Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vernaclisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vernaclisme. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de gener del 2024

Esperit Català i Vernaclisme

 

l'Esperit Català i el Vernaclisme 

Pot  escoltar-se en aquest enllaç  que hi ha a sota clicant a sobre:













Mapa Europa de les Nacions  Autòctones - Genuïnes o Vernacles-.

Les llengües vernacles són les  autòctones d'un territori, les naturals, les genuïnes, les llengües del Genius Loci, les llengües de foc de les quals es parla a la Tradició Cristiana relacionada amb  el Nou Testament l'evangeli de Sant Joan, són les llengües de l'Esperit Sant que celebrem per la festa de la Pentecosta.
Mural escales que pugen al cambril on hi ha verge negra en el monestir de Santa Maria de Montserrat


Mural església romànica catalana amb representació del colom i les llengües de foc de la Pentecosta



L'espanyolisme castellanista i alguns diccionaris espanyols han adulterat el significat de les llengües vernacles; han volgut menystenir-les fent creure  que són  llengües dels esclaus de les cases  del amo, en temps de l'imperi de Roma. No  podem  deixar que l'espanyolisme castellanista i adulterista es faci amo de les paraules. El catalanisme vernaclista ha de reivindicar el seu significat genuí. Com digué Tomàs More en el llibre Utopia, en sentit espiritualista: són llengües de pensament.



La Bandera Vernaclística  s'ha d'agermanar amb la Bandera Wifala
les dues representen nacions captives dins el Marc Referencial de l'espanyolisme castellanista i del catolicisme niceanià que volen la llibertat nacional 





Jordi Salat
josalort@hotmail.com 



dissabte, 15 de juliol del 2023

El pensament català i la construcció d'Europa : "Video 1" "Video 2" i "Video 3"







"El pensament català i la construcció d'Europa"
conferència feta per Jordi Salat
el 13-7-23 al Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí (Sant Joan d'Es Pi)

per veure i escoltar la conferència en tres videos:


1

Què vol dir “pensar”? Quins són els principis i valors del pensament català? Existeix un pensament autòcton català, un pensament troncal amb diverses arrels? Aquest pensament té una idea per construir Europa relacionada amb Agènor, rei de Fenícia, nació camita, pare d'Europa tal com escrigué Salvador Espriu en el llibre "Per a la bona gent"? en el poema "M'han demanat que parli d'Europa? Es cert que " El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il•lusos enterradors” tal com digué en el llibre Concepte General de la Ciència Catalana Francesc Pujols. Editorial Pòrtic (1982) Qui és l’enterrador que el vol enterrar des de fa segles? Per quin motiu el vol enterrar?




2


Té alguna relació amb personatges històrics? com: L'occità monjo del monestir de Santa Maria de Ripoll, Gerbert d'Orlhac, Papa Silvestre II, conseller de l'emperador Ot II Ramon Llull "Ars Magna" Alexandre Deulofeu "Catalunya mare de la cultura Europea" l'Art Romànic "Simbolisme del colom i el do de llengües. l'Abat Oliba "La Pau i Treva" Antoni Gaudí Plantejo el pensament Vernaclístic sobre el que he escrit diversos llibres i dissenyat una bandera identitària que agermani a totes les nacions originàries - genuïnes o vernacles d'Europa i altres continents- i esmento la sintonia que hi ha entre el que jo penso i la idea del Vernaclisme que tenia Thomas More, canonitzat com a Sant i fet "Patró dels Governants i Polítics" tal com ho expressà en el seu llibre Utopia També ho relaciono amb el llibre de la Revelació o apocalipsi de Sant Joan. Aquest pensament vernaclístic en general i català en concret està relacionat amb la cultura del rei Fenici, de dinastia camita, Agènor, pare d'Europa.


                                                                    Video 3

3

El pensament català és la particularitat catalana del pensament universal, que compartim amb altres cultures humanístiques d’arreu del món? Unes cultures  que també es volen enterrar i que també ressorgeixen al llarg dels segles?

Quina mena d'alè les fa rebrotar?

Aquest pensament conté un Ideal relacionat amb la construcció d’Europa?

Quin és aquest ideal?

Saps que Thomas More va parlar de vernaclisme en el seu llibre Utopia i que després d’haver estat jutjat i condemnat a presó i decapitat va ser canonitzat com a sant i convertit en Patró dels Governants i Polítics?

Podria ser la Via Vernaclísta el camí de la sobirania i reconeixement internacional de Catalunya?

Com es podria portar a la pràctica?

Quina previsió va fer  Deulofeu per l’any 2029?

Europa redescobrirà  el sentit de l’art romànic, en general i en concret el català,  i amb ell la cultura bel·lònida  i es retrobarà amb Agènor, el rei  “camita” de Fenícia pare d’ Europa?

Serà  la desintegració d’España  un fet instantani que succeirà de cop o bé serà fruit d’un procés que ja ha començat Un procés al qual li he posat el nom de vernaclisme – genuïnisme, autoctonisme, originenisme -,  que vol dir “lo que és propi de cada lloc” i considera que la llegua pròpia de la terra catalana és la llengua catalana?

Ho sabrem reconèixer? 







Jordi Salat

josalort@hotmail.com


Notícia del  21-7-23

La FIFA i les banderes indígenes

La FIFA cedeix i permet que les banderes indígenes onegin per primera vegada al mundial d’Austràlia i Nova Zelanda


dijous, 10 de març del 2022

DOTZERIES 2 Diàleg amb un lector basc que em llegeix i escolta en català

 

DOTZERIES

Diàleg pluripersonal amb els lectors del llibre DOTZE, informacions complementàries i addicionals

2 Primera Part


Diàleg amb un lector basc, que em llegeix  i escolta en català


Aquest mes de Març de 2022, he rebut un correu electrònic d’una persona que s’ha presentat començant el seu escrit en llengua euskara i que tot seguit m’ha continuat escrivint en llengua catalana. Vet aquí el nostre diàleg.

M’ha dit:

 

Arratsalde on Salat jaun txoil agurgarria, nire izena Mikel  da.(Bona tarda, senyor Salat, em dic Mikel)

 

Badakit Euskara ikasi eta erabiltzen duzula baina biok Katalanez erosoago egongo garelakoan nago.(Sé que aprens i fas servir el basc, però crec que ens trobarem més còmodes en català)

 

Espero que em pugui disculpar les faltes orotgràfico-gramaticals que pugui tenir.

 

He llegit treballs seus, he sentit conferències seves i segueixo el seu Blog Vernacle. Admiro molt el que fa encara que em costi comprendre tot, quan el sento o llegeixo haig de rumiar o tornar a llegir però m'entren ganes de saber més.

 

El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic.

 

He llegit a Maria Montessori que l'hi dona moltíssima importància a l’"Educació Còsmica" i educar per a la pau; a Teillard de Chardin i m'agrada la seva visió de l'amor fora del "romanticisme sucrós" que se l'hi dona avui dia. De gent actual segueixo molt an Asisko Urmeneta, un altre que com vostè busca les raons i arrels de les coses més enllà de "el que sabem fins ara", de fet va ser gràcies a ell que vaig saber sobre Alexandre Deulofeu, també segueixo a la Toti Martínez de Lezea amb una bibliografia molt ampla.

 

Després de d'aquest camí en comtes de tenir més seguretat en el que sé m'adono que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut.

 

M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. Moltes  gràcies per tot. Mila-mila esker(Moltes mercès).Mikel

 

Li he contestat

Arratsalde on, Mikel,   eskerrik asko nire idatziak irakurtzeagatik,irakurri nire bloga eta entzun nire hitzaldiak.  Katalanez ondo idazten duzu. Katalunian bizi zara? Katalana ikasi  duzu?  duela urte euskara pixka bat ikasi nuen....(Bona tarda, Mikel, gràcies per llegir els meus escrits, llegir el meu bloc i escoltar les meves xerrades. Escrius bé en català. Vius a Catalunya? Has après català? Vaig aprendre una mica de basc fa anys....)

M’ha fet sentir molt content rebre el teu correu. Em planteges unes qüestions molt interessants. Abans de respondre voldria saber una mica més de tu. He rebut correus de persones amb falsa identitat. Laster arte, Mikel

M’ha dit

Molt bones senyor Salat i gràcies per respondre’m. Doncs soc Basc, visc a Vitòria i tinc 39 anys, vaig estudiar magisteri  a Girona; vaig fer màster en educació Montessori.   Als seus escrits hi vaig arribar mentre buscava informació sobre els càtars, Occitània, Catalunya. Llavors em va agradar allò dels zodíacs dels pobles i m'agradaria a aprofundir i ja que hi som doncs saber el que vostè pensa sobre el poble basc en aquest sentit. No sé si és prou amb això o necessita alguna cosa més. Moltes gràcies de nou. Mikel

Li he contestat

Kaixo Mikel, arratsalde on (Hola Mikel, bona tarda)

 Amb molt de gust et contestaré el què m'has preguntat i tot el que vulguis preguntar-me. M'agradaria molt tenir un  llarg i profund diàleg amb tu, tot cercant els orígens còsmics. Es més, segurament faré un escrit específic sobre el tema.

Tinc  aquesta resposta al teu primer correu:

Hori esaten didazu: (Em dius això)

 1.-El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic. 

 2.-Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé me n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. 

 3.-M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. 

 Trobo que són qüestions molt interessants. 

 La meva resposta a la primera qüestió, “El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic” comença per dir-te que jo he buscat i busco el mateix pels catalans. Ho faig dins el marc referencial del que anomeno vernaclisme. I dins d’aquest marc penso que també hi un lloc pel bascos. De fet, quan vaig pensar això, jo vaig estudiar basc o èuscara. Jo vaig néixer a un poble de les terres de Lleida (ilerda) i el meu cognom Salat l’he trobat a Occitània, i a Euskadi ( Salatu vol dir revelar, donar a conèixer). 

He trobat el meu lloc en el món? 

Primer m’he de trobar a mi mateix, conèixer-se a un mateix és essencial. 

Després has de tenir alguna facultat o quelcom que estiguis preparat per a fer-hi, per encaixar en la Realitat com a ésser actiu, com a part d’un conjunt. 

 Pensant en tot això es plantegen molts preguntes: 

 El factor que comporta un significat còsmic al món 

Com definir i identificar el factor vernaclístic 

Com identificar el lloc 

Com percebre o entendre i combregar amb  el significat còsmic 

 He trobat un referent en el que anomeno vernaclisme, que vol dir allò que uneix un lloc amb quelcom espiritual o còsmic. Una mena de comunió entre persona, lloc i alè vital o esperit. Probablement el mateix que el budistes en diuen Prana i els xinesos en diuen Tao. I, crec que la llengua és un vehicle de comunió i de comunicació per mitjà de la que rebem idees, podem dir:  ens omplim interiorment amb quelcom que ens fa trobar “el sentit” i “el significat” de les coses dins el marc de l’espai i el temps. Es per això que jo parlo de llengües vernacles o territorials ( i no pas de llengües maternes, minoritàries, etc.) 

Sobre la segona qüestió Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé e n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. Jo a vegades he tingut i a vegades encara tinc, aquesta sensació i això que ara ja tinc 72 anys. Això que tu has fet de escriure’m a mi, jo també ho he fet i ho faig, i escric a persones amb les que he llegit i escoltat quelcom que m’ha semblat podia ser-me d’interès i m’hi sentia identificat.  Espero que puguem mantenir un diàleg enriquidor!  

Sobre la tercera qüestió M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar.  La meva visió  del nostre lloc,  basc i català ( i de totes les nacions naturals o vernacles), dins  el marc referencial de l’Europa dels Estats, és  negativa ja que no hi poden créixer, la llavor que ens identifica no  hi troba la terra adequada. Les seves lleis constitucionals ens resulten hostils i no en són terra fèrtil per la nostra espiritualitat,- el nostre Prana, el nostre Tao, la nostra Particular Substància Universal-,  són tot el contrari. Quan ho focalitzo en el marc del vernaclisme, aleshores sí que hi veig que podem “ser-hi” com a part de la confederació universal de les nacions vernacles o naturals. Fa anys que es parlava de l’Europa de les Regions, entenent per regions les nacions vernacles o naturals. Actualment no conec cap polític que en parli. Ni tampoc cap intel·lectual ni periodista. Fa temps que espero un partit polític a les eleccions europees, que  ho reivindiqui i que utilitzi aquest llenguatge. El vernaclisme que jo exposo des de fa molts anys, crec que és el camí  que tornant als orígens comportarà  obrir la porta del futur. Laster arte (Fins aviat)

Segona Part

Per a llegir Dotzeries 2 Segona Part clica a:

DOTZERIES 2 Segona Part Comentari personal amb reflexions, records i qüestions de filosofia i religiositat heterodoxa


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Web Jordi Salat






dilluns, 3 d’agost del 2020

Escrits antics amb paraules actuals 3

Una paraula essencial que identifica l’ésser i l’ànima d’Europa

 i les seves nacions naturals

 

 

“Cal donar als Estats Units d’Europa

una vida política, econòmica i espiritual”

Conseller  Ludwig Erhard[1]

 

He llegit aquesta frase en el  llibre “La construcció política d’Europa” d’Edicions d’Aportació Catalana, editat el 1965, ara fa 55 anys. La frase fa referència a tres conceptes: política, economia i espiritualitat. Quan he llegit el mot “espiritual” m’ha vingut al cap el texte de JTB : “Tots els qui en havem cregut cridats a la reconstrucció del nostre estimat poble, havem treballat principalment a desenrotllar el seu esperit”. Això que deia JTB referint-se a Catalunya, és pot fer extensiu als Regnes de la Corona d’Aragó, als quals , també podríem aplicar la frase que va dir el conseller Erhard per a referir-se a Europa com a els Estats Units d’Europa. Malauradament el mot “espiritual”,  - que per cert en català hauria de dir-se “esperitual” derivat del català esperit i no pas “espiritual” derivat del castellà “espíritu”- està desacreditat i no forma part del llenguatge social, i menys entre la jove generació. Perquè? Doncs perquè ha estat un mot que se l’han apropiat una casta hipòcritament religiosa que l’ha pervertit i adulterat de manera que li ha donat un sentit contrari al li correspon i té genuïnament.

A mi em fa l’efecte que sense aquesta paraula essencial, ben definida, ni Catalunya, ni Europa aconseguiran el seu reeiximent o constitució naturalment real. Acabo aquest escrit amb una frase de JTB : L’acció vital o moviment lliure d’un poble o nació s’encamina a una fi, porta una direcció que li comunica l’esperit nacional”

I, em ve al cap el record d’aquell monjo occità que va estudià al monestir de Santa Maria de Ripoll, Gerbert d’Orlhac, que va ser Papa de Roma en el segle X amb el nom de Silvestre II, i que va ser conseller de dos emperadors d’Europa, l’Otó I i el seu fill Otó II, el qual tenia la paraula esperit en els seu discurs; i en el seu llenguatge, aquest mot tenia un sentit genuí i universal que fou essencial en la identificació d’Europa. 

I quan penso amb això i dic “és en el passat on trobarem la porta del futur” observo un gran silenci, incomprensió   i indiferència dins un marc social dominat per l’Estupidesa, anomenada Estultícia per Erasme de Rotterdam ara fa segles, i tinc la sensació que no hi ha res de nou sota el Sol.

Em sento captiu d’un sentiment d’Esperança quan recordo escrits d’aquell historiador de Figueres que va profetitzar un retorn en el segle XXI d’aquells valors esperitualistes que tingueren un bressol en el monestir romànic de Santa Maria de Ripoll en el segle X i que influïren en la identificació i construcció de l’Europa del les nacions naturals o vernacles.

Malauradament, malgrat que hi ha algunes persones que ens en parlen d’aquest historiador i de la seva teoria de la Matemàtica de la Història,  comprovo que no esmenten  el mot esperit ni tampoc vernacle.

És qüestió de paraules.

Tenim la font, l’aixeta és tancada. Qui l’obrirà? Quan ho farà?

 Jordi Salat


dilluns, 25 de juliol del 2011

El sistema vernaclista, alternativa al sistema capitalista

El “sistema vernaclista” alternativa al “sistema capitalista”

Milers d''indignats' s'han manifestat aquest diumenge 24-7-2011 a Madrid al crit de “No és la crisi, és el sistema” per denunciar el sistema capitalista, les retallades socials i reivindicar un canvi d'arrel seguint el moviment 15-M.
La manifestació l'han format 'indignats' procedents de diversos punts de l'Estat espanyol que van arribar aquest dissabte a Madrid després d'un mes caminant.

Bé, em pregunto:
quin és el sistema que ha de substituir al sistema capitalista?
Quins han de ser els nous paràmetres socials, culturals i econòmics?
Preguntats diversos periodistes a un programa de ràdio, tots contesten el mateix: No ho sé.

Des de fa anys, jo postulo el vernaclisme com alternativa. Perquè ho dic? Entre d’altres coses perquè llegint a Deulofeu vaig adonar-me que aquesta és l’alternativa que es dóna en l’esdevenir dels cicles de la Història.

També, observo allò que està al món, i veig que aquest segle XXI es caracteritza per un desvetllament de les nacions vernacles arreu del món.

Observo que arreu es torna als orígens. Al llarg de la història de la Humanitat, la sortida de les crisis, es comença amb un retorn als orígens. El vernaclisme és un origenisme. Aquest és, al meu entendre, doncs, el sistema alternatiu.

Al llarg de la Història de la Humanitat, quan es produeix la fi del cicle imperialista, i el sistema capitalista ho és, ressorgeix el cicle nacionalista. Quan l’imperialisme s’ha convertit en esclavitud i crisi, el nacionalisme es converteix en llibertat i progrés.


Així, doncs, l’alternativa al sistema imperialista actual, és el sistema nacionalista.

No obstant les forces mediàtiques, majoritàriament servidores dels sistema imperialista i capitalista, s’oposen a aquesta realitat emergent que és el nacionalisme. Aquest és el remi, però els imperialistes ho neguen.
Per una altra banda, no tots els nacionalismes són origenistes i, ho torno a dir: l’alternativa és el nacionalisme vernaclista el que retorna als orígens. No són els nacionalismes que es mouen en el paràmetres burgesos ni els que es mouen en la dialèctica de les esquerres i les dretes. El nacionalisme origenista o vernaclista és el que basa la dialèctica en el ser o no-ser.

Entre els indignats que es manifesten al crit de “No és la crisi, és el sistema” per denunciar el sistema capitalista, n’hi ha que no estan disposats a acceptar aquesta nova mentalitat vernaclista. Per quin motiu? Doncs, perquè el nou sistema comporta una organització política basada en les nacions vernacles i no pas en els Estats constitucionalistes.

Deulofeu va un estudi molt acurat de comes produeixen els desmembraments dels Estats,- “ España, ens diu Deulofeu, es desintegra l’any 2029”-, i es configura una confederació internacional de nacions vernacles.

El sistema alternatiu és el reconeixement de les nacions vernacles que comporten un retorn als orígens.

Als orígens s’hi retorna per mitjà del parlar en les llengües vernacles originals de cada lloc. Catalunya és una nació vernacla. A totes les terres de Catalunya en català. Parlar de llengües minoritàries, minoritzades o nacionals sense fer referència ala seva vernaclitat o “origenalitat” és emprar un llenguatge inapropiat.

A l’origen trobarem les llegendes si les mitologies. Al respecte, he de dir que he comprovat que hi ha catalans que no entenen el llenguatge mitològic que és en el seu origen. No fa gaires dies he comprovat com els mateixos catalans, uns incrèduls d’esquerres marxistes, i altres, creients de dretes catòliques, censuraven l’explicació de la mitologia vernacla de Catalunya. En concret, la llegenda d’Otger Cataló.

Una llegenda que ens porta fins al orígens en la seva concepció astrològica; amb una retrobada concepció de la Divinitat actualment mal explicada i per altra banda prohibida. Hi haurà un canvi de concepció cultural.

Ara per ara, he pogut constatar pels meus interlocutors, que no s’entén com jo ho entenc. Observo, però, que ens trobem en un procés.

Ens trobem en un procés de canvi en els que els imperialistes han de reconèixer allò que és, i aquells que són descobrir-se a si mateixos. Els imperialistes espanyols han de reconèixer Catalunya, i totes les nacions vernacles i els nacionalistes catalans han de redescobrir en els seus orígens la catalanitat.I, en ella, el denominador comú que compartim amb altres nacions naturals o vernacles, i que es troba present en les mitologies i llegendes originals de tot arreu.


"Tota nació ha de conservar i desplegar el seu geni propi. Tal és la fórmula espiritual del principi de les nacionalitats" ("El nacionalisme",Antoni Rovira Virgili, Edicions del Cotal, s.a, Barcelona,1978, "El principi de les nacionalitats. Fórmula Espiritual" pagina 22)


Jordi Salat

dissabte, 1 de setembre del 2007

Frases Vernacles 1

1
Cada nació vernacla té una estrella al cel i la seva pròpia imatge celeste. També té en les jerarquies supracelestes una Intel·ligència que el governa. Aquesta Intel·ligència és coneguda amb el nom d’Àngel Nacional.

E.C. AgrippaDe Oculta Philosophia in Artem Breuem Raimundi Lulii (De Oculta Filosofia en l’Art Breu de Ramon Llull)

2

Déu va dividir la paraula de l’home en distintes llengües, cada una amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre, número i figura, ordenats, no a l’atzar o voluntat de l’home, sinó conforme a les disposicions harmòniques amb els cossos celestes.

E.C. AgrippaDe Oculta Philosophia in Artem Breuem Raimundi Lulii (La Filosofia Oculta en l’Art Breu de Ramon Llull)
3

N’hi ha que van cap al Nord, n’hi ha que van cap al Sud, n’hi ha que van cap a l’Est, n’hi ha que van cap a l’Oest, n’hi ha que van cap a baix, n'hi ha que van cap a dalt.
El pantòleg, - seguidor de la religió científica catalana anomenada "Pantologia" per Francesc Pujols-, va cap a dalt.


J.S.

4

El proper pas que ha de fer la ciència, és crear una religió per la Humanitat.

Lord Morley

5

La religió fonamentada en la Pantologia ( religió científica catalana ) té la pretensió d’alliberar i netejar la qüestió religiosa de totes les mitologies, supersticions, màgies i misticismes que l’embolcallen, per tal de donar-li la mateixa objectivitat que els resultats obtinguts per les ciències.

Francesc Pujols
Del llibre "Concepte General de la Ciència Catalana".

6

Dins l'àrea geogràficia natural o vernacla dels Països Catalans, la llengua castellana fa obeir (la Constitució), la llengua catalana fa pensar (combregant amb l'Esperit) .

Jordi Salat


7

L’espanyolisme castellanista castellanitza. El catalanisme vernaclista universalitza.

Jordi Salat

8

El pantòleg, davant la falsedat i la mentiada, no es pot limitar a dir “no és això”. Ha de dir "És el que És, és això i és així"

Jordi Salat

9

En els orígens de la vocació artística sempre trobem el sofriment d’una forta experiència vital. Descobrim que les coses (la realitat) no són exactament com ens volien fer creure que eren i sorgeix una contradicció insuportable, un conflicte, entre l’ambient en que hem crescut i la nova visió que anem construint amb la nostra experiència.(La pràctica de l’art)

Antoni Tàpies


10

Els artistes, hauríem d’anar sempre colze a colze, amb els filòsofs, els científics i els polítics progressius. L’artista participa i propaga una idea igual que tots ells. Tot són facetes d’una mateixa activitat, la humana, davant els misteris i problemes que plantegen les relacions dels éssers humans amb la naturalesa i entre ells mateixos.

Antoni Tàpies

11

Al formar-se una nova visió de la realitat, sorgeix immediatament el conflicte amb conceptes caducats i és natural que es senti un impuls envers la rebel·lia i l’acció.

Antoni Tàpies

11

Hi ha dues classes de nacionalismes.

1.- Els nacionalismes vernaclistes, que són els que fan ciutadans o patriotes conscients, pensants i vius, connectats a l’Arbre de la Vida

2.- Els nacionalismes constitucionalistes que són els que fan ciutadans o patriotes conscients de les normes legals de la Constitució ( O "dogmes" a vegades religisos) i desconnectats de l’ Arbre de la Vida – l’Arbre del Coneixement o Arbre de l’Esperit.-
El nacionalisme català és un nacionalisme vernaclista i té el seu propi "marc espiritual" universalment compartit en comunió amb totes les nacions vernacles del món. El nacionalisme espanyol, és un nacionalisme constitucionalista i té el seu "marc constitucional".

Jordi Salat

12

La ciència sense religió està coixa. La religió sense la ciència és cega” "La mística és la font de qualsevol ciència de debò" “L'home troba Déu darrere de cada porta que la ciència ateny d'obrir” (Albert Einstein, 1879-1955, el major científic del s. XX).

Albert Einstein

13

Qui tingui l’art i la ciència, aquest, ja té la seva religió. Qui no tingui l’art i la ciència, que cerqui una religió.

Goethe


14

Per a les persones creients, Déu està al principi; per als científics, al final de totes les reflexions

Max Karl Emst Ludwig Planck, 1858-1947, físic alemany).



15

Una mica de ciència allunya de Déu, però molta ciència retorna a Ell.

Louis Pasteur,1822-1895, químic i bacteriòleg


16

La matemàtica és l'alfabet amb el qual Déu va escriure el món

Galileu Galilei


17

L'humil coneixement de tu mateix és un camí més segur cap a Déu que el camí de la ciència.

Thomas De Kempis, 1380-1471, místic

18

La generalitzada opinió, segons la qual jo seria un ateu, es funda en una gran errada. Qui ho dedueix de les meves teories científiques, no les ha pas compreses. No sols m'ha interpretat malament sinó que em fa un mal servei si divulga informacions errònies a tomb de la meva actitud envers la religió. Jo crec en un Déu personal i puc dir, amb plena consciència, que en la meva vida, mai no m'he subscrit a cap concepció atea

Albert Einstein, al “Deutsches Pfarrblatt, Bundes-Blatt der Deutschen Pfarrvereine”, 1959, 11).


19

Es pot ser català i espanyol; però no és pot ser català i castellà. L'espanyolisme castellanista és imperialisme no és cosmopolitisme universal.

Jordi Salat


20

Hi ha gent que, probablement per manca d'un do de sensibilitat, no vol, o no pot entendre raonant amb lògica i per això necessiten proves.Tot depèn del nivell de l’Arbre de la Vida en el que són o es troben. N'hi ha que creuen sense entendre, n’hi ha que entenen i no creuen,n’hi ha que creuen i entenen però no obren en conseqüència ni són conseqüents amb les conclusions ja que no canvien mai de conducta, d'opinió ni de mentalitat n' hi aha d'altres que sí que ho fan.

Jordi Salat

21


No és l’Esperit el qui anima a la Matèria, sinó la Matèria la qui anima a l’Esperit.(Hiparxiologi o ritual de la religió catalana pàg. 65)

Francesc Pujols

22

El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.

Francesc Pujols

Nota: Aquesta frase extreta del llibre "Concepte General de la Ciència Catalana" és pot llegir en la placa que es va posar en el momnument a Frandesc Pujols que es troba davant la porta d'entrada del " Museu Dalí " de Figueres (Catalunya)

dilluns, 19 de febrer del 2007

El llenguatge pot ser un parany al servei del poder

"Els límits del nostre món són els límits del nostre llenguatge" Ludwing Wittgenstein (1889-1951 Filòsof austríac





El llenguatge consisteix en una selecció de mots d'una llengua que es fan servir per a configurar una determinada concepció de la realitat. Els poders imperialistes en fan servir uns i els poders independentistes i els nacionalistes en fan servir uns altres. Hi ha diversitat de llenguatges adaptats a les necessitats de diversos col·lectius o pensats per a servir determinats grups de poder i configuradors de mentalitats.Alguns llenguatges ens tanquen dins de closques, presons mentals dins les quals romanen esclaus i s'engendren tota mena de psicopatologies, entre aquestes, l'auto-odi i també una malaltissa autoestima que es quelcom diferent de l'amor propi, doncs en creix en excés i genera vanitat i egolatria.Exemples de perversió del llenguatge jo els trobo l'expressió " la llengua de tots", expressió que ens fa creure que l'espanyol - entenent per espanyol el castellà - és la llengua de tots els habitants de l'Estat espanyol. A l'Estat espanyol, actualment reconegudes per la Constitució s'hi parlen diverses llengües. Per cert: el Rei d'Espanya felicita el Nadal només en llengua castellana. No ho hauria de fer en totes les llengües que s'esmenten a la Constitució? Com és que no li ho demanen els polítics representants dels pobles català , gallec i basc?

Altres expressions configuradores o desconfiguradores de la realitat, en funció d'allò que és de veritat o d'allò que es vol que sigui perquè ens convé, d'allò que ens volem identificar o des-identificar, són per exemple fer servir "ciutadans de Catalunya" enlloc de "catalans".Recordo que aquesta frase la va dir Tarradellas quan va retornar de l'exili des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya i trobo que va ser un error perquè ha generat un llenguatge que assumeix que a Catalunya no tots són catalans. Per què no va dir: Catalans! Tal com havien fet altres Presidents de Catalunya?

També el va fer servir per part dels socialistes que, en lloc de dir-se "Partit Socialista de Catalunya" o "Partit Socialista Català", es va posar per nom "Partit " dels" Socialistes de Catalunya". Aquest "dels" comporta implícitament que no tots els socialistes de Catalunya són o es senten catalans.Una altra cosa és la de considerar que a nivell geogràfic Catalunya es considerada pels castellano-parlants, com a "Est d'Espanya" i no com a "Catalunya" i això els justifica, al seu entendre, que hi tenen dret a parlar castellà perquè són en territori espanyol i, aquí intervé allò de considerar el castellà com la llengua de tots.El llenguatge configura una determinada realitat i dóna fonaments de la identificació en funció de la realitat de veritat o de la realitat manipulada pel llenguatge, o sigui la no-realitat.

El mal no és solament una qüestió d'autoestima. El mal també es troba en el llenguatge d'ús social imposat subtilment pel poder dominant.Tot sovint em trobo persones que reivindiquen independència i llibertat perquè volen sortir d'Estats en els que es senten oprimits però no saben cap a on volen anar. Llegeixo escrits que parlen de que ens cal una nova mentalitat, alguna cosa nova...però no saben què és.I, jo penso que en certa manera això també és degut al llenguatge imperant i assumit socialment.Un altre cas, n’és el concepte de llengua materna. Hi ha altra tradició cultural que és la de la llengua vernacla . Per què no es reivindica? Per què no es reivindica aquesta mentalitat?Amb el llenguatge ens han creat uns prejudicis, una closca dins la qual hem estat condicionats mentalment.Ara fa uns dies vaig parlar amb un catalanista que renegava de Nostra Senyora de Montserrat, perquè deia que ell era ateu, els temps són laics - em deia-, i no volia tenir una "Patrona de Catalunya" ni trobar-li cap sentit universal en la seva imatge de verge negra tot relacionant-la amb la tradició cultural que la podria vincular amb la pedra negra que veneren els islamites a la Kaabba , la deessa Gaia dels hel·lènics, i la d'aquests amb la deessa Isis o Hathor dels egipcis d'Hel·liòpolis ni esbrinar els lligams etimològics entre hel·lènic i hel·liopolità.Ens cal una nova mentalitat, però...La sabem cercar...? Som presoners del llenguatge, i potser no la trobem perquè no la sabem reconèixer?Quina funció hi tenen en tot aquest "encloscament" , arreu del món, els professors i acadèmics legitimitats i autoritzats oficialment que tenen títols aconseguits en època dictatorial o tirànica i han filtrat amb els seus exàmens a l'alumnat tot seleccionant conceptes i llenguatge perpetuant la mentalitat oficial del poder dominant i, a vegades i en determinats llocs, exercint una singular censura inquisitorial en contra de gent que pensa i no es limita a seguir les directrius marcades pel poder?El llenguatge ha tergiversat el sentit del discurs i s'ha tergiversat el sentit de les paraules i la configuració entenedora de la realitat que és autèntica i de veritat.I, mentrestant, avui he llegit una notícia sobre la presentació del llibre El siglo de China de Ramon Tamames i m'han vingut al cap les prediccions exposades en el llibre "La pau al món per la matemàtica de la Història d' Alexandre Deulofeu , escrit ara fa més de vint anys.Deulofeu la va encertar amb la caiguda del mur de Berlín i la va encertar amb la desintegració de l'URSS, ... Entre d'altres esdeveniments històrics.Es pot deduir i preveure el futur amb el criteri deulofeuà? Es pot deduir la invasió de Sibèria per part de la Xina? De moment hi van molts immigrant xinesos. Deulofeu va parlar de la data del 2029 com un any especialment important per a Catalunya. Com és que Deulofeu té detractors entre els mateixos catalans? Qüestió d'auto-odi, sí, però, quina és la causa de l'auto-odi i la manca d'autoestima?

Podria ser una qüestió de llenguatge .Hem de recuperar el llenguatge alliberador seleccionant les paraules i expressions de veritat, retrobar el sentit autèntic de les paraules i descobrir el significat dels símbols que configuren el mapa de la mentalitat .... Aquesta mentalitat nova que "ens cal trobar" , segons llegeixo en molts escrits de webs i en articles de premsa sense que diguin quina és, ni en quins valors es defineix....Diguem-li mentalitat vernacla. Per què, no?Sempre ha estat present entre nosaltres. Només cal redescobrir-la de veritat i testimoniar-la. Amb aquest criteri es pot parlar de independència i de reeiximent. O sigui, d'on volen sortir i cap a on volem i hem d'anar.


Jordi Salat