Viatge a Bordeus (3)
La
Catedral, escut de la catedral amb 4 pals i Elionor d’Aquitània
La catedral de Bordeus té un origen romànic, construïda
a finals del segle XI, fou consagrada pel Papa Urbà II l’any 1096. El Papa Urbà
II, es deia de nom de pila Ot i va predicar la primera Croada per recuperar
Jerusalem. La catedral està dedicada a Sant Andreu[1]
L’any 1137 s’hi va casar la reina occitana Elionor d’Aquitània, dinastia
Plantagenet, amb Louis VII, el futur rei
de França. L’any 1152, separada del rei francès, s’hi va tornar a casar en
segones núpcies amb el rei Enric II d’Anglaterra. Elionor és com
s’escriu el nom en occità o gascó. El nom té una arrel etimològica molt
significativa que la lliga amb el mot Eli, que és el nom amb el que Crist es
dirigeix a Déu quan es clavat a la creu. No li diu Jahveh, li diu Eli.(Eli, Eli, Lamah Sabactany). Caldria saber per quin motiu en francès li han canviat el nom i li diuen
Aliénor i perquè en espanyol també li han
canviat i li diuen Leonor.
Va
ser considerada la reina més important d’Europa, era també coneguda com la
Reina dels Trobadors i parlava occità (aquità-gascó). Quan va morir fou
enterrada a l’Abadia de Fontevrault.
Tomba
de Elionor d’Aquitània a l’Abadia de Fontevrault
En
aquesta abadia també hi té la seva tomba la princesa Inés d’Aquitània, mare
de Peironelha d’Aragó (1136-1173) que casada amb Ramon Berenguer IV esdevé
Comtessa de Barcelona i reina dels regnes de la Corona d’Aragó, regnes en els
que s’hi parlava occità, basc i català. La seva tomba es troba a la catedral de Barcelona (Catalunya).
Quina relació té Elionor d'Aquitània amb Inés d'Aquitània i la seva filla, Peironelha, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona? Totes elles eren de la mateixa dinastia. En el meu llibre DOTZE hi faig referència quan parlo de les monarquies bíbliques i la maledicció de Noè. Les considero bel·lònides i cristianes de Tradició Johanita i Tradició Baalita com la del rei Salomó.
Damunt de l’orgue de la catedral de Bordeus hi ha un escut amb uns referents heràldics.
Què representen aquests referents heràldics de l’escut? A dalt a l’esquerra hi ha l’escut del regne de Navarra al costat dels quatre pals que representen els símbol del bel·lònides dels regnes de la Corona d’Aragó i principat de Barcelona. A sota del cantó esquerra hi viem el bou i la flor de lis. Ala dreta hi tornem a veure els quatre pals. Un castell i un animal que podria ser un lleó.
.jpg)
Escut del regne de França. Flor de Lis i escut
del regne de Navarra. Joana I de Navarra (1273-1305) va ser reina de França.
Ramon llull li va donar el llibre Arbre de Filosofia d’amor, escrit “en llengua
volgar”.[1]
Quina llengua parlava que no fos llatí? En quina llengua va escriure el català
Ramon Llull el seu llibre? Entenia la reina de Navarra, regne de la Corona
d’Aragó, el català? Ramon Llull també el donà
al rei de França marit de Joana de Navarra,[2]
Felip IV El Bell. Però a ell li va donar traduït al llatí. Voldria que els
lectors hi reflexionessin sobre això que acabo d’escriure.
I, també, que
reflexionessin sobre el fet que alguns municipis d’Occitània, Regne
d’Aquitània, tinguin els quatre pals
vermells i fons daurat a l’escut : Milhau, Bocanhera, Monsempron Libos,
Cevenas, Cancon, Saint Avold, Ais de
Provença
Jordi Salat
[1] Pàgina 9 del llibre Arbre de Filosofia d’Amor de Ramon Llull. Editorial Barcino 1980
[2] Joana de Navarra https://ca.wikipedia.org/wiki/Joana_I_de_Navarra
De la reina Elionor d'Aquitània i altres reines relacionades amb Aquitània i els regnes de la Corona d'Aragó en parlo en el meu llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes. Així com la seva relació en les lluites de les dinasties bíbliques de Tradició Johanita - que considero de Tradició Baalita-, i les de Tradició Jahvehita. La lluita és pot observar en la realitat política actual.
També en vaig parlar a aquesta conferència que podeu escoltar clicant aquí:
He observat que les guies de turisme de França quan parlen de "Bordeaux" no fan cap referència a l'occitanitzat i la llengua d'oc quan parlen de la reina Elionor a la que anomenen Aliénor. El canvi de nom d'Elionor per Aliénor talla unes arrels etimològiques que comporta una intencionalitat que vol esborrar l'arrel etimològica que es vol amagar sota la "francesitat" i el marc referencial de França i la llengua francesa o langue d'oil. Això que passa a Occitània-Aquitània, que es tapa sota el nom de França, també passa a Catalunya-Regnes de la Corona d'Aragó, on es tapa amb el nom d'España y la llengua castellana. Es tapa un marc referencial vernaclístic i una concepció cultural configurada a partir d'una concepció zodiacalista de Déu - Abba, Eli, Baal- oposada a la creença de la Llei "dogmàtica-constitucionalista" del Sinaí en la que es basa el Jahvehisme. La dialèctica amb la que analitzo la Realitat, amb criteri vernaclístic o indigeniste, està per sobre del marc referencial de les esquerres i les dretes pròpies del Materialisme Històric.
