragó i independentista aragonès

 

DIÀLEG SOBRE CRISTÒFOR COLOM

Cristòfor Colom, català Virrei de la Corona  bel·lònida i occitano-catalana d'Aragó i independentista aragonès

Cristòfor Colom, Virrei de la Corona bel·lònida d’Aragó, visità  Badalona

 

Monestir de Sant Jeroni de la Murtra  o  Monestir de Nostra Senyora de la Vall de Betlem[i] Situat sota les ermites dedicades a Sant Climen[ii]t i Sant Onofre[iii]

 

-       —Cristòfor Colom és un dels viatgers més famosos de la Història. Un personatge que va ser a la ciutat de Badalona. Li dic Colom, perquè crec que aquest era el seu cognom i no pas Colón ni Colombo. Entre molts arguments que ho justifiquen, hi ha una carta en la que així hi consta “Colom”.

 

-     —  Quan va ser això?

-       —L’any 1493

-      — I  com va ser que va venir a Badalona?

-       —Quan Cristòfor Colom va tornar del seu viatge, al que ara es coneix com Amèrica,[1]  va venir a Barcelona. Aquí va ser rebut per Ferran II, comte de Barcelona  i rei dels regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó. Atès que  Ferran II estava hostatjat a en el monestir de Sant Jeroni de la Murtra que es troba a Badalona, Colom, després de ser rebut com a virrei de la Corona d’Aragó al Palau Reial Major de Barcelona,  va venir a Badalona en un acte oficial diplomàtic.

-       —Diplomàtic?

-     —Cristòfor Colom havia estat nomenat Virrei de la Corona d’Aragó en les Capitulacions de Santa Fe signades l’any 1492. Era Virrei. Aquell any 1493 mentre es preparava la sortida del segon viatge de Colom des de Barcelona, es va produir un fet històricament molt significatiu i és que Ferran II com a rei de la Corona bel·lònida d’Aragó, Cristòfor Colom  com a virrei i  Joan, el fill de Ferran II,  com a príncep van fer un passeig a cavall pels carrers de Barcelona envoltats d’aclamacions dels catalans de la ciutat. Barcelona era la capital de Catalunya en tan que Principat de la Corona bel·lònida d’Aragó.  Hi havia el Palau Reial Major dels regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó.  Quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV es va casar en el segle XII amb Peronelha filla d’Agnès d’Aquitània, que no parlava castellà sinó gascó o el que ara en diríem occità, va aportar aquest referent dels quatre pals vermells sobre fons daurat dels bel·lònides al que es va anomenar Corona d’Aragó.  Aragó és una paraula que etimològicament no està relacionada amb la llengua castellana.  Cal preguntar-se en quina llengua parlaven  entre ells el rei Ferran, el virrei Colom i el príncep Joan.

 

Escut dels Reis Catòlics, Ferran II comte de Barcelona i rei dels regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó  i  Isabel dels regnes de Castella i Lleó al claustre del monestir de Sant Jeroni de la Murtra o Nostra Senyora de la Vall de Betlem (Badalona)

 

-       —Ah! Tens raó. No hi havia pensat en aquest detall. I, la reina Isabel del regne de Castilla no hi era?

—  —Al Palau Reial de la Corona d’Aragó de Barcelona, potser que no. No he trobat documentació que ho digui. Al monestir de Sant Jeroni de la Murtra si que hi va ser. Té sentit atès que els jerònims són un orde fundat al reino de Castilla. Però fixat en aquesta foto de la ceràmica que hi ha la plaça de Espanya de Sevilla.   Hi veus l’escut dels reis catòlics?

-       —No! El que hi veig és en primer pla un patge amb l’escut del regnes de Castilla i León, i al costat de Ferran II quatre pals, referent bel·lònida i català de la Corona d’Aragó. El quart pal, per cert, quasi tapat. 

-       La història relacionada amb Cristòfor Colom està molt adulterada. Qui l’ha adulterat i per quin motiu? Podríem dir que, al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on sí que hi ha l’escut correcte, el que surt a la portada de les Capitulacions de Santa Fe, hi estigueren Ferran II i  Isabel de Castilla però al Palau Reial Major de Barcelona crec que  només hi foren  presents Ferran II, Joan i Cristòfor Colom, en tan que rei, príncep i virrei de la Corona d’Aragó. No té sentit que també hi fos la reina de Castilla. El secretari que va redactar les Capitulacions de Santa Fe,  Joan de Coloma, que era de Barcelona i va anar a Granada a redactar-les lògicament les va redactar en  llengua catalana, la llengua que es parlava a Barcelona, capital del Principat de Catalunya. A Barcelona, conjuntament amb el regne de Mallorca i el regne de València, era on hi havia el port de mar amb la flota de naus més important dels regnes de la Corona d’Aragó.

-       Però, a les Capitulacions hi consta que  a Colom el van fer virrei, oi? 

-       Si, hi consta.  Però la historiologia espanyolista ho ignora. 

Escut de la tapa de les Capitulacions de Santa Fe signat per Ferran II comte de Barcelona i rei dels regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó, Isabel reina del regne de Castilla i Cristòfor Colom. Redactat per Joan de Coloma secretari de l’Arxiu Reial Barcelona que escrivia en llengua catalana on hi ha la documentació dels regnes bel·lònides i després del casament del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronelha, la filla de Agnès d’Aquitània també el que s’anomena Corona d’Aragó

 

 

Continuarà...

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Gestor de l'Espai Cristòfor Colom de Barcelona

Àudio conferència el 18 de Juliol de 2024 al Reial Cercle Artístic de Barcelona

on exposo els  «arguments»  que m'han fet considerar al català Cristòfor Colom, virrei de la Corona bel·lònida d'Aragó, un independentista aragonès

Clicar per escoltar conferència

---

[1] El nom que li donen els indígenes –aborígens, autòctons o vernacles-, és Abya Yala https://ca.wikipedia.org/wiki/Abya_Yala

---

[i] https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jeroni_de_la_Murtra

 Nota: El nom Betlem. Betlem era una ciutat  cananea  del 3000 anys aC, època en què els cananeus assentats a la regió aixecaren pobles envoltats de muralles per protegir-se dels seus enemics. Adoptaren el déu caldeu de la fertilitat Lahamu. Betlem voldria dir Casa de Lahamu. Casa de déu. Altre déu cananeu era Bel o Baal que vol dir Senyor del Cel. La seva esposa era Astarteh, que vol dir Senyora del Cel. Els cananeus són els descendents de Cam, els camites. A la Bíblia, Gènesi 9:25 es diu que van ser maleïts per Noè a ser esclaus del semites a causa d’haver vist la nuesa de Noé.

 

[ii] Sant Climent, cristià hel·lenista i santjoanista 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Climent_d%27Alexandria  Pobles que porten el nom  de Sant Climent

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Climent

 

[iii] Sant Onofre cristià santjoanista https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Onofre

 

Ruta de Sant Anastasi. Arbre de Sant Anastasi. Ramon Llull. Francesc Pujols

L'ARBRE DE SANT ANASTASI

 L'Arbre de Sant Anastasi és un projecte dins la Ruta de Sant Anastasi, que va de Lleida - ciutat on va néixer-, fins a Badalona - ciutat on va morir martiritzat pels romans-,  que consisteix en el següent:

Plantar un ametller als Parc del Camps Elisis de Lleida i un altre ametller  al Parc de Can Soley de Badalona, en memòria de la llegenda de Sant Anastasi  de la que es va fer ressò Joan Amades la qual ens diu que al lloc de  Badalona on va morir  martiritzat Sant Anastasi, hi va néixer un ametller. Per aquest motiu hem pensat recuperar l'ametller com a Arbre de sant Anastasi. 

Atès que despès del martiri de sant Anastasi el seu cap va rodolar fins a aturar-se als peus d’un ametller sec, que va florir immediatament com a senyal diví. aquest miracle ha quedat reflectit en versos populars, com ara:

«Sant Anastasi,
el màrtir beneït,
amb la sang que va vessar
l’ametller va fer florir.»

 En alguns pobles de Catalunya es canta:

«Florit ha l’ametller
al pas del sant patró,
amb la seva sang vermella
el camp s’ha tornat blau.
Anastasi, roser florit,
doneu-nos pau i bon profit!»

Cada any el dia  11 de Maig, festa de Sant Anastasi, patró de Lleida i de Badalona, davant d'aquest arbre que serà anomenat "Arbre de Sant Anastasi" i que estarà ubicat en un espai  emblemàtic adient com podria ser una placeta,   si faran recitals de poesia religiosa  en el sentit de poesia espiritualista.

Davant l'Arbre de Sant Anastasi, recordem que la branca d'ametller florit era un distintiu  identitari que feien servir dels trobadors, els poetes dels pobles i  de les corts d'Europa durant un temps de la Història.  El temps de renaixença i reeiximent de les cultures i nacions naturals que en altres temps han estat oprimides i ignorades per Estats imperialistes artificials i les seves lleis constitucionals.

I recordar que, aquesta branca d'ametller florit,  cantaven en llengües, com l'occità, i català que actualment Europa no reconeix.    La branca d'ametller florit és un símbol de les llengües autòctones, naturals, genuïnes o vernacles pròpies de cada territori, les del Genius Loci.

RELACIÓ DE  POETES  I POESIES PROPOSADES

Ramon Llull (A Vós dona verge Santa Maria) Francesc Pujols (A Vós), Joan Maragall (Cant Espiritual),  Ramon Llull (Cant de Ramon) David Jou (Cant Espiritual)  Rei Salomó (Càntic dels Càntics), Sant Joan de la Creu ( Traducció de Pere Lluís Font Premi d'Honor de les lletres Catalanes 2025), Mn. Jacint Verdaguer,  ...

RAMON LLULL

A Vós dona verge Santa Maria

A vós, Dona Verge Santa Maria,
don mon voler, que es vol enamorar
de vós tan fort, que sens vós no voldria
cap altra cosa desitjar ni amar;
car tot voler ha milloria
sobre tot altre qui no sia
voler de vós, que sou mare d'amor.
Qui a vós no vol mai no s'enamora.

El meu voler vol vostra senyoria,
memòria i saber a vós jo us vull dar;
car sens voler, Dona jo què els faria?
I vós, Dona, si us plau, feu recordar,
entendre, amar, a la clerecia,
per tal que vagin fins a Síria
als infidels, convertir, predicar,
i els cristians facin pacificar.

Molts homes diuen que moririen
pel vostre Fill, si a lloc venia;
pocs són aquells qui els veuen predicar
als infidels, la mort fa dubtar.

Observació:

Voldria cridar l'atenció en referència a aquesta poesia en el fet que es tracta d'una estructura sil·làbica pròpia del  sonet. Oficialment es diu que el sonet  el va inventar  el sicilià Jacomo Lentini (1210-1260) que era notari i poeta de la Cort del Regne de Sicília en temps del rei Frederic Hohenstaufen  i la reina consort era Constança d'Aragó. Lentini va fer el sonet seguint els cànons de la poesia occitana.

Ramon Llull (1232-1316) que també parlava occità  i donava classes a la Universitat de Montpelher (La Provença. Occitània) en occità, va fer un sonet per iniciativa pròpia o bé va conèixer l'obra de Lentini?

Aquesta forma poètica del "sonet"  que va fer famosa, amb posterioritat, Petrarca, Dante i Shakespeare era cantada a totes les corts  cultes d'Europa durant el segle XIII.

Em pregunto: Com va ser que Ramon Llull va conèixer aquesta forma poètica que es coneix com a sonet?

A quina llengua pertany el mot sonet, que vol dir "so petit" . Si en el segle XIII  a la cort del regne de Sicília s'hi parlava la llengua siciliana (que no era l'actual italià)  i la reina era Constança d'Aragó?

A Viquipèdia hi diu: "El terme deriva de la paraula italiana sonetto (lit. cançoneta, del mot llatí sonus, lit. so). Originari de la Sicília del segle XIII"  Això no és veritat. A la Cort de Frederic Hohenstaufen i Constança d'Aragó (segle XIII) no s'hi parlava italià. Lentini parlava sicilià i va fer el sonet guiat pels cànons poètics occitans. Per tant parlava occità. 

Sonet

Jacomo Lentini

Ramon Llull

FRANCESC PUJOLS

A VÓS

Jo faig el vostre gest amb el meu cor,

Com el fa l’encisat davant l’Encís,

I com davant lo Bell, l’admirador,

Que enclòs en el bell gest es sent feliç.

 

I el faig Oh Rosa vera, perquè jo,

Me’n purifico tot d’un gesti així,

Que sou tant pura enmig de l’hermosor,

Com un ànima entrant al Paradís.

 

Malgrat ésser àvol com sóc i atormentat

Per la condemnació que tots portem,

Vos veig a Vós allà en la immensitat,

De la vostra hermosura sense extrem.

 

I és gran conhort pels que així caminem

Veure-os a Vós que sou la Realitat.

 

 OBSERVACIÓ

Un sonet de Francesc Pujols, seguidor del pensament de Ramon Llull. Li va posar el mateix títol que el sonet de Ramon Llull.

Francesc Pujols

NOTÍCIA DIARI  EL PUNT AVUI 

La fe retaule poètic segle XX 

La fe segons Lluis Llach

CAL QUE NEIXEN FLORS A CADA INSTANT

Mossèn Carles Cardó. Les dues tradicions. Història espiritual de les espanyes

CLICAR AQUÍ

WEBS RECOMANADES

Els cants espirituals catalans

La fe de cent poetes catalans

Poesies Catalanes

Antologia poètica catalana

Terra i Cultura

Ruta de Sant Anastasi 1

amicsrutasantanastasi@gmail.com

Ruta de Sant Anastasi 1

 

 La Ruta de Sant Anastasi

Un  itinerari per a fer turisme cultural entre les ciutats de Badalona i Lleida

 

Sant Anastasi és el patró de les ciutats, de Badalona i Lleida. He observat que entre aquestes dues ciutats hi ha un espai geogràfic històricament  i culturalment molt ric i em va semblar que podria ser interessant donar-lo a conèixer per mitjà d’un itinerari que donés lloc a una ruta de turisme cultural. 

 

Aquest itinerari, podria tenir els punts inicials a la Catedral de Santa Maria  de l’Assumpció de Lleida i a l’Església de Santa Maria de  l’Assumpció de Badalona, llocs on es troba el culte a Sant Anastasi, el personatge històric o llegendari que és patró d’ambdues ciutats. Tindria diversos punts de referència que serien els monestirs. En principi he pensat en els monestirs però dins d’aquest itinerari hi ha altres indrets i altres temes que s’hi podrien afegir.  

 

Badalona, Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Monestir de Sant Cugat del Vallès, Monestir de Santa Maria de Montserrat, Monestir de Santes Creus, Monestir de Santa Maria de Poblet, Monestir de Vallbona de les Monges, Lleida ( i viceversa).

 

Tots aquests monestirs tenen un interès cultural i històric molt important. Hi trobem personatges, fets històrics i referents  que donarien contingut  cultural a la ruta. També s’hi troba una rica i diversa gastronomia i productes de la terra i del mar. Un company badaloní en assabentar-se d’aquest projecte em va suggerir de fer un itinerari basat també en els Senders de Gran Recorregut, per aquells a qui agrada fer caminades, i tenir punts de descans en cases dedicades al turisme rural. Aquesta suggerència m’ha fet pensar en el Camí de Santiago o Sant Jaume. I m’he dit: perquè no podem fer  un “Camí de Sant Anastasi”? Més endavant potser s’hi podria afegir Tarragona, un altra ciutat catalana relacionada amb Sant Anastasi.   

 

Comencem per identificar qui era Sant Anastasi. Hi ha qui considera a Sant Anastasi llegenda, hi ha qui el considera personatge històric. Com  a personatge històric, se’l considera nascut a Lleida en el segle III; Anastasi, fou soldat de la guàrdia pretoriana de l’Emperador de Roma Dioclecià, a les ciutats de Lleida, Tarragona i Barcelona. Va ser martiritzat i mort a Badalona juntament amb 72 companys l’any 305. Va ser canonitzat com a Sant per l’Església Catòlica i venerat com a Patró de Lleida i de Badalona des de l’any 1.627 i 1.672 respectivament. La seva festa es celebra el dia 11 del mes de Maig.  El seu nom Anastasi prové  del grec Anastasimos que vol dir: aquell que té força o alè  per a ressuscitar, resurrecció o ressorgiment. 

 

Joan Amades, en el Costumari Català, ens parla de la llegenda de l’ametller de Sant Anastasi que va créixer i florir a Badalona, en el lloc de la platja on van ser escampades les seves cendres.

Des d’aleshores, al llarg de molts anys, aquest ametller era objecte de culte i peregrinacions multitudinàries. Aquest arbre mitològic sembla ser que va ser conegut amb el nom de l’Ametller de Sant Anastasi i esdevingué una icona de la ciutat de Badalona.

 

L’ametller és un arbre mitològic de la cultura hel·lènica relacionat amb l’amor i els enamorats. Aquesta interpretació mítica la van fer seva els trobadors occitans i catalans portant, quan era la primavera, una branca d’ametller florit en el barret tot relacionant aquests arbres amb l’amor i els enamorats.

 

Una altra activitat que es feia a Badalona, potser també a Lleida, però no ho sé del cert, eren  Els parlaments de la Diada de Sant Anastasi. Consistien en  exposicions de raons i arguments, teològics, filosòfics i polítics.

Recuperar com a festa i espectacle els parlaments que es feien amb motiu de la Diada de Sant Anastasi, amb els temes de controvèrsia actual, podrien esdevenir una festa democràtica que donés lloc a un festival de corrandes a les que es podria convidar berxolaris bascos.

 

L’exemple d’aquest personatge històric que és Sant Anastasi, entès com a persona que es manté fidel a sí mateix enfront les pressions hostils d’un poder imperialista com era Roma que li vol imposar una manera de ser que ell no sent com a pròpia, ni relacionada amb el lloc on habita - amb intenció d’esclavitzar-lo, alienar-lo i fer-lo ser estrany a si mateix i a la seva pròpia consciència -, fan de la figura de Sant Anastasi un personatge d’actualitat atès que avui en dia aquest poder imperialista alienador i opressor segueix present en el món en general, i en concret també a Catalunya, vestit amb formes i noms imperials  diferents. Sant Anastasi és un exemple, en sentit espiritual, de dignitat i fidelitat a si mateix, al seu ésser més íntim i transcendent.

 

La ruta quedaria així:

 

 

Badalona. 

Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, 

Monestir de Sant Cugat del Vallès, 

Monestir de Santa Maria de Montserrat, 

Monestir de Santes Creus, 

Monestir de Santa Maria de Poblet, 

Monestir de Vallbona de les Monges. 

Lleida

 Convidem als badalonins i badalonines, així com als lleidatans i lleidatanes, a fer seva aquesta ruta. Si voleu fer escrits amb les vostres experiències, relats imaginaris ambientats en  aquest itinerari, poesies o altres temes literaris sobre els referents, personatges i fets històrics que es troben dins l’itinerari ens ho podeu enviar i estudiarem la seva publicació a la revista en aquesta secció que anomenarem Ruta de Sant Anastasi.  

 

 FOTOGRAFIA

Apuntat al grup de fotografia i  participa en els tallers i exposicions de fotografies de la Ruta de Sant Anastasi

Clica aquí

Farem sortides de turisme cultural i fotografia als monestirs i llocs emblemàtics de la ruta. També exposicions de les fotografies i conferències culturals

Amics de la Ruta de Sant Anastasi

amicsrutasantanastasi@gmail.com

ENTREVISTA A RÀDIO ESTEL 19 DE JUNY 2025

CLICAR AQUÍ

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona a Jordi Salat "Vernaclística i identitat original"

 

"Vernaclística i identitat original"

Llengua, Pensament i Societat

Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona a Jordi Salat 

ÀUDIO

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Escut municipal de Badalona: Imatge genuïnament catalana o imatge adúlterament descatalanitzada?

 

ESCUT MUNICIPAL GENUÍ DE BADALONA

Escut Genuí

Escut oficial actual

El primer referent identitari que vaig veure quan vaig arribar a Badalona per a quedar-m’hi a viure va ser l’escut municipal. Em va sorprendre que només tingués dos pals vermells enlloc de  quatre que representen la identitat catalana. Un referent, per cert, que fa referència a la identitat cultural dels regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó amb arrels occitanes.

Tot mirant l’escut municipal  de Badalona vaig preguntar-me: L'actual escut de Badalona, reflecteix la identitat catalana de la ciutat? Amb quin criteri s'ha de fer un escut dels pobles i les ciutats catalanes? S'hauria de posar els quatre pals identitaris catalans a l'escut de Badalona? Potser tenia els quatre pals catalans originalment i es va canviar per a treure-li la identificació catalana?  I, vaig recordar que s’havia volgut fer quelcom semblant, treu els quatre pals, a l’escut municipal de Barcelona.

Vaig posar “escut de Badalona” a Google i vaig trobar aquestes imatges:

 

Amics de Badalona http://badamics.blogspot.com/2009/10/lescut-de-badalona-num-25-2003.html

Així doncs, l’escut  de Badalona sí que portava els quatre pals com a referent català.

 

 

 

Pel que fa referència al quarter de les ones blaves llegeixo el següent:  L'origen dels quarters locals, les ones blaves sobre argent, és  l’escut de la família  Gualbes, que va enllaçar amb els  Santcliment, senyors de Badalona.

Escut noble família Gualbes a Església de Santa Maria del Mar a Barcelona (Catalunya)

 

Escut noble família Gualbes a Església de Sant Just i Sant Pastor a Barcelona (Catalunya)

Continuo llegint informació i em trobo la següent:

Abans de l'aparició de l'actual escut, al segle XIX  Pasqual Madoz, al seu Diccionari Geogràfic, descrivia l'escut de Badalona de la següent manera:

 

«Tiene esta villa por armas un escudo cuartelado, en primero y cuarto, en campo de oro, cuatro barras sangrientas, y en segundo y tercero, en campo de plata, cuatro fajas ondeadas de azul»

El  1912 l'Ajuntament va contractar a Lluis Domènech Montaner per tal d'esbrinar quin era el veritable escut de la ciutat, per la qual cosa l'arquitecte va dur a terme un estudi  AVUI PERDUT, que va resultar en l'actual disseny de caràcter modernista. El nou escut va ser aprovat per l'Ajuntament l'any  1914.

 

En reiterades ocasions s'ha demanat la reforma de l'escut de la ciutat, que sempre s'ha refusat des del consistori, que té la màxima potestat quant als canvis dels símbols locals. Tanmateix, tant dels àmbits polítics com també personalitats de l'àmbit cultural, com  Joan Soler Amigó, han defensat l'actual escut, que és el que hi ha hagut sempre. 

 

El 1997 l'assumpte va quedar pendent del  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

 

No em puc creure, ara per ara, que Lluis Domènech i Montaner, que valorava la presència identitària dels quatre pals com així  en va deixar constància en al Palau de la Música Catalana, fes un estudi amb aquest error referencial que adultera la identificació catalana.  Per altre banda,  trobo significatiu que aquest estudi,  que es diu que ell va fer, avui s’ha perdut... 

I doncs, si no es pot consultar el seu estudi perquè s’ha perdut, com poden afirmar-ho amb tanta contundència davant l’aparent contradictorietat?

Pel que fa referència al comenta de defensa de l’est actual que diu “és el que hi ha hagut sempre”, la informació que exposo al llarg de l’escrit i que he trobat al web dels Amics de Badalona, ho contradiu de forma evident.

Així, doncs, faig una crida als badalonins per a promoure una campanya per a restituir l’escut  municipal de Badalona amb  el seu referent dels quatre pals vermells sobre fons daurat.  

I, també a explicar quin és el seu simbolisme universal que va relacionat amb els quatre elements de la Creació: aire, aigua, terra i foc, així com tot el pensament filosòfic que comporta. Un pensament que configura una identitat que té el seu marc referencial també en la Psicologia,  l’Humanisme i el nacionalisme humanista. Dins del marc referencial vernaclístic la identitat  és dignitat.

La identitat és un factor molt important atès que representa un element propi de l’Humanisme: els ésser humans tenen com a un dels atributs identificar-se amb un referent que tingui un sentit, que comporti un ideal o esperit, podem dir-ne també, un alè vital.

Sense un referent identitari els éssers humans no són poble, són massa en el sentit que li dóna Sigmund Freud.[1] I, en tant que massa, sempre manipulada i esclava captiva d’un poder que la domina mentalment. Una identitat adulterada, que vol dir que la fan identificar  amb quelcom que no és propi d’ella, no és propi del lloc o hàbitat on s’habita, comporta problemes psicològics de realització personal  i conflictes  d’integració social.

 

[1]Psicologia de les masses i anàlisi del jo  https://ca.wikipedia.org/wiki/Psicologia_de_les_masses_i_an%C3%A0lisi_del_jo

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com