dijous, 12 de setembre de 2019

Referents identitaris: Parlament de Catalunya


Referents identitaris
Parlament de Catalunya

Aquesta és la imatge que hi ha davant la porta del PARLAMENT DE CATALUNYA, per on entren i surten els polítics de Catalunya: un monument de Josep Llimona titulat: DESCONSOL.....


Un Parlament nacional ha de tenir uns referents que dignifiquin i donin adequada imatge. El nom de la plaça on es troba, els monument davant la porta d'entrada, a més de la bandera, personatges polítics històricament significatius,....etc.

Les imatges referencials tenen força i afavoreixen l'acció

És una obra d'art. Però...què transmet el "Desconsol"?

M'agradaria una imatge d'un monument relacionat amb la VICTÒRIA més que no pas amb el desconsol......

I, el nom de "Parc de la Ciutadella" on es troba .... En parlaré en un altre moment, quan parli dels noms adulterats dels carrers de Barcelona .....

Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Canal Youtube

dilluns, 9 de setembre de 2019

Viaje a Dinamarca 3 Dinamarca i "Cristóbal Colón," Cristòfor Colom, según Luis de Ulloa Cisneros


Viaje a Dinamarca 3
Escudo catedral de Aarhus y escudo de los Borja de Gandía (Valencia). La catedral de Aarhus, la Corona de Aragón y la identidad  Cristóbal Colón, Cristòfor Colom, noble catalán según Luis de Ulloa Cisneros

En la misma pared hay otro fresco, que me llevó a las mismas conclusiones, ya que está relacionado con la Corona de Aragón, y por lo tanto con Valencia y Cataluña. Este escudo:

Fresco catedral de Aarhus

Este escudo me recuerda uno que vi en el Palacio de los Borja en Gandía. En el de los  Borja hay una raya menos. Pero a su lado, está el mismo escudo que hemos visto en la catedral de Aarhus correspondiente al Reino aragonés de Sicilia.



Fresco Palacio de los Borja. Gandia. Valencia. Fresco Palacio de los Borja de Gandia. Fresco catedral de Aarhus. En ambos está el escudo del Reino aragonés de Sicilia.

Pensé en una posible relación con el Casal de Barcelona, ​​el de la dinastía de los belónida y la cultura relacionada con la lengua catalana y sus raíces occitanas con sus variantes dialectales que integraban la lingüística de la Corona de Aragón [1 ] cuando no se hablaba todavía la lengua castellana. Según argumentos razonables de muchos historiadores, el castellano o español no se empezó a hablar  en los territorios de la Corona de Aragón hasta después de 1412, debido el Compromiso de Caspe. [2] Esto, la historiografía "espanyatista", la que está al servicio de "hegemonismo imperialista de Castilla y de una concepción cultural anti-zodiacalista" no lo quiere reconocer. Pero, me pregunto: ¿existe un marco cultural en el que todas estas referencias, las piezas de este tipo de rompecabezas o puzzle encajen?

Mientras lo pensaba, me ha venido un recuerdo en la cabeza. Un recuerdo, por cierto, que va asociado a un Borja que fue el Papa Alejandro VI, que en 1492 fue protagonista de los hechos relacionados con Fernando II de Aragón y el Descubrimiento de América. He recordado que hace años, leí un libro que relacionaba Dinamarca con Cristóbal Colón y su identidad catalana. Se trata del libro que escribió el historiador y político peruano Luis de Ulloa Cisneros [3] con el título de "Cristóbal Colón fue catalán. La verdadera génesis del descubrimiento "[4] publicado en 1927 en París. Ahora hace 92 años.


Busqué el libro en mi biblioteca y lo releí. Entre los argumentos que expone Luis de Ulloa, que son muchos, muy razonables y bien documentados, están los siguientes que encuentro significativos, entre otros motivos, porque se relacionan con la Corona de Aragón (Entiendo la Corona de Aragón como una especie de Estados Unidos hechos con reinos, podríamos decir confederados, que tienen una raíz belónida, por tanto podríamos decir, y de hecho yo lo digo, "Corona bellónida". [5])

1.- El apellido era "Colom", no era "Colón" ni tampoco "Colombo". Es un apellido catalán. (En castellano o español significa “Paloma”)
2.- Colom era de clase noble relacionado con los Condes de Urgell, de la Corona de Aragón (por lo tanto, digo yo: con los belónidas).
3.- Colom era "llullista" conocedor y seguidor del pensamiento de Ramón Llull, catalán de Mallorca (Corona de Aragón). [6]
Al final del libro, hace referencia a una hipotética presencia de Colón en Islandia y Groenlandia.

En el capítulo IV, "Colón en Islandia y Groenlandia" final del libro hace mención de la posible presencia de Colón a tierras bálticas en 1476 en una expedición marítima organizada por el rey Cristian I de Dinamarca [7] en la que participó el rey Alfonso V de Portugal. [8]



Busqué información sobre el rey Alfonso V de Portugal y leo que este rey portugués era hijo de Leonor de Aragón. Estaba casado con Isabel de Coímbra y de Urgell, (1470-1498). [9] Hija de Elisabeth o Isabel de Urgell, nacida en Balaguer (Cataluña. Corona de Aragón) [10]

Se casaron el 1479 por compromiso y por poderes el 1490. Las relaciones entre la Corona de Aragón y Portugal ya venían de tiempo anteriores.
Por lo tanto la presencia de Colón, que además, según Ulloa servía a la causa de los Urgell [11] como noble aragonés, ya que los catalanes- igual que los navarros y occitanos- eran ciudadanos de la Corona de Aragón, a tierras bálticas podría tener un sentido. Un hilo conductor liga el Casal de Barcelona, ​​los belónidas, Cataluña, la Corona de Aragón y Dinamarca.

¿Qué nos dice Luis de Ulloa en este capítulo “Colom en Islandia y Groenlandia"?

Hace referencia a un escribo atribuido a Colom, en el que éste dice:
"Yo navegué en 1477 el mes de Febrero 100 leguas más allá de la isla de Till. Su parte austral está a una distancia del equinoccial 73º. Y esta isla es tan grande como Inglaterra”.
 "En el tiempo que yo fui no estaba congelado el mar".
Luis de Ulloa concluye que es en Groenlandia donde debería ir "Colón" que él considera fue Colom, un catalán al servicio de la causa de los Urgell, que eran belónida, y de la Corona de Aragón en torno al 1477 .

La expedición, organizada por el rey Cristian I de Dinamarca con el rey Alfonso V de Portugal, marido de Isabel de Coímbra y Urgell, e hijo de la catalana de Balaguer (Lleida) Elisabeth de Urgell, fué en 1476.

Continúa diciendo Luis de Ulloa "Unos estudios realizados, durante estos últimos años (habla de los alrededores de 1927) por varios investigadores entre los que figura el director de la Biblioteca de Copenhage Mr. SEFM Larsen, han llevado a nuevas conclusiones verdaderamente sorprendentes.
De los estudios de Larsen y otros, resulta que en 1476 (el mismo del texto colombino) el rey de Dinamarca Cristian Y envió a las costas de Groenlandia, a petición del rey Alfonso V de Portugal, una expedición comandada por los capitanes Pining y Polhorst, en la que había algunos marineros portugueses. La coincidencia de fechas y el testigo del pasaje transcrito llevan a creer que "Colón" [12] tomó parte en aquella expedición "

"Circunstancia más extraordinaria aún: el globo terrestre de Frisius Mercator, del 1537, hay en una inscripción una referencia al piloto danés Joan Scolom como llegado a la costa de Groenlandia el mismo en 1476"

"Y en el mismo globo, hay una referencia de una tentativa de navegación de los portugueses ver Oriente buscando un estrecho por las mares árticos. Mapas posteriores modifican el nombre de Joan Scolom [13], haciéndolo "Skolnus", "Kolme" e incluso, "colonus".

"Este Joan Colom, pero, al volver a Portugal cambió su nombre y pasó a ser Cristo-Ferens Colom. El nombre "Cristo-ferens" puede ser una clave. El rey de Dinamarca se llamaba Cristian y el anterior se había dicho Cristofer. En Islandia y al amparo del rey Cristian, es donde Joan Colom, el antiguo lector de Llull, tuvo la idea del descubrimiento ".
"Joan Colom, nombre de gente de mar catalana, Joan Colom, sobrino de Coullon [14] Juan Scolom el piloto de Groenlandia ..."







Quizá este descubrimiento que he hecho en los frescos de la catedral danesa de Aarhus, abra la puerta a algo significativo y sea motivo que anime a historiadores a investigar sobre unas raíces históricas que tienen mucho que ver con la identidad de Europa y con un marco referencial que ha sido ignorado y se ha querido borrar de la Realidad europea, como es el de Cataluña y la Corona de Aragón y sus lazos belónidas a nivel europeo.

Y, cuando digo Corona de Aragón, me refiero a la Corona belónida, a una realidad cultural y geográfica, una especie de "Confederación de reinos Estados" como hoy podríamos decir unos Estados Unidos, que está relacionada con la identidad original que no hablaba castellano o español, sino que hablaba occitano, catalán, vasco y sus variedades lingüísticas autóctonas, vernaclístiques o naturales de cada territorio.


A mi modo de interpretar la Historia, el españolismo castellanista y vaticanista ha tapado y quiere tapar esta realidad identitaria que tiene a mi modo de entender unas raíces cristianas basadas en una interpretación de carácter zodiacalista del Nuevo Testamento bíblico.

Unas raíces, que un determinado españolismo castellanista ha cortado y corta, adulterando el Pasado, pervirtiendo el Presente y desvirtuando el Futuro. Cuando vamos al fondo de la cuestión, nos damos cuenta de que muchos españoles no son españoles, son españolizados. Que, es muy diferente.

También puede que se encuentre algo que ratifique las teorías y conclusiones de Luis de Ulloa Cisneros sobre la identidad catalana de Cristóbal Colón y todo lo que conlleva, especialmente sobre su concepción cristiana. [15]

Jordi Salat
josalort@hotmail.com




[5] Yo llamo Belónia a los Países Catalanes (Condado de Barcelona, ​​Reino de Valencia, Reino de Mallorca, Reino de Sicília, Reino de Nápoles, Reino de Cerdeña, Reino de Murcia, ...), Occitania y los sitios relacionados con los belónidas, como es el caso del Reino de Navarra, Reino de León (León es una palabra occitano), Reino de Asturias, Principado Soberano de Canarias - Luis de la Cerda era nacido en Occitánia-, a los que considero zodiacalistas y relacionados con los cristianos arrianos i visigodos hasta Leovigildo, pues su hijo Recaredo (siglo VI) efectuó un canvio en la concepción ideològica del "ser" de España, la cual a mi entender, aún perdura. Una identidad ha sido adulterada, desnaturalizada o desvernaclizada y pervertida, y un poder fáctico ha construido lo que lo que yo llamo con el neologismo Fakespain (Falsa España).

[6] Colom y Llull eran franciscanos. Los franciscanos eran los guías espirituales de los nobles de la Corona de Aragón y están relacionados con el Santo Sepulcro de Jerusalén. El título de Rey de Jerusalén es uno de los títulos relacionados con el Casal de Barcelona y la Corona de Aragón.

[9] Nacida en 1470, posteriormente al Compromiso de Caspe (1412) Hija de Fernando II de Aragón. Un rey relacionado con Cristóbal Colón y el Papa Borja Alejandro VI  conocido en Roma como "il Catalani". Papa relacionado con Descubrimiento de América (1492)

[10] https://ca.wikipedia.org/wiki/Elisabet_d%27Urgell_i_d%27Arag%C3%B3

[12] Entendido como catalán al servicio de la causa del condado de Urgell y rebelde a la sentencia del Compromiso de Caspe (1412) que hizo rey de la Corona de Aragón al castellano de la dinastía Trastámara Fernando de Antequera en contra de Jaime II de Urgell. Recordemos que precisamente fue en Balaguer donde refugió Jaime II de Urgell el Desgraciado. Y que la madre del rey Alfonso V de Portugal era una Urgell, Elisabeth de Urgell nacida en Balaguer. Sobre la importancia de la Casa de Urgell, que considero eran belónida y relacionados con Ur de Caldea y Occitania, y sus princesas recomiendo la lectura de mi escritos  en catalán en Blog Vernacle "Las mujeres catalanas y la Historia de Cataluña"

[13] En catalán salado, lo que hace ser utilizado el artículo "s" en lugar del artículo "el", sería Joan "el Colom".

[14] Se refiere a un escrito según el cual el catalán Colom dice haber navegado con su tío "Cazenove Coullon", que sería un nombre afrancesado del occitano Casanova Colom. En Burdeos (Gascuña. Occitania) había una importante familia Colom en el siglo XII

[15] Una concepción que yo considero era basada en el Nuevo Testamento y con criterio zodiacalista: Padre Celestial, 12 apóstoles como doce constelaciones zodiacales tiene el Cielo y no con la de Jahveh o Jehová del Antiguo Testamento. Padre Celeste de Cristo que nos hace ser y comulgar; y no Tablas de la Ley de Jahveh o Jehová que nos hacen obedecer y servir.

dilluns, 2 de setembre de 2019

Viatge a Dinamarca 3 Cristòfor Colom segons Luis de Ulloa


Viatge a Dinamarca 3
Escut catedral d’Aarhus i escut del Borja de  Gandia (València)
La catedral d'Aarhus, la Corona d’Aragó i la identitat del noble català Cristòfor Colom segons Luis de Ulloa Cisneros

A la mateixa paret hi ha un altre fresc, que m’ha portar a les mateixes conclusions ja que està relacionat amb la Corona d’Aragó, i per tant amb València i Catalunya. Aquest escut:


Fresc catedral d’Aarhus
Aquest escut em recorda un que vaig veure al Palau del Borja a Gandia. Al del Borja hi ha una ratlla menys. Però al seu costat, hi ha el mateix escut que hem vist a la catedral d’Aarhus corresponent al Regne aragonès de Sicília.


Fresc Palau dels Borja. Gandia. País Valencià.

 
Fresc Palau dels Borja de Gandia. Fresc catedral d’Aarhus. En els dos hi ha l’escut del Regne aragonès de Sicília.

Vaig pensar en una possible relació amb el  Casal de Barcelona, el de la dinastia dels bel·lònides i la cultura relacionada amb la llengua catalana i les seves arrels occitanes amb les seves variants dialectals que integraven la lingüística de la Corona d’Aragó[1] quan no s’hi parlava encara la llengua castellana. Segons  molt historiadors, el castellà o espanyol no s’hi va començar a parlar fins després de 1412,  hagut el Compromís de Casp.[2]Això, la historiografia “espanyatista” , la que està al servei de “hegemonisme imperialista de Castilla i d’una concepció cultural anti-zodiacalista” no ho vol reconèixer.  Però, em pregunto: existeix un marc referencial en el qual totes aquestes referències, les peces d’aquesta mena de trencaclosques o puzzle encaixin?

Mentre ho pensava, m’ha vingut un record al cap. Un record, per cert, que va associat a un Borja que va ser el Papa Alexandre VI, que l’any 1492 va ser protagonista dels fets relacionats amb Ferran II d’Aragó i el Descobriment d’Amèrica. He recordat que fa anys, vaig llegir un llibre que relacionava Dinamarca amb Cristòfor Colom i la seva identitat catalana. Es tracta del llibre que va escriure el historiador i polític peruà Luis de Ulloa Cisneros[3]  amb el títol de “Cristòfor Colom fou català. La veritable gènesi del descobriment”[4] publicat l’any 1927 a París. Ara fa 92 anys.


Vaig buscar el llibre a la meva biblioteca i el vaig rellegir. Entre els arguments que exposa Luis de Ulloa, que són molts, molt raonables i ben documentats,  hi ha els següents que trobo significatius, entre d’altres motius, perquè es relacionen amb la Corona d’Aragó ( Entenc la Corona d’Aragó com una mena d’Estats Units fets amb regnes, podríem dir-ne confederats, que tenen una arrel bel·lònida, per tant podríem dir-ne, i de fet jo ho dic, “Corona Bel·lònida”.[5])
1.- El cognom era  “Colom”, no era “Colón” ni tampoc “Colombo”. És un cognom català.
2.- Colom era de classe noble relacionat amb els Comtes d’Urgell, de la Corona d’Aragó (per tant, dic jo: amb els bel·lònides).
3.- Colom era “llullista” coneixedor i seguidor del pensament de  Ramon Llull,  català de Mallorca (Corona d’Aragó).[6] 
Al final del llibre, fa referència a una hipotètica presència de Colom a Islàndia i Groenlàndia.

En el capítol IV, “Colom a Islàndia i Grenlàndia” final del llibre fa esment de la possible presència de Colom a terres bàltiques l’any 1476 en una expedició marítima organitzada pel rei Cristian I de Dinamarca[7] en la qual va participar el rei Alfons V de Portugal.[8]

Vaig buscar  informació sobre el rei Alfons V de Portugal i llegeixo  que aquest rei portuguès era fill d’Elionor d’Aragó. Estava casat amb Isabel de Coïmbra i d’Urgell, (1470-1498).[9] Filla d’Elisabeth o Isabel  d’Urgell, nascuda a Balaguer ( Catalunya. Corona d’Aragó)[10]

Es van casar l’any  1479 per compromís i per poders el 1490. Les relacions entre la Corona d’Aragó i Portugal ja venien de temps anteriors.
Per tant la presència de Colom, que a més a més, segons Ulloa servia a la causa dels Urgell[11] com a noble aragonès,  ja que els catalans- igual que els navarresos i occitans- eren ciutadans de la Corona d’Aragó, a terres bàltiques podria tenir un sentit. Un fil conductor lliga el Casal de Barcelona, els bel·lònides, Catalunya, la Corona d’Aragó i Dinamarca.

Què ens diu Luis de Ulloa en aquest capítol “Colom a Islàndia i Groenlàndia”?
Fa referència a un escric atribuït a Colom,  en el que aquest diu:
“jo vaig navegar l’any 1477en el mes de Febrer 100 llegües més enllà de l’illa de Till. La seva part austral està a una distància de l’equinoccial 73º. I aquesta illa és tan gran com Anglaterra”.

 “En el temps que jo vaig anar-hi no estava congelat el mar”.
Luis de Ulloa conclou que és a Groenlàndia on deuria anar “Colón” que ell considera fou Colom, un català al servei de la  causa dels Urgell, que eren bel·lònides, i de la Corona d’Aragó al voltant de l’any 1477.

L’expedició, organitzada pel rei Cristian I de Dinamarca amb el rei Alfons V de Portugal, marit d’Isabel de Coïmbra i Urgell, i fill de la catalana de Balaguer (Lleida) Elisabeth d’Urgell,  va ser l’any 1476.

Continua dient Luis de Ulloa “ Uns estudis realitzats, durant aquests darrers anys (parla dels voltants de 1927) per diversos investigadors entre els quals figura el director de la Biblioteca de Copenhage Mr. Sefms Larsen, han portat  a noves conclusions veritablement sorprenents. Dels estudis de Larsen i d’altres, resulta que l’any 1476 (el mateix del text colombí)  el rei de Dinamarca Cristian I envià a les costes de Groenlàndia, a petició del rei Alfons V de Portugal, una expedició comandada pels capitans Pining i Polhorst, en la qual hi havia alguns mariners portuguesos. La coincidència de dates i el testimoni del passatge transcrit porten a creure que “Colom”[12] prengué part en aquella expedició”

“Circumstància més extraordinària encara: al globus terrestre de Frisius Mercator, del 1537, hi ha  en una inscripció una referència al pilot danès Joan Scolom com arribat a la costa de Groenlàndia el mateix any 1476”

“I en el mateix globus, hi ha una referència d’una temptativa de navegació  dels portuguesos ver Orient cercant un estret  per les mars àrtiques. Mapes posteriors modifiquen el nom de Joan Scolom[13], fent-lo “Skolnus”, “Kolme” i àdhuc, “Colonus”.

“Aquest Joan Colom, però, en tornar a Portugal canvià el seu nom i passà a ésser Cristo-ferens Colomo. El nom “Cristo-ferens” pot ser una clau. El rei de Dinamarca es deia Cristian i l’anterior s’havia dit Cristofer. A Islàndia i a l’empar del rei Cristian, és on Joan Colom, l’antic llegidor de Llull, tingué la idea del descobriment”.

“Joan Colom, nom de gent de mar catalana, Joan Colom, nevot de Coullon[14]Joan Scolom el pilot de Groenlàndia...”





Potser aquest descobriment que he fet  en els frescos de la catedral danesa d'Aarhus, obri la porta a quelcom significatiu i sigui motiu que animi a  historiadors a fer recerca sobre unes arrels històriques que tenen molt a veure amb la identitat d’Europa i amb un marc referencial que ha estat ignorat i s’ha volgut esborrar de la Realitat europea, com és el de Catalunya i la Corona d’Aragó i els seus lligams bel·lònides a nivell europeu.

I, quan dic Corona d’Aragó, en refereixo a la Corona Bel·lònida, a una realitat cultural i geogràfica, una espècies de “Confederació de regnes Estats” com avui podríem  dir uns Estats Units,  que està relacionada amb la identitat original no parlava castellà, sinó que parlava occità, català, basc i les seves varietats lingüístiques autòctones, vernaclístiques o naturals de cada territori.


Segons la meva manera de interpretar la Història, l’espanyolisme castellanista i vaticanista ha tapat  i vol tapar aquesta realitat identitària que té unes arrels cristianes basades en una interpretació  de caràcter zodiacalista del Nou Testament bíblic.

Unes arrels, que un determinat espanyolisme castellanista ha tallat i talla, adulterant el Passat, pervertint el Present i desvirtuant el Futur. Quan anem al fons de la qüestió, ens adonem que molts espanyols no són espanyols, són espanyolitzats. Que, és molt diferent.

També potser es trobi quelcom que ratifiqui les teories i conclusions de Luis de Ulloa Cisneros sobre la identitat catalana de Cristòfor Colom i tot el què comporta, especialment sobre la seva concepció cristiana. [15]

Jordi Salat



[5] Jo anomeno Bel·lònia als Països Catalans (Comtat de Barcelona, Regne de València, Regne de Mallorca, Regne de Sicília, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Múrcia,...), Occitània i els llocs relacionats amb els bel·lònides, com és el cas del Regne de Navarra, Regne de León (León és un mot occità),  Regne d’Astúries, Principat Sobirà de Canàries – Luis de la Cerda era nascut a Occitània-,als quals considero  zodiacalistes i relacionats amb els cristians arrians. Una identitat ha estat adulterada, desnaturalitzada o desvernaclitzada i pervertida, i un poder fàctic ha construït el que  el que jo anomeno amb el neologisme Fakespain ( Falsa España).
[6] Colom i Llull eren franciscans. Els franciscans eren els guies espirituals dels nobles de la Corona d’Aragó i estan relacionats amb el Sant Sepulcre de Jerusalem.  El títol de Rei de Jerusalem és un dels títols relacionats amb el Casal de Barcelona i la Corona d’Aragó.
[9] Nascuda el 1470,  posteriorment al Compromís de Casp (1412) Filla de Ferran II d’Aragó. Un rei relacionat amb Cristòfor Colom i el Papa Borja Alexandre VI Papa relacionat amb Descobriment d’Amèrica (1492)
[12] Entès com a català al servei de la causa del comtat d’Urgell i rebel a la sentència del Compromís de Casp (1412) que va fer rei  de la Corona d’Aragó al castellà de la dinastia Trastàmara Ferran d’Antequera en contra de Jaume II d’Urgell. Recordem que precisament va ser a Balaguer on va refugiar Jaume II d’Urgell el Dissortat. I que la mare del rei  l’Alfons V de Portugal era una Urgell, Elisabeth d’Urgell nascuda a Balaguer. Sobrfe la importància de la Casa d’Urgell , que considero eren bel·lònides i relacionats amb Ur de Caldea i Occitània, i les seves princeses recomano la lectura del meu escrits ficat al  Blog Vernacle “Les dones catalanes i la Història de Catalunya”
[13] En català salat, el que fa ser servir l’article “s” en lloc de l’article “l”, seria  Joan El Colom o “En Colom”.
[14] Es refereix a un escrit segons el qual el català Colom diu haver navegat amb el seu oncle “Cazenove Coullon”, que seria un nom afrancesat de l’occità Casanova Colom. A Bordeus ( Gascunya. Occitània) hi havia una important família Colom en el segle XII
[15] Una concepció que jo considero era basada en el Nou Testament i amb criteri zodiacalista: Pare Celestial, 12 apòstols com dotze constel·lacions zodiacals té el  Cel i no pas amb la de Jahveh de l’Antic Testament. Pare Cel de Crist que ens fa ésser i combregar; i no pas Taules de la Llei  de Jahveh que ens fan obeir i servir.