Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de juliol del 2026

Restitució de les DOTZE LLOSES MONUMENTALS a la Plaça de LES GLÒRIES CATALANES

Les DOTZE LLOSES MONUMENTALS

 que hi havia a la Plaça de LES GLÒRIES CATALANES

CAMPANYA PER LA RESTITUCIÓ  




La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint  només Plaça de les Glòries sense esmentar "catalanes"   és un espai urbà de Barcelona, la capital de Catalunya,  on conflueixen tres dels eixos més importants de la ciutat: l'Avinguda Diagonal,  la Gran Via de les Corts Catalanes, i l'Avinguda meridiana.

Inicialment Ildefons Cerdà va concebre la plaça com un dels grans centres del seu  Pla d'Eixample. Victor Balaguer, encarregat del nomenclàtor de l'Eixample, li va posar inicialment Plaça de les Glòries Catalanes.

Durant la dictadura  espanyolista aquest nom va ser modificat com a Plaza de las Glorias Nacionales ( en castellà i  canviant el referent de la identificació catalana per la que s'entenia com "nacional que era l'espanyola castellanista"). Es van apropiar de la gloriosa història catalana i se la van fer seva adulterant el sentit de la Història. 

Posteriorment amb la democràcia es va anomenar Plaça de les Glòries, perdent el seu significat inicial. Uns anys després recuperaria el seu nom inicial. Ni catalanes ni espanyoles. La indefinició substitueix la identificació. Aquesta també és una estratègia imperialista i colonialista. 

La penúltima ordenació de la plaça correspon a un projecte que es dugué a terme entre  1990 i 1992 pels arquitectes Andreu Arriola, Gaspar García, Joan Mas i Artur Juanmartí, amb l'assessorament de l'enginyer aeronàutic Adolf Monclús. 

La reforma significà millorar la xarxa viària, en crear uns viaductes, popularment coneguts com el tambor, i en deixar a l'espai interior un espai per a un parc.

Al parc central de la reforma de 1992 hi havia ubicat un conjunt escultòric format per dotze lloses que cada un evoca un moment destacat de la Història de Catalunya:

1.- l'Art romànic,

 2.- l'Arquitectura gòtica, 

3.- el Consolat de Mar, 

4.- el Dret Català, 

5.- la Pau i Treva, 

6.- la Masia i la terra, 

7.- la Industrialització, 

8.- l'Aportació a la Ciència i la Tècnica, 

9.- la Renaixença, 

10.-el Modernisme, 

11.- la Lluita per la llibertat i 

12.- el Restabliment de l'autogovern.

 

Avui he anunciat aquest projecte a la meva plataforma X


CAMPANYA PER LA RESTITUCIÓ DELS
«DOTZE PLAFONSO LLOSES »
QUE HI HAVIA A LA PLÇA DE LES GLÒRIES CATALANES.
¿ On són els 12 plafons o lloses?
Alguna associació, partit polític o persona vol col·laborar per a promoure aquesta campanya?

OBSERVACIÓ:
Sóc conscient de que em podria passar el mateix que em va passar amb la "Campanya que vaig promoure per la «Restitució de les 4 columnes catalanes de Montjuïc». S'ho va «apropiar» una associació catalanista i independentista que estava en sintonia amb un partit polític catalanista i independentista i en lloc de col·laborar amb mi i el meu projecte que era fidel a la idea original de Josep Puig Cadafalch, es van abstenir a la votació que va haver-hi a l'Ajuntament de Barcelona el 20 d'Octubre de l'any 2000, em van deixar al marge i s'ho va fer seu promovent i presentant-se ells com a promotors originals ( a mi em van esborrar de la Història després de 10 anys de lluita) i en lloc de restituir-les fidelment a la idea inicial, van fer-ho com a "Monument Homenatge als Patriotes Catalans del tots els temps" tergiversant la idea original de Josep Puig Cadafalch. I així s'ha quedat. Ah! i sense ficar-hi "les victòries alades" projectades per anar al capdamunt de les columnes.
Espanyolistes castellanitzadors, Imperialistes Indefinidors. I, jo també he conegut i patit les hostilitats i marginacions de "Catalans desnaturalitzadors" i "adulteristes".
Però, el sentiment empeny, l'esperit reanima i regenera. La vida continua en nosaltres, construint la realitat, tal com és i ha de ser. Això dona sentit de presència i transcendència a la Vida Humana.


Jordi Salat
josalort@hotmail.com
21/7/2026



divendres, 12 de desembre del 2025

Carta Imaginària. Diàleg amb el chatGPT: Blas Infante als andalusos d'avui

DIÀLEG AMB EL chatGPT

PEGUNTA

Pots fer una carta de Blas Infante dirigida als andalusos d'avui?

RESPOSTA DEL CHATGPT

CARTA IMAGINÀRIA de Blas Infante, Pare de la Pàtria Andalusa, als andalusos d’avui:

Fills i filles d’Andalusia,
Us parlo des d’allà on habita la memòria dels pobles. I us parlo amb amor i amb preocupació.

He vist que, en els temps presents, alguns de vosaltres crideu contra altres pobles de la nostra península. He sentit, amb dolor, paraules d’odi contra Catalunya, contra uns germans que, com nosaltres, han patit incomprensió, menyspreu i centralisme. I us dic amb franquesa: cap poble oprimit pot permetre’s d’odiar-ne un altre.

Quan jo advertia que Andalusia havia estat “despersonalitzada”, no era una idea abstracta: parlava d’aquest fenomen que ara presencio.
Quan un andalús crida “A por ellos” o “Puta Catalunya”, no defensa Andalusia: defensa el centralisme que ens ha negat a tots la nostra essència.
Recordeu, fills meus, que la tragèdia més profunda d’un poble és confondre el seu opressor amb el seu germà.

No és Catalunya qui us nega el pa ni la dignitat.
No és Catalunya qui us roba la paraula ni qui us imposa un destí.
És la lògica d’un Estat uniformitzador, hereva d’un vell projecte de domini polític, allò que ens fa mal a tots.

Catalunya, Galícia, Euskadi, Aragó, Castella mateixa… tots som pobles amb història. Tots hem estat ferits per una mateixa mà que deforma les nostres ànimes perquè ens desconeguem entre nosaltres.

Per això us suplico:

No caigueu en l’odi. No feu vostre un crit que no neix del vostre cor.

El poble andalús, aquell que vaig estimar i intentar despertar, és un poble de llum, de fraternitat i de cultura universal. Un poble que, quan s’aixeca, s’aixeca per la justícia, no per la rancúnia.

Si heu de cridar, que sigui:

“Per Andalusia lliure!”
“Per la dignitat del meu poble!”
“Per una Espanya de pobles iguals!”

Dirigiu la vostra força cap a la reconstrucció del que som, no cap a destruir la germanor amb els altres.

La llibertat no consisteix a vèncer un altre poble, sinó a reconèixer-nos a nosaltres mateixos, a prendre consciència de la nostra identitat, història i valors.

I un d’aquests valors —el més profund— és la fraternitat mediterrània, aquella que uneix els pobles per damunt de les disputes que els poderosos volen sembrar.

Fills i filles d’Andalusia:
No deixeu que us converteixin en instruments d’un odi que no és vostre.
No deixeu que us robin la noblesa de la vostra ànima.

Lluitar contra un poble germà és sempre lluitar contra un mateix.

Jo somiava una confederació de pobles lliures i fraternals.
Amb vosaltres i amb Catalunya, no uns contra els altres.

Us abraça amb esperança i dolor,

Blas Infante
Pare de la Pàtria Andaluza

ChatGPT

Continuarà....

divendres, 29 d’agost del 2025

Diàleg amb ChatGPT: Arguments amb criteri vernaclístic per la integració de la immigració a Catalunya aplicable arreu del món

 

DIÀLEG AMB EL CHAT GPT

 


Pregunta meva:

 —Em pots escriure quatre arguments amb criteri vernacliste per a convèncer als immigrats que han vingut a Catalunya per fer-los entendre la necessitat de parlar-hi català?

Resposta ChatGPT Plus

—Aquí tens quatre arguments ben estructurats amb una mirada vernaclística, respectuosa i arrelada, que no imposa sinó que convida al sentit i al valor cultural del català:

1. El català és clau per arrelar-se i fer comunitat

Argument: Aprendre català no és només conèixer una llengua, sinó obrir la porta a la vida social, cultural i laboral del país. Quan parles la llengua del lloc, deixes de ser visitant i et converteixes en part de la comunitat, amb llaços reals i vincles de confiança.


Criteri vernaclístic: El vernaclisme defensa que la llengua pròpia és la clau de l’arrelament. Arrelar-se no vol dir renunciar a les arrels d’origen, sinó afegir-ne una altra que et connecta amb la terra on vius.

2. Respectar la llengua és respectar la diversitat real

Argument: Catalunya és plural, però la seva pluralitat històrica té com a columna vertebral la llengua catalana. Si la llengua desapareix, la diversitat també s’empobreix i tots hi perdem. Parlar català és protegir aquest mosaic cultural que us acull i us fa espai.


Criteri vernaclístic: La cultura universal neix del respecte a les arrels particulars. El català no és un obstacle, és una riquesa compartida que dona sentit a la convivència.

 

3. La llengua obre oportunitats i trenca barreres

Argument: Saber català et dona més opcions laborals, educatives i socials. Et permet entendre millor la història i el pensament del país i no quedar-te en una bombolla tancada. Parlar-lo és guanyar llibertat per moure’t amb seguretat i dignitat.


Criteri vernaclístic: El vernaclisme no defensa llengües com a tòtem, sinó com a eines vives per connectar amb la realitat i créixer-hi.

 

4. El català no exclou la teva llengua: les reforça totes dues

Argument: Aprendre català no vol dir oblidar el castellà, l’àrab o el quítxua. Al contrari, el bilingüisme o el trilingüisme és una força. Els fills que parlen diverses llengües tenen més capacitat cognitiva i més opcions al futur.


Criteri vernaclístic: La llengua pròpia del territori i la llengua d’origen no són enemigues. Com més llengües saps, més arrels i més ales tens.


Vols que ara et prepari un discurs emocional amb metàfores vernaclístiques (arrels, llavors, llum, ponts) per fer-la encara més inspiradora?

—Si

—Germans i germanes,

Avui us vull parlar de les arrels. Quan arribem a un nou lloc, portem les nostres arrels dins el cor: la llengua, la música, la fe, els records. Però si no les reguem amb la terra on som, aquestes arrels s’assequen. I nosaltres no volem assecar-nos, volem créixer, volem donar fruit.

Aquí, a Catalunya, hi ha una terra que us acull. Una terra amb la seva llum, amb la seva llengua: el català. Aquesta llengua és com una llavor. Si la poseu a dins vostre, si la feu créixer, us donarà ombra i fruits per viure millor. No és només una llengua: és el pont que us farà sentir part de la comunitat.

Algú pot pensar: “Ja tinc la meva llengua, ja tinc el castellà, l’àrab, el quítxua.” I és cert, i és una riquesa. Però sabeu què passa amb un arbre que només té una arrel? Que és fràgil. Com més arrels té, més fort és. Aprendre català és posar una arrel nova en la terra que ara us sosté.

Parlar català és donar respecte a qui us acull i donar força a la diversitat que ens fa grans. Si el català desapareix, aquesta terra perd la seva música, i tots quedem més pobres. Però si el feu vostre, la llum d’aquesta terra també serà la vostra llum.

Amics, no es tracta de deixar res enrere. Es tracta de sumar, d’enfortir, de construir junts. Com més llengües parlem, més ponts aixequem. I Catalunya necessita ponts, no murs.

Així que, fem-ho junts: posem arrels, sembrem la llengua, encenguem la llum que ens unirà com una sola comunitat.

Gràcies per voler ser part d’aquest camí.

Vols que la fem bilingüe català-anglès per fer-la encara més inclusiva?

—Si

Germans i germanes,
Brothers and sisters,

Avui us vull parlar de les arrels.
Today I want to speak to you about roots.

Quan arribem a un nou lloc, portem les nostres arrels dins el cor: la llengua, la música, la fe, els records.
When we arrive in a new place, we carry our roots in our hearts: our language, our music, our faith, our memories.

Però si no les reguem amb la terra on som, aquestes arrels s’assequen.
But if we do not water them in the soil where we are, those roots dry out.

Aquí, a Catalunya, hi ha una terra que us acull.
Here in Catalonia, there is a land that welcomes you.

Una terra amb la seva llum, amb la seva llengua: el català.
A land with its own light, with its own language: Catalan.

Aquesta llengua és com una llavor. Si la poseu a dins vostre, us donarà ombra i fruits per viure millor.
This language is like a seed. If you plant it within you, it will give you shade and fruits to live better.

No és només una llengua: és el pont que us farà sentir part de la comunitat.
It is not just a language: it is the bridge that will make you feel part of the community.

Algú pot pensar: “Ja tinc la meva llengua, ja tinc el castellà, l’àrab, el quítxua.”
Some may think: “I already have my language, I already have Spanish, Arabic, Quechua.”

I és cert, i és una riquesa.
And that’s true, and it’s a richness.

Però sabeu què passa amb un arbre que només té una arrel? Que és fràgil.
But do you know what happens to a tree with only one root? It is fragile.

Com més arrels té, més fort és.
The more roots it has, the stronger it becomes.

Aprendre català és posar una arrel nova en la terra que ara us sosté.
Learning Catalan is putting down a new root in the land that now sustains you.

Parlar català és donar respecte a qui us acull i donar força a la diversitat que ens fa grans.
Speaking Catalan is showing respect to those who welcome you and giving strength to the diversity that makes us great.

Si el català desapareix, aquesta terra perd la seva música, i tots quedem més pobres.
If Catalan disappears, this land loses its music, and we all become poorer.

Però si el feu vostre, la llum d’aquesta terra també serà la vostra llum.
But if you make it yours, the light of this land will also become your light.

Amics, no es tracta de deixar res enrere. Es tracta de sumar, d’enfortir, de construir junts.
Friends, it’s not about leaving anything behind. It’s about adding, strengthening, building together.

Com més llengües parlem, més ponts aixequem. I Catalunya necessita ponts, no murs.
The more languages we speak, the more bridges we build. And Catalonia needs bridges, not walls.

Així que, fem-ho junts: posem arrels, sembrem la llengua, encenguem la llum que ens unirà com una sola comunitat.
So let’s do it together: let’s put down roots, plant the language, and light the flame that will unite us as one community.

Gràcies per voler ser part d’aquest camí.
Thank you for wanting to be part of this journey.


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

29 d'Agost de 2025


 


divendres, 13 de juny del 2025

Les verges negres i l'art romànic.Tertúlia Bar Culla de Terrassa (Catalunya)

 Les verges negres i l'art romànic. Tertúlia Bar Culla de Terrassa (Catalunya)



Perquè les verges negres són negres? Que representen? Qui les vol blanquejar i per quin motiu? Quina relació tenen amb l'art romànic? Quina relació poden tenir amb els cristians arrians escindits a partir del Concili de Nicea (segle IV) Estan relacionades amb les deesses Astarteh de Fenícia i Cartago i Isis i Nut d'Egipte? Quina és l'explicació que les relaciona amb els templers i els arquitectes del regne d'Hiram que van construir el Temple de Jerusalem en temps del rei Salomó? Com és que n'hi ha tantes que són patrones de nacions, ciutats i municipis?


Per veure i escoltar la tertúlia

CLICA AQUÍ



Jordi Salat

josalort@hotmail.com



dijous, 13 de març del 2025

Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona a Jordi Salat "Vernaclística i identitat original"

 

"Vernaclística i identitat original"

Llengua, Pensament i Societat

Entrevista  feta per la periodista Anna Clarà a Ràdio Ciutat de Badalona 

Identitat i  identificació amb criteri vernaclista en el sentit d'original del territori

 

ÀUDIO

Jordi Salat

josalort@hotmail.com






dilluns, 12 d’agost del 2024

La Verge Negra de Montserrat "La Moreneta" Icona nacional (subtitulada en anglès)

 

La Moreneta


La mà del déu anomenat  Sabaci



una verge negra que es pot relacionar amb la deessa Isis i la deessa Nut

icona nacional catalana i dels regnes de la Corona  bel·lònida d'Aragó, símbol i referent d'un Marc Referencial  que focalitza en el factor espiritual  la força i la substància per  a la formació de la persona i la construcció de la Realitat Nacional

subtitulat en anglès

La Verge Negra de la muntanya de Montserrat (Catalunya)


Enllaç a pàgina del blog del que s'ha  traduït  l' 1/3. Resten pendents de traduir el 2/3 i el 3/3

Les Verges Negres, origen, significat i símbol

INFORMACIONS COMPLEMENTÀRIES

Isis

Nut

Déu Sabaci

Jordi Salat

josalort@hotmail.com


dimecres, 10 de juliol del 2024

Cristòfor Colom i un escut amb els quatre pals





 Quina relació té Cristòfor Colom amb aquest escut?

En parlarem...

Us convido a venir a la conferència el proper 18 de Juliol al Reial Cercle Artístic de Barcelona, carrer Arcs, 5 final Portal de l'Àngel prop de la Catedral



Moltes gràcies a tothom per la vostra assistència




divendres, 14 de juny del 2024

Occitània, Catalunya, Aragó: Sant Roch

 Occitània, Catalunya i Aragó




Sant Roch era occità nascut a Montpeller, en occità Montpelhièr. La seva vernacla és el provençal occità. La ciutat on va néixer Jaume I rei dels regnes de la Corona d'Aragó. Van treure la "h" per desoccitanitzar el mot. Ara li diuen Roc. En castellà Roque. El mot Roig és derivat de Roch.



San Roque a diversos municipis de la Península Ibèrica relacionats amb Occitània, Catalunya i altres regnes  bel·lònides de la Corona d'Aragó, i les seves llengües: occità, navarrès o basc i català, abans que s'hi parlés castellà que va ser en el segle XVI anys després que  Isabel de Castilla  s'hagués casat amb Ferran II dels regnes bel·lònides d'Aragó.




Jordi Salat
josalort@hotmail.com


Notes:




dimecres, 22 de maig del 2024

Conferència i Ressenya del llibre VERNACLÍSTICA 4ª Edició 2024

 

Llibre “ Vernaclística”




1
Comprar llibre a Amazon


2
Comprar llibre en paper i fotos en color
per correu postal contra reembossament correu certificat
20 euros + 8 euros = 28 euros 
demanar a : josalort@hotmail.com 





RESSENYA

Els utopians aprenen les ciències en la seva pròpia llengua o vernacla, que és rica, harmoniosa i fidel intèrpret del pensament. (Utopia, de Tomàs More.

 Citat per en Jordi Salat a Vernaclística.


 Deia en Jordi Salat en una piulada del 18/5/2024: La mentalitat vernaclística farà que Catalunya i l'ideal genuí dels regnes de la Corona d'Aragó liderin el ressorgiment i reeiximent de les nacions naturals, originals o genuïnes a nivell internacional. El camí és la Via Vernaclística.

Jo no sé si això que afirma en Jordi Salat serà exactament així o no, però sí que crec que la Vernaclística és una filosofia que haurà de formar part del futur que volem millor per a la Nació Catalana i per a tota la Humanitat. Segurament, en aquest horitzó, els marcs de pensament de referència que ens serviran de guia, ja no seran una doctrina única contra la resta, com fins ara, dins d'un joc de sistemes de dogmes tancats i excloents tots ells, sinó que més aviat se semblaran a una constel·lació de fonts filosòfiques diverses que sumaran en una mateixa direcció alliberadora, i on el Genius Loci (l'Esperit del Lloc) de cada poble esdevindrà la veritable base d'una autèntica interculturalitat planetària. I en aquest projecte d'alliberament de les nacions i dels pobles, penso que la Vernaclística haurà d'ocupar un lloc ben destacat perquè explica com haurien de ser les coses si no volem destruir la saviesa i el patrimoni cultural acumulat de l'espècie humana. En aquest propòsit, el llibre d'en Jordi Salat esdevé una proposta imprescindible, perquè el nucli principal de la seva reflexió, quan l'has llegit, ja no es pot obviar. 

En aquest viatge que ens proposa en Salat, podràs acompanyar-lo fins més lluny o quedar-te més a prop, però si veritablement somnies la llibertat de tots els pobles i cultures del món, et serà impossible no desitjar-li sort. 

Com a catalans, es fa inevitable relacionar el treball d'en Salat amb la reflexió de per què del resultat decebedor del procés independentista que va culminar amb el Referèndum d'Autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017. Avui sabem que mentre suposadament avançàvem cap a la restitució de la llibertat de la Catalunya ocupada al sud dels Pirineus, ens anàvem buidant de contingut nacional, cultural i lingüístic. Paradoxalment, com més ens apropàvem a la independència, menys catalans érem. Així que la repressió aclaparadora exercida per Espanya ha acabat sent com l'aigua que cau en terreny mullat, aigualit per nosaltres mateixos en autodiluir-nos en una nació irreconeixible i sense ànima, en un no res de nació mentre, contradictòriament, reivindicàvem la independència per una comunitat nacional inexistent. 

I és aquí on la Vernaclística d'en Jordi Salat ens obre un horitzó d'esperança per reconstruir-nos com a poble in extremis, just la nit abans de desaparèixer per sempre. Ens omple de llum i de raons per retornar als orígens, en contemplar la cultura de cada lloc com el fet més natural d'imaginar una Humanitat a la mida humana. Ens recorda que la llengua vernacla de cada terra, és molt més que una eina de comunicació: és un sistema cultural i de pensament propi i singular, un instrument lligat a l'hàbitat i la natura, des d'on emergeix la nostra creativitat i a partir d'on s'ha construït el progrés de la Humanitat (i on fins i tot la física quàntica té coses a explicar). Perquè on regnen les llengües vernacles, on es pot expressar el Genius Loci dels pobles, hi ha llibertat creativa, però allà on les cultures vernacles han estat ofegades i uniformitzades, llavors parlem d'una altra cosa. De submissió i esclavitud. 

Però per reconstruir-nos nacionalment, cal saber qui som, d'on venim i on anem. I per fer això, el llibre Vernaclística ens torna a oferir un full de ruta essencial, holístic, en què la part és en el Tot i el Tot és la part. Perquè el vernaclisme ens permet guiar-nos en el redescobriment de qui som, és a dir, del nostre ésser català. D'una manera de ser, de pensar, de fer pròpia, amb un Genius Loci i un esperit singular oposat a l'esperit imperialista que ha construït Espanya a costa de destruir les nacions ocupades per Castella. 

Ara bé, la recuperació de qui som i d'on venim que ens proposa en Salat, va molt més enllà d'una descoberta del coneixement. És també una reapropiació de la nostra autoestima robada, un acte d'amor cap a nosaltres mateixos en tant que poble històric, distint i distingible. És una invitació a tornar a ser una nació lluminosa i influent en el context internacional, no des de la lògica de la guerra, sinó de la pau. Des del pensament científic i filosòfic que podem aportar en tant que catalans inspirats per Ramon Llull, Francesc Pujols, Alexandre Deulofeu, Jacint Verdaguer, Puig i Cadafalch, Josep Trueta, Antoni Gaudí i tants altres. 

Tanmateix, el viatge apassionant cap al passat que ens suggereix el vernaclisme, no té un destí pròxim. Sempre s'hi pot anar més lluny, com el Viatge a Ítaca d'en Kavafis musicat per en Lluís Llach, un dels cantautors preferits de l'autor. Perquè en l'exploració del nostre passat i en la recuperació d'un recorregut cultural històric i coherent de la manera de fer dels catalans, basada en la llibertat, la justícia i en l'ús dels camins de la raó i el seny, el fil conductor que lliga la Nació Catalana amb la cultura dels occitans, els càtars, els cristians arrians, el zodiacalisme, l'hel·lenisme, els bel·lònides, els baalites, etc., no és cap anècdota. Ans al contrari, endinsar-nos en aquest túnel esborrat del temps pel qual ha transitat i resistit la nació, per en Salat esdevé una obligació si volem copsar l'Esperit Català autèntic (originari) i conèixer quina és la nostra missió al món. 

I, efectivament, Vernaclística és un exercici de recuperació de l'autoestima en un trajecte que ens durà fins on estiguem disposats a arribar, desafiant els nostre propis prejudicis d'autoodi cultural imposats per una colonització mental indiscutible, fruit de segles d'ocupació violenta. Perquè, justament, Vernaclística connecta la recuperació de la nostra identitat nacional, la manera pròpia de ser catalans, amb els lligams que aquesta comunitat humana hem teixit des de bon començament amb valors universals nuclears que després s'han continuat expressant i reproduint al llarg dels segles a través de la nació cultural dels catalans. Des del simbolisme dels quatre elements de la natura a les quatre barres o pals de la senyera (terra, mar, aire i foc) sobre fons daurat (el Punt Vernal, el sol creador, l'apocalipsi entesa com a revelació o naixement), fins al constitucionalisme confederal dels catalans, gairebé únic al món i expressió d'una forma d'organització humana basada en el pacte equitatiu i el respecte a la llibertat (vernaclística) de l'altre. I entremig, a manera de pega indestructible, la recuperació de la tríada Veritat-Bondat-Bellesa com a guia humana de principis immutables que defineix l'esperit universal d'un poble. 

I sobre el cap a on anem, què? Doncs sobre la nostra missió espiritual en el futur planetari, en Jordi Salat ens trasllada a la solució final apel·lant a allò que és científic i natural i cau pel seu propi pes: el respecte (nacionalisme) vernaclístic que els catalans desitgem per a nosaltres és, en coherència amb la nostra manera confederal de fer, el mateix que reclamen per a la resta dels pobles de la Terra: un nou ordre vernaclístic mundial. Això és, una confederació universal de nacions vernacles. 

I si algú encara no en té prou per animar-se a pujar aquesta escala cap a un enteniment alliberador, que sàpiga que això va de debò i que en el cim tenim plantat un arbre i una bandera.

 

L'avi Miquel

@lavimiquel1714

Llibre Nosaltres els Catalans Lliures escrit per l'Avi Miquel