"Vernaclística i identitat original"
Llengua, Pensament i Societat
Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona a Jordi Salat
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
dijous, 13 de març del 2025
dilluns, 12 d’agost del 2024
La Verge Negra de Montserrat "La Moreneta" Icona nacional (subtitulada en anglès)
La Moreneta
La mà del déu anomenat Sabaci
una verge negra que es pot relacionar amb la deessa Isis i la deessa Nut
icona nacional catalana i dels regnes de la Corona bel·lònida d'Aragó, símbol i referent d'un Marc Referencial que focalitza en el factor espiritual la força i la substància per a la formació de la persona i la construcció de la Realitat Nacional
subtitulat en anglès
La Verge Negra de la muntanya de Montserrat (Catalunya)
Enllaç a pàgina del blog del que s'ha traduït l' 1/3. Resten pendents de traduir el 2/3 i el 3/3
Les Verges Negres, origen, significat i símbol
INFORMACIONS COMPLEMENTÀRIES
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
divendres, 14 de juny del 2024
Occitània, Catalunya, Aragó: Sant Roch
Occitània, Catalunya i Aragó
Sant Roch era occità nascut a Montpeller, en occità Montpelhièr. La seva vernacla és el provençal occità. La ciutat on va néixer Jaume I rei dels regnes de la Corona d'Aragó. Van treure la "h" per desoccitanitzar el mot. Ara li diuen Roc. En castellà Roque. El mot Roig és derivat de Roch.
San Roque a diversos municipis de la Península Ibèrica relacionats amb Occitània, Catalunya i altres regnes bel·lònides de la Corona d'Aragó, i les seves llengües: occità, navarrès o basc i català, abans que s'hi parlés castellà que va ser en el segle XVI anys després que Isabel de Castilla s'hagués casat amb Ferran II dels regnes bel·lònides d'Aragó.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Notes:
dimecres, 22 de maig del 2024
Conferència i Ressenya del llibre VERNACLÍSTICA 4ª Edició 2024
Llibre “ Vernaclística”
1
Comprar llibre a Amazon
2
Comprar llibre en paper i fotos en color
per correu postal contra reembossament correu certificat
20 euros + 8 euros = 28 euros
demanar a : josalort@hotmail.com
Cliqueu per escoltar la conferència:
Conferència presentació del llibre VERNACLÍSTICA a Santa Oliva (Baix Penedès)
RESSENYA
Els utopians aprenen les ciències en la seva pròpia llengua o
vernacla, que és rica, harmoniosa i fidel intèrpret del pensament. (Utopia, de Tomàs More.
Jo no sé si això que afirma en Jordi Salat serà exactament així o no, però sí que crec que la Vernaclística és una filosofia que haurà de formar part del futur que volem millor per a la Nació Catalana i per a tota la Humanitat. Segurament, en aquest horitzó, els marcs de pensament de referència que ens serviran de guia, ja no seran una doctrina única contra la resta, com fins ara, dins d'un joc de sistemes de dogmes tancats i excloents tots ells, sinó que més aviat se semblaran a una constel·lació de fonts filosòfiques diverses que sumaran en una mateixa direcció alliberadora, i on el Genius Loci (l'Esperit del Lloc) de cada poble esdevindrà la veritable base d'una autèntica interculturalitat planetària. I en aquest projecte d'alliberament de les nacions i dels pobles, penso que la Vernaclística haurà d'ocupar un lloc ben destacat perquè explica com haurien de ser les coses si no volem destruir la saviesa i el patrimoni cultural acumulat de l'espècie humana. En aquest propòsit, el llibre d'en Jordi Salat esdevé una proposta imprescindible, perquè el nucli principal de la seva reflexió, quan l'has llegit, ja no es pot obviar.
En aquest viatge que ens proposa en Salat, podràs acompanyar-lo fins més lluny o quedar-te més a prop, però si veritablement somnies la llibertat de tots els pobles i cultures del món, et serà impossible no desitjar-li sort.
Com a catalans, es fa inevitable relacionar el treball d'en Salat amb la reflexió de per què del resultat decebedor del procés independentista que va culminar amb el Referèndum d'Autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017. Avui sabem que mentre suposadament avançàvem cap a la restitució de la llibertat de la Catalunya ocupada al sud dels Pirineus, ens anàvem buidant de contingut nacional, cultural i lingüístic. Paradoxalment, com més ens apropàvem a la independència, menys catalans érem. Així que la repressió aclaparadora exercida per Espanya ha acabat sent com l'aigua que cau en terreny mullat, aigualit per nosaltres mateixos en autodiluir-nos en una nació irreconeixible i sense ànima, en un no res de nació mentre, contradictòriament, reivindicàvem la independència per una comunitat nacional inexistent.
I és aquí on la Vernaclística d'en Jordi Salat ens obre un horitzó d'esperança per reconstruir-nos com a poble in extremis, just la nit abans de desaparèixer per sempre. Ens omple de llum i de raons per retornar als orígens, en contemplar la cultura de cada lloc com el fet més natural d'imaginar una Humanitat a la mida humana. Ens recorda que la llengua vernacla de cada terra, és molt més que una eina de comunicació: és un sistema cultural i de pensament propi i singular, un instrument lligat a l'hàbitat i la natura, des d'on emergeix la nostra creativitat i a partir d'on s'ha construït el progrés de la Humanitat (i on fins i tot la física quàntica té coses a explicar). Perquè on regnen les llengües vernacles, on es pot expressar el Genius Loci dels pobles, hi ha llibertat creativa, però allà on les cultures vernacles han estat ofegades i uniformitzades, llavors parlem d'una altra cosa. De submissió i esclavitud.
Però per reconstruir-nos nacionalment, cal saber qui som, d'on venim i on anem. I per fer això, el llibre Vernaclística ens torna a oferir un full de ruta essencial, holístic, en què la part és en el Tot i el Tot és la part. Perquè el vernaclisme ens permet guiar-nos en el redescobriment de qui som, és a dir, del nostre ésser català. D'una manera de ser, de pensar, de fer pròpia, amb un Genius Loci i un esperit singular oposat a l'esperit imperialista que ha construït Espanya a costa de destruir les nacions ocupades per Castella.
Ara bé, la recuperació de qui som i d'on venim que ens proposa en Salat, va molt més enllà d'una descoberta del coneixement. És també una reapropiació de la nostra autoestima robada, un acte d'amor cap a nosaltres mateixos en tant que poble històric, distint i distingible. És una invitació a tornar a ser una nació lluminosa i influent en el context internacional, no des de la lògica de la guerra, sinó de la pau. Des del pensament científic i filosòfic que podem aportar en tant que catalans inspirats per Ramon Llull, Francesc Pujols, Alexandre Deulofeu, Jacint Verdaguer, Puig i Cadafalch, Josep Trueta, Antoni Gaudí i tants altres.
Tanmateix, el viatge apassionant cap al passat que ens suggereix el vernaclisme, no té un destí pròxim. Sempre s'hi pot anar més lluny, com el Viatge a Ítaca d'en Kavafis musicat per en Lluís Llach, un dels cantautors preferits de l'autor. Perquè en l'exploració del nostre passat i en la recuperació d'un recorregut cultural històric i coherent de la manera de fer dels catalans, basada en la llibertat, la justícia i en l'ús dels camins de la raó i el seny, el fil conductor que lliga la Nació Catalana amb la cultura dels occitans, els càtars, els cristians arrians, el zodiacalisme, l'hel·lenisme, els bel·lònides, els baalites, etc., no és cap anècdota. Ans al contrari, endinsar-nos en aquest túnel esborrat del temps pel qual ha transitat i resistit la nació, per en Salat esdevé una obligació si volem copsar l'Esperit Català autèntic (originari) i conèixer quina és la nostra missió al món.
I, efectivament, Vernaclística és un exercici de recuperació de l'autoestima en un trajecte que ens durà fins on estiguem disposats a arribar, desafiant els nostre propis prejudicis d'autoodi cultural imposats per una colonització mental indiscutible, fruit de segles d'ocupació violenta. Perquè, justament, Vernaclística connecta la recuperació de la nostra identitat nacional, la manera pròpia de ser catalans, amb els lligams que aquesta comunitat humana hem teixit des de bon començament amb valors universals nuclears que després s'han continuat expressant i reproduint al llarg dels segles a través de la nació cultural dels catalans. Des del simbolisme dels quatre elements de la natura a les quatre barres o pals de la senyera (terra, mar, aire i foc) sobre fons daurat (el Punt Vernal, el sol creador, l'apocalipsi entesa com a revelació o naixement), fins al constitucionalisme confederal dels catalans, gairebé únic al món i expressió d'una forma d'organització humana basada en el pacte equitatiu i el respecte a la llibertat (vernaclística) de l'altre. I entremig, a manera de pega indestructible, la recuperació de la tríada Veritat-Bondat-Bellesa com a guia humana de principis immutables que defineix l'esperit universal d'un poble.
I sobre el cap a on anem, què? Doncs sobre la nostra missió espiritual en el futur planetari, en Jordi Salat ens trasllada a la solució final apel·lant a allò que és científic i natural i cau pel seu propi pes: el respecte (nacionalisme) vernaclístic que els catalans desitgem per a nosaltres és, en coherència amb la nostra manera confederal de fer, el mateix que reclamen per a la resta dels pobles de la Terra: un nou ordre vernaclístic mundial. Això és, una confederació universal de nacions vernacles.
I si algú encara no en té prou per animar-se a pujar aquesta escala cap a un
enteniment alliberador, que sàpiga que això va de debò i que en el cim tenim
plantat un arbre i una bandera.
L'avi Miquel
Llibre Nosaltres els Catalans Lliures escrit per l'Avi Miquel
dimarts, 2 d’abril del 2024
dimecres, 28 de febrer del 2024
Les quatre columnes de Montjuïc a Barcelona un referent català amb simbolisme hel·lenista i internacional
25 de Febrer de 2024
Les quatre columnes catalanes de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, construïdes per Josep Puig Cadafalch:
Història, Simbolisme i moltes coses més totes elles conjuntades dins del Marc Referencial de la cultura catalana, europea, hel·lènica i fenícia.
El 27/10/2000 un regidor de CiU, va demanar al plè de l'Ajuntament de Barcelona que es votés la seva restitució en resposta i en atenció a una carta que li vaig enviar sol·licitant-li que ho demanés. PP i PSC van votar-hi en contra. ERC es va abstenir...! Curiós, oi?
La Viquipèdia no ho explica, no ho he sentit a cap ràdio, diari ni televisió de Catalunya. Curiós, oi?
En parlo en la conversa que podeu escoltar
Conversa amb Jordi Salat moderada per Josep Maria Mas i Xavier Climent
en el programa Espai del Diumenge
Per escoltar-la podeu clicar aquest enllaç de sota:
Llibre editat el 2005
Segona edició en preparació per editar aquest 2024
Revisada i ampliada
dissabte, 15 de juliol del 2023
El pensament català i la construcció d'Europa : "Video 1" "Video 2" i "Video 3"
"El pensament català i la construcció d'Europa"
conferència feta per Jordi Salat
el 13-7-23 al Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí (Sant Joan d'Es Pi)
per veure i escoltar la conferència en tres videos:
1
Què vol dir “pensar”? Quins són els principis i valors del pensament català? Existeix un pensament autòcton català, un pensament troncal amb diverses arrels? Aquest pensament té una idea per construir Europa relacionada amb Agènor, rei de Fenícia, nació camita, pare d'Europa tal com escrigué Salvador Espriu en el llibre "Per a la bona gent"? en el poema "M'han demanat que parli d'Europa? Es cert que " El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il•lusos enterradors” tal com digué en el llibre Concepte General de la Ciència Catalana Francesc Pujols. Editorial Pòrtic (1982) Qui és l’enterrador que el vol enterrar des de fa segles? Per quin motiu el vol enterrar?
2
Té alguna relació amb personatges històrics? com: L'occità monjo del monestir de Santa Maria de Ripoll, Gerbert d'Orlhac, Papa Silvestre II, conseller de l'emperador Ot II Ramon Llull "Ars Magna" Alexandre Deulofeu "Catalunya mare de la cultura Europea" l'Art Romànic "Simbolisme del colom i el do de llengües. l'Abat Oliba "La Pau i Treva" Antoni Gaudí Plantejo el pensament Vernaclístic sobre el que he escrit diversos llibres i dissenyat una bandera identitària que agermani a totes les nacions originàries - genuïnes o vernacles d'Europa i altres continents- i esmento la sintonia que hi ha entre el que jo penso i la idea del Vernaclisme que tenia Thomas More, canonitzat com a Sant i fet "Patró dels Governants i Polítics" tal com ho expressà en el seu llibre Utopia També ho relaciono amb el llibre de la Revelació o apocalipsi de Sant Joan. Aquest pensament vernaclístic en general i català en concret està relacionat amb la cultura del rei Fenici, de dinastia camita, Agènor, pare d'Europa.
3
El pensament català és la particularitat catalana del pensament universal, que compartim amb altres cultures humanístiques d’arreu del món? Unes cultures que també es volen enterrar i que també ressorgeixen al llarg dels segles?
Quina mena d'alè les fa rebrotar?
Aquest pensament conté un Ideal relacionat amb la construcció d’Europa?
Quin és aquest ideal?
Saps que Thomas More va parlar de vernaclisme en el seu llibre Utopia i que després d’haver estat jutjat i condemnat a presó i decapitat va ser canonitzat com a sant i convertit en Patró dels Governants i Polítics?
Podria ser la Via Vernaclísta el camí de la sobirania i reconeixement internacional de Catalunya?
Com es podria portar a la pràctica?
Quina previsió va fer Deulofeu per l’any 2029?
Europa redescobrirà el sentit de l’art romànic, en general i en concret el català, i amb ell la cultura bel·lònida i es retrobarà amb Agènor, el rei “camita” de Fenícia pare d’ Europa?
Serà la desintegració d’España un fet instantani que succeirà de cop o bé serà fruit d’un procés que ja ha començat Un procés al qual li he posat el nom de vernaclisme – genuïnisme, autoctonisme, originenisme -, que vol dir “lo que és propi de cada lloc” i considera que la llegua pròpia de la terra catalana és la llengua catalana?
Ho sabrem reconèixer?
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Notícia del 21-7-23
La FIFA i les banderes indígenes
La FIFA cedeix i permet que les banderes indígenes onegin per primera vegada al mundial d’Austràlia i Nova Zelanda
diumenge, 25 de juny del 2023
Cardona. El comte de Barcelona Borrell II i la Carta de població de Cardona
Monument al comte de Barcelona
el bel·lònida Borrell II a la
plaça de Cardona
A la plaça de la de Cardona hi ha
un monument dedicat a Comte Borrell II que és obra de Josep Maria Subirachs.
Estàtua
del comte Borrell II (930) fill de Riquilda de Tolosa de Llenguadoc ciutat del regne d’Aquitània
ara Occitània. Casat amb Letgarda que també era de Tolosa de Llenguadoc. Va
rebre la Carta de Poblament de Cardona atorgada pel seu avi Guifré el “Bel·lós”
parent del comte Bel·ló de Carcassona (Occitània) i de Salomó, comte de Narbona
(Occitània) ciutat on es troba la catedral dedicada a Sant Just i Sant Pastor
relacionada amb la basílica de Sant Just i Sant Pastor una basílica relacionada
amb els cristians arrians que també trobem a Barcelona.
Borrell II el primer independentista català amb arrels occitanes i la Independència de Catalunya[1]
Borrell II es va destacà per negar-se
a renovar el Pacte de Vassallatge amb el rei francès de la dinastia
capeta, Hug Capet després que aquest es negués a ajudar-lo a lluitar
contra els musulmans, per la qual cosa els seus comtats catalans passaren a ser
independents de Facto, ara
en diríem de forma Unilateral.
A part dels títols
comtals hereditaris, emprava els títols honorífics de marquès i duc
de la Gòtia dux Gothicae (Borrelli ducis Gothicae) (971), així
com el títol de "príncep de Gothlandia" amb connotacions de sobirania. Quan
arribà el decisiu any 987, quan Borrell II demanà auxili al rei franc Hug
Capet per valer el pacte de vassallatge, el cronista de la cort franca
Richer el qualificà de duc de la Hispània Citerior, un títol que
Borrell II mai no utilitzà per a si mateix; davant la ineficàcia de l'auxili
franc el pacte de vassallatge quedà trencat. Vers el març del 988 Borrell
II s'intitulava gratia Dei hibereo duci atque marchiso («per
la gràcia de Déu duc ibèric i marquès») i hom no coneix cap precepte reial
franc per a la Gòtia posterior al 986. Això no obstant però, en tots els
documents de la Gòtia es continuaran datant els documents oficials
per la data del regnat dels reis francs —i no per l’Era Hispànica—, una
pràctica que continuaria fins que el llinatge dels comtes de Barcelona
esdevingueren reis de la Corona d’Aragó.[2]
Les guies i els guies de turisme oficials de Catalunya, ja des
de la seva formació acadèmica, no arriben a aquest nivell històric que
configura un Marc Referencial d’arrels occitanes. Aquest marc comporta
relacions amb la dinastia dels bel·lònides, el cristianisme arrià, els càtars,
les llegendes del sant Graal i la revelació “poliglota” vernaclista de
Pentecostès.....
Hi ha un filtreig o censura per part d'un poder fàctic que intervé en la formació acadèmica el qual condiciona i determina la mentalitat del poble català, els habitants de Catalunya i la identitat catalana, la identificació de la catalanitat i el seu reconeixement genuí? Jo crec que sí.
dilluns, 17 d’abril del 2023
El Papa Joan XXIII i la independència de Catalunya PACEM IN TERRIS
PACEM IN TERRIS
Avui 17/4/2023 m'ha sortit a Facebook un post meu
de l'any 2015 que diu el següent:
"ELPAPA JOAN XXIII i LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA"
Els catalanistes dels anys 60 volíem la independència de Catalunya i ens recolzàvem els nostres arguments en la encíclica PACEM IN TERRIS. Aquesta encíclica que donava veu a les llengües i nacions vernacles en tant que "originals i pròpies de cada lloc" i no pas "esclaves de l'imperi", va ser considerada "SUBVERSIVA" pels poders de L'ESPANYOLISME CASTELLANISTA i el RÈGIM DEL GENERAL FRANCO. Un règim que es considerava catòlic i no acceptava el què deia el Papa catòlic!
Avui, que som a l'any 2015, trobo que està de plena actualitat i a mi em sembla que els abats, bisbes i capellans de Catalunya haurien de reivindicar-ho a la Via Lliure de l'Avinguda Meridiana de Barcelona.
Avui que som 17/4/2023 en torno a parlar:
Què va ser a l'any 2015 la Via Catalana?
La Via Lliure, o Via Lliure a la República Catalana, va ser una concentració multitudinària que va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l'avinguda de la Meridiana de Barcelona per l'Onze de setembre de 2015 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.[1] Va ser organitzada per la plataforma Ara és l'hora.
La concentració també va servir per a reivindicar els deu eixos bàsics d'una futura República Catalana: la justícia social i el benestar social, la democràcia, la diversitat, la solidaritat, la igualtat, l'equilibri territorial, la sostenibilitat, la innovació, la cultura i l'educació i l'obertura al món.[3]
L'organització va convidar una trentena de personalitats internacionals, entre les quals hi havia: Susan George, Kai-Olaf Lang, Irvine Welsh, Michael Keating, Michel Seymour, Bardo Fassbender, David Farell, Rogers Brubaker, Sebastian Balfour o Ben Page.[4]
La Via Lliure va tenir diverses rèpliques realitzades per la diàspora catalana durant els dies previs en diverses ciutats d'arreu del món: Amsterdam, Bangkok, Berlín, Berna, Brussel·les, Buenos Aires, Canberra, Dubai, Londres, Mèxic, Mont-real, Nova York, París, Santiago de Xile, entre d'altres.
Avui, quan ja han passat uns 8 anys des del 2015 al 2023, em continua semblant de plena vigència allò que es va dir ara fa uns 60 anys.
El vernaclisme és el camí que porta a la independència de les nacions com Catalunya com a nació i com a Principat dels regnes de la Corona d'Aragó i que també porta a la pau al món.
QUÈ DIU PACEM IN TERRIS l'Encíclica del Papa Joan XXII?
Pacem in Terris és una encíclica de Joan XXIII apareguda l'11 d'abril de 1963. Adreçada no solament als catòlics, sinó «a tots els homes de bona voluntat», va ser molt revolucionària en aquell moment. És una crida a la pau, basada «en la veritat, la justícia, l'amor solidari i la llibertat, no pas en la força de les armes». Joan XXIII hi propugnava, a més, la llibertat de religió i hi defensava els valors democràtics. Tot això en plena guerra freda i amb el món al caire d'una guerra nuclear. Va ser traduïda a moltes llengües.
L'encíclica va obrir el Vaticà als països de l'est, aleshores governats per règims comunistes, i va originar una ruptura als estats de règim nacional-catòlic, com Espanya, on les autoritats franquistes van censurar l'encíclica, que consideraven «subversiva». A Catalunya va influir en diversos col·lectius, sobretot del cristianisme progressista.
Avui, quan ja han passat uns 8 anys des del 2015 al 2023, em continua semblant de plena vigència allò que es va dir ara fa uns 60 anys. I ho torno a escriure:
" està de plena actualitat i a mi em sembla que els abats, bisbes i capellans de Catalunya haurien de reivindicar-ho " fent costat a les persones que es continuem manifestant a l'Avinguda de la Meridiana de Barcelona.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
MERIDIANA 2015
Via Lliure Avinguda Meridiana de Barcelona
MERIDIANA 2019 a 2023
dimarts, 22 de març del 2022
REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA
REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA
Llegeixo
dues notícies a la premsa d’avui 22 de Març de 2022 que parlen del tema de la
llengua.
Un
d’elles parla de l’edició d’un llibre
escrit per filòlegs catalans que, exposen que la llengua catalana, si Catalunya fós[1] una
república, tindria un millor reconeixement que no pas el que hi té dins d’una
monarquia com és el cas de l’Estat espanyol. Consideren que la llengua catalana
està maltractada dins la Monarquia
“española” i ens recomanen que, si volem un reconeixement de la llengua
catalana, en les pròximes eleccions votem a favor d’ una República Catalana.
Però,
una altra notícia sembla que ho contradiu.
L’altra
notícia, parla del president de la República francesa, Emmanuel Macron, el qual
ha dit que “accepta discutir amb els
independentistes de Còrsega que no s’identifiquen amb l’Estat de la República
francesa, sobre l’autonomia, si cessen
els aldarulls”. I, afegeix: “No hi ha
tabús, però la llengua de la República, és el francès”
La
llengua de la República de França és el
francès.
La
llengua del Reino de España es el
español.
Banderes de Còrsega i Catalunya amb la bandera vernaclística i la bandera d'Europa
Sembla
ser que hi ha catalans que tenen falses esperances amb la República... A la República de França, igual com a la Monarquia
de España, hi ha una llengua pròpia a efectes oficials : la llengua
francesa a la República i la lengua española.[2] a la Monarquia.
Quin és
el marc referencial en el que la llengua catalana hi té un protagonisme
reconegut?
En el
meu llibre DOTZE exposo el marc referencial vernaclístic. N’hi ha algun altre?
Jo parlo d’aquest marc vernaclístic i històricament l’he vist en repúbliques i
en monarquies. Per tant la qüestió de la llengua no és una qüestió,
essencialment, de sistema polític sinó que és una qüestió, essencialment i
substancialment, de mentalitat cultural. I és en aquest sentit que,
posteriorment, ha de tenir una aplicació política; sigui en forma de república
o en forma de monarquia. He llegit coses sobre la monarquia del Comtat català
d’arrels occitanes de Barcelona a Catalunya, i dels regnes de la Corona
d’Aragó que fan pensar que tenien una mentalitat lingüística vernaclística i
descentralitzada.
Aquesta
mentalitat, la relaciono amb el marc cultural que tenia l’Europa del
Renaixement.
Aquells
que hagin llegit el llibre UTOPIA de Thomas
More, hi hauran llegit la importància que tenen les llengües vernacles.
Thomas More, ha sigut considerat “sant” per l’Església Catòlica i per l’Església
Anglicana, i fet Patró dels Governants i
Polítics” en general i en concret d’Europa. Com és que els governants i polítics
de l’Eurocambra no han assumit el seu pensament vernaclístic i han reconegut
les llengües vernacles d’Europa? Com és que hi ha polítics a Catalunya que, enganyats per la propaganda anti-vernaclística
fomentada pels imperialistes, encara
consideren les llengües vernacles com a llengües dels esclaus de l’imperi romà,
i no reconeixen que eren aquestes llengües vernacles les que parlaven quan eren
pobles lliures i donaven testimoni de la seva autèntica i natural identitat
nacional?
Continuarà REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA 2
" Documento Nacional de Identidad: España l'any 2020. Reino de España des del 2 d'Agost de 2021"
.jpg){kind=small}
Jordi Salat
NOTÍCIES
Notícies sobre Còrsega i Catalunya
[1]
Escric “fós” perquè discrepo de les
normes oficials que han tret una
accentuació de la llengua catalana que
jo considero necessària i significativa; escric,per tant, de forma “heterodoxament
correcta”. Fós per a mi vol dir “ temps del verb Ser”. Fos, sense accent vol
dir “ temps del verb fondre”. Fòs, vol
dir topònim d’Occitània.
[2] De fet lingüísticament la llengua anomenada francesa
és la langue d’oil i la llengua anomenada espanyola es la llengua castellana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)