Minari
Una història, una metàfora d'integració a un territori i una qüestió d'identitat i identificació. Naixement, transplantament, arrelament, germinació i fructificació
Aquesta pel·lícula protagonitzada per una família de Corea, emigrada a Califòrnia i posteriorment, de Califòrnia emigrada a Arkansas als Estats Units d’Amèrica, m’ha fet pensar sobre la producció cinematogràfica de Catalunya. S’ha fet alguna pel·lícula sobre famílies catalanes emigrades a Califòrnia? No van ser les famílies catalanes – mallorquines i valencianes- que van anar-hi amb els monjos franciscans les que van portar-hi la vinya i les taronges? S’han fet pel·lícules sobre els catalans que han emigrats a Amèrica? I els que han emigrat a altres llocs?
La família de Corea va portar a Califòrnia, i posteriorment a Arkansas, una
planta autòctona de Corea que es diu minari, la qual és una mena de
julivert, i com hi havia aigua i hi havia terra la va transplantar, s’hi va arrelar i va germinar-hi.
Minari
A tot el món es present el fenomen de les
migracions des de fa segles. De fet, la història d’Adam i Eva llegida
al·legòricament ja és una història sobre la migració i també l’exili de la
terra on has nascut.
A les terres catalanes també hi han vingut migrants
a instal·lar-s’hi, s’hi ha transplantat i han portat plantes i fruites, en
molts casos, també de les terres que avui són Amèrica. Han estat moltes ètnies
que han vingut a terres catalanes, i
entre aquestes, també coreans.
Molts immigrats, o nouvinguts com en diem en
català, s’hi han integrat en el marc
referencial autòcton o vernaclista i es senten catalans i parlen en llengua
catalana; altres no ho han fet i viuen al marge, com anticossos dins d’un altre marc
referencial diferent, majoritàriament en
el marc referencial espanyolista de llengua castellana, refractari sovint
hostil amb l’autoctonitat o vernaclitat catalana. S’ha estudiat quin és el
factor humà que fa que un ésser humà s’integri, es desintegri o es mostri
refractari a l’Esperit d’un Lloc o Genius Loci? Són moltes les escriptures
literàries que ens parlen de metàfores entre humans i plantes. En la
naturalitat – alè natural- hi trobem un factor que es denominador comú.
La història de la pel·lícula, a més de tractar
qüestions relacionades amb temes
laborals i de convivència
familiar i social amb sentit literal i biogràfic, en el marc de la
subsistència material, també té un sentit metafòric. Si més no, se li pot
trobar. Les persones com les plantes s’integren en el lloc on van a viure i
se’n fan habitants de l’hàbitat natural, autòcton i vernacle. Un immigrat o
nouvingut es fa autòcton quan s’integra en l’hàbitat.
En el tema lingüístic, com a vernaclista, crec que també s’integren
quan parlen amb la llengua pròpia del lloc, coneguda com a llengua natural o
vernacla. Les llengües són vibracions fonètiques, ténen una freqüència d’ona.
I, la física quàntica estudia la relació de les ones lingüístiques i les ones
territorials. Hi ha ones a l’èter. I és per aquest raonament que jo, com a
vernaclista, parlo de llengües territorials i no pas de llengües minoritàries o
minoritzades.
Crec que
la integració lingüística és l’única manera de viure en sintonía amb l’Alè que
ens porta a la Vida de l’Existència de Veritat i una harmonia còsmica. Segons
la teoria del vernaclisme que jo explico des de fa anys, hi ha una sintonia
entre el Cel i la Terra que combrega per mitjà d’unes ones relacionades amb les
vibracions lingüístiques. Aquesta concepció està relacionada amb la tradició
cristiana de la Pentecosta[1]
representada en l’art romànic dels
Pirineus i del Renaixement a Europa com a llengües de foc. Segons el criteri
fonamentat en aquesta teoria vernaclista, la llengua espanyola és una lengua imposada constitucionalment a
Catalunya però no n’és la llengua natural o vernacla del lloc, la llengua catalana sí n’és llengua natural,
la del Genius Loci, la llengua de foc.
Dit això, la contradicció que hi veig a la meva
exposició, és que la llengua que
parlen entre ells el migrats coreans a Arkansas, és el coreà, però
la llengua d’ús social és, com a tota
Amèrica, la llengua anglesa i no sé
quina relació té la llengua anglesa amb la vernaclitat o el Genius Loci del territori , si és que en
té alguna, ja que les llengües autòctones o vernacles del territori crec que són
les llengües indígenes. Crec que el
indigenisme o vernaclisme autoctonista com jo l’anomeno en els meus escrits sobre la vernaclística, és el senyal dels nostres
temps de Renaixença. Potser va ser mogut per aquest anhel que quan vaig
sentir-me interessat en promoure com a Amics de Catalunya i Califòrnia, les relacions entre Califòrnia i Catalunya,
entre la cultura californiana i la
cultura catalana, vaig posar-me a
aprendre llengua anglesa. Però, vaig anar fins
a les arrels més profundes, a les arrels vernacles i vaig descobrir i vaig comprar-me el llibre Ishi, Last of His Tribe, de Theodora
Kroeber.
Entre les característiques de la llengua
anglesa hi ha la de tenir les vibracions fonètiques apropiades per harmonitzar
amb la naturalitat del lloc on es parla? I quan els poetes escriuen, a Califòrnia,
a Arkansas, i d’altres llocs d’Amèrica del Nord, canalitzen la inspiració del
Geni del Lloc per mitjà de la llengua anglesa? L’Alè original, natural del lloc
o vernaclístic, es canalitza per mitjà de totes les llengües o només per mitjà
de les llengües que en són vernacles,
vull dir, autòctones, originals o indígenes? I a Amèrica del Sud, canalitzen la
inspiració del Geni del Lloc per mitjà de la llengua castellana, anomenada española pels poders imperialistes?
En el fons de la història de la família
coreana, hi podem trobar dues lectures, una literal i una metafòrica; dues
concepcions culturals, i per tant dues mentalitats diferents, en filosofia i
religiositat, naturalista, en els integracionites
que s’arrelen perquè s’identifiquen amb el referents de l’esperit o alè nacional
propi i per tant natural de cada lloc, l’alè o esperit universal que fa pensar
i dogmacionites (artificioses, i per tant, antinaturals) que
no s’hi arrelen perquè s’identifiquen amb lleis
i creences dogmàtiques que estan al servei de poders maliciosos i
perversos, imperialistes esclavitzadors de persones humanes a les quals no es
permet pensar per si mateixes com a partícules del que és Ésser Universal i ha
de reeixir per a construir una Realitat en harmonia amb la Naturalesa.
Migrants catalans també van anar a Califòrnia. No
van portar-hi plantes, aquells que hi van anar amb Ginebre Serra[3]
i Gaspar de Portolà o posteriorment? No van portar-hi vinyes i taronges? Se n’ha fet alguna pel·lícula? Se n’ha fet
alguna obra de teatre? Se n’ha fet alguna novel·la? S’ha explicat la Història
objectivament i sense manipulacions malicioses?
També m'ha fet pensar sobre el fet que la
identitat de Califòrnia té un factor multiètnic i multilingüísic com el que té
Catalunya. Una barreja que ha donat un pensament sincrètic universal que va
definit amb la vernaclitat o originalitat del Geni del Lloc.
No
conec cap pel·lícula ni novel·la sobre
els catalans, balears i valencians emigrats a Califòrnia. Els catalans, balears
i valencians també hem protagonitzat històries que exposades en llenguatge
metafòric també tenen un sentit universal.
Els
Amics de Catalunya i Califòrnia ens ho hem anotat a la nostra agenda
d'activitats i projectes. Creiem que aquesta mena d'arguments cinematogràfics,
que són un tema cultural amb un sentit universal comportaria, a més a més del
factor humanístic, un factor polític, un coneixement i reconeixement de la
identitat catalana i de la qüestió nacional catalana a nivell internacional.
Si
algú es sent interessat o motivat i vol participar-hi pot posar-se en contacte
amb nosaltres.
Amics de Catalunya i Califòrnia.
[1] Do de llengües Fets
dels dotze Apòstols 2, 1-4 https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+2%2C1-4&l=ca
[2] El Greco, es deia Doménikos
Theotokópulos, era grec nascut a Càndia, illa de Creta. Em pregunto perquè
se li diu “El Greco” derivat del català
“grec” i no “El Griego” derivat del castellà “griego”.Parlava català Maria de
Aragón o hi havia nobles aragonesos a la Cort de Valladolid que parlaven català?
Com en altres qüestions on el protagonisme el tenen personatges dels regnes de
la Corona d’Aragó, “no es conserva el contracte original” que va fer Maria
d’Aragó per a encarregar el quadre a El Greco.
Els llibres d’història del
castellanisme espanyolista tenen molts fets com aquests en els que la documentació
original no s’ha conservat i no
s’expliquen els orígens, especialment quan aquests poden ser catalans o
d’altres regnes de la Corona d’Aragó.
[3]
Junípero Serra en castellà o español
