Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 d’agost del 2025

Diàleg amb ChatGPT: Arguments amb criteri vernaclístic per la integració de la immigració a Catalunya aplicable arreu del món

 

DIÀLEG AMB EL CHAT GPT

 


Pregunta meva:

 —Em pots escriure quatre arguments amb criteri vernacliste per a convèncer als immigrats que han vingut a Catalunya per fer-los entendre la necessitat de parlar-hi català?

Resposta ChatGPT Plus

—Aquí tens quatre arguments ben estructurats amb una mirada vernaclística, respectuosa i arrelada, que no imposa sinó que convida al sentit i al valor cultural del català:

1. El català és clau per arrelar-se i fer comunitat

Argument: Aprendre català no és només conèixer una llengua, sinó obrir la porta a la vida social, cultural i laboral del país. Quan parles la llengua del lloc, deixes de ser visitant i et converteixes en part de la comunitat, amb llaços reals i vincles de confiança.


Criteri vernaclístic: El vernaclisme defensa que la llengua pròpia és la clau de l’arrelament. Arrelar-se no vol dir renunciar a les arrels d’origen, sinó afegir-ne una altra que et connecta amb la terra on vius.

2. Respectar la llengua és respectar la diversitat real

Argument: Catalunya és plural, però la seva pluralitat històrica té com a columna vertebral la llengua catalana. Si la llengua desapareix, la diversitat també s’empobreix i tots hi perdem. Parlar català és protegir aquest mosaic cultural que us acull i us fa espai.


Criteri vernaclístic: La cultura universal neix del respecte a les arrels particulars. El català no és un obstacle, és una riquesa compartida que dona sentit a la convivència.

 

3. La llengua obre oportunitats i trenca barreres

Argument: Saber català et dona més opcions laborals, educatives i socials. Et permet entendre millor la història i el pensament del país i no quedar-te en una bombolla tancada. Parlar-lo és guanyar llibertat per moure’t amb seguretat i dignitat.


Criteri vernaclístic: El vernaclisme no defensa llengües com a tòtem, sinó com a eines vives per connectar amb la realitat i créixer-hi.

 

4. El català no exclou la teva llengua: les reforça totes dues

Argument: Aprendre català no vol dir oblidar el castellà, l’àrab o el quítxua. Al contrari, el bilingüisme o el trilingüisme és una força. Els fills que parlen diverses llengües tenen més capacitat cognitiva i més opcions al futur.


Criteri vernaclístic: La llengua pròpia del territori i la llengua d’origen no són enemigues. Com més llengües saps, més arrels i més ales tens.


Vols que ara et prepari un discurs emocional amb metàfores vernaclístiques (arrels, llavors, llum, ponts) per fer-la encara més inspiradora?

—Si

—Germans i germanes,

Avui us vull parlar de les arrels. Quan arribem a un nou lloc, portem les nostres arrels dins el cor: la llengua, la música, la fe, els records. Però si no les reguem amb la terra on som, aquestes arrels s’assequen. I nosaltres no volem assecar-nos, volem créixer, volem donar fruit.

Aquí, a Catalunya, hi ha una terra que us acull. Una terra amb la seva llum, amb la seva llengua: el català. Aquesta llengua és com una llavor. Si la poseu a dins vostre, si la feu créixer, us donarà ombra i fruits per viure millor. No és només una llengua: és el pont que us farà sentir part de la comunitat.

Algú pot pensar: “Ja tinc la meva llengua, ja tinc el castellà, l’àrab, el quítxua.” I és cert, i és una riquesa. Però sabeu què passa amb un arbre que només té una arrel? Que és fràgil. Com més arrels té, més fort és. Aprendre català és posar una arrel nova en la terra que ara us sosté.

Parlar català és donar respecte a qui us acull i donar força a la diversitat que ens fa grans. Si el català desapareix, aquesta terra perd la seva música, i tots quedem més pobres. Però si el feu vostre, la llum d’aquesta terra també serà la vostra llum.

Amics, no es tracta de deixar res enrere. Es tracta de sumar, d’enfortir, de construir junts. Com més llengües parlem, més ponts aixequem. I Catalunya necessita ponts, no murs.

Així que, fem-ho junts: posem arrels, sembrem la llengua, encenguem la llum que ens unirà com una sola comunitat.

Gràcies per voler ser part d’aquest camí.

Vols que la fem bilingüe català-anglès per fer-la encara més inclusiva?

—Si

Germans i germanes,
Brothers and sisters,

Avui us vull parlar de les arrels.
Today I want to speak to you about roots.

Quan arribem a un nou lloc, portem les nostres arrels dins el cor: la llengua, la música, la fe, els records.
When we arrive in a new place, we carry our roots in our hearts: our language, our music, our faith, our memories.

Però si no les reguem amb la terra on som, aquestes arrels s’assequen.
But if we do not water them in the soil where we are, those roots dry out.

Aquí, a Catalunya, hi ha una terra que us acull.
Here in Catalonia, there is a land that welcomes you.

Una terra amb la seva llum, amb la seva llengua: el català.
A land with its own light, with its own language: Catalan.

Aquesta llengua és com una llavor. Si la poseu a dins vostre, us donarà ombra i fruits per viure millor.
This language is like a seed. If you plant it within you, it will give you shade and fruits to live better.

No és només una llengua: és el pont que us farà sentir part de la comunitat.
It is not just a language: it is the bridge that will make you feel part of the community.

Algú pot pensar: “Ja tinc la meva llengua, ja tinc el castellà, l’àrab, el quítxua.”
Some may think: “I already have my language, I already have Spanish, Arabic, Quechua.”

I és cert, i és una riquesa.
And that’s true, and it’s a richness.

Però sabeu què passa amb un arbre que només té una arrel? Que és fràgil.
But do you know what happens to a tree with only one root? It is fragile.

Com més arrels té, més fort és.
The more roots it has, the stronger it becomes.

Aprendre català és posar una arrel nova en la terra que ara us sosté.
Learning Catalan is putting down a new root in the land that now sustains you.

Parlar català és donar respecte a qui us acull i donar força a la diversitat que ens fa grans.
Speaking Catalan is showing respect to those who welcome you and giving strength to the diversity that makes us great.

Si el català desapareix, aquesta terra perd la seva música, i tots quedem més pobres.
If Catalan disappears, this land loses its music, and we all become poorer.

Però si el feu vostre, la llum d’aquesta terra també serà la vostra llum.
But if you make it yours, the light of this land will also become your light.

Amics, no es tracta de deixar res enrere. Es tracta de sumar, d’enfortir, de construir junts.
Friends, it’s not about leaving anything behind. It’s about adding, strengthening, building together.

Com més llengües parlem, més ponts aixequem. I Catalunya necessita ponts, no murs.
The more languages we speak, the more bridges we build. And Catalonia needs bridges, not walls.

Així que, fem-ho junts: posem arrels, sembrem la llengua, encenguem la llum que ens unirà com una sola comunitat.
So let’s do it together: let’s put down roots, plant the language, and light the flame that will unite us as one community.

Gràcies per voler ser part d’aquest camí.
Thank you for wanting to be part of this journey.


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

29 d'Agost de 2025


 


divendres, 13 de juny del 2025

Les verges negres i l'art romànic.Tertúlia Bar Culla de Terrassa (Catalunya)

 Les verges negres i l'art romànic. Tertúlia Bar Culla de Terrassa (Catalunya)



Perquè les verges negres són negres? Que representen? Qui les vol blanquejar i per quin motiu? Quina relació tenen amb l'art romànic? Quina relació poden tenir amb els cristians arrians escindits a partir del Concili de Nicea (segle IV) Estan relacionades amb les deesses Astarteh de Fenícia i Cartago i Isis i Nut d'Egipte? Quina és l'explicació que les relaciona amb els templers i els arquitectes del regne d'Hiram que van construir el Temple de Jerusalem en temps del rei Salomó? Com és que n'hi ha tantes que són patrones de nacions, ciutats i municipis?


Per veure i escoltar la tertúlia

CLICA AQUÍ



Jordi Salat

josalort@hotmail.com



dijous, 13 de març del 2025

Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona a Jordi Salat "Vernaclística i identitat original"

 

"Vernaclística i identitat original"

Llengua, Pensament i Societat

Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona a Jordi Salat 


ÀUDIO

Jordi Salat

josalort@hotmail.com


dilluns, 12 d’agost del 2024

La Verge Negra de Montserrat "La Moreneta" Icona nacional (subtitulada en anglès)

 

La Moreneta


La mà del déu anomenat  Sabaci



una verge negra que es pot relacionar amb la deessa Isis i la deessa Nut

icona nacional catalana i dels regnes de la Corona  bel·lònida d'Aragó, símbol i referent d'un Marc Referencial  que focalitza en el factor espiritual  la força i la substància per  a la formació de la persona i la construcció de la Realitat Nacional

subtitulat en anglès

La Verge Negra de la muntanya de Montserrat (Catalunya)


Enllaç a pàgina del blog del que s'ha  traduït  l' 1/3. Resten pendents de traduir el 2/3 i el 3/3

Les Verges Negres, origen, significat i símbol

INFORMACIONS COMPLEMENTÀRIES

Isis

Nut

Déu Sabaci

Jordi Salat

josalort@hotmail.com


divendres, 14 de juny del 2024

Occitània, Catalunya, Aragó: Sant Roch

 Occitània, Catalunya i Aragó




Sant Roch era occità nascut a Montpeller, en occità Montpelhièr. La seva vernacla és el provençal occità. La ciutat on va néixer Jaume I rei dels regnes de la Corona d'Aragó. Van treure la "h" per desoccitanitzar el mot. Ara li diuen Roc. En castellà Roque. El mot Roig és derivat de Roch.



San Roque a diversos municipis de la Península Ibèrica relacionats amb Occitània, Catalunya i altres regnes  bel·lònides de la Corona d'Aragó, i les seves llengües: occità, navarrès o basc i català, abans que s'hi parlés castellà que va ser en el segle XVI anys després que  Isabel de Castilla  s'hagués casat amb Ferran II dels regnes bel·lònides d'Aragó.




Jordi Salat
josalort@hotmail.com


Notes:




dimecres, 22 de maig del 2024

Conferència i Ressenya del llibre VERNACLÍSTICA 4ª Edició 2024

 

Llibre “ Vernaclística”




1
Comprar llibre a Amazon


2
Comprar llibre en paper i fotos en color
per correu postal contra reembossament correu certificat
20 euros + 8 euros = 28 euros 
demanar a : josalort@hotmail.com 





RESSENYA

Els utopians aprenen les ciències en la seva pròpia llengua o vernacla, que és rica, harmoniosa i fidel intèrpret del pensament. (Utopia, de Tomàs More.

 Citat per en Jordi Salat a Vernaclística.


 Deia en Jordi Salat en una piulada del 18/5/2024: La mentalitat vernaclística farà que Catalunya i l'ideal genuí dels regnes de la Corona d'Aragó liderin el ressorgiment i reeiximent de les nacions naturals, originals o genuïnes a nivell internacional. El camí és la Via Vernaclística.

Jo no sé si això que afirma en Jordi Salat serà exactament així o no, però sí que crec que la Vernaclística és una filosofia que haurà de formar part del futur que volem millor per a la Nació Catalana i per a tota la Humanitat. Segurament, en aquest horitzó, els marcs de pensament de referència que ens serviran de guia, ja no seran una doctrina única contra la resta, com fins ara, dins d'un joc de sistemes de dogmes tancats i excloents tots ells, sinó que més aviat se semblaran a una constel·lació de fonts filosòfiques diverses que sumaran en una mateixa direcció alliberadora, i on el Genius Loci (l'Esperit del Lloc) de cada poble esdevindrà la veritable base d'una autèntica interculturalitat planetària. I en aquest projecte d'alliberament de les nacions i dels pobles, penso que la Vernaclística haurà d'ocupar un lloc ben destacat perquè explica com haurien de ser les coses si no volem destruir la saviesa i el patrimoni cultural acumulat de l'espècie humana. En aquest propòsit, el llibre d'en Jordi Salat esdevé una proposta imprescindible, perquè el nucli principal de la seva reflexió, quan l'has llegit, ja no es pot obviar. 

En aquest viatge que ens proposa en Salat, podràs acompanyar-lo fins més lluny o quedar-te més a prop, però si veritablement somnies la llibertat de tots els pobles i cultures del món, et serà impossible no desitjar-li sort. 

Com a catalans, es fa inevitable relacionar el treball d'en Salat amb la reflexió de per què del resultat decebedor del procés independentista que va culminar amb el Referèndum d'Autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017. Avui sabem que mentre suposadament avançàvem cap a la restitució de la llibertat de la Catalunya ocupada al sud dels Pirineus, ens anàvem buidant de contingut nacional, cultural i lingüístic. Paradoxalment, com més ens apropàvem a la independència, menys catalans érem. Així que la repressió aclaparadora exercida per Espanya ha acabat sent com l'aigua que cau en terreny mullat, aigualit per nosaltres mateixos en autodiluir-nos en una nació irreconeixible i sense ànima, en un no res de nació mentre, contradictòriament, reivindicàvem la independència per una comunitat nacional inexistent. 

I és aquí on la Vernaclística d'en Jordi Salat ens obre un horitzó d'esperança per reconstruir-nos com a poble in extremis, just la nit abans de desaparèixer per sempre. Ens omple de llum i de raons per retornar als orígens, en contemplar la cultura de cada lloc com el fet més natural d'imaginar una Humanitat a la mida humana. Ens recorda que la llengua vernacla de cada terra, és molt més que una eina de comunicació: és un sistema cultural i de pensament propi i singular, un instrument lligat a l'hàbitat i la natura, des d'on emergeix la nostra creativitat i a partir d'on s'ha construït el progrés de la Humanitat (i on fins i tot la física quàntica té coses a explicar). Perquè on regnen les llengües vernacles, on es pot expressar el Genius Loci dels pobles, hi ha llibertat creativa, però allà on les cultures vernacles han estat ofegades i uniformitzades, llavors parlem d'una altra cosa. De submissió i esclavitud. 

Però per reconstruir-nos nacionalment, cal saber qui som, d'on venim i on anem. I per fer això, el llibre Vernaclística ens torna a oferir un full de ruta essencial, holístic, en què la part és en el Tot i el Tot és la part. Perquè el vernaclisme ens permet guiar-nos en el redescobriment de qui som, és a dir, del nostre ésser català. D'una manera de ser, de pensar, de fer pròpia, amb un Genius Loci i un esperit singular oposat a l'esperit imperialista que ha construït Espanya a costa de destruir les nacions ocupades per Castella. 

Ara bé, la recuperació de qui som i d'on venim que ens proposa en Salat, va molt més enllà d'una descoberta del coneixement. És també una reapropiació de la nostra autoestima robada, un acte d'amor cap a nosaltres mateixos en tant que poble històric, distint i distingible. És una invitació a tornar a ser una nació lluminosa i influent en el context internacional, no des de la lògica de la guerra, sinó de la pau. Des del pensament científic i filosòfic que podem aportar en tant que catalans inspirats per Ramon Llull, Francesc Pujols, Alexandre Deulofeu, Jacint Verdaguer, Puig i Cadafalch, Josep Trueta, Antoni Gaudí i tants altres. 

Tanmateix, el viatge apassionant cap al passat que ens suggereix el vernaclisme, no té un destí pròxim. Sempre s'hi pot anar més lluny, com el Viatge a Ítaca d'en Kavafis musicat per en Lluís Llach, un dels cantautors preferits de l'autor. Perquè en l'exploració del nostre passat i en la recuperació d'un recorregut cultural històric i coherent de la manera de fer dels catalans, basada en la llibertat, la justícia i en l'ús dels camins de la raó i el seny, el fil conductor que lliga la Nació Catalana amb la cultura dels occitans, els càtars, els cristians arrians, el zodiacalisme, l'hel·lenisme, els bel·lònides, els baalites, etc., no és cap anècdota. Ans al contrari, endinsar-nos en aquest túnel esborrat del temps pel qual ha transitat i resistit la nació, per en Salat esdevé una obligació si volem copsar l'Esperit Català autèntic (originari) i conèixer quina és la nostra missió al món. 

I, efectivament, Vernaclística és un exercici de recuperació de l'autoestima en un trajecte que ens durà fins on estiguem disposats a arribar, desafiant els nostre propis prejudicis d'autoodi cultural imposats per una colonització mental indiscutible, fruit de segles d'ocupació violenta. Perquè, justament, Vernaclística connecta la recuperació de la nostra identitat nacional, la manera pròpia de ser catalans, amb els lligams que aquesta comunitat humana hem teixit des de bon començament amb valors universals nuclears que després s'han continuat expressant i reproduint al llarg dels segles a través de la nació cultural dels catalans. Des del simbolisme dels quatre elements de la natura a les quatre barres o pals de la senyera (terra, mar, aire i foc) sobre fons daurat (el Punt Vernal, el sol creador, l'apocalipsi entesa com a revelació o naixement), fins al constitucionalisme confederal dels catalans, gairebé únic al món i expressió d'una forma d'organització humana basada en el pacte equitatiu i el respecte a la llibertat (vernaclística) de l'altre. I entremig, a manera de pega indestructible, la recuperació de la tríada Veritat-Bondat-Bellesa com a guia humana de principis immutables que defineix l'esperit universal d'un poble. 

I sobre el cap a on anem, què? Doncs sobre la nostra missió espiritual en el futur planetari, en Jordi Salat ens trasllada a la solució final apel·lant a allò que és científic i natural i cau pel seu propi pes: el respecte (nacionalisme) vernaclístic que els catalans desitgem per a nosaltres és, en coherència amb la nostra manera confederal de fer, el mateix que reclamen per a la resta dels pobles de la Terra: un nou ordre vernaclístic mundial. Això és, una confederació universal de nacions vernacles. 

I si algú encara no en té prou per animar-se a pujar aquesta escala cap a un enteniment alliberador, que sàpiga que això va de debò i que en el cim tenim plantat un arbre i una bandera.

 

L'avi Miquel

@lavimiquel1714

Llibre Nosaltres els Catalans Lliures escrit per l'Avi Miquel 



dimecres, 28 de febrer del 2024

Les quatre columnes de Montjuïc a Barcelona un referent català amb simbolisme hel·lenista i internacional

 25 de Febrer de 2024

Les quatre columnes catalanes de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, construïdes per Josep Puig Cadafalch: 

Història, Simbolisme i moltes coses més totes elles conjuntades dins del Marc Referencial de la cultura catalana, europea,  hel·lènica i fenícia. 

El 27/10/2000 un regidor de CiU, va demanar al plè de l'Ajuntament de Barcelona que es votés la seva restitució en resposta i en atenció a una carta que li vaig enviar sol·licitant-li que ho demanés. PP i PSC van votar-hi en contra. ERC es va abstenir...! Curiós, oi?

La Viquipèdia no ho explica, no ho he sentit a cap ràdio, diari ni televisió de Catalunya. Curiós, oi?


En parlo en la conversa que podeu escoltar

Conversa amb Jordi Salat moderada per Josep Maria Mas i Xavier Climent 

en el programa  Espai del Diumenge

Per escoltar-la podeu clicar aquest enllaç de sota:

Espai del Diumenge



Llibre editat el 2005
Segona edició en preparació per editar aquest 2024
Revisada i ampliada






dissabte, 15 de juliol del 2023

El pensament català i la construcció d'Europa : "Video 1" "Video 2" i "Video 3"







"El pensament català i la construcció d'Europa"
conferència feta per Jordi Salat
el 13-7-23 al Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí (Sant Joan d'Es Pi)

per veure i escoltar la conferència en tres videos:


1

Què vol dir “pensar”? Quins són els principis i valors del pensament català? Existeix un pensament autòcton català, un pensament troncal amb diverses arrels? Aquest pensament té una idea per construir Europa relacionada amb Agènor, rei de Fenícia, nació camita, pare d'Europa tal com escrigué Salvador Espriu en el llibre "Per a la bona gent"? en el poema "M'han demanat que parli d'Europa? Es cert que " El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il•lusos enterradors” tal com digué en el llibre Concepte General de la Ciència Catalana Francesc Pujols. Editorial Pòrtic (1982) Qui és l’enterrador que el vol enterrar des de fa segles? Per quin motiu el vol enterrar?




2


Té alguna relació amb personatges històrics? com: L'occità monjo del monestir de Santa Maria de Ripoll, Gerbert d'Orlhac, Papa Silvestre II, conseller de l'emperador Ot II Ramon Llull "Ars Magna" Alexandre Deulofeu "Catalunya mare de la cultura Europea" l'Art Romànic "Simbolisme del colom i el do de llengües. l'Abat Oliba "La Pau i Treva" Antoni Gaudí Plantejo el pensament Vernaclístic sobre el que he escrit diversos llibres i dissenyat una bandera identitària que agermani a totes les nacions originàries - genuïnes o vernacles d'Europa i altres continents- i esmento la sintonia que hi ha entre el que jo penso i la idea del Vernaclisme que tenia Thomas More, canonitzat com a Sant i fet "Patró dels Governants i Polítics" tal com ho expressà en el seu llibre Utopia També ho relaciono amb el llibre de la Revelació o apocalipsi de Sant Joan. Aquest pensament vernaclístic en general i català en concret està relacionat amb la cultura del rei Fenici, de dinastia camita, Agènor, pare d'Europa.


                                                                    Video 3

3

El pensament català és la particularitat catalana del pensament universal, que compartim amb altres cultures humanístiques d’arreu del món? Unes cultures  que també es volen enterrar i que també ressorgeixen al llarg dels segles?

Quina mena d'alè les fa rebrotar?

Aquest pensament conté un Ideal relacionat amb la construcció d’Europa?

Quin és aquest ideal?

Saps que Thomas More va parlar de vernaclisme en el seu llibre Utopia i que després d’haver estat jutjat i condemnat a presó i decapitat va ser canonitzat com a sant i convertit en Patró dels Governants i Polítics?

Podria ser la Via Vernaclísta el camí de la sobirania i reconeixement internacional de Catalunya?

Com es podria portar a la pràctica?

Quina previsió va fer  Deulofeu per l’any 2029?

Europa redescobrirà  el sentit de l’art romànic, en general i en concret el català,  i amb ell la cultura bel·lònida  i es retrobarà amb Agènor, el rei  “camita” de Fenícia pare d’ Europa?

Serà  la desintegració d’España  un fet instantani que succeirà de cop o bé serà fruit d’un procés que ja ha començat Un procés al qual li he posat el nom de vernaclisme – genuïnisme, autoctonisme, originenisme -,  que vol dir “lo que és propi de cada lloc” i considera que la llegua pròpia de la terra catalana és la llengua catalana?

Ho sabrem reconèixer? 







Jordi Salat

josalort@hotmail.com


Notícia del  21-7-23

La FIFA i les banderes indígenes

La FIFA cedeix i permet que les banderes indígenes onegin per primera vegada al mundial d’Austràlia i Nova Zelanda


diumenge, 25 de juny del 2023

Cardona. El comte de Barcelona Borrell II i la Carta de població de Cardona

 


Monument al comte de Barcelona

 el bel·lònida Borrell II a la plaça de Cardona

A la plaça de la de Cardona hi ha un monument dedicat a Comte Borrell II que és obra  de Josep Maria Subirachs.



Estàtua del comte Borrell II (930) fill de Riquilda de Tolosa de Llenguadoc ciutat del regne d’Aquitània ara Occitània. Casat amb Letgarda que també era de Tolosa de Llenguadoc. Va rebre la Carta de Poblament de Cardona atorgada pel seu avi Guifré el “Bel·lós” parent del comte Bel·ló de Carcassona (Occitània) i de Salomó, comte de Narbona (Occitània) ciutat on es troba la catedral dedicada a Sant Just i Sant Pastor relacionada amb la basílica de Sant Just i Sant Pastor una basílica relacionada amb els cristians arrians que també trobem a Barcelona.

Borrell II el primer independentista català amb arrels occitanes i la Independència de Catalunya[1]

Borrell II es va destacà per negar-se a renovar el Pacte de Vassallatge amb el rei francès de la dinastia capeta, Hug Capet després que aquest es negués a ajudar-lo a lluitar contra els musulmans, per la qual cosa els seus comtats catalans passaren a ser independents de Facto, ara en diríem  de forma Unilateral.

A part dels títols comtals hereditaris, emprava els títols honorífics de marquès i duc de la Gòtia dux Gothicae (Borrelli ducis Gothicae) (971), així com el títol de "príncep de Gothlandia" amb connotacions de sobirania. Quan arribà el decisiu any 987, quan Borrell II demanà auxili al rei franc  Hug Capet per valer el pacte de vassallatge, el cronista de la cort franca Richer el qualificà de duc de la Hispània Citerior, un títol que Borrell II mai no utilitzà per a si mateix; davant la ineficàcia de l'auxili franc el pacte de vassallatge quedà trencat. Vers el març del 988 Borrell II s'intitulava gratia Dei hibereo duci atque marchiso («per la gràcia de Déu duc ibèric i marquès») i hom no coneix cap precepte reial franc per a la Gòtia posterior al 986. Això no obstant però, en tots els documents de la Gòtia es continuaran datant els documents oficials per la data del regnat dels reis francs —i no per l’Era Hispànica—, una pràctica que continuaria fins que el llinatge dels comtes de Barcelona esdevingueren reis de la Corona d’Aragó.[2]

 

Les guies i els guies de turisme oficials de Catalunya, ja des de la seva formació acadèmica, no arriben a aquest nivell històric que configura un Marc Referencial d’arrels occitanes. Aquest marc comporta relacions amb la dinastia dels bel·lònides, el cristianisme arrià, els càtars, les llegendes del sant Graal i la revelació “poliglota” vernaclista de Pentecostès.....

Hi ha un filtreig o censura  per part d'un poder fàctic que intervé en la formació acadèmica el qual condiciona i determina la mentalitat del poble català, els habitants de Catalunya i la identitat catalana, la identificació de la catalanitat i el seu reconeixement genuí? Jo crec que sí.

 

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com