Entrevista a Ràdio Sió d'Agramunt

 

1a Diada de les llengües i nacions vernacles

Entrevista a Ràdio Sió d'Agramunt

ÀUDIO

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Les identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (2)

Les identitats  nacionals vernacles o genuïnes 

i l'Ideal Nacional Català (2)

Banderes de les nacions genuïnes, bandera vernaclística o genuinística i bandera d'Europa

Catalanistes, euskaldunistes, andalusistes, galleguistes i d’altres  pobles que tenen consciència nacional genuïna o vernaclística reivindiquen la cultura i la llengua pròpia del seu territori; la genuïna de la seva terra; la del Genius Loci que hi reeixia  originalment. Així doncs, als que ostenten el Poder, els cal fer reflexions, no lleis repressives. I, aquest fenomen de testimoniatge que jo anomeno genuïnista o vernaclista està passant arreu del món. Com se’n diu d’aquest moviment internacional?

Les llengües porten el nom de les seves terres no pas la de les mares que han parit els seus fills. La llengua materna que jo valoro és la de la Mare Terra.  Parlar de llengües minoritzades i minoritàries,  o llengües maternes referides a la mare biològica que ha parit els habitants d'un lloc, és una trampa. Això s'està demostrant i es pot comprovar pels efectes negatius que han tingut i tenen les diverses polítiques lingüístiques que han adoptat aquesta nomenclatura. 

Observeu-ho, parlem de llengua: catalana, eukalduna, gallega, castellana, asturlleonesa, escocesa, irlandesa, bretona, occitana, ...

Aquestes nacions genuïnes o vernacles formen part d’un gran moviment regenerador i holístic; són part d’un Tot i el Tot és en elles perquè en són part. A les llengües vernacles o genuïnes jo també les anomeno llengües holístiques. Fa molts anys que parlo de l’ ecolingüisme i l’econacionalisme com a Marc Referencial quan m'hi refereixo.

Sotmesos, aquests nacionalismes genuïns o vernacles,  i les seves llengües naturals pròpies al constitucionalisme dels estats que els sotmeten amb les seves lleis alienants, i per tant, no genuïnes, aleshores deixen de ser part del Tot.

L’espanyolisme desnaturalitzador vol destruir la seva genuïtat amb la seva espanyatització?[1] 

Els andalusos, poso per cas, són espanyols o bé són espanyolitzats? Blas Infante, el pare de la pàtria andalusa, a l’escut d’ Andalusia hi va ficar Por Iberia no hi va ficar Por España.  Això té un significat molt important  són identitarietats que cal estudiar i analitzar a fons i fer-ho amb criteri genuí. I si parlem de: els catalans, euskalduns, gallecs i asturlleonesos, són espanyols o són espanyatitzats, això vol dir, convertits en espanyols pel fet d’haver estar ficats dins el Marc Referencial que es coneix com a Espanya? Ens han adulterat la Realitat? Ens han manipulat la Història? Ens han manipulat la identitat fent-nos creure que som allò que no som? 

Entre aquells que no volen analitzar-les, n’hi ha que no ho volen fer perquè tenen por de perdre privilegis quan es descobreixi que hi ha identificacions amb entitats estatals que són buides i sense creativitat; perquè en realitat no són identitats, només són lleis doctrinàries o consignes convencionals que ens fan esclaus i ignorants més que no pas ciutadans i persones humanes amb personalitat i caràcter.

 

Que tothom confongui l’espanyolisme amb el castellanisme com una identitat , com a denominador comú, beneficia uns interessos, que ténen un marc legal, però això no vol dir que siguin justos ni veritables. Hi ha, malgrat això, qui ho vol fer creure i no accepta altra realitat identitària. El problema que comporta aquesta actitud de no afrontar la qüestió identitària és que moltes persones no poden realitzar-se a nivell personal, i malgrat tenir moltes coses materials es senten buits.

 Els éssers humans han de ser qui realment són no allò que els imposa o deixa ser gens - mot que vol dir original en grec- es a dir: ser genuïns.  Ser genuïns i no deixar-se alienar  per cap marc  legal condicionador o anorreador, adulteris i alienador tirànic ja sigui brutalment repressiu o legalment constitucional. La llei o la constitució s'ha de fer per a servir als éssers humans no els éssers humans a la llei o la constitució. Això que acabo de dir és totalment cristià. Això ho tenen present molts cristians espiritualistes però no ho tenen present alguns poders religiosos dogmàtics de castes que s’han fet dins de la Cúria i que s’han apropiat del poder i l’autoritat  com ho fan al llarg de tots el cicles històrics el falsos profetes enganyant al poble amb l’adulteració de  la fe religiosa. Com és doncs - em pregunto a vegades, quan escolto alguns discursos de capellans i bisbes que es confessen catòlics espanyolistes - que no ho prediquen ?

 “No només de pa viu l’ésser humà” – vella ensenyança cristiana que alguns polítics i catòlics espanyolistes ignoren per no entrar en qüestions que justifiquin identitats nacionals diferents de la castellana, que ells consideren única espanyola, o altres identitats que queden desvirtuades perquè només les accepten castellanitzades, com són la gallega, la catalana, la basca i en certa manera l’andalusa, l’astur-lleonesa, la canària i aragonesa.

 

Potenciar els aspectes econòmics, atipa però no fa sentir ple. Es cert que s’ha de prioritzar els béns materials quan hi ha misèria i pobresa, però no s’ha de negar, menysprear ni reprimir la identitarietat pròpia de cada lloc i el reconeixement de les fronteres naturals – que moltes vegades no coincideixen amb les polítiques- pròpies de cada lloc, a les quals anomeno identitats genuïnes. No potenciar els aspectes identitaris genuïnes ens fa malbé la persona, la societat i el món.

Mireu els anuncis a la premsa. Hi ha una gran proliferació d’anuncis de cursos i de centres que fan creixement personal, teràpies de grup, teràpies d’activació de centres energètics, reiki, kinesiologia, holística, psicoanàlisis, exercicis per a restablir el contacte amb la font de l’energia, obesitat, colesterol, depressions, dolors, reumatisme, trastorns sexual, estrès, ansietat, problemes d’autoestima, dietètica, anorexia, bulimia, katsugen, yuki, ... Totes aquestes disciplines, a part del seu valor intrínsec, formen part d’un conjunt de teràpies que prediquen la identificació amb allò que genuïnament natural. Tanta proliferació de centres de teràpia és símptoma de que la nostra societat està malalta? Tant malament està la nostra societat?

 

I si resulta que la causa dels mals que pateix la nostra societat està precisament en les qüestions identitàries? Les qüestions que determinats poders polítics d’arreu del món no volen reconèixer? Potser fins tot certa mena de terrorisme trobaria la seva solució definitiva i s’afavoriria la veritable pau, que és la pau de la veritat, l’amor i la justícia i s’acabarien les invasions colonials i les guerrejeries (moviments gerrers) d’alliberaments nacionals perquè la identificació genuïnista instauraria un ordre nacional que estaria en harmonia amb quelcom natural i tothom s'hi trobaria bé amb si mateix i en conjunció amb els altres. Aquest quelcom natural pot ser allò que els xinesos en diuen tao; altres en diuen  Ki, Esperit, Energia còsmica, vibracions electromagnètiques i els hinduistes en diuen Prana.

La política identitària ha d’ensenyar que la identificació dels ciutadans s’ha de basar en aspectes culturals relacionats amb principis ideals, valors morals i interessos locals relacionats amb el lloc on hom s’habita, això és el genuïsme que abans en deia vernaclisme. No es poden fer lleis que vagin en contra d’aquesta identificació. Aquest és al meu entendre l’Ideal Nacional Català: la Confederació Universal de les Nacions Genuïnes.

El camí de la sanació, que jo predico, durant anys com a  vernaclisme, ara li dono el nom de genuïnisme. En un món dominats per Estats – monarquies i repúbliques- corruptes i adulteristes, la regeneració passa pel camí del genuïnisme, personal i nacional. Aquesta identificació comporta un equilibri per integració en l’hàbitat natural i és allò que potser necessita la nostra societat.

 

Jordi Salat

Les identitats nacionals genuïnes i l'Ideal nacional Català (1)

---

[1] En els meus escrits anterior en deia “vernaclitat”

Les Identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (1)

 

La identitats nacionals vernacles o genuïnes 

i l’Ideal Nacional Català (1)

 

 

Bandera vernaclística o genuïnística i nacions vernacles o genuïnes

 El 4 d’Abril del 2007 vaig escriure un article amb el títol de: La qüestió de les Identitats Nacionals Vernacles i el pa català. El pa català feia referència a un text de Francesc Pujols que havia llegit al llibre Concepte General de la Ciència Catalana. 

Aquest mes de Novembre de 2022 el reviso i el refaig canviant el títol vell per un de nou: La identitats nacionals genuïnes i l’Ideal Nacional Català

 

Per quin motiu he fet aquesta adaptació i relectura d’un article que vaig escriure ara fa uns quinze anys? Doncs, perquè una persona que ha llegit el meu llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes editat el 2021, i que ha copsat el què jo vull dir quan parlo de l’Ideal Nacional Català, m’ha aconsellat canviar el mot vernacles pel mot genuïnes.  Quan li he preguntat per quin motiu. M’ha dit que vernacles és un mot arcaic. Això- m’ha dit- fa que molts lectors no acceptin o combreguin amb els teus escrits perquè els semblaran cosa del passat i no copsaran l’actualitat del què estàs dient.  Ho he reflexionat i he recordat que des de fa anys rebo molts correus de persones que s’identifica amb el meu missatge sobre l’Ideal Nacional Català, i em recomanen canviar el mot vernacles per un altre. Quan els pregunto el motiu em diuen perquè al Diccionario Español han posat que les llengües vernacles són les llengües dels esclaus de Roma i en parlen amb un sentit despectiu. Doncs, bé, vaig a fer la prova. Reescric aquest article que vaig fer l’any 2007 i substitueixo el mot vernacles pel mot genuïnes. Es fan vells els mots i perden sentit? Jo crec que no. Cal canviar els mots que han adulterat per a recobrar el sentit original del què es vol dir? Jo crec que no; a mi em sembla que cal reivindicar el sentit original dels mots adulterats. Acabat de reflexionar-hi he decidit però fer la prova i he canviat el mot vernaclisme pel mot genuïnisme. L’escrit que vaig fer fa quinze anys, amb alguns afegits és d’actualitat. Tant actual que a vegades he pensat que el temps no existeix; només és un Instant en moviment; promogut o originat, per dues forces genuïnes. Ara recordo que quelcom  així ja ho deia Zoroastre o Zaratrustra quan parlava d’ Ohrmazd i Ahriman. Avui som a Novembre de 2022

 

ESCRIT FET L’ABRIL DEL 2007 REVISAT I REFET AQUEST 2022

 

En el seu viatge a Marroc (Abril 2006) el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va anunciar un gir en la política exterior catalana basat en potenciar els aspectes econòmics i deixar de cantó, els aspectes més identitaris i simbòlics. Aquesta línia ha estat seguida posteriorment també en política interior per l'actual Govern de la Generalitat de Catalunya encapçalat per "José" Montilla. Aquesta actitud - el rebuig de les identitats pròpies de cada lloc que també anomeno genuïnes - és una actitud que he observat en diversos polítics, catalans, espanyols, europeus, americans i d'altres. Per què no es vol potenciar els temes identitaris i simbòlics? Què passa amb les qüestions identitàries? Per què no s’hi ha d’entrar? Potser que els polítics no volen entrar en la dialèctica identitària a causa de que els votants estan dividits per la seva identificació. A Catalunya, per extensió als Països Catalans o regnes de la Corona d’Aragó, n’hi ha que es senten espanyols i n’hi ha que es senten catalans. A tot el món s'observa un renaixement del nacionalisme genuïnista o indigenista que queda escindit entre autoctonistes i forasteristes. A Irlanda entre irlandesos i britànics o anglòfons. A Ucraïna entre ucraïnesos i soviètics russòfons. A Occitània entre occitans (llengua d'oc) i francesos ( llengua d'oil). A Euskal Herria entre euskalduns (llengua euskera) i espanyols (llengua castellana). La llista de nacions genuïnes podria fer-se molt més llarga. A la premsa he llegit referències a Caledònia, Escòcia, Geòrgia, Llombardia, Galícia, Còrsega, .....

 

Totes aquestes voluntats democràtiques de caràcter autòcton o genuí estan sotmeses a un Marc Legal o Constitució que les condiciona, i a un medi social advers compost per una població transplantada amb caràcter hostil i adversària, Marc Legal que comporta una determinada mentalitat i concepció cultural adúltera i antinatural feta a mida i conveniència dels poders dominadors. Es tracta d'un fenomen internacional. Pel que fa referència a les poblacions trasplantades o desterrades amb caràcter alienador i desnaturalitzador em pregunto: quin nom té aquest fenomen de migracions amb caràcter desnaturalitzador o alienador? Quines són les conseqüències social i culturals? És un fenomen  característic dels poders imperialistes? És un fenomen que es fa present en  els diversos sistemes polítics tant monarquies com a repúbliques? Ens hauríem de preguntar: Qui vol dominar aquestes nacions políticament amb la cultura i llengües que manifesten originalment com a emanacions genuïnes? D’on surten aquestes emanacions? Hi ha un "poder" que opera a nivell terrenal abastant tot el planeta Terra? Potser també opera a un nivell còsmic interplanetari? Cal identificar aquest poder malèvol i hostil amb les nacions, llengües i cultures genuïnes. Sense identificar-lo no se'l pot combatre.

 Els polítics han de cercar un discurs que no sigui relacionat amb la identitat per obtenir el vot de tots? Quin és el seu discurs? Un discurs materialista de classe social i un discurs culturalment indefinit per no entrar en qüestions identitàries? No crec que sigui aquest el camí de la pau, l’equitat i la harmonia humanística. Volen sumar a base de negar. Aquesta actitud és una mala política.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Les identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (2)