La
Bisbal d’Empordà i Occitània (3)
L'occità Pere de Carcassona, el català Berenguer de Cruïlles i el valencià Roderic Borja, si. El castellà, l'inquisidor Francisco Arévalo, no
Castell
Palau dels bisbes de Girona: Pere de Carcassona (Occitània), Berenguer de
Cruïlles, president de la Generalitat de Catalunya i Roderic Borja, Papa de
Roma
Aquella nit vaig cercar informació
a internet sobre aquest Castell Palau i vaig llegir el següent:
El Castell Palau
El castell situat al centre de la Bisbal d'Empordà, és l'antic palau episcopal residència
dels bisbes de Girona, que eren senyors de la ciutat.
Constitueix una extraordinària mostra de l'arquitectura romànica civil de
l'edat mitjana.
Em pregunto perquè en el fulletó informació
turística de La Bisbal han posat de forma indefinida El Castell Palau, i han fet omissió del subjectes propietaris els bisbes de Girona. Per què no han fet
constar El Castell Palau dels bisbes de Girona?
L'any 844, un precepte carolingi esmenta
els drets del bisbe de Girona sobre la parròquia de Santa Maria, posteriorment
dita de la Bisbal, drets que passarien als vescomtes de Cabrera
(1110-1150).
El bisbe Guifré
de Cruïlles
En fou nomenat batlle Guifré – Gausfred o
Jofre- de Cruïlles, ( no diu que era
fill de Gilabert de Cruïlles. Ni
tampoc se’l relaciona amb el nom de Guifré “el Bel·lós” encara oficialment mal
anomenat “Pilós” ni esmenta la dinastia bel·lònida)
El castell és documentat l'any 1180. A cavall dels
segles xii i xiii va ser escenari dels durs
enfrontaments entre la família Cruïlles i el bisbat de Girona. Finalment, el
bisbat rebria la plena jurisdicció civil i criminal de la vila per decisió de
Jaume I (no diu
que era occità nascut a Montpeller, relacionat amb els bel·lònides i rei dels
regnes de la Corona d’Aragó.)
Busco la llista dels bisbes de
Girona i entre d’altres, trobo els
següents que considero molt significatius:
Llistat de bisbes de Girona
Les primeres notícies d'un bisbe a
Girona són del segle iv en
el baix Imperi Romà i posteriorment en els
regnes visigòtics de Tolosa
de Llenguadoc (Occitània) i Toledo.
Aquest bisbes visigots estaven relacionats amb els cristians arrians. Recordo,
mentre escric, que el mot arrià està relacionat amb Guifré d’Arrià, nom de municipi actualment adulterat i
afrancesat com a “Rià”.
El bisbe Ot
El
bisbe 26, el primer bisbe que esmenta, com a oficial, és l’abat Odó, també anomenat Ot segons
algunes fonts (? - 1010), que fou bisbe de
Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès
Suposadament de procedència d'alt llinatge
aristocràtic, probablement bel·lònida, Odó ingressà com a levita en el monestir
entorn de l'any 970. El 986, l'abat
Odó reféu el monestir i el patrimoni i obtingué una confirmació global dels
seus béns del rei franc Lotari i sis anys més tard del papa Silvestre II.
Com no es diu qui era aquest
Silvestre II i ho considero molt important ens deixo constància i en parlo
abans de continuar amb la llista de bisbes de Girona.
Qui era Silvestre II? Silvestre II, de nom Gerbert d'Orlhac (en langue d’oil o francés Gerbert
d'Aurillac) va nèixer a Belliach,
Comtat d’Alvèrnia a
Occitània, l’any 938 i fou Papa de Roma on va morir l’any 1003. Va ser el
primer Papa d'origen occità.
Com a filòsof i
matemàtic va introduir el nombre zero a
Europa i a l’Occident, va ser un dels
actors principals de la renaixença gnòstica de la religiositat cristiana basada
en el Nou Testament, l’evangeli de Sant Joan i de Sant Pau (com posteriorment
professaren els arrians, càtars, i com fou la religiositat “nou renaixement” del
segle XV amb un altre Papa amb arrels occitanes com fou Alexandre VI, de nom
Roderic Borja) hagut a Occident.
També cal recordat que Gerbert
d’Orlhac, el Papa Silvestre II, va ser conseller dels l’emperadors Ot I i Ot II dels Sacre Imperi
Romano Germànic.
Després del bisbe de Girona, número
26 de la llista, significativament de nom,
Ot (995-1010) tenim als següents:
El bisbe Pere de Carcassona (Occitània)
El 27 va ser Pere Roger o Pere de Carcassona (1010-1050)
germà d’Ermessenda de Carcassona.
Carcassona és una important ciutat
d’Occitània.
El bisbe Guillem de Peratallada
El 33 va ser Guillem de
Peratallada o Ròctalhada (en occità) (1160-1168)
El bisbe Arnau de Mont-rodón
El 50 Arnau de Mont-rodón
(1335-1348) Un templer anomenat
Mont-rodón va ser mestre, tutor, del rei Jaume I
El bisbe Berenguer de Cruïlles
Escut heràldic dels Cruïlles o Croilhes (en occità)
Placa al Pati dels Tarongers del Palau de la
Generalitat de Catalunya
El 51 Berenguer de Cruïlles
(1348-1362) Primer president de la
Diputació del General de Catalunya. Aquest bisbe de Girona, amb arrels
occitanes, relacionat amb el Castell Palau dels bisbes de Girona de la Bisbal
d’Empordà, es considerat el primer President de la Generalitat de Catalunya.
Nascut a Peratallada d’Empordà. El
municipi està relacionat amb un dels místics visionaris més importants
d’Europa, el germà franciscà Joan de Rocatallada; si bé se’l
considera d’origen occità, igual que Gerbert d’Orlhac, també aquest està molt
relacionat amb Catalunya i la cultura de llengua catalana i el cristianisme
espiritualista basat en el Nou Testament.
El bisbe Roderic de Borja, Papa de Roma amb el nom d’Alexandre
VI
Escut heràldic dels Borja com a Papa Alexandre VI
Escut damunt la porta de pedra del Palau dels Borja de Gandia
( País Valencià. Corona d’Aragó).
El posen en els fulletons turístics.
El bisbe 63 va ser Roderic de
Borja, que ho fou l’any 1458 i 1458, posteriorment traslladat a València.
Roderic Borja (1431-1503) va ser Papa de Roma amb el nom d’Alexandre VI. Va ser
el Papa del Renaixement i està relacionat
amb la història dels fets coneguts com a “ la Descoberta d’Amèrica” . Considero
que la seva identitat amb arrels
occitanes no ha estat prou explicada segons el meu parer, degut a que està
relacionada amb la identitat de “Cristòfor Colom”, gran personatge del
Renaixement amb la religiositat relacionada amb el cristianisme de l’Esperit
Sant i no amb el Jahveh de l’Antic Testament, a Europa, i les seves arrels amb els Colom de Bordeus
(Occitània) esmentats ja en el segle XII.
El bisbe Joan
Margarit Pau
El bisbe 68, Joan Margarit Pau
(1462-1484) Un noble anomenat Margarit,
de Girona, probablement relacionat amb aquest Margarit Pau que va ser home de confiança del rei Ferran
II de la Corona d’Aragó conegut a Castilla
com a el Catalanote, està
relacionat amb Cristòfor Colom i els viatges a Amèrica.
El bisbe Guillem Ramon de Bohil
El bisbe 69 Guillem Ramon Bohil
(Bouhil) (1503-1532) Amb Cristòfor
Colom, en el segon viatge també hi anà un monjo de Santa Maria de Montserrat
anomenat Bohil i ho va fer com a delegat del Papa de Roma que era el català de
València Roderic Borja, Papa Alexandre VI que com hem dit va ser bisbe de
Girona.
El bisbe Joan de Margarit
El bisbe 70, Joan de Margarit
(1534-1554) 50é President de la Diputació del General de Catalunya.
El bisbe Francisco Arévalo de Zuazo
El bisbe 75, va ser Francisco Arévalo de Zuazo (1598-1611), un
bisbe del reino de Castilla, per tant
de parla castellana.
A la llinda de la porta principal,
feta l'any 1604, hi ha les armes i el nom del bisbe Francisco Arévalo de Zuazo,
que en commemora les obres de reforma realitzades. Durant el segle xix s'utilitzà com a presó.
Fulletó turistic de La Bisbal
I arribat aquí, em pregunto:
amb tota aquesta llista de bisbes
tant importants, a nivell de Catalunya i d’Europa, com van ser per exemple, el
Cruïlles, president de la Generalitat de Catalunya i el Borja que va arribar a
ser Papa de Roma i i important figura del Renaixement a Europa i la gesta dels
viatges a Amèrica el 1492, en el fulletó
informació turística és adient posar-hi l’escut de Francisco Arévalo de Zuazo,
un bisbe castellà, l’únic bisbe no
català ni occità, de la llista de més de setanta bisbes, i a més representant
de la Inquisició hostil amb els cristians catalans?
Aquesta és una bona imatge? Aquest és un bon referent
català? Qui ho ha fet aquest fulletó que trobo tant indigne, em pregunto. I,
faig un escrit que envio a diversos mitjans de comunicació social, associacions
culturals i partits polítics de La Bisbal.
L’endemà vaig visitar el
Castell Palau i en cap lloc
referencialment significatiu hi vaig veure que hi posés que era “dels
bisbes de Girona”. La visita comença per la visió d’un audiovisual. Vaig pensar
que en aquell audiovisual parlaria dels bisbes propietaris del castell. No va
ser així. S’hi parla d’un personatge anomenat Pere Canyà, síndic remença de la
Bisbal d’Empordà, que va intervenir en la Revolta dels Remences i les converses
mantingudes amb Castilla amb el rei
Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castilla. La seva actuació només es coneguda en
la fase de negociacions- ara potser en diríem diàleg- que seguí el fracàs de la
revolta de Pere Joan sala.
I, em torno a preguntar: amb una
llista de bisbes tant importants, aquest, Pere Canyà, és el personatge més
adient per a ser protagonista de l’audiovisual del Castell Palau dels Bisbes de Girona?
Faig un correu a diverses
associacions, entitats culturals i
partits polítics de la Bisbal d’Empordà i els envio el meu escrit sobre la
identificació de la creu de l’escut de La Bisbal d’Empordà i la creu
d’Occitània esmentant la relació
específica d’un bisbe, Pere de Carcassona (Occitània). Esmento altres
bisbes com Berenguer de Cruïlles
i Roderic de Borja.
I, específicament pregunto perquè
han posat l’escut de l’inquisidor de Castilla al fulletó turístic del municipi.
Només rebo dues respostes, la
resta no van mostrar interès. Rebo les següents respostes:
“Perfecte, Jordi! I tant que ens
interessa!”
Ha passat dos mesos, no n’he sabut
res més.
Referent a l’escut del inquisidor
castellà, pregunto:
“Podeu dir-me qui és el
responsable d’aquest fulletó d’informació turística? A qui se li ha acudit
posar posar l’escut d’un inquisidor de Castilla
quan s’hi podria posar l’escut
dels bisbes catalans, com, per
exemple, n’és el cas de Berenguer de Cruïlles o Croilhes en occità, primer
President de la Generalitat de Catalunya; i el del Roderic Borja, Papa de Roma
amb el nom d’Alexandre VI?
Ho vaig escriure pensat que potser
em dirien que ho havia fet un polític d’algun partit polític espanyolista. Vaig
rebre una resposta i va ser d’un partit catalanista que té la independència de
Catalunya i la reunificació dels pobles
de la Corona d’Aragó en el seu programa.
La resposta va ser aquesta:
“A veure...., l’escut hi és de
sempre. El castell de la Bisbal pertanyia al bisbe de Girona, per això ell
mateix s’hi va posar el seu escut. Res a veure amb Cruïlles. Si vols et passaré
contacte amb l’ historiador local i en parleu. Per part meva estem en contacte.
Anem parlant, Jordi!”
Extret del llibre DOTZE de Jordi Salat
josalort@hotmail.com
La Bisbal d'Empordà i Occitània (1)
La Bisbal d'Empordà i Occitània (2)
