El pensament vernacliste i el pensament de Nikola Tesla. Diàleg amb la I.A.

 

DIÀLEG AMB LA I.A.

El pensament vernacliste i el pensament de Nikola Tesla

 

Jordi.—Mira si trobes algun paral·lelisme entre el vernaclisme que exposa Jordi Salat al llibre Vernaclistica i Blog Vernacle i el pensament de Nikola Tesla

I.A.—L'exercici de connectar el vernaclisme de Jordi Salat amb el pensament de Nikola Tesla és fascinant. Tot i que operen en camps aparentment distants (la sociolingüística i la metafísica de la identitat en el cas de Salat; la física i l'electromagnetisme en el de Tesla), tots dos convergeixen en una visió energètica, vibratòria i orgànica de la realitat.

Aquí tens els paral·lelismes més significatius que es poden extreure de les seves obres i pensaments:

1. L'Univers com a Vibració i Freqüència

Tesla va deixar escrita una de les seves frases més cèlebres: "Si vols trobar els secrets de l'univers, pensa en termes d'energia, freqüència i vibració".

·       El paral·lelisme amb Salat: Jordi Salat defensa que la llengua vernacla (la pròpia del lloc) no és només un codi de comunicació, sinó una vibració específica lligada a la terra i a la biologia de qui la parla. Per a Salat, el vernaclisme és el manteniment de la "freqüència natural" d'un poble. Si canvies la llengua, canvies la vibració i, per tant, desequilibres l'individu i la seva connexió amb l'entorn.

2. L'Energia Lliure vs. L'Autonomia Cultural

Tesla somiava amb un món d'energia lliure i sense fils, accessible per a tothom des de qualsevol punt del planeta, basada en la ressonància de la mateixa Terra (la ionosfera).

·       El paral·lelisme amb Salat: El vernaclisme de Salat és una forma de "sobirania energètica espiritual". El blog i el llibre Vernaclística argumenten que l'ús de la llengua i la cultura pròpies permet a l'individu viure de forma autònoma i connectada, sense dependre de "generadors" externs (estructures estatals alienes o colonitzacions culturals) que imposen una energia artificial. La llengua vernacla és l'energia que ja és allí, a l'abast de la comunitat.

3. Ressonància i Harmonia amb la Natura

Tesla creia que la Terra tenia una freqüència de ressonància específica. Els seus invents sovint buscaven harmonitzar l'activitat humana amb les lleis naturals del magnetisme.

·       El paral·lelisme amb Salat: Salat exposa que cada territori té una "ressonància" que es manifesta a través de la seva llengua vernacla. Parlar la llengua del lloc és entrar en ressonància amb l'ecosistema. Per a ell, el bilingüisme o la imposició de llengües foranes actuen com una "interferència" o un soroll electromagnètic que trenca l'harmonia natural de l'ésser humà amb el seu lloc de naixement.

4. L'Antimaterialisme i el "Logos"

Tant Tesla com Salat s'allunyen del materialisme pur. Tesla veia la matèria com una manifestació de l'energia ("Tot és llum"), i Salat veu la societat no com una estructura política, sinó com un cos vivent espiritualment connectat pel verb.

·       Tesla: Es focalitzava en l'Ether, la substància invisible que ho connecta tot.

·       Salat: Es focalitza en el Vernacle, el fil invisible (però audible) que connecta l'individu amb els seus avantpassats i amb el seu futur de forma orgànica.

---

Resum de conceptes clau

Concepte	Nikola Tesla	Jordi Salat (Vernaclisme)
Unitat bàsica	Freqüència / Vibració	Mot vernacle / So autòcton
Objectiu	Sincronia amb la Natura	Fidelitat a la identitat natural
Patologia	Interferència / Dissipació d'energia	Desculturació / Alienació lingüística
Font de poder	El camp magnètic terrestre	La memòria i el territori

En conclusió, si Tesla hagués estat sociolingüista, probablement hauria dit que les llengües vernacles són les bobines naturals a través de les quals l'energia d'un poble s'expressa amb la màxima eficiència i el mínim desgast. Tots dos autors ens conviden a "sintonitzar" amb la nostra pròpia natura per tal d'assolir el màxim potencial.

Informació

Nikola Tesla

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

 

Pensament vernaclista, filosofia romàntica europea i pensadors europeus: Herder i Heidegger

 

Pensament Vernaclista, Filosofia Romàntica Europea  i Pensadors Europeus: Herder i Heidegger

Diàleg amb el Chat GPT

( La Intel·ligència Artificial no té prejudicis i és objectiva amb la informació que té?)

Li he preguntat al ChatGPT si hi havia algun pensador europeu en el que hi trobés paral·lelisme amb el que jo dic en el meu blog, conferències i llibre "Vernaclística". 

La resposta  ha estat aquesta:

—El vernaclisme defensat per Jordi Salat s’assembla a diverses idees de la filosofia romàntica europea perquè comparteix tres intuïcions centrals que ja apareixen en pensadors com Johann Gottfried Herder o Martin Heidegger: la relació entre poble, llengua i territori com a base d’una forma particular de veure el món.

A continuació tens les semblances principals.

1. La llengua com a forma de veure el món

Romanticisme

Per a Herder, cada llengua expressa una manera única d’entendre la realitat. No és només un instrument, sinó una visió del món (Weltanschauung).

• cada poble té una veu pròpia

• la cultura universal és la suma de totes aquestes veus

Vernaclisme

El vernaclisme diu pràcticament el mateix:

• la llengua vernacla és el vehicle de la cultura profunda d’un poble

• quan una cultura parla amb la seva pròpia llengua, pot esdevenir universal

Aquesta idea és molt propera a la teoria romàntica del Volksgeist (“esperit del poble”).

2. El vincle espiritual amb el territori

Romanticisme

Molts romàntics alemanys pensaven que els pobles tenen una relació espiritual amb el seu territori.

Per exemple, en Heidegger apareix la idea que l’ésser humà habita el món d’una manera arrelada:

• la llengua és “la casa de l’ésser”

• el pensament neix del lloc on habitem

Vernaclisme

El vernaclisme parla d’una cosa molt semblant:

• cada cultura està connectada amb el Genius Loci (esperit del lloc)

• el territori genera una forma particular de cultura i simbolisme.

És una visió molt propera a la idea romàntica que la cultura és orgànica i arrelada a la terra.

3. Universalitat a partir del particular

Romanticisme

Els romàntics rebutgen la idea il•lustrada que la cultura ha de ser uniforme.

Segons Herder:

• la universalitat no s’aconsegueix uniformant els pobles

• sinó deixant que cada cultura es desenvolupi plenament.

Vernaclisme

El vernaclisme defensa exactament aquesta idea:

• el que és vernacle (arrelat) pot esdevenir universal

• la universalitat no ve de l’homogeneïtzació sinó de la diversitat cultural viva.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

«Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme»

 TERTÚLIA

26 de Febrer de 2026

«Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme»

VIDEOS GRAVACIÓ CONFERÈNCIA

ENLLAÇ

ENLLAÇ

ENLLAÇ

1.- Les llengües originals són les llengües pròpies de cada lloc. Aquestes llengües també són anomenades autòctones, indígenes, genuïnes o vernacles.

2.- L’any 1954 la UNESCO va recomanar l’ensenyança en llengües vernacles.

3. - En el segle XIX-XX el catalanisme de la Renaixença parlava del català com a llengua vernacla de Catalunya?

4.- L’any 1965 l’Església Catòlica en el Concili Vaticà II va tornar a posar en valor l’ús de les llengües vernacles.

5.- Les llengües vernacles un perill per la unitat d’Espanya perquè justificaven la seva fragmentació? L’any 1965 El règim franquista i sectors del que es coneix com a ultradreta van veure el vernaclisme posat en valor pel Concili Vaticà II com un perill per a la unitat d’Espanya i el seu “espíritu nacional espanyol”. Els bisbes espanyols de parla castellana van mostrar la seva discrepància i rebuig respecte de l’ús de llengües vernacles.

6.- Com és que el moviment independentista català no ha seguit aquesta via vernaclistica? Com és que cap partit polític catalanista n’ha fet el seu discurs ideològic?

7.- Antoni Gaudí era vernaclista?

8.- Ramon Llull era vernaclista?

9.- Quina diferència hi ha entre: llengua vernacla, llengua sagrada, llengua convencional, llengua vulgar, sabir, llengua materna, llengua minoritària, llengua institucional, llengua pròpia d'un lloc, llengua alienista, llengua autòctona, llengua orgànica, llengua adàmica, llengua nacional, llengua colonial,...

10.- Per quin motiu o raó el colom és un referent representatiu de les llengües vernacles: art romànic, cristians càtars, Fra. Angèlic, Leonardo da Vinci i el Renaixement espiritual a Europa

11.- Per quin motiu s'ha escollit el primer diumenge després de l'Equinocci de Primavera per a celebrar la Diada Vernaclista? Aquest any es celebrarà al Santuari Ecològic del Castell de Gallifa el 22 de Març de 2026.

12.- La llengua catalana es parla a diversos estats europeus—Espanya, França, Itàlia—, i no és llengua reconeguda com a oficial a l'Europa dels estats. Qüestió política o bé qüestió de mentalitat? Quins són els arguments de la mentalitat monolingüistica i quins són els arguments de la mentalitat plurilingüística? La monolingüística és alienística i la plurilingüística és vernaclística? Són dos marcs referencials diferents?

13.- Sobre el què representa o significa com a atribut qualitatiu les diferents denominacions de "llengua" :

materna, paterna, vernacla, minoritària, minoritzada, genuïna, autòctona, institucional, de prestigi, vulgar, sabir, convencional, orgànica,....

14.- "El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors" ( Francesc Pujols) Quin és aquest pensament? Quins són els seus referents i representacions simbòliques?

15.- Quina diferència hi ha entre: celebrar una "Jornada de les llengües maternes" o bé, celebrar una "Jornada de les llengües vernacles"? Arreu del món en general i en concret a Catalunya?

16.- En el fons de l'espanyolisme castellanista hi ha "un factor religiós" anti-vernacliste? Explicaria aquest factor el fet que, quan el Concili Vaticà II l'any 1965 impulsa la reforma litúrgica "Sacrosanctum Concilium" i es posa en valor i s'obre la porta a l'ús de les llengües vernacles en la litúrgia, el règim franquista veu en aquesta obertura una amenaça a la unitat política i cultural d'Espanya i s'activa un dispositiu per a frenar l'entrada del català, basc i gallec a la litúrgia? Segons resposta de la I.A. a aquesta pregunta: «Casimiro Morcillo - arquebisbe de Saragossa/Madrid - va ser figura clau del "nacionalcatolicismo español", pressiona en contra les llengües vernacles»

17.- L'Ideal del catalanisme és el vernaclisme?

18.- Hi ha alguna relació entre el vernaclisme i l'ecologisme?

19.- El triomf del català Oriol Cardona als Jocs Olímpics. Li he preguntat a la I.A. el següent:

—informa'm del triomf del català Oriol Cardona als Jocs Olímpics.

M'ha respost això!:

Oriol Cardona Coll, esquiador de muntanya català nascut a Banyoles (Girona), ha guanyat la medalla d’or en la prova de sprint d’esquí de muntanya, una disciplina que debuta als Jocs Olímpics aquest any.

• Aquest or és el primer de la història per a España als Jocs Olímpics d’Hivern des de 1972, quan Paquito Fernández Ochoa va guanyar en eslàlom a Sapporo.

• Amb un temps de 2:34.03, Cardona va dominar la final i va creuar la meta per davant de competidors de Rússia (neutral) i França.

🏆 Importància per al país i per a l’esport

• A més de ser or olímpic, el seu triomf significa que España torna al lloc més alt del podi hivernal després de 54 anys. 

Tema que planteja:« La força de les banderes com a reflex de la realitat vernaclista o alienista, la identitat i la identificació, llibertat d'identificació vernaclista i censura identitaria alienista i colonial.

20.- Quina és la idea d'Europa que tenia Salvador Espriu segons com interpretem el seu poema "M'han demanat que parli de la meva Europa"? Espriu entenia Europa com a filla d'Agènor. Es pot deduir que el vernaclisme forma part de l'essència d'Europa? I, de la seva concepció cultural, social i política?

Rosalia, el disc «Lux», Simone Weil i el vernaclisme 2/3

 Diàleg amb Elior V

Rosalia, el disc «Lux», Simone Weil i el vernaclisme  2/3

E.- Molt interessant tot el que t’ha dit el ChatGPT. Si Rosalia hagués tingut en consideració el llibre El Geni d’Oc hauria estat més coherent haver fet el disc en llengua occitana i catalana i no pas en llengua castellana.

«Simon Weil veia en els valors de la civilització occitana medieval, la llavor per a un projecte»

J.- He fet algunes reflexions sobre aquest tema. Va ser curiós perquè dolgut pel fet que fes cantar a l’Escolania de Montserrat en castellà pel seu disc, m’havia proposat no escoltar-lo. Tal i com entenc això que s’atribueix a Simone Weil en el llibre “El Geni d’Oc” : «veia en els valors de la civilització occitana medieval, la llavor per a un projecte que permetés recuperar una Europa que necessitava urgentment un re-equilibri espiritual»  hauria estat més coherent fer es disc en occità i català (també en èuscar espacialment per la part de la Gascunya que es relaciona amb arrels conjuntes com és el cas del llemosí) i altres qüestions). Potser ho faci més endavant. La veritat és que en aquest disc hi he trobat incoherències.

 E.- Quines?

 —La primera és que  si Rosalía assenyala que «es va inspirar en Simone per al discurs líric i conceptual de Lux» hauria d’haver tingut present el seu occitanisme, la llengua d’oc i no pas  la llengua castellana. Simone Weil simpatitzava amb els cristians càtars que parlaven llengua d’oc i català els quals van ser víctimes d’una croada promoguda per personatges que parlaven en llengua castellana com van ser la reina Isabel de Castilla i el frare Domingo de Guzmán.[1] El referent dels cristians càtars és la Pentecosta i el seu símbol  el colom  que representa el do de llengües de l’Esperit Sant.

La segona és que segons el chatGPT «Citant a Simone Weil, Rosalía diu que “l’amor és estimar la distància entre nosaltres i l’objecte estimat”:[2] aquesta idea tradueix en la seva voluntat d’explorar la “distància” cultural, espiritual i lingüística — per exemple, cantant en 13 llengües a l’àlbum — com una forma d’obrir-se a l’altre i, alhora, a si mateixa. ElNacional.cat+1»  Els do de llengües no és el distintiu de l’espanyolisme i ella ha fet el disc en «espanyol» i ha fet cantar a l’Escolania de Montserrat en espanyol. Com ja sabem l’espanyol no és una llengua, és el nom; és el nom que li han posat a la llengua castellana els imperialistes i colonialistes. I l’han fet servir per a anorrear llengües i hostilitzar llengües arreu del món on han exercit el seu poder. A Europa: el català, basc, astur-lleonès, basc i occità.  I el flamenc quan van dominar a Flandes. En el disc «Lux» diu paraules en diverses llengües i sembla captar la idea, però simbòlicament haurien d’haver estat dotze, no pas tretze com ha fet. Li suggeriria — si tingués l’oportunitat de parlar-hi —que anés a Montserrat i pugés a veure la imatge de la verge negra i a l’escala de que hi puja s’aturés davant el mural de qui ha en el qual s’hi veu el colom del qual baixen dotze llengües de foc. A sota hi ha unes lletres on s’hi pot llegir «Mater Eclesiae». El Concili Vaticà II ho va deixar clar: les llengües cristianes són les llegües vernacles, les llengües pròpies de l’Esperit, les llengües «esperituals»[3]  no pas les llengües imperials, les  llengües pròpies de l’alienisme «antiesperitualista».

   

Aquest retaule que representa la Pentecosta i el do de llengües que «infon» l’Esperit Sant simbolitzat en el colom quines llengües representen? Representen les llengües vernacles, posades en valor en el Concili Vaticà II l’any 1965. Les llengües que  un determinat l’espanyolisme tracta de forma hostil. I que l’Eurocambra o Parlament europeu no les reconeix i no les deixa parlar.  Seguint amb el que diu el chat GPT, sobre l’elecció de moltes llengües i cultures: «quan canta en diversos idiomes, l’objectiu no és només estètic, sinó com una forma de “comprendre l’altre” — segons ella, inspirada per pensadores com Simone Weil». La civilització cristiana  espiritualista, no parla llengües «per comprendre l’altre» sinó per donar testimoni d’un esperit; és un «do» que «infon» l’Esperit Sant. Parlar llengües espirituals és per donar testimoni d’un pensament o coneixement inspirat. A la seva cançó «De Madrugà», diu:

«Todos los luceros del cielo

se reflejan en mi pelo

traigo mil lenguas de fuego

todas en mi pelo»

A mi no em sembla coherent que hagi dit això en castellà, atès que és la llengua usada pels espanyolistes (batejada amb el nom de “lengua espanyola la lengua de todos”) per a anorrear “llengües de foc” que són les llengües vernacles.

Tampoc trobo coherent que el Pare Prior o Abat del monestir de Montserrat justifiqués el fet de que l’escolania de Montserrat cantés en castellà en aquest disc.  Es evident que no té el sentit vernaclístic que va posar en valor  la Reforma i Regeneració del Concili Vaticà II. La manca de sentit vernaclístic és més aviat de la voluntat de Contrareforma antivernaclista que hi ha hagut posteriorment.

També, i seguint amb el que m’ha dit el chatGPT, ha declarat que Lux té una intenció espiritual:

La intenció espiritual de Lux: — “He tingut sempre aquest desig: com puc acostar-me a Déu? Com puc estar més a prop de Déu?”— ha dit Rosalia. M’agradaria preguntar-li si ha provat de fer el camí del vernaclisme. Ella és catalana. Dóna testimoni de vernaclitat catalana? En aquest sentit m’agradaria dir-li que reflexioni sobre l’Anunciació, —referent cristià del Nou Testament—, qualsevol representació artística que en parli; des de l’art romànic fins a Leonardo da Vinci; hi veurà com un àngel li anuncia a Maria que engendrarà un fill nascut de l’Esperit Sant. Aquest esperit baixa en forma de colom i «infon» el do de llengües.  

A la cançó «Magnolias» diu el següent:

«Dios desciende
Y yo asciendo
Nos encontramos
En el medio»

Per Pentecostés, Déu no  baixa, baixa l’Esperit Sant, ho fa  en forma de colom i infon el do de llengües, les anomenades llengües de foc, les llengües de l’esperit, les llengües vernacles – posades en valor novament pel Concili Vaticà II l’any 1965—. A la cançó “Relíquia”  diu: «perdí mi lengua en París» Quina llengua va perdre?

E.- Cal distingir llengua universal de llengua multitudinària; crec que habitualment no es fa aquesta distinció.

J.- Li he preguntat a la I.A. això que dius:«Explica breument  la diferència que hi ha entre llengua universal i llengua multitudinària» i m’ha contestat això:

—Breu explicació:

·       Llengua multitudinària: és una llengua parlada per molta gent, sovint perquè s’ha estès per conquestes, colonització o poder econòmic. La seva força ve del nombre de parlants (per exemple, el castellà, l’anglès o el mandarí).

·       Llengua universal: no depèn del nombre de parlants, sinó de la seva capacitat de comunicar valors, coneixement o experiència humana compartida. Una llengua és universal quan, arrelada en un lloc concret, pot expressar allò que és comprensible i valuós per a tothom.

En síntesi:

 Multitudinària=quantitat
 Universal = profunditat i capacitat de significació

La llengua catalana —i les llengües vernacles, són llengües universals perquè combreguen amb l’Esperit, l’Alè; són holístiques—. La llengua espanyola és una llengua multitudinària però no és universal.

E.- Sobre la divisió del disc i el concepte global: ha parlat de Lux com un “rompecabezas”[1]

J.- Si ho he llegit.

E.- Tu també has fet el teu llibre DOTZE com un trencaclosques o puzle.

J.- Si. A mi m’agrada més dir-li «puzle». Els meus puzles no trenquen closques o caps, al contrari: els ordenen de manera que donen una imatge que és un reflex de l’alè  i fa pensar perquè té un  sentit.

E.- Sovint et diuen que és massa profund, que escrius massa subordinades i els lectors  es perden o es cansen abans d’arribar al final, oi?

J.- Si. Tens raó. Vaig començar a fer aquest puzle quan tenia vint anys. Ara en tinc quasi setanta-sis.

E.- Què en penses del “rompecabezas” que diu diu que fa la Rosalia?

J.- La Rosalia en té trenta-tres, la meitat d’anys que jo tinc. Tinc l’esperança que continuarà fent el puzle durant més anys i crec que en  algun moment hi veurà una imatge diferent de la que hi veu ara. S’adonarà del valor de les llengües vernacles i potser farà un disc en llengua occitana i catalana, o potser hauríem de dir llengua« occitanocatalana». Simon Weil, a qui diu admirar, va dir coses molt interessants sobre la civilització occitana, els cristians càtars i la identitat de Jahveh. Els cristians càtars deien que «Jahveh no era Déu» rebutjaven l’Antic Testament,  i afegien que «Déu el Pare  Celestial» i lleien el Nou Testament i l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació. Aquest llibre per cert, és imprescindible si es vol entendre l’art romànic i el missatge del Temple de la Sagrada Família de Gaudí. El cristianisme amb el que s’identifica la catalanitat és santjoanista. L’espanyolisme castellanista s’identifica amb el catolicisme damasonià (el de la Bíblia sorgida del Concili de Nicea que es va fer sobre una selecció del les escriptures sagrades, tendenciosa segons opinió de molts historiadors, per afavorir els interessos polítics imperials de Constantí).

Continuarà....

Rosalia, el disc «Lux», Simone Weil i el vernaclisme 1/3

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

---

[1] En els meus llibres, Vernaclística i Dotze. Escriptures Heterodoxes, jo dic que faig un “puzle”  un “trencaclosques”. Aquest mot “puzle” no vol dit trencar-me el cap, sinó ordenar-lo. 

---

[1] Recomano la lectura del llibre “Cercamón” de Lluis Racionero

[2] M’ha fet recordar els texts de Ramon Llull  sobre « l’Amic i l’Amat».

[3] « esperitualisme», derivat del català “esperit” i no “espiritualisme» derivat del castellà “espíritu”.

Rosalia, el disc «Lux» , Simone Weil i el vernaclisme (1/3)

 

Diàleg amb Elior V

Rosalia, el disc «Lux» , Simone Weil i  la vernaclística

Rosalia, Simone Weil 

E.- Rosalia ha parlat de la seva admiració per Simone Weil en algunes entrevistes.  En els teus llibres tu també parles de Simon Weil (1909-1943).

J.- Si, en el llibre Vernaclística hi dic això:

«En el llibre “El Geni d’Oc” de Simon Weil, editat per J. De Olañeta Editor, el següent:

Simon Weil veia en els valors de la civilització occitana medieval, la llavor per a un projecte que permetés recuperar una Europa que necessitava urgentment un re-equilibri espiritual. (Pàgina 45).

Ella, ens diu: “La vocació espiritual de la Grècia antiga és la vocació mateixa d’Europa “ (pag 97).

“Grècia va rebre el missatge d’Egipte”(pag 99).

“La nostra època tots nosaltres encara patim les conseqüències d’aquella desfeta” (pàg.82). (Fa referència a la derrota de la batalla de Muret (1243) on va morir Pere el Catòlic, en occità Pèire, casat amb Ma- ria de Montpeller, pare de Jaume I el Conqueridor, segons uns historia- dors nascut a Montblanc, segons altres nascut a Osca, comte del Casal de Barcelona i rei dels regnes bel·Iònides de la Corona d’Aragó, heroi de la Batalla de Las Navas de Tolosa. El 1201 va fundar l’Orde militar dels Cavallers de Sant Jordi d’Alfama. Està enterrat al Panteó Reial del Monestir de Santa Maria de Sixena. Era cristià però atès que va defensar els cristians càtars, es pot sobreentendre que no era catòlic niceanià.

També hi llegeixo: nascuda en el sí d’una família jueva absolutament laica, se situarà en la total oposició a les concepcions veterotestamentàries del diví; el Déu de l’Antic Testament, gelós, violent, implacable, el Jahveh “Senyor Déu dels exèrcits” no serà mai el seu com no ho fou mai dels “bons homes”, els bons cristians càtars o cristians albigesos de manera que aquests passaran a encarnar per a ella l’autèntic esperit del cristianisme allò que ella entenia com a platonisme cristià. (pàg. 47,48)».

 

E.- Què ha dit la Rosalia de Simon Weil?

J.- Ha dit diverses coses. Li he preguntat al chatGPT que cerqui informació. M’ha contestat això:

Chat GPT

—Aquestes són algunes de les coses que ha dit la cantant Rosalía sobre la pensadora-mística Simone Weil i la seva influència en el seu nou àlbum Lux (2025):

·       Rosalía assenyala que es va inspirar en Simone Weil — juntament amb altres autores i textos espirituals i hagiogràfics — per al discurs líric i conceptual de Lux. Wikipedia+2infobae+2

·       Citant a Simone Weil, Rosalía diu que “l’amor és estimar la distància entre nosaltres i l’objecte estimat”:[1] aquesta idea tradueix en la seva voluntat d’explorar la “distància” cultural, espiritual i lingüística — per exemple, cantant en 13 llengües a l’àlbum — com una forma d’obrir-se a l’altre i, alhora, a si mateixa. ElNacional.cat+1

·       També ha declarat que Lux té una intenció espiritual: no només volig crear música per divertir-se, sinó que vol apropar-se a “una verticalitat”, a una recerca de transcendència i profunditat, allunyant-se del superficial; una intuïció que, segons ella, sempre havia tingut però que ara ha volgut plasmar de forma molt conscient. Remezcla+2AOL+2

·       Finalment, a partir de l’herència de Simone Weil i altres referents, Rosalía entén Lux com un homenatge a la “mística femenina universal”: no només des del cristianisme o una tradició concreta, sinó des d’una mirada plural de les tradicions espirituals i de les dones santificades o místiques de diverses cultures. Vogue Adria+2Remezcla+2

Si vols — com sé que tens interès en temes espirituals i simbòlics — puc fer-ne una traducció al català de les quotes més rellevants de Rosalía sobre Simone Weil, i un comentari simbòlic des del teu punt de vista (vernaclisme, espiritualitat, simbologia). Vols que ho facin?

—Si

—Perfecte —aquí tens una traducció al català de les declaracions més rellevants de Rosalía sobre Lux, i després un comentari simbòlic tenint en compte el teu interès per espiritualitat, símbols i cultura.

 Què ha dit Rosalía sobre Lux (i la inspiració espiritual)

·       Sobre la intenció espiritual de Lux: — “He tingut sempre aquest desig: com puc acostar-me a Déu? Com puc estar més a prop de Déu? Aquesta sensació espiritual sempre hi ha estat; només que no l’havia racionalitzat ni intentat intel·lectualitzat.” ELLE+2infobae+2

·       Sobre l’elecció de moltes llengües i cultures: quan canta en diversos idiomes, l’objectiu no és només estètic, sinó com una forma de “comprendre l’altre” — segons ella, inspirada per pensadores com Simone Weil. ELLE+2infobae+2

·       Sobre el misticisme femení i la sacralitat universal: Lux recorre “històries de dones santificades, misticisme femení, hagiografies, monja-poetises, figures de diverses tradicions espirituals”, més enllà d’una sola religió. Vogue Adria+2infobae+2

·       Sobre la divisió del disc i el concepte global: ha parlat de Lux com un “rompecabezas”[2] / “laberint” creatiu, una obra amb intenció de profunditat, d’anar “més enllà del superficial”,[3] i de generar una experiència artística integral[4] (sons orquestrals, múltiples tradicions, sensibilitat espiritual). infobae+2WMRA+2

·       “Lux és un viatge de recerca: misticisme femení, veus de dones sagrades, hagiografies i espiritualitat en totes les seves formes.” Vogue Adria+1

Comentari simbòlic (considerant la teua preocupació per la tradició, espiritualitat i cultura)

·       Bressol transconfessional de la sacralitat femenina: El fet que Rosalía invoqui figures de molt diverses tradicions (misticisme cristià, sufisme, literatures espirituals, dones santificades de diferents cultures) fa de Lux una mena de panacreu espiritual — una celebració del sagrat a través de les arrels diverses de la humanitat. Per algú com tu, que busca unitat simbòlica i arrels comunes, això és un pont interessant: converteix l’espiritualitat en un espai de trobada i intercanvi, no en una identitat rígida.

·       Distància, amor i transcendència: La cita inspirada en Simone Weil — “l’amor és amar la distància entre nosaltres i l’objecte estimat” — ressona amb una visió gnòstica / simbòlica: l’amor no és possessió, sinó reconeixement d’altres, de diferència, de misteri. En aquest sentit, Lux proposa una espiritualitat basada en humilitat, en respecte a la diferència, en l’obertura de cos i llengua a l’altre. Això encaixa molt amb l’interès que tens pel vernaclisme, la simbologia i la universalitat espiritual.

·       Música com ritual i catarsi espiritual: En combinar orquestra, múltiples llengües, tradicions barrejades i clares referències a la sacralitat, Lux esdevé per a l’oient no només un disc, sinó una mena de ritual modern, una litúrgia pop. Això pot ser un model inspirador per la teua recerca d’un «panteisme vernacle» — on l’art, la cultura i la espiritualitat convergeixen en una experiència global i simbòlica.

·       Ruptura amb la banalitat del consum: En un món saturat de consum superficial, superficialitat i efímer, l’opció de Rosalía va en direcció contrària: profunditat, recerca, introspecció. Aquesta línia — de “llum vernacle”, d’arrel i universalitat que tu defenses — troba en Lux una expressió artística i simbòlica potent.

Continuarà......

Rosalia, el disc «Lux», Simone Weil i el vernaclisme 2/3

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Extret del llibre «Vernaclistica 5ª Edició» que es publicarà aquest 2026.

---

[1] M’ha fet recordar els texts de Ramon Llull  sobre « l’Amic i l’Amat».

[2] En els meus llibres, Vernaclística i Dotze. Escriptures Heterodoxes, jo dic que faig un “puzle”  un “trencaclosques”. Aquest mot “puzle” no vol dit trencar-me el cap, sinó ordenar-lo.

[3] Si hagués tingut criteri vernaclístic, hauria d’haver dir «anar a l’origen» .

[4] M’ha suggerit una expressió vernaclística «experiència lingüística integral»(integrar-se en la Llum original, entrar en comunió amb l’Alè)