Vernaclisme: un perill per la unitat d'Espanya. Una via per la independència i el reeximent de Catalunya

 

DIÀLEG AMB  EL CHATGPT

VERNACLISME I ESPANYOLISME: EL VERNACLISME UN PERILL PER  LA UNITAT D’ESPANYA, I, UNA VIA PER LA INDEPENDÈNCIA  DE CATALUNYA  I EL REEXIMENT DE LA CATALANITAT

Li he preguntat al chatGPT:

—Pots explicar-me en un petit escrit el comportament antivernacliste de Franco i si va fer lleis antivernaclistes?

M’ha contestat això:

—Sí, hi ha constància documental i historiogràfica sobre la incomoditat del règim franquista arran del Concili Vaticà II (1962-1965), especialment pel que fa a la Constitució Sacrosanctum Concilium (1963), que permetia l’ús de les llengües vernacles a la litúrgia en lloc del llatí. Això xocava amb la política d’uniformisme lingüístic del franquisme.

Reacció del règim de Franco

·       Incomoditat inicial i resistència: Franco i els sectors més integristes del nacionalcatolicisme espanyol veien la mesura com una amenaça a la “unitat nacional” i a la seva idea d’Espanya com a “una, grande y libre”, amb “el castellà com a llengua única”.

·       Por al catalanisme i al basquisme: temien que el retorn del català, el basc o el gallec a les esglésies esdevingués una plataforma de resistència cultural i política.

·       Control episcopal: el règim pressionava els bisbes afins perquè retardessin l’aplicació de la reforma litúrgica a Espanya. Els bisbats més conservadors, sobretot a Castella, van trigar anys a introduir el vernacle.

·       Contradicció ideològica: el franquisme havia basat part del seu poder en l’aliança amb l’Església; desobeir el Concili era impossible, però aplicar-lo plenament també era un risc polític.

Evolució posterior

·       A partir de 1965, el Vaticà va pressionar per aplicar les reformes. Així, les llengües vernacles van tornar tímidament a la litúrgia catalana i basca, però sempre sota supervisió del règim, que controlava els textos i vigilava sermons.

·       Els sectors més durs del règim ho interpretaren com una “concessió al separatisme”, i alguns informes de Govern Civil recullen preocupacions per la “catalanització de la missa”.

 

El xoc entre el franquisme i el Concili Vaticà II: Antivernaclisme i nacionalcatolicisme espanyolista.

«El franquisme va construir la seva identitat política sobre un espanyolisme castellanista excloent, que vinculava la “unitat nacional” amb la unitat lingüística sota el castellà i amb la “unitat catòlica” sota el règim. Aquesta fusió ideològica és el que coneixem com a nacionalcatolicisme, una aliança entre Estat i Església que legitimava la dictadura. En aquest context, la política franquista va ser radicalment antivernaclística, ja que prohibia o restringia l’ús públic del català, basc i gallec en escoles, mitjans, documents i fins i tot en la litúrgia.

 

Quan el Concili Vaticà II (1962-1965) va aprovar la Constitució Sacrosanctum Concilium (1963), permetent l’ús de les llengües vernacles a la missa en lloc del llatí, el règim va viure-ho com una amenaça. La raó era clara: la litúrgia en català, basc o gallec podia esdevenir un espai de reafirmació cultural que xocava amb el projecte uniformitzador del franquisme.

Reaccions  dels espanyols castellanistes documentades

·       Carta de bisbes espanyols a Pau VI (1964):

«Esta doctrina [sobre la libertad religiosa y la reforma litúrgica] constituye una ruptura inadmisible con la tradición. Rogamos que se retire de la deliberación conciliar»
(Font: Mare de Déu de Montserrat - Arxiu de documents conciliars)

·       Informe del bisbe castrense Alonso Muñoyerro:

«España frueix de la unidad católica desde el siglo VII, y no podemos permitir que esta reforma, que favorece el uso de dialectos, debilite nuestra esencia nacional»
(Font: Informe episcopal conservat a l’Arxiu Secret Vaticà, citat per historiadors de la Conferència Episcopal Espanyola)

·       Circular de Govern Civil (1965):

«Se vigilará que la introducción del catalán o de otras lenguas en la misa no se convierta en pretexto para manifestaciones separatistas»

(Font: Arxiu Històric Provincial de Barcelona)

Cronologia del conflicte

·       1962: Inici del Concili Vaticà II. Els bisbes espanyols, majoritàriament franquistes, expressen recel davant la proposta de llengües vernacles.

·       1963: Sacrosanctum Concilium aprovada. Reacció immediata dels sectors nacionalcatòlics: informes interns qualifiquen la mesura de “ruptura inadmissible”.

·       1964: Cartes a Pau VI demanant frenar la llibertat religiosa i la litúrgia en llengües nacionals.

·       1965: Pau VI pressiona per aplicar el Concili. El franquisme accepta formalment, però amb vigilància estricta.

·       1966-1969: Primeres misses en català i gallec autoritzades amb censura. El règim controla textos i sermons.

·       1970: La introducció del vernacle en litúrgia és una realitat parcial, tot i els intents de control.

 

OBSERVACIÓ

L’adulteració dels mots en els diccionaris és una arma imperialista, l’han fet servir tots els imperis forasteristes i alienadors del món i sempre, al llarg de tota la Història. Amb aquesta adulteració han aconseguit un marc referencial favorable al seu domini mental dels pobles conquerits. 

Per tornar a ser lliures i reeixir genuïnament s’ha de sortir d’aquest marc referencial adúlter i alienista antivernacliste. No hem d’intentar  fugir-ne buscant mots nous,  sinó reivindicar els mots originals, regenerant, tornant als orígens, al que es coneix com a Genius Loci.

Més informació al  Llibre VERNACLÍSTICA

Jordi Salat

DE LLENGUA VERNACLA A LLENGUA MINORITÀRIA

 

DE LLENGUA VERNACLA A LLENGUA MINORITÀRIA

Un canvi de concepte de llengua vernacla a llengua minoritària que ha generat desnaturalització i  minorització de la llengua catalana.

 

1954 UNESCO

Llengua vernacla entesa com a identificació genuïna, original, autòctona, natural, local, indígena, territorial, ecolingüística o pròpia d’un lloc geogràfic, marc cultural i política nacional

 

L’any 1954 la UNESCO va recomanar l’ús de les llengües vernacles a l’ensenyament. Per quin motiu va recomanar aquestes llengües i no les llengües imperials? Un dels valor que s’atribueix a les llengües vernacles és de llengües connectades amb el Genius Loci, o sigui: llengües del lloc. El lloc s’entenia com a geogràfic i nacional.  Hi havia una relació entre geografia —deessa Gea— i nació—Esperit o Alè que té el seu origen en la Paraula segons podem llegir entres escrits en els escrits bíblics de Sant Joan «Déu és la Paraula» que va ser adulterada pels imperis que sotmetien pobles per espoliar-los. Què feien lingüísticament? Destruir la llengua del Genius Loci i imposar la llengua imperial, la llengua aliena i alienadora per a convertir-los en súbdits obedients que no pensen atès que li els han tret la llengua original i vernacla transmissora de l’Alè. Es va pervertir el concepte vernacle i en lloc de dir-li llengua original del lloc, és va dir que era la llengua dels esclaus de l’imperi. I els esclaus es van creure que si volien deixar de ser esclaus havien de deixar de parlar la llengua vernacla.  El vernaclisme no es deixa enganyar i sap que la llibertat es tornar a les fonts. La regeneració que comporta llibertat del futur és  troba a les fonts vernacles originals del passat. Cal una regeneració a nivell global.

1949 Rovira Virgili

La llengua del Renaixement va ser la llengua vernacla. Els intel·lectuals, poetes i polítics del Renaixement català van parlar de la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya, i això s’identifica amb elf et vernacle. No s’identifica amb el fet que sigui minoritzada sinó autòctona, original o vernacla entesa com a natural del lloc. Aquest era el seu concepte de llengua. Antoni Rovira Virgili n’és un exemple. Sempre que s’esdevé un temps històric de regeneració es torna a les llengües vernacles o originals. Així va ser també en el Renaixement a Europa.

Continuarà.......

1965 Concili Vaticà II  Defensa del concepte llengua "vernacla" la pròpia del lloc

1974 Edició Llibre de Joan Coromines refusant el concepte "vernacle"

1982 Concepte llengua "pròpia de Catalunya"

LLENGUA MINORITZADA

1970-1980: Comença a aparèixer en documents del Consell d’Europa i de la UNESCO 

1992 Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries

---

Diferència amb altres termes

Vernacla es refereix a un concepte de  valor qualitatiu

Minoritària  es refereix a un concepte de valor quantitatiu  dins un territori.

El concepte llengua minoritària a generat minorització...

Cal recuperar el concepte de  llengua vernacla de la Renaixença. 

Regenerar i donar-li el valor «qualitatiu»

Més informació al Llibre VERNACLÍSTICA

Jordi Salat

Diàleg amb ChatGPT: Arguments amb criteri vernaclístic per la integració de la immigració a Catalunya aplicable arreu del món

 

DIÀLEG AMB EL CHAT GPT

 

Pregunta meva:

 —Em pots escriure quatre arguments amb criteri vernacliste per a convèncer als immigrats que han vingut a Catalunya per fer-los entendre la necessitat de parlar-hi català?

Resposta ChatGPT Plus

—Aquí tens quatre arguments ben estructurats amb una mirada vernaclística, respectuosa i arrelada, que no imposa sinó que convida al sentit i al valor cultural del català:

1. El català és clau per arrelar-se i fer comunitat

Argument: Aprendre català no és només conèixer una llengua, sinó obrir la porta a la vida social, cultural i laboral del país. Quan parles la llengua del lloc, deixes de ser visitant i et converteixes en part de la comunitat, amb llaços reals i vincles de confiança.

Criteri vernaclístic: El vernaclisme defensa que la llengua pròpia és la clau de l’arrelament. Arrelar-se no vol dir renunciar a les arrels d’origen, sinó afegir-ne una altra que et connecta amb la terra on vius.

2. Respectar la llengua és respectar la diversitat real

Argument: Catalunya és plural, però la seva pluralitat històrica té com a columna vertebral la llengua catalana. Si la llengua desapareix, la diversitat també s’empobreix i tots hi perdem. Parlar català és protegir aquest mosaic cultural que us acull i us fa espai.

Criteri vernaclístic: La cultura universal neix del respecte a les arrels particulars. El català no és un obstacle, és una riquesa compartida que dona sentit a la convivència.

 

3. La llengua obre oportunitats i trenca barreres

Argument: Saber català et dona més opcions laborals, educatives i socials. Et permet entendre millor la història i el pensament del país i no quedar-te en una bombolla tancada. Parlar-lo és guanyar llibertat per moure’t amb seguretat i dignitat.

Criteri vernaclístic: El vernaclisme no defensa llengües com a tòtem, sinó com a eines vives per connectar amb la realitat i créixer-hi.

 

4. El català no exclou la teva llengua: les reforça totes dues

Argument: Aprendre català no vol dir oblidar el castellà, l’àrab o el quítxua. Al contrari, el bilingüisme o el trilingüisme és una força. Els fills que parlen diverses llengües tenen més capacitat cognitiva i més opcions al futur.

Criteri vernaclístic: La llengua pròpia del territori i la llengua d’origen no són enemigues. Com més llengües saps, més arrels i més ales tens.

Vols que ara et prepari un discurs emocional amb metàfores vernaclístiques (arrels, llavors, llum, ponts) per fer-la encara més inspiradora?

—Si

—Germans i germanes,

Avui us vull parlar de les arrels. Quan arribem a un nou lloc, portem les nostres arrels dins el cor: la llengua, la música, la fe, els records. Però si no les reguem amb la terra on som, aquestes arrels s’assequen. I nosaltres no volem assecar-nos, volem créixer, volem donar fruit.

Aquí, a Catalunya, hi ha una terra que us acull. Una terra amb la seva llum, amb la seva llengua: el català. Aquesta llengua és com una llavor. Si la poseu a dins vostre, si la feu créixer, us donarà ombra i fruits per viure millor. No és només una llengua: és el pont que us farà sentir part de la comunitat.

Algú pot pensar: “Ja tinc la meva llengua, ja tinc el castellà, l’àrab, el quítxua.” I és cert, i és una riquesa. Però sabeu què passa amb un arbre que només té una arrel? Que és fràgil. Com més arrels té, més fort és. Aprendre català és posar una arrel nova en la terra que ara us sosté.

Parlar català és donar respecte a qui us acull i donar força a la diversitat que ens fa grans. Si el català desapareix, aquesta terra perd la seva música, i tots quedem més pobres. Però si el feu vostre, la llum d’aquesta terra també serà la vostra llum.

Amics, no es tracta de deixar res enrere. Es tracta de sumar, d’enfortir, de construir junts. Com més llengües parlem, més ponts aixequem. I Catalunya necessita ponts, no murs.

Així que, fem-ho junts: posem arrels, sembrem la llengua, encenguem la llum que ens unirà com una sola comunitat.

Gràcies per voler ser part d’aquest camí.

Vols que la fem bilingüe català-anglès per fer-la encara més inclusiva?

—Si

Germans i germanes,
Brothers and sisters,

Avui us vull parlar de les arrels.
Today I want to speak to you about roots.

Quan arribem a un nou lloc, portem les nostres arrels dins el cor: la llengua, la música, la fe, els records.
When we arrive in a new place, we carry our roots in our hearts: our language, our music, our faith, our memories.

Però si no les reguem amb la terra on som, aquestes arrels s’assequen.
But if we do not water them in the soil where we are, those roots dry out.

Aquí, a Catalunya, hi ha una terra que us acull.
Here in Catalonia, there is a land that welcomes you.

Una terra amb la seva llum, amb la seva llengua: el català.
A land with its own light, with its own language: Catalan.

Aquesta llengua és com una llavor. Si la poseu a dins vostre, us donarà ombra i fruits per viure millor.
This language is like a seed. If you plant it within you, it will give you shade and fruits to live better.

No és només una llengua: és el pont que us farà sentir part de la comunitat.
It is not just a language: it is the bridge that will make you feel part of the community.

Algú pot pensar: “Ja tinc la meva llengua, ja tinc el castellà, l’àrab, el quítxua.”
Some may think: “I already have my language, I already have Spanish, Arabic, Quechua.”

I és cert, i és una riquesa.
And that’s true, and it’s a richness.

Però sabeu què passa amb un arbre que només té una arrel? Que és fràgil.
But do you know what happens to a tree with only one root? It is fragile.

Com més arrels té, més fort és.
The more roots it has, the stronger it becomes.

Aprendre català és posar una arrel nova en la terra que ara us sosté.
Learning Catalan is putting down a new root in the land that now sustains you.

Parlar català és donar respecte a qui us acull i donar força a la diversitat que ens fa grans.
Speaking Catalan is showing respect to those who welcome you and giving strength to the diversity that makes us great.

Si el català desapareix, aquesta terra perd la seva música, i tots quedem més pobres.
If Catalan disappears, this land loses its music, and we all become poorer.

Però si el feu vostre, la llum d’aquesta terra també serà la vostra llum.
But if you make it yours, the light of this land will also become your light.

Amics, no es tracta de deixar res enrere. Es tracta de sumar, d’enfortir, de construir junts.
Friends, it’s not about leaving anything behind. It’s about adding, strengthening, building together.

Com més llengües parlem, més ponts aixequem. I Catalunya necessita ponts, no murs.
The more languages we speak, the more bridges we build. And Catalonia needs bridges, not walls.

Així que, fem-ho junts: posem arrels, sembrem la llengua, encenguem la llum que ens unirà com una sola comunitat.
So let’s do it together: let’s put down roots, plant the language, and light the flame that will unite us as one community.

Gràcies per voler ser part d’aquest camí.
Thank you for wanting to be part of this journey.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

29 d'Agost de 2025

 

Diàleg amb la Intel·ligència Artificial: Preguntes i Respostes

 

PREGUNTES I RESPOSTES

AMB  LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

1

—El vernaclisme és una bona filosofia conceptualment, però la globalització passa per damunt de tota cultura. No podem controlar-ho, però si que sempre podem actuar en local.

Resposta chatGPT

—Precisament perquè la globalització sembla imparable, el vernaclisme és més necessari que mai. No és una simple resistència romàntica, sinó una actitud activa que entén que el que és universal només pot arrelar a través del que és viu, local i concret. La globalització desarrelada uniformitza, mentre que el vernaclisme fecunda. Quan dius que 'no podem controlar-ho', jo hi veig una invitació a crear alternatives. Actuar en local no és resignar-se, és construir món des de l’arrel. I això sí que podem controlar-ho. Tot és en tot, però si buides el lloc, buides el tot."

 2

—Pots fer una relació de dotze principis sobre el què és el pensament vernaclista?

Resposta del chatGPT

—Sí, puc fer-ho. El vernaclisme (del mot vernacle, ‘propi del país, de la terra natal o el lloc on s’habita’) és un corrent de pensament que reivindica les formes locals, populars i arrelades de vida, coneixement i expressió, davant dels processos uniformadors, colonials o globalitzadors. Pot tenir expressions en la llengua, l’arquitectura, la cultura, la política, l’economia i la relació amb el medi natural.

Aquí tens dotze principis del pensament vernaclista, com a base ideològica o doctrinal:

 Dotze Principis del Vernaclisme

1.    Arrelament territorial
El vernaclisme parteix de la vinculació íntima entre la persona i la seva terra, entesa no només com a espai físic, sinó com a conjunt de relacions, memòria i identitat.

2.    Sobirania cultural
Defensa el dret dels pobles  autòctons o vernacles a expressar-se, viure i crear segons la seva pròpia llengua, cosmovisió i formes de vida, sense imposicions alienes o  externes.

3.    Economia del lloc
Prioritza una economia autosuficient, ecològica i cooperativa, basada en els recursos locals i les necessitats reals de la comunitat o nació.

4.    Tecnologia apropiada
Promou l’ús de tecnologies simples, sostenibles i adaptades al context cultural i ambiental, rebutjant la dependència de tecnologies alienes o destructives.

5.    Coneixement empíric i oral
Reivindica els sabers populars, artesanals i tradicionals, sovint transmesos oralment o per pràctica, en lloc de reduir el coneixement a criteris acadèmics o tecnocràtics.

6.    Arquitectura i paisatge vernacles
Defensa les formes constructives arrelades al clima, els materials locals i les tècniques ancestrals, com a expressions d’una relació harmònica amb l’entorn.

7.    Comunalitat i reciprocitat
Considera la comunitat  o nació com a subjecte actiu i promou formes de vida basades en el suport mutu, la responsabilitat compartida i els béns comunals.

8.    Ecologia espiritual i simbòlica
Reconstrueix el vincle sagrat amb la terra, els cicles naturals i els símbols propis, tot reconeixent el valor espiritual de la cultura popular i autòctona.

9.    Resistència a la colonització cultural
El vernaclisme és una resposta crítica als processos d’homogeneïtzació cultural, neoliberalisme i destrucció dels ecosistemes simbòlics locals.

10.                 Pluralitat de mons
Assumeix la diversitat cultural com a riquesa i defensa un món en què càpiguen molts mons, cadascun amb la seva veu i ritme propi.

11.                 Autonomia com a dret i pràctica
La vida vernacla implica la capacitat d’autogestió comunitària i de presa de decisions des del propi territori i cultura.

12.                 Llengua com a forma de vida
La llengua vernacla no és només un mitjà de comunicació, sinó una forma de percebre, sentir i organitzar el món. La seva preservació és una forma de resistència i dignitat.

 3

—Pots fer un manifest vernaclista?

Resposta chatGPT

—Aquí tens una versió en forma de Manifest Vernaclista, amb un to poètic, polític i arrelat.

MANIFEST VERNACLISTA

Per una vida arrelada, lliure i plural

CLICAR AQUI

A continuació, el Manifest Vernaclista amb els dotze principis del pensament vernaclista, com a base ideològica o doctrinal:

Dotze Principis del Vernaclisme

Continuarà...

Jordi Salat

josalort@hotmail.com