Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alexandre Deulofeu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alexandre Deulofeu. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de gener del 2024

Esperit Català i Vernaclisme

 

l'Esperit Català i el Vernaclisme 

Pot  escoltar-se en aquest enllaç  que hi ha a sota clicant a sobre:













Mapa Europa de les Nacions  Autòctones - Genuïnes o Vernacles-.

Les llengües vernacles són les  autòctones d'un territori, les naturals, les genuïnes, les llengües del Genius Loci, les llengües de foc de les quals es parla a la Tradició Cristiana relacionada amb  el Nou Testament l'evangeli de Sant Joan, són les llengües de l'Esperit Sant que celebrem per la festa de la Pentecosta.
Mural escales que pugen al cambril on hi ha verge negra en el monestir de Santa Maria de Montserrat


Mural església romànica catalana amb representació del colom i les llengües de foc de la Pentecosta



L'espanyolisme castellanista i alguns diccionaris espanyols han adulterat el significat de les llengües vernacles; han volgut menystenir-les fent creure  que són  llengües dels esclaus de les cases  del amo, en temps de l'imperi de Roma. No  podem  deixar que l'espanyolisme castellanista i adulterista es faci amo de les paraules. El catalanisme vernaclista ha de reivindicar el seu significat genuí. Com digué Tomàs More en el llibre Utopia, en sentit espiritualista: són llengües de pensament.



La Bandera Vernaclística  s'ha d'agermanar amb la Bandera Wifala
les dues representen nacions captives dins el Marc Referencial de l'espanyolisme castellanista i del catolicisme niceanià que volen la llibertat nacional 





Jordi Salat
josalort@hotmail.com 



dijous, 13 de febrer del 2020

Egmont i Puigdemont (2)



L’Himne d’Europa, els soldats espanyols de Los Tercios de Flandes i el pensament català


Bandera d'Europa.
L’any 1971, l’Assemblea Parlamentaria del Consell d’Europa va decidir proposar com a Himne d’Europa una obra musical de de Ludwig van Beethoven i una poesia, una oda, de Friedrich von Schiller. Aquesta idea va ser suggeriment del comte austríac Richard Nikolaus Graf von Coudenhove-Kalergi el 1955. El 19 de gener de 1972 el Consell d’Europa va anunciar oficialment l’elecció d’aquesta música de von Beethoven i la poesia o vers de von Schiller  com a Himne d’Europa. El nom original de l’oda[1] composada per von Schiller l’any 1785 era  Ode An die Freiheit  que en català es tradueix per Oda a la Llibertat. Degut a un acte de censura, s’ha donat a conèixer com a Ode An die Freude que traduït al català vol dir Oda a l’Alegria. Perquè van canviar el nom Llibertat per Alegria? Com ho justifiquen? 




He llegit el següent: van posar Alegria en lloc de Llibertat, per ampliar el seu significat ja que encara que el destí dels humans és la Llibertat, el desenrotllament complet d’aquest destí desemboca en l’Alegria. Quan vaig acabar de llegir això, vaig pensar: i la gent s’ho creu això? I, vaig recordar a Erasme de Rotherdam, autor del llibre “Elogi de l’Estultícia” que vol dir Estupidesa, conegut a tot el món amb el títol també canviar per “Elogi de Follia”. No és el mateix ser estupiditzat que estar boig.  Es canvien noms per adulterar pensaments. 

Els pensament adulterats comporten mentalitat degenerades. La construcció d’Europa – i del Món- comença per les paraules amb genuïtat o sentit original, que fan bona la construcció. Cal anar amb compte amb les paraules. Els bons cristians diuen que Déu és la Paraula. L’Himne d’Europa, es diu que és l’expressió dels ideals de pau, solidaritat i llibertat.

Llegim a l’ Oda de Von Schiller, la lletra de l’Himne d’Europa[2], “tots els éssers beuen de la joia del pit de la Natura”. Els éssers catalans, els habitants naturals, de Catalunya i totes les terres de parla catalana, també hem begut i volem beure de “la joia del pit de la Natura”  que ens fa sentir lliures i  no volem beure de la llei de la Constitución española que actualment, i des de fa segles, ens fa sentir esclaus dominats per un mal poder.

I, no solsament els éssers humans de Catalunya, sinó tots els éssers humans que beuen del pit de la Natura, ciutadans de les nacions naturals i lleis naturals pensades per servir ideals, sobre la veritat, la bondat i la justícia, i no per servir com a esclaus les lleis constitucionals pensades per oprimir i privar de la llibertat i del reeiximent personal que dignifica.

Avui, mentre feia aquest escrit, he llegit una notícia:

A Madrid, la capital d’Espanya, aquest 31 de gener de 2020, els espanyols faran una escenificació, una  commemoració de Los Tercios de Flandes, una acció bèl·lica de les considerades pels flamencs europeus tropes d’ocupació espanyoles del segle XVI que van anar en una mena de “a por ellos!” contra estats europeus, de forma  semblant al que s’ha sentit cridar a alguns espanyolistes a Catalunya amb motiu del referèndum de l’1 d’Octubre de 2017. 

A Madrid, recordaran la batalla de Gembloux, que va tenir lloc el 31 de Gener de 1578, guanyada per les tropes espanyoles. Diversos eurodiputats espanyols, hostils amb la causa de Catalunya i amb el fet que Puigdemont sigui eurodiputat,  han manifestat el seu recolzament i exaltació.



Mapa de Països Baixos europeus sota domini espanyol

L’alcalde d’Anvers (Bèlgica. Flandes), Bart de Wever ha enviat una contundent carta de queixa a l’alcalde espanyol de Madrid, queixant-se d’aquesta glorificació de “la furia espanyola”, manifestant que “aquestes tropes de soldats espanyols eren temuts a Europa” per la seva maldat. Recorda que a principis de 1576 “van saquejar, violar i posar foc a la ciutat”.

Els espanyols que  escenifiquen i celebren aquests fets  històrics relacionats amb la condemna a mort del comte  flamenc Egmont, són els mateixos que volen jutjar per condemnar al president català Puigdemont.

En els dos casos, Egmont i Puigdemont, per voler-se independitzar d’Espanya.
Perquè es volien independitzar d’Espanya? La resposta és: pels mals que l’espanyolisme comporta i que, alguns d’ells, van quedar detallats a l’Edicte Acta Abjuració, de l’any 1581 a La Haia (Països Baixos).

Hi ha diverses classes d’holocausts. Europa, no n’oblidis cap. No en permetis cap sota cap disfressa, per molt que algunes es presentin com a demòcrates tot fent lleis que facin l’exercici de la democràcia quelcom  il·legal.

L’any 1992, hi havia una pancarta a  l’entrada d’un municipi de Catalunya que deia “Espanya presó de pobles”. Ara, any 2020, a molts municipis de Catalunya, s’hi pot veure una pancarta que hi diu “Llibertat presos polítics catalans”. Europa, escolta el que diuen els polítics catalans presents al Parlament Europeu, polítics als qual el poder espanyols vol jutjar com es va fer amb els polítics flamencs.



El científic europeista Heiner Heisenberg, al qual el català Salvador Dalí considerava un dels seus pares espirituals va escriure el següent :

Volem que la vida espiritual renaixi i torni a florir al nostre voltant, que a Europa neixin altra vegada els pensaments que determinen el ser de l’Univers. Volem que els nostre joves, a pesar del confús i tèrbol remolí dels fets del món extern, es sentin il·luminats per la llum espiritual d’Occident” ( “La imatge de la Naturalesa en la Física actual” Pàg. 56 Ed. Ariel 1.976)

Quina és la filosofia d’aquesta vida espiritual que ha de portar el renaixement  i reeiximent naturalista a Europa? El vernaclisme que comporta la confederació de nacions originàries – naturals o vernacles – que sorgiran i anorrearan  les constitucions dels estats actuals, la seva mentalitat adúltera i  la seva moral corrupta. Som dins uns estats en degeneració i és necessari regenerar, tornar als orígens. El nostre futur és als orígens.

Pere Duran Farell, un català, europeista, empresari i arqueòleg, va dir: "L'únic camí de la nova Europa és, n'estic convençut, el de la cultura de les cultures, el de les identitats autèntiques, integrades en un gran projecte comú de nova escala, molt més gran que les que han estat possibles en l'Europa de fins ara”. "El món té un gran dèficit d'esperit. L'explosió del món material ens ha confós”. Extret del llibre: "Què pensa Pere Duran Farell", de Joaquim Maluquer.

Escolto els discursos de diversos caps d’estats europeus, a França, Itàlia, Espanya i Alemanya que parlant de la seva por a que Europa es destrueixi amb les independències de les noves nacions, que com Catalunya, Euskadi, Còrsega, Occitània, Escòcia, Irlanda,  i d’altres despertades per l’Alè que es manifesta de forma natural en la voluntat dels habitants dels pobles originaris que reivindiquen sobirania nacional en llibertat.

Des del meu punt de vista, cultural i històric, penso que no destruiran Europa, sinó que la regeneraran i la constitucionalitzaran en funció de la mentalitat original i la Llei Natural.

Aquest és ideal vernaclista, que a més a més, també comporta una concepció cristiana regeneradora.  

Els ideal d’Europa es van concebre a criptes, ja des dels temps prehistòrics en els monuments de pedra, dolmens, menhirs, taules, continuant amb obeliscs, tholos hel·lènics i claus de volta de l’art romànic, capelles, esglésies, basíliques i catedrals. Tots ells amb referents zodiacalistes. Cal d’ells dedicat a Jahveh. A tots els altars el colom que representa l’Esperit Sant i el do de llengües. Els significat de tots ells ha  estat adulterats. 

Cal retornar a retrobar el sentit original. El camí, passa per la llibertat de les nacions originals o vernacles d’Europa. Això vol dir refer i per refer, desconstituir els Estats adúlters i corruptes i el seu marc legal, geogràfic i conceptual. Hi ha un poder que vol fer creure que això és delicte. No és delicte, és fer camí cap a la veritable llibertat i la pau al món.

Alguna vegada he pensat que s’hauria de convocar una manifestació de banderes de nacions vernacles a la plaça de Sant Pere de l’Estat Vaticà. Doncs, la sobirania de les nacions vernacles  és també una qüestió cristiana. I, el Papa s’hauria de pronunciar al respecte amb un discurs.

El vernaclisme està relacionat amb el do de llengües nacionals naturals que segons els evangelis és una característica del fet de ser cristià, ja que Crist ho va instituir dient: us reconeixeran com a cristians o deixebles Meus, perquè tindreu do de llengües. No va dir res d’una llengua universal. Va parlar de llengües de cada lloc o territori. Va parlar del factor natural i no pas del factor dogmàtic, sigui de Fe o Constitució de lleis i marcs legals.

La confederació de les nacions vernacles  és un factor per assolir la solidaritat i la pau del món com digué Alexandre Deulofeu, autor del llibre Catalunya Mare de la cultura europea dins els llibres de la Matemàtica de la Història fent referència  a les nacions vernacles,  també és una qüestió cristiana.


El vernaclisme està relacionat amb el do de llengües nacionals naturals que segons els evangelis és una característica del fet de ser cristià, ja que Crist ho va instituir dient: us reconeixeran com a cristians o deixebles Meus, perquè tindreu do de llengües. No va dir res d’una llengua universal. Va parlar de llengües de cada lloc o territori. Va parlar del factor natural i no pas del factor dogmàtic, sigui de Fe o Constitució de lleis i marcs legals.  L’Himne d’Europa no parla de l’obediència a cap llei constitucional de cap estat, i menys, si aquesta és injusta i antinatural. 

L’Himne d’Europa és lexpressió dels ideals europeus de llibertat, pau i solidaritatJo, hi afegeixo, la vernaclitat, que és l’originalitat, la seva essència, la seva naturalitat emanada del pit de la Natura de la qual parla von Schiller en la seva Ode an die Freiheit, traduïda al català, Oda a la Llibertat. Aquest no crec que fossin els ideals dels soldats espanyols que van anar amb Los Tercios de Flandes. Vigila Europa! Compara què van fer els soldats espanyols a Flandes en el segle XVI, quan era rei d’Espanya Felipe II  i que està passant a Catalunya en aquest segle XXI....

Jutgeu per vosaltres mateixos, que no jutgi ningú per vosaltres. Defenseu i doneu testimoni dels humanistes i celestes ideals europeus.

Jordi Salat (12/2/2020)

Notes:

Madrid reviu Los Tercios de Flandes.

Puigdemont, Comín i Ponsatí al Parlament Europeu

Clara Ponsatí al Parlament Europeu relaciona l’Espanya del segle XV amb Hitler.
https://www.diaridegirona.cat/catalunya/2020/02/13/ponsati-diu-que-hitler-inspirar/1029029.html



[2] L’Himne d’Europa és composat per Ludwig Van Beethoven, el mateix compositor que va composar Egmont, l’ obra de Von Goethe sobre la repressió d’Espanya a Flandes.  L’Himne d’E$uropa està basat en l’Oda  de  Johann Christoph  Friederich Von Schiller, amb el titol de Oda a la Llibertat (Oda an die Freiheit) però “un censor” li va fer canviar el nom i posar-li Oda a l’Alegria ( Ode an die Freude)


[3] Exèrcit espanyol Los Tercios de Flandes https://ca.wikipedia.org/wiki/Ex%C3%A8rcit_de_Flandes


divendres, 31 de juliol del 2009

La Història, Catalunya, Espanya i Europa segons Deulofeu

Gràfica del 1er. cicle nacionalista de Catalunya. La Història – ens diu Alexandre Deulofeu -, és un procés biològic, i per tant natural, que es manifesta en forma d’ona de caràcter espiritual, el qual segueix unes pautes matemàtiques en funció del temps i en funció de l’espai geogràfic. Els arguments de Deulofeu estan basats en la pròpia observació dels fets històrics. A més a més, les dades han estan comparades amb les prediccions deduïdes a partir de les proporcions matemàtiques i desxiframent dels jeroglífics amb que estan fetes les piràmides d’Egipte, en concret, ell parla de la Gran Piràmide . En el pensament de Deulofeu hi trobem quelcom de profètic. Aquestes pautes matemàtiques, que determinen les civilitzacions, diguem-ne “matemàtiques deulofeulianes”, són les següents: - Una civilització dura 5100 anys. - Cada civilització té tres cicles de 1.700 anys ( 1.700 x 3 = 5.100 ) - Cada cicle té dos sub-cicles. Un de 650 anys i un de 1.050 anys ( 650 + 1.050 = 1700) - El període de 650 anys correspon a un temps de fragmentació nacionalista creadora. - El període de 1.050 anys correspon a un temps de unificació imperialista en el que la cultura s’escampa però no es crea. El nacionalisme crea. L’imperialisme, s’apropia de les obres creades pels nacionalismes.No té esperit, fa lleis. Els imperis tenen diversos sub-cicles que oscil·len més o menys entre 500 i 550 anys.( Posem 500 + 550 = 1050) Deulofeu va calcular que l'imperialisme espanyol va iniciar-se l'any 1.479 amb l'asumpció del poder per part dels Reis Catòlics ( Ferran de Catalunya i Aragó i Isabel de Castella i Lleó) i acabaria l'any 2029 ja que aquesta és la xifra que dóna la matemàtica de la Història: 1.479 + 550 = 2.029 Deulofeu va preveure fets històrics com la desintegració de l'URSS i la reunificiació d'Alemnya amb la caiguda del mur de Berlin. Això, per a molts estudiosos del pensament deulofeulià, és una demostració de que la matemàtica deulofeuliana de la Història és una veritat observable i per tant científica. El cicle o procés de la Història té diverses fases tot alternant «nacionalisme o temps de fragmentació» i imperialisme o temps de unificació» Les fases són: 1.- Aristocràcia Sacerdotal de caire religiós. 2.- Aristocràcia de la riquesa. Burgesa 3.- Democràcia 4.- Decadència El procés segueix el cicle de la Vida: Neix, creix, fructifica i mor. Després, com si també l’Esperit tingués la seva primavera, torna a renéixer. Els fets que exposa Deulofeu en el seu llenguatge matemàtic, també es poden explicar per mitjà del llenguatge mitològic. Els mites egipcis d’Osiris, Isis i Horus , i els mites grecs de Dionisos, Apol·lo i Demèter tenen també els seus processos cíclics. Quan el procés arriba al seu període de decadència, es forja un nou sentiment religiós i el cicle torna a començar per segona vegada. El segon procés també s’acaba i després torna a començar un tercer. Finalitzar el tercer cicle, acabats els 5.100 anys, la civilització es mor. Durant aquest procés, l’Ona Creadora és manifesta a uns llocs concrets de la geografia. La que Deulofeu ha estudiat es desplaça d’Orient cap a Occident. Els seus estudis els fa sobre Sumer, Egipte, Grècia, Roma i altres cultures. La seva obra són 15 volums agrupats sota el títol de «La matemàtica de la Història». Un dels volums, el setè, està dedicat a Catalunya i es titula « Catalunya mare de la cultura europea» El reeiximent i renaixement d’una nació que ha estat oprimida dins d’un imperi durant el temps corresponent del seu cicle d'unificació, ens diu Deulofeu que sempre va acompanyat d’un sentiment religiós. «La caiguda de les civilitzacions no és a causa de la destrucció dels pobles que la van produir, sinó a causa de la seva degeneració Quan aquestes es troben dins la seva fase de vitalitat, l’anhilament és superficial i les ciutats ressorgeixen” ( “ Les cultures irano-sumèria-caldea, hitita i egípcia” Volum novè de la Matemàtica de la Història d’A. Deulofeu. Ed. Maig 2005. pàg. 256) Ara, malgrat tot, som en temps en el que domina l’ateisme i l’agnosticisme. Els vells símbols religiosos han estar tergiversats i es desconeix el seu significat transcendent. Són, per tant, ignorats pel poble. En el seu moment es retrobarà el veritable sentit. Ara diem «no és això, això no és». En el seu moment direm «és això, això és» « De 1962 a agost de 1967. Gestació del que serà el Gran final dels Finals. L’economia mundial trontollarà en els països de les dites monedes fortes. El valor de l’or es posarà en discussió. L’església cristiana es fraccionarà per tendències, entre els que pensen com a vells i el que pensen com a joves. Un Concili intentarà evitar l’enfonsada total i un Papa viatjarà cridant al corral les ovelles que no hi tornaran. Perquè l’esperit s’ha allunyat de la ment de l’home i la vocació religiosa ja no és en els cors, puix l’èxtasi espiritual ha estat substituït per la intoxicació amb enervants, fenomen que anirà en augment incontrolable. D’aquí que la bellesa de la música serà substituïda pel tam-tam dels tambors sensuals i primitius. Perquè els valors morals i espirituals s’estan enfonsant. Les barbes crescudes, seran símbol de rebel·lia» ( pàgina 188 Op. Cit.) «El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors» ens digué Francesc Pujols, gran deulofeulià i amic personal de Deulofeu. Que ningú es pensi que el pensament català rebrotarà del materialisme ni de l’ateisme i l’agnosticisme. Deulofeu ho explica molt bé: El procés biològic de la Història té un despertar espiritual. Com serà aquesta espiritualitat del segle XXI? Mentre la llavor creix...

Llegeixo a Salvador Espriu: Giravoltem penjats als braços dels arbres secs del pensament. Res no s'entén. Un vent dolent ens va escanyant amb parats llaços El vell arbre va caure no pels anys. l'Abatien destrals de cims, a penes baixos graons que duen per laberints 

 Jordi Salat

divendres, 28 de març del 2008

Dialèctica del Marxisme ( segle XX ) i dialèctica del Deulofeunisme ( segle XXI ) (1)


Vaig passar-me tota la meva època universitària, anys 60, parlant de les idees de Karl Marx (a més de Herbert Marcús i Sigmund Freud) i tota l'estona era present en el nostre llenguatge allò que se'n digué i se'n diu "marxisme".
Va ser de forma autodidacta que vaig descobrir a Alexandre Deulofeu ( 1903-1978) ( A les escoles franquistes no s'ensenyava. Ara, en aquesta etapa de "democràcia condicionada" que vivim, malgrat que les competències en ensenyament depenen de la Generalitat de Catalunya tampoc s'ensenya) I, el vaig descobrir precisament tot llegint un article de premsa en el que es parlava de la predicció de futur que fa Deulofeu en el seu llibre "La pau al món per la matemàtica de la Història" referint-se a la dissolució de l'URSS confederació de nacions lligades amb el pensament marxista.


Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut sobretot per la seva anàlisi de la Història en termes de lluita de classes, resumida en l'encapçalament del Manifest Comunista: "La història de totes les societats és la història de la lluita de classes". Marx va creure que el fracàs del capitalisme era inevitable en detriment del comunisme.

Deulofeu, va tractar una gran varietat de temes i és conegut sobretot per la seva anàlisi de la Història resumida en el seu llibre "Matemàtica de la història" : Les civilitzacions tenen un temps de naixement, maduració i decadència que marquen cicles històrics. Deulofeu va creure que a partir de l'any 1800 el renaixement de les nacions naturals o vernacles era inevitable en detriment dels imperis representats pels Estats.

El pensament de Karl Marx, conegut amb el nom de marxisme, es basa en la dialèctica del principi del capital i del principi del treball.
El pensament d'Alexandre Deulofeu es basa en la dialèctica del principi imperialista i del principi nacionalista.

La dialèctica entre dos principis la trobem sempre i arreu del món al llarg de la Història del pensament humà. La filosofia oriental ens parla de la dialèctica del principi Yin i la del principi Yang. El Yin, principi femení, que correspondria al nacionalisme i al treball. El Yang, principi masculí, que correspondria a l'imperialisme i al capitalisme. També la trobem en Zoroastre ( F. Nietzche en va escriure un llibre “Així va parlar Zaratrustra”) el qual ens parlava de la dialèctica entre els principi de la Llum ( Ormuz) i el principi de la Foscor (Ariman) . El mateix Jesucrist, parla del principi del Bé i del principi del Mal.

Ara, però, no és moment d'establir comparances entre pensaments humans sinó d'exposar com el pensament de Deulofeu resulta que és de gran actualitat. Per què? Doncs, perquè entre altres motius, en el pensament de Deulofeu, hom pot trobar-hi el llenguatge que ha de portar a la llibertat nacional i el reeiximent nacional de Catalunya i per extensió a la reunificació dels territoris catalans actualment esquinçats i usurpats.
Crec que aquesta llenguatge deulofeunià és el que haurien d'adoptar els polítics catalans per alliberar-se del llenguatge adulterat i pervers en els que es troben condicionats i alliberant el llenguatge català s'alliberaria Catalunya.

Malauradament encara hi ha gent que no distingeix entre llengua i llenguatge. Llenguatge són les paraules que fem servir i el significat que donem a les paraules que diem. Per exemple: La paraula independència dita per un espanyol castellanista o per un català té una interpretació diferent. Això explica que a Madrid, hi pugui haver espanyols castellanistes que demanin la independència del Tibet respecte de la Xina i no demanin la independència de Catalunya respecte d'Espanya. Uns diuen" : "No és el mateix. Altres diuen : "D'això ni parlar-ne". El problema està en el llenguatge.

Aquest dies he estat6 rellegint el llibre "Catalunya i l'Europa Futura" editat per Alexandre Deulofeu l'any 1934 ( en segona edició el 1978 per Editorial Emporitana, amb pròleg d'Antoni Rovira i Virgili) que em va regalar el seu nét i bon amic Juli Gutiérrez Deulofeu, i novament m'ha fet sentir entusiasmat per tantes i tantes coses que hi diu, prediu i raona per mitjà de la dialèctica basada en el principi imperialista i el principi nacionalista. Ell, en diu també "instint imperialista" i "sentiment nacionalista". Fa un estudi del fets històrics agafant l'any 800 com a equador i des d’aquí, que ell considera Edat Mitjana, se'n va enrera cap a la Edat Antiga i endavant cap a l'Edat Moderna, l'entrada de la qual situa pels voltants de l'any 1500.

Parlant d'imperis decadents i de nacions renaixents, a la pàgina 188 ens diu: " La persecució contra les nacionalitats sotmeses fou terrible - referint-se a les que estan sota el domini jacobinista, imperial o centralista, de França durant la guerra del 1789 o Revolució Francesa ( Occitània, Euskadi, Catalunya, Bretanya, Borgonya,....)Gregoire vol que es desarreli les llengües VERNACLES" .(Escriu vernacles amb majúscula tal com ho he reproduït)


Caigut doncs imperialisme d'esquerres que va representar el marxisme i en procés de desintegració els seus "Estats" tot renaixent les nacions naturals o vernacles, caient l'imperialisme de dretes que va representar el capitalisme i en procés de desintegració els seus Estats tot renaixent les nacions naturals o vernacles, ....Entren en el segle XXI en el que m'ha semblat bé de denominar "deulofeunisme" que és el criteri que ens ha de portar a una vella mentalitat renovada per l'espiritualitat i reinterpretada, més enllà de hipocresies i dogmes sense seny, a una consciència de la Veritat basada en la fe, la raó i la solidaritat. Com diu Deulofeu, el deulofeunisme, ens pot portar a la pau de la Humanitat, políticament, per mitjà d'una Confederació Universal feta sobre la base de subconfederacions de nacions naturals o vernacles. Amb el criteri deulofeunià, Catalunya i per extensió els Països Catalans, és una nació vernacla. España, és un Estat imperialista. Quan Franco va entrar victoriós a Barcelona acabada la guerra del 1936, ho va fer cridant: Por el Imperio hacia Dios! Quin imperi i quin Déu? – em pregunto -. I si fos fals aquell concepte de Déu que amb els imperis ens vam imposar?

Deulofeu era republicà, i el deulofeunisme, comporta una confederació de nacions vernacles i no un imperi de Estats que creen un marc legal en el que es permet a un poble dominar altres pobles i subjugar-los impedint-los de ser tal com són. En nom de l’imperialisme espanyols s’ha volgut castellanitzar als catalans i això és anti-natural. Totes les religions del món diuen que “ens hem de conèixer a nosaltres mateixos i ser com som” .

El ser s’ha de basar en la vernaclitat que emana de geni del lloc, els orígens ve de geni, i fa una raça i no una ètnia. Això vol dir parlar amb la llengua vernacla i no amb la llegua materna. Hi ha una gran perversió dels conceptes de raça i ètnic per culpa del llenguatge adulterat. I, també del concepte de llengua vernacla que s’ha fet creure que era la llengua dels esclaus de Roma i no la llengua del Geni del Lloc.
El deulofeunisme comporta un nou concepte de Déu, basat, pel que fa als cristians, en les ensenyances de Jesús explicades al Nou Testament ,més que no pas, en les amenaces de Jahvé relacionades en l'Antic Testament.

El deulofeunisme podria ser la base de la mentalitat del segle XXI, europea i mundial.
Continuaré comentant, reflexionant i fent deduccions a partir dels seus textos en propers escrits.

Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Traductor


Nota:
Informació sobre Alexandre Deulofeu
http://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Deulofeu

Informació sobre Karl Marx
http://ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Marx