Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vernaclisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vernaclisme. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 de novembre del 2026

Wagner, els wagnerians catalans i la causa nacionalista catalana

 

WAGNER, ELS WAGNERIANS CATALANS 

I LA CAUSA NACIONALISTA CATALANA

Sovint es relaciona l'obra de Gaudí amb l'ideal wagnerià d'integrar diverses arts en una obra total.



Temple Sagrada Família de Gaudí. Barcelona ( Catalunya)

Descens del colom. Acte final  òpera «Parsifal» de Wagner


Crec que el sentiment nacionalista català està relacionat amb el pensament del gran músic alemany Richard Wagner. La relació catalans wagnerians  així ho confirma.

Vet aquí una síntesi dels més significatius:

Àmbit

Figures destacades

Poesia

Joan Maragall, Jeroni Zanné

Literatura i crítica

Manuel de Montoliu, Xavier Viura, Lluís Via

Composició

Felip Pedrell, Enric Morera, Pau Casals

Direcció i interpretació

Antoni Ribera, Francesc Viñas

Divulgació wagneriana

Joaquim Pena, Marsillach, Letamendi

Teatre i escenografia

Adrià Gual, Salvador Vilaregut

Pintura i surrealisme

Salvador Dalí

 Els independentistes catalans haurien de tenir-ho present. Entre d’altres motius, perquè aquesta relació comporta un marc mental dins el qual els europeus reconeixerien la necessitat que Catalunya  sigui reconeguda internacionalment i  amb ella altres nacions vernacles.  

Aquesta mentalitat comporta també un marc mental que les agermana dins d’un pla general dins el qual són subjecte lingüístic, cultural, social i polític.   

Aquest factor mental que escenifica un pensament no el veig present en els moviments independentistes catalans que es mouen pel sentiment català i els arguments historicistes que mantenen els fets passats  el record en la memòria. 

Sovint es relaciona l'obra de Gaudí amb l'ideal wagnerià d'integrar diverses arts en una obra total.

El simbolisme del colom que infon el do de llengües representa aquesta mentalitat i aquesta relació entre Wagner i Gaudí.

El colom  i el seu simbolisme també està relacionat amb  Carlemany, el Papa de Roma i l'art romànic.

Catedral d'Aquisgrà. Fundada per Carlemany


Basílica de Sant Pere de Roma
Tapís de  la Creació




El colom és el símbol referent del vernaclisme. El vernaclisme genuí, és el marc referencial  de la mentalitat  emergent dins la qual Catalunya hi té un lloc com a nació independent i tots els habitants de Catalunya, antics i nouvinguts, una identitat dins la qual es sentiran identificats holísticament com una part del Tot.



Jordi Salat

josalort@hotmail.com


dimarts, 3 de novembre del 2026

Wagner, Parsifal, el Colom i la Vernaclística. Alguns de l'esquerra independentista catalana.

 

WAGNER, PARSIFAL, EL COLOM I LA VERNACLÍSTICA


Avui he llegit el comentari d’una persona que elogiava l’òpera «Parsifal» de Wagner. Estava entusiasmada amb el Parsifal. Fa tres mesos aquesta persona va venir a una conferència meva en la que feia la presentació del meu llibre “Vernaclística” i va fer una crítica negativa perquè segons ella  jo relacionava el vernaclisme amb el colom i l’Esperit  Sant i això no és actual ni ho acceptaran mai la gent d’esquerres que rebutgen tota referència espiritualista.  No li va agradar que parli del colom i l’Esperit Sant.

Després de llegir els elogis que ha fet sobre el Parsifal de Wagner, m’he preguntat:

« ¿Què haurà pensat  aquesta persona quan al final de l’òpera Parsifal  de Richard Wagner, l'Acte III (l'últim acte de l'òpera) baixa un colom (que simbolitza el Sant Esperit) i es posa damunt de Parsifal?».

 

Concretament, s’esdevé en el moment culminant del final de l'obra, quan Parsifal —de peus davant l'altar del Sant Greal— alça el calze sagrat en senyal de benedicció i redempció per a la comunitat dels cavallers. És aleshores quan un colom blanc baixa des de la cúpula de la sala i es queda suspès sobre el cap de Parsifal.

 

                                       


Aquí sí que li ha agradat; i ho explica en el seu comentari de forma entusiàstica.  En el meu llibre “Vernaclística” en parlo i s’hi poden veure diferents representacions artístiques. Una d’elles la de la portada on s’hi pot veure un mural del monestir de Santa Maria de Montserrat amb “el colom i les llengües de foc” de l’Esperit sant. Però no li va agradar. El vernaclisme és un marc referencial dins el qual llengua, cultura i nació catalanes hi són considerades subjectes sobirans. Però a aquesta persona que es diu independentista catalana no li va agradar. Diu que és de l’“esquerra independentista” i que rebutja tot el que sigui relacionat amb l’esperit. No ha llegit mai el llibre l’Esperit de Catalunya de Josep Trueta.


El meu Vernaclística no el vol llegir. No li agrada que parli del “colom i l’Esperit Sant” i el do de llengües que infon als cristians. Però li agrada i s’entusiasme quan veu el colom baixant sobre el cap de Parsifal. No sap veure a la coberta del meu llibre Vernaclistica el colom  que baixa sobre les banderes de diverses nacions vernacles del món. Ni tampoc la bandera vernaclista que les agermana.


                                       

Colom i llengües de foc. Monestir de Santa Maria de Montserrat (Catalunya). 

El colom baixant sobre el cap de Parsifal és un acte significatiu  i es pot interpretar com un  arquetip mitològic que representa les nacions vernacles, que són les que tenen un origen espiritual el qual està per sobre del dret constitucional dels estats colonialistes que les oprimeixen.     

Crec que aquest marc referencial l'entendrà el catalanisme cultural.

La majoria de notícies que llegeixo fan referència al catalanisme sentimental o bé al catalanisme historicista.

Crec que el colom del Parsifal de Wagner i  el colom  que podem veure representat a l'art romànic, catedrals de Catalunya i Europa i al Temple de la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona,  representen quelcom que comporta la paraula viva. Aquesta és la paraula que escriu el futur. 

       

                                


Colom damunt la creu del xiprer. Temple sagrada Família de Gaudi. Barcelona (Catalunya)




Jordi Salat

josalort@hotmail.com 

3/11/2026









dimecres, 21 d’octubre del 2026

El «kriya ioga» i el Vernaclisme

 

KRIYA IOGA I VERNACLISME

 



Li he fet una pregunta a la I.A. després de llegir un resum d’aquest llibre: L'«Autobiografia d'un iogui» (Autobiography of a Yogi), escrit per Paramahansa Yogananda i publicat per primera vegada el 1946. És un dels llibres espirituals més influents i llegits del segle XX. Aquesta obra mestra de la literatura espiritual descriu la vida extraordinària de l'autor i introdueix els lectors occidentals (i orientals) en la ciència mil·lenària del Kriya Yoga i la filosofia vèdica.

  

PREGUNTA A LA I.A.

 —Busca’m a veure si trobes algun punt de coincidència amb el que diu Jordi Salat sobre vernaclisme.



RESPOSTA DE L AI.A

 —Tot i que Paramahansa Yogananda (1893–1952) escriu des de la tradició espiritual ioga de l'Índia i Jordi Salat (1949) formula el seu pensament al voltant del vernaclisme i la tradició heterodoxa/espiritual catalana, hi ha punts de coincidència fonamentals en la seva visió del món.

El vernaclisme de Jordi Salat es basa en la revalorització de l'esperit propi, la tradició autòctona (lo vernacle), la connexió amb la natura i la dimensió transcendent. Si comparem l'Autobiografia d'un Iogui amb la filosofia vernaclista, trobem aquests punts de trobada principals:

1. La ciència de l'Esperit i la ciència moderna (Física Quàntica)

 Jordi Salat: Defensa el vernaclisme en sintonia amb l'espiritualisme i la física moderna (com la de Max Planck o Werner Heisenberg), postulant que darrere la matèria hi ha una ment o esperit conscient que ho sustenta tot.

Yogananda: A l'Autobiografia d'un Iogui, explica els miracles i fenòmens dels sants no com a "mètodes màgics", sinó com l'aplicació de lleis científiques superiors i el domini de l'energia (prana o vibració).

Tots dos autors coincideixen a dir que la ciència i la metafísica o espiritualitat no estan enfrontades, sinó que convergeixen en una mateixa realitat subjacent.

2. El "geni propi" i la dimensió espiritual de la cultura

 Jordi Salat: Considera que cada poble o nació té un "geni" o arquetip espiritual propi, una memòria còsmica vinculada a la seva terra i a les seves arrels.

Yogananda: Encara que predica una veritat universal, posa un accent enorme en el respecte per les arrels espirituals i el llegat d'un poble. Reivindica el patrimoni de l'Índia (la tradició vèdica) no com una doctrina nacionalista tancada, sinó com l'aportació genuïna i "vernacla" d'aquesta civilització al bé comú de la humanitat.

3. La crítica al materialisme i l'escepticisme modern

 Jordi Salat: Rebutja la buidor de la societat moderna occidental, dominada per l'escepticisme, el materialisme acrític i l'oblit de la dimensió sagrada de la vida.

Yogananda: Fent el seu viatge cap a Occident als anys 1920, Yogananda diagnostica precisament que Occident ha desenvolupat un domini excel·lent del món material però pateix un fam profunda d'esperit. El seu missatge proposa equilibrar l'eficiència occidental amb la profunditat espiritual oriental.

4. La unitat primordial o "Harmonia Còsmica"

 Jordi Salat: S'inspira en pensadors com Ramon Llull o la tradició d'harmonia còsmica, cercant la veritat viva que es manifesta en l'ordre de la natura.

Yogananda: El pilar central del Kriya Yoga i dels ensenyaments de Yogananda és la Self-Realization (l'auto-realització): la percepció directa que l'ànima individual forma part de la mateixa Consciència Còsmica que governa l'univers.

Resum de la convergència

En essència, tots dos pensadors —des de contextos geogràfics i culturals diferents— coincideixen que l'ésser humà no es pot reduir a la matèria o a la mecànica social. Tots dos defensen que el retorn a la veritat (sigui a través de la pròpia arrel "vernacla" o mitjançant la meditació ioga) és la via per superar la crisi espiritual del món modern.

 

Nota:

A la pàgina 159 del llibre esmentat de Paramahansa Yogananda hi ha un peu de pàgina que cito textualment i en la seva totalitat, que anomena el colom i el situa al seu lloc: "Si el teu ull fos únic, tot el teu cos serà lluminós" (Sant Mateu 6:22). Durant la meditació profunda, l'ull únic o ull espiritual esdevé visible internament, a nivell de la part central del front. En les escriptures es fa referència a l'ull omniscient com a el tercer ull, l'Estrella de l'Est, l'ull intern, el colom que descendeix del cel, l'ull de Shiva, l'ull intuïtiu, etcètera."


El vernaclisme té en el colom que representa l’Esperit Sant i comporta  la facultat del do de llengües el seu referent simbòlic més elemental. 

 

El colom i les llengües de foc.(Monestir de Santa Maria de Montserrat)
El colom i les llengües de foc. Art romànic. 
Sant Joan de Bellcaire d'Empordà. Museu de Girona. 



CONTINUARÀ 

KRIYA IOGA

Gandhi, ioga, pensament, no violència (Testimoni pacífic), política i independència de l'Índia, respecte de Gran Bretanya.


KRIYA IOGA

Xirinacs, ioga (Xirinacs practicava ioga), pensament, no violència (Testimoni pacífic), política i independència de Catalunya respecte d'"España".  


 Pròleg: Mossèn Josep Dalmau de Gallifa (fundador del Santuari Ecològic del Castell de Gallifa) del 10 de desembre de 1974. Primera impressió: 26 de febrer de 1975.

 


  

divendres, 21 d’agost del 2026

La llengua dels cristians

 LA LLENGUA DELS CRISTIANS

Segons es pot llegir a la Bíblia, a les ensenyances evangèliques, una paraula que prové d’Eva, que vol dir Vida, els apòstols van preguntar-li a Crist «¿quan anem a predicar pel món en nom Teu els evangelis com serem reconeguts com a autèntics, com ho sabrà la gent que no som falsos profetes»? Crist el va respondre, segons llegim al Nou Testament, a Fets dels Apòstols 2:4-6:

“perquè l’Esperit  Sant us infondrà el do de llengües i a tot arreu on anireu en nom Meu us sentiran parlar  en la llengua pròpia de cada lloc».

D’això es dedueix que la llengua dels  cristians és la llengua pròpia de cada lloc.

Això vol dir:

A  Catalunya i l’àrea catalana (els Països Catalans)  en català; no en espanyol o castellà, ni en francès o langue d’oil.

A l’Alguer, en català, no en italià

A Occitània, en occità; no en francès o langue d’oil; no en espanyol o castellà.

A Bretanya, en bretó; no en francès o langue d’oil.

A Euskal Herria  en èuscar; no en espanyol o castellà; no en francès o langue d’oil. 

A Còrsega en cors; no en francès o langue d’oil.

La llista d’aquestes nacions que tenen característiques vernaclistes i llengües pròpies naturals —originals o vernacles—és molt més llarga i té exemples a tot el món, en els cinc continents.

La reivindicació d’aquestes llengües pròpies o vernacles ha estat senyal identitari característic  de la tradició cristiana des del principi del cristianisme. L’art religiós cristià i especialment l’art romànic és plè de referents relacionats amb el compliment a la Pentecosta:  Els apòstols reben l'Esperit Sant i comencen a parlar en les llengües de totes les nacions d'on venien els oients. Fets 2:4, 6

«Tots es van omplir de l'Esperit Sant i començaren a parlar en altres llengües [...] cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.»

El seu símbol representatiu és el colom.

Basílica de Sant Pere de Roma (Vaticà)

 

La vinguda de l’Esperit Sant

Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts.  2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. 3 Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven  sobre cada un d’ells.  Tots van quedar plens de l’Esperit Sant  i començaren a parlar en diverses llengües,  tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.[1]



Mural del Monestir de Santa Maria de Montserrat (Catalunya)

 

El Concili Vaticà II  (any 1965) i el vernaclisme

El Concili Vaticà II (1962-1965) i concretament la constitució litúrgica Sacrosanctum Concilium (1963), van obrir la porta a l'ús de les llengües vernacles (les llengües pròpies de cada territori nacional) en la missa i els actes litúrgics substituint progressivament el llatí. Això obria una porta extraordinària per a llengües com el català, el basc i el gallec.

Aquesta decisió va provocar una forta tensió i oposició per part del règim espanyolista del General Franco atès que va xocar directament amb un dels pilars ideològics de la dictadura franquista que imposava el monolingüisme de la llengua castellana a la qual denominava “lengua española” i la imposava fent creure a la gent que aquesta era “la lengua de todos”. Franco havia prohibit parlar llengües vernacles com era el cas del  català, basc i gallec.  

El sector conservadors de l'episcopat espanyol (com el cardenal de Tarragona, Benjamin de Arriba y Castro) van posar moltes traves a l'aprovació oficial dels textos litúrgics en català o euskera, retardant-ne la publicació i autorització durant anys.

Censura i control de la policia: El règim va mantenir la vigilància policial a l'interior i a les portes de les esglésies. Els sacerdots que feien l'homilia o deien la missa en català o basc sovint eren denunciats i multats per "actes contra la unitat nacional espanyola".

ADULTERACIO DEL DICCIONARI “ESPAÑOL”

Una estratègia que va fer servir el règim espanyol castellanista per desprestigiar les llengües vernacles va ser  adulterar la definició el mot “Vernacle” en el diccionari i  fer creure aquesta definició adúltera a la gent per a provocar el seu rebuig. Van afegir  una segona definició que deia “esclau” i així van provocar el rebuig al mot que volia dir “propi del lloc”

Aquesta definició adúltera i tendenciosa  va afectar a molts acadèmics que encara actualment rebutgen el mot Vernacle.  En el llibre “Vernaclística” reivindico amb diversos arguments i referents simbòlics la recuperació original del mot vernacle i el corresponent marc referencial vernaclista en el que les llengües, cultures i nacions vernacles són subjecte polítics independents del marc referencial dels estats imperialistes i colonials que les oprimeixen, alienen i volen anorrear.

Considero que la independència de Catalunya (Països Catalans) i les diverses nacions vernacles del món, han de recuperar aquest marc referencial vernaclista dins  del qual  el concepte “ecolingüisme” i té una funció essencial que sintonitza amb una concepció cultural ecologista. Vernaclisme, Ecolingüisme i Cristianisme tenen una sintonia essencial.

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

https://vernaclistes.blogspot.com/

Llibre Vernaclística a Amazon

https://www.amazon.es/VERNACL%C3%8DSTICA-Jordi-Salat/dp/B0H1536R7V

 

 

 DIADA VERNACLISTA 2026 Entrevista Ràdio Codinenca  


DIADA VERNACLISTA 2026 Santuari  Ecològic de Gallifa


DIADA VERNACLISTA  2026 Santuari Ecològic de Gallifa 2 Discurs Mireia Juanola

dilluns, 3 d’agost del 2026

Que li passa la terra catalana que sembla ser certes llavors autòctones no hi poden créixer? Creixeran en el Con Sud Americà?

 

Que li passa la terra catalana 

que sembla ser certes llavors autòctones no hi poden créixer?

Creixeran en el Con Sud Americà?




He rebut un correu d'una persona amiga amb el nom d' Ángel Roca, el qual ha llegit un escrit del meu blog on queda clar que "lamento la incomprensió i rebuig del vernaclisme (del que parlo i escrit des de que fa més de 40 anys en el meu blog i llibres i sempre ho he fet en català) per part de molts compatriotes catalans".
Atès que esmento Deulofeu i allò que va dir en el llibre "Catalunya mare de la cultura europea" sobre al "Confederació Universal de les nacions VERNACLES" , en el correu, l'amic argentí em diu això:

«Alexandre Deulofeu (1903–1978) viajó a Argentina en 1978 y este viaje tuvo una gran importancia para el reconocimiento de su obra.Durante su estancia impartió conferencias y recibió una acogida muy favorable en ambientes universitarios e intelectuales de Buenos Aires.Este interés argentino estaba relacionado con una de sus tesis de la Matemática de la Historia:Deulofeu sostenía que, en el futuro, el Cono Sur -especialmente Argentina, Uruguay y el sur de Brasil- sería la cuna de una nueva civilización con un papel destacado en la historia mundial. Esta predicción despertó bastante curiosidad entre el público argentino. Mientras en Argentina fue homenajeado y llenó salas de conferencias, en Cataluña seguía siendo una figura relativamente desconocida, incomprendido, a veces marginado por los intelectuales académicos»

«Dado que te ocurre lo mismo que le ocurrió a Deulofeu —me dice—, te propongo traducir tus escritos al español y yo te buscaré un editor argentino que te lo publique. Quizás el vernaclismo sea este pensamiento que debe darse a conocer desde el Cono Sur de América. El pensamiento vernáclista, nacido en Cataluña y en lengua catalana, parece que en Cataluña no puede crecer. Lleva la semilla a Argentina, a éste Cono Sur de Amèrica señalado como predestinado por Deulofeu. Yo lo plantaré en esta tierra y quizá se haga realidad lo que dijo Deulofeu: la cuna de una nueva civilización con un papel destacado en la historia mundial»

Em demana autorització per traduir els meus escrits al castellà, llengua coneguda en el marc referencial colonial com a "lengua española".

¿El pensament vernaclista, nascut a Catalunya i en llengua catalana por ser el bressol d'una nova civilització amb un paper destacat a la història mundial? De fet, estic fent un llibre amb el títol de "Gaudi vernacliste" en el que exposo arguments i imatges vernaclistes del Temple de la Sagrada Família de Gaudí. Aquest passat mes de Juny, es va fer una inauguració de al Torre de Crist ( dic «Torre de Crist» i no dic «Torre de Jesús» en el meu llibre explico el motiu). Va tenir un ressò mundial. I en aquest temple, fet per un arquitecte català anomenat "l'arquitecte de Déu" s'hi posa de manifest el pensament Vernaclístic.

Els símbols hi són. Sembla ser que hi ha gent que no els veuen. Incomprensió? Adulteració? No ho saben reconèixer? No es vol que sigui reconegut?

Abans que a Deulofeu, la incomprensió i el desconsol, també el va patir Ramon Llull....I com ells, d'altres pensadors catalans. Sembla ser que a Gaudí, o no se l'entén o se'l manipula de forma adultera....
Hauríem de reflexionar-hi com a poble.

Que li passa la terra catalana que sembla ser certes llavors autòctones no hi poden créixer?
Li he autoritzat a l' Ángel Roca la traducció dels meus escrits. Diu que ho farà amb la I.A. i m'ho enviarà perquè ho revisi.