Montserrat i la Carta de Déu
Damunt
la muntanya de Montserrat va aparèixer una mena de núvol de llum blanca en
forma de colom amb l’escrit on s’hi podia llegir el dia 21 de març
donarem a conèixer la Carta de Déu. A sota com a signatura hi
deia l’Àngel Miquel. La visió d’aquest núvol impressionà als
habitants que la contemplaren, especialment els de la
comarca del Penedès des d’on la visió del fenomen era extraordinària.
L’Albir,
que estava de visita al castell de Subirats fent un visita amb l’objectiu de
fer unes fotos per a il·lustrar la seva tesi sobre el llibre Pugio
Fidei escrit en el segle XIII per fra Ramon Marti de Subirats va
fotografiar-ho amb el seu mòbil i ho va penjar als seus canals digitals de
Facebook i X així com a les seves llistes de correu electrònic. Centenars de
persones van fer el mateix. En pocs minuts la imatge va difondre’s per tot el
món. Milers de periodistes van demanar els seus bitllets per a venir
a veure què passava i què era això que s’anunciava amb el nom de La
Carta de Déu. On està aquesta muntanya? – es preguntaven alguns -. Uns
deien a Europa, altres deien a Espanya, altres deien a Catalunya, altres deien
a prop de Barcelona. Què vol dir això de “el dia 21 de març donarem a
conèixer la Carta de Déu?” En quina llengua està escrit? En saber que
era escrit en llengua catalana molts periodistes arreu del món es van
preguntar “però si aquesta muntanya és a Espanya, com és
que no està escrit en espanyol”?
Es
va despertar un gran interès per identificar la llengua catalana amb un lloc,
una cultura, una gent i com deien alguns, una nació i una confederació de
nacions que es coneix com a Corona d’Aragó on s’hi parlava a més del català i
les seves variants dialectals, també l’occità, el navarrès o basc. Alguns hi
afegien el galaicoasturlleonès.
A
Barcelona la premsa, ràdio i televisió catalans presentaven la notícia dient “Déu
escriu en català i un àngel anuncia que el 21 de Març portarà una Carta de
Déu a la muntanya de Montserrat”.
A
Madrid la premsa, ràdio i televisió espanyols deien “ Extraño fenómeno
en la montaña de Montserrat en el Nord-Este de España” No deien
Catalunya. “Aparece en Montserrat una nube en forma de paloma con una inscripción escrita
en una lengua española”.
No
deien llengua catalana. A un programa de televisió es va dir
que la inscripció estava escrita en llengua catalana i va
haver-hi desenes de trucades telefòniques de gent que molt enfadada
deien coses com: “No puede ser que Dios escriba en catalán en
territorio español porqué, Montserrat está en Espanya, no seria constitucional,
seria ilegal y Dios no hace cosas ilegales”. Determinats sectors
espanyolistes de Madrid deien que el fenomen era un muntatge hologràfic,
una imatge artificial o il·lusió òptica creada
per un grup de catalans independentistes.
L’Albir
va buscar a google, tot escrivint La Carta de
Déu. Va fer-ho en diverses llengües i va trobar una notícia que li va
cridar l’atenció.
La
notícia deia això: A la sala Christie’s de Nova York es subhasta
la Carta de Déu escrita per Albert Einstein.
Una
carta del científic Albert Einstein en la que critica la idea d’un Déu, rebutja
la Bíblia i es mostra creient amb la concepció de Déu que tenia Baruch Spinoza
es va vendre l’any 2018 per 2,9 milions de dòlars”
La
notícia afegia aquesta comentari: Einstein, creient de la religió còsmica. Quan
van preguntar-li si creia en un Ésser Suprem, va contestar “Crec en el
concepte de Déu que tenia Spinoza, un que es revela en les harmonioses lleis de
tot el que existeix a l’Univers i la Naturalesa, no amb un que posa lleis
antinaturals i dogmàtiques imposades sense arguments raonables”.
Què
curiós – va pensar. L’Albir-, d’aquestes coses tracta el llibre Pugui
Fidei de fra Ramon Marti, noble del castell de Subirats, un dels
intel·lectuals més importants del segle XIII a Europa, conseller del rei Jaume
I dels regnes de la Corona d’Aragó, conseller del rei Lluis IX de
França i amic i assessor de l’emir Al-Munstansir de Tunísia. El seus pensaments
van quedar interromputs per la música del mòbil que li anunciava una trucada
telefònica. Era la seva amiga Helena.
-
-Hola Helena! Ho has vist?
-
- Sí! És impressionant!
L’Helena
era companya d’estudis de l’Albir i es trobava també a la comarca del Penedès
fent un estudi en el poblat iber que es troba a Olèrdola i esbrinant
la possible ubicació en aquell indret d’un misteriós poblat anomenat Cartago
Vetus que voldria dir Cartago Antiga.
-
- Ho veus bé d’Olèrdola?
-
-Si, i tant! La vista és espectacular!
-
-Què en penses?
-
-Penso que és molt curiós que anunciïn la presentació d’una
Carta de Déu en un dia que coincideix amb l’Equinocci de Primavera, com és el
cas del 21 de Març
-
-Falten set dies perquè sigui 21 de Març, ens quedem a
veure què passa, oi?
-
-Si, i tant! Tinc uns amics que viuen a Santa Oliva, aquest
poble està a prop. Ens podríem quedar allí. Els ho pregunto i et dic quelcom.
-
- Molt bé!
L’Equinocci
de Primavera, moment en que el dia i la nit tenen la mateixa durada, es conegut
com a Punt Vernal i astrològicament correspon al signe zodiacal d’Àries, el
primer signe del Zodíac, associat a la constel·lació d’Àries, que és el que es
troba al començament de la Roda o Any Zodiacal. En català també se
li diu Anyell. A l'Albir li resultava curiós aquest mot, Anyell, i es
preguntava si tenia algun significat zodiacalista com a derivat del mot
Any. Recordava que a les misses cristianes havia escoltat a capellans que en la
seva litúrgia deien allò de: "Anyell de Déu que treus el pecat del
món"
Continuarà....
Jordi Salat
