Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salomó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salomó. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 d’abril del 2022

Una interpretació heterodoxa de la Història en funció de dues tradicions bíbliques originades en la Maledicció de Noè.


Conferència 

"Una interpretació heterodoxa de la Història en funció de dues tradicions bíbliques" originades en la Maledicció de Noè (Gènesi 9:25) i presentació del llibre "DOTZE"

A càrrec de Jordi Salat 

a la sala d'actes de l'Associació Plural 21 de Barcelona

veure

VIDEO DE LA CONFERÈNCIA 


La conferència va fer-se el 18 d'Abril de 2022, Dilluns de Pasqua, Dia de la primera Lluna Plena del cicle zodiacal després de l'Equinocci de Primavera. En el Zodíac occidental, l' Equinocci de Març senyala l'inici del Cicle Astrològic  on el Sol transita les DOTZE divisions en parts iguals de 30 graus de l'Eclíptica que comencen i acaben en el signe d'Àries, l'Anyell, primer signe del Zodíac el qual representa l'inici de la Creació. En la cultura camita, és el dia de la la deessa Astarteh, la Senyora del Cel, esposa de Baal, representat zoomòrficament en la figura d'un bou o toro, considerat el Senyor del Cel. 

En el llibre DOTZE, s'hi parla de la influència d'aquestes tradicions, la jahvehita i la baalita (considerada també com a johanita si es fa una lectura zodiacalista del llibre de la Revelació o Apocalipsi com fa l'autor) que es relaciona amb la identitat i identificació de les nacions de llengües i cultures vernacles al llarg de la Història.

S'hi fa referència al cas del nacionalisme català i dels regnes bel·lònides de la Corona d'Aragó. En el llibre s'explica que Peronelha d'Aragó, era de la nissaga bel·lònida, era la hereva representant del testimoni de la Flor de Lys. 

La seva mare, l'occitana reina Agnès de Peitieu (1105-1159) esposa del rei Ramir II el monjo, i per tant reina de la Corona d'Aragó  està enterrada a la mateixa abadia que l'occitana Elionor d'Aquitània, reina dels trobadors, reina de Anglaterra i de França,  i mare del rei Ricard Cor de Lleó, també enterrat a aquesta abadia anomenada Abadia de Fontevrault (Occitània)

Aquestes arrels antigues estan relacionades amb les branques actuals de l'Arbre de la Història.

Els fets històrics actuals, en general, i en concret els fets històrics viscuts a Catalunya amb el referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 i la posterior actitud de rentar-se les mans i no defensar la causa democràtica nacional i vernaclística catalana enfront la imposició alena a la voluntat del poble català que es justifica dins el marc legal constituït per España, ha posat de manifest que hi ha un poder per sobre de les democràcies  en general i de les democràcies europees en concret.

Està relacionat amb les dotze monarquies d'Europa? Està vigent i continua la lluita pel poder pel domini i control de les mentalitats humanes entre les dues tradicions bíbliques presents al llarg de la Història? Qui té el poder en aquest món? Podeu escoltar la conferència on se'n parla tot fent referència a les muses, heliconíades o deesses: Clio, Urània i Gea, de la mitologia hel·lènica.



veure

VIDEO DE LA CONFERÈNCIA 

Una interpretació heterodoxa de la Història en funció de dues tradicions bíbliques originades en la Maledicció de Noè


i presentació del Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes



              



Jordi Salat

Blog Vernacle

josalort@hotmail.com



dijous, 16 de desembre del 2021

Cristòfor Colom, la seva identitat i el seu pensament

 Cristòfor Colom

La seva identitat i el seu pensament

La primera notícia documentada que en tenim del personatge històric que va descobrir el continent actualment anomenat Amèrica, i que ha passat a la Història amb el nom italià de Cristóforo Colombo, amb el nom español(castellà) de Cristóbal Colón, o amb el nom català de Cristòfor Colom va ser l'any 1485 que és quan es data la seva presència al monestir de Santa Maria de la Ràpita a Palos de la Frontera. 


On era aquell monestir? 

De quin Estat o Monarquia formava part aquell territori? 

Qui hi vivia en aquell monestir? 

En quina llengua parlaven els monjos d'aquell monestir?  

En quina llengua parlava aquell personatge, el nom del qual va ser escrit com "Colón"?


La meva hipòtesi, els meus arguments

La meva hipòtesi, feta ja amb alguns arguments importants, és que Cristòfor Colom era:

Un monjo terciari franciscà.

Un noble bel·lònida amb arrels genealògiques a Bordeus a la Gascunya. A Occitània on la llengua territorial autòctona és la llengua d'oc en la varietat dialectal del gascó, per tant relacionada amb la llengua basca o euskara.

Estava relacionat amb la fe dels cavallers del temple del rei Salomó que era una fe cristiana de Tradició Johanita (Cristianisme basat en el Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan) i Baalita (Baal o Bel, Senyor del Cel i la seva esposa Astarteh, Senyora del Cel, entesos en sentit zodiacalista. Una versió tendenciosa i adúltera ha fet creure que aquestes divinitats exigien sacrificis de nens, igual com s'ha dit de Quetzalcóatl la divinitat serpentina de la civilització asteca. El seu missatge feia referència al zodiacal com a llibre de Déu, no crec que per a llegir aquest llibre de la Naturalesa faci falta sacrificar infants. Crec que s'ha fet creure quelcom que no és Veritat. S'ha fet creure quelcom que és mentida. I s'ha amb la intenció malèfica i difamatòria de fer que la gent senti rebuig per un determinat Coneixement i el seu pensament.

Un dels meus arguments és el fet que a l'acta notarial o es Capitulacions de Santa Fe, es va deixar constància i va fer signar als reis Catòlics, Ferran II , comte de Barcelona - que era un títol de bel·lònida- i Príncep del Principat dels regnes de la Corona d'Aragó i a la reina del regne de Castilla, que el nostre protagonista, volia destinar una part dels beneficis del comerç amb Amèrica a la recuperació del Temple de Jerusalem, el Temple del rei Salomó.

Aquest era l'objectiu de les croades (en occità) o creuades (en català) dels cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó.

A quí estava dedicat el culte en aquest Temple de Salomó? A Jahveh o a Baal?

Té alguna relació aquest Temple de Salomó a Jerusalem amb el Temple de la Sagrada Família de Gaudi a Barcelona? En parlo en el meu llibre DOTZE. Com ja exposo i argumento en el meu llibre DOTZE, jo crec que Godofredo de Bouillon era un noble bel·lònida relacionat amb Occitània i la llengua d'oc ( probablement en occità s'hauria de dir Guifré de Bouilh), els cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó i relacionat amb el comte de Barcelona, Guifré "el Bel·lós" ( mal anomenat "Pelós") també bel·lònida i familiar de Salomó de Carcassona i Narbona a Occitània). Al qual, en castellà li diuen Wifredo el Welloso" .

Resulta complex i difícil estudiar la identificació de Cristòfor Colom, ja té moltes arrels i moltes branques.

Ho aniré fent al llarg de diversos escrits i en diversos capítols.


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE


CANAL TV del Reial Cercle Artístic de Barcelona

Conferència Cristòfor Colom: Terciari franciscà i Noble bel·lònida



dilluns, 1 de novembre del 2021

DOTZENERIES. Hi ha qui m'ha dit. Diàleg Pluripersonal.

DOTZENERIES

Hi ha qui m’ha dit

Diàleg pluripersonal amb els lectors del  blog Vernacle i del llibre DOTZE, amb noves qüestions que he pensat i m’han fet pensar així com informacions i reflexions complementàries

1

Hi ha qui m’ha dit:

 Avui he recordat el teu llibre DOTZE, perquè al col·legi del meu fill els han recomanat la lectura del llibre El Paradís Perdut ( en l’original anglès Paradis Lost) de John Milton. Aquest llibre és considerat un dels grans clàssics de la literatura anglesa.  Va ser publicat el 1667 i és un poema estructurat en deu llibres.  L’any 1674 l’autor va fer-ne una nova edició i la va reestructurà en dotze llibres.  Va fer-ho emulant l’Eneida de Virgili. Quan ho llegit m’he recordat de que tu també has estructurat el teu llibre el dotze parts. Pots explicar-me per què ho has fet en dotze parts? Ho expliques a la Introducció del teu llibre però m’ha quedat la sensació que no acabo d’entendre  el sentit que vols transmetre en el nivell més profund i ample de la teva visió.

Li he contestat:

 En el fons hi ha una concepció platònica del món.  El filòsof Plató relaciona el dotze amb l’estructura de l’Univers i per tant de la Creació del món. I també, al meu entendre, aquesta concepció platònica està en sintonia, amb la concepció de la Creació del món  que s’exposa en el llibre de La Revelació de Joan l’evangelista. Molta gent, influïda per la versió canònica oficialista interpreta el llibre de la Revelació – anomenat Apocalipsi en grec o hel·lènic- com un llibre de desgràcies que patirà la Humanitat. Per a mi, i per a d’altres pensadors, entre aquests, pels cristians albigesos o càtars, la interpretació és diferent. Comporta un concepte de Déu basat en la comunió i testimoni en el Coneixement no pas en la servitud en obediència de la Llei. Cal meditar-ho tot això que et dic. El llibre de John Milton, parla de la Bíblia i fa referència al Paradís Perdut i a Adam i Eva. Jo també parlo de la Bíblia i parlo de les dues tradicions: La Tradició Jahvehita ai la Tradició Johanita. En el fons hi ha dues concepcions diferents de  la Divinitat o Déu. Jahveh de l’Antic Testament en la Tradició Jahvehita i el Pare Celeste i la Mare Terra en el Nou Testament de  Tradició Johanita. La Tradició Johanita està relacionada amb els nacionalismes vernaclistes o naturalistes. Dels quals en parlo també i en relaciono uns quants d’Europa i altres continents, fins i tot assignant-los una bandera identitària com a senyal vernaclística. Ramon Llull, que era cristià de Tradició Johanita, ens parla de les arrels celestes de les llengües vernacles. I per deducció també de les nacions vernacles que són les nacions autèntiques per ser naturals.

Hi ha qui m’ha dit:

Si, he llegit aquesta referència en el teu llibre. I les altres frases que esmentes  d’Alexandre Deulofeu, Pere Duran Farell, i també la del pare de la física quàntica Werner Heissenberg  que has posat a la contraportada del llibre.

Li he contestat:

L’estructura que va fer John Milton en dotze parts, la va fer en referència a La Eneida de Virgili. Jo també en parlo d’aquest llibre. I parlo dels dotze treballs d’Hèrcules. Alguns autors han escrit que Odisseu també va fer el seu viatge amb dotze naus. Aquest obres són admirables. El meu llibre, encara que s’estructuri en dotze parts i vulgui dir coses que aquests llibres diuen, no està escrit poèticament.  No està a la seva alçada ni molt menys! Tant de bò ho hagués sabut escriure poèticament.  Jo he fet un humil llibre d’assaig sobre diversos temes que tenen un fons essencialment comú.

Hi ha qui m’ha dit:

El llibre El Paradís Perdut està escrit en llengua anglesa. El llibre la Eneida està escrit en llengua grega. Aquestes llengües són vernacles? Tu valores les llengües vernacles com a llengües celestes o inspirades.  Però la llengua catalana està plena de mots que provenen d’altres llengües, com és el cas de la llengua  ibera, camita, semita, occitana, àrab, grega, anglesa,...Creus que això té alguna relació amb el fet que  tu no hagis tingut la gràcia necessària per haver escrit el teu llibre poèticament?

Li he contestat:

La gràcia és un misteri. Saber escriure poèticament és un do o una gràcia que jo valoro molt, igual que valoro la Bellesa, la Fortuna i altres gràcies. Però, el Verb, que és una expressió del Ser, també és present en l'Escriptura encara que no sigui poètica. El factor essencial d’una llengua és que tingui un esperit que li doni vida. I la llengua catalana té esperit. Un exemple el tenim en l’obra de l’arquitecte Gaudí. Considerat l’arquitecte de Déu, Gaudí pensava i parlava en català. Fins i tot, el van tancar a la presó per haver-li parlat en català a un policia nacional espanyol que li exigia que li parlés en espanyol o sigui, en castellà!! He observat que a la vida, hi ha uns elements essencial que es combinen. La Creació també és combinacions d’elements. Vet aquí la importància de l’Art de la Combinatòria. Què fan els químics? Combinar elements. Què fan els músics? Combinar notes musicals. En el fons de l’Art Combinatòria hi trobem una Matemàtica. En el fons de les llengües ha d’haver-hi una matemàtica.  La llengua catalana l’ha té. No obstant, hauràs llegit en el meu llibre que jo parlo de la degeneració que s’està produint amb la llengua catalana. En parlo quan parlo del “cataloní”, on exposo com l’accent de Barcelona està degenerant etimològicament la llengua catalana. I també les normes que, com el cas de treure els accents diacrítics, l’estan espatllant.  Algú ho està fent a propòsit per a destruir el seu factor de creativitat. I, molts catalans estan badant, no se n’adonen. Malgrat tot, encara es pot dir que parlant en català es pot arribar fins a l’Infinit. A nivell polític, la catalanitat es troba frenada per un mur fet per un determinat espanyolisme que talment sembla que parlant no pot anar més enllà de la constitución española. L’esperit de la llengua catalana vol anar més enllà. I, es per això que jo recordo en el meu llibre la frase bíblica: la Llei, mata; l’Esperit vivifica.

Hi ha qui m’ha dit:

Voldria parlar més sobre  El Paradís Perdut, l’obra de John Milton ja que m’ha fet plantejar molts preguntes que em sembla que tenen quelcom a veure amb el que exposes en el teu llibre. El llibre, de Milton, segons he llegit a l’enciclopèdia, “és una epopeia sobre la caiguda de l'ésser humà d'acord amb la Tradició Judeocristiana, relatant la temptació de Satanàs a dam i Eva i la posterior expulsió del Jardí de l’Edèn. El protagonista principal n'és Satanàs, presentat com un personatge orgullós i ambiciós que, després de desafiar  Déu i ser derrotat i exiliat a l'infern, decideix venjar-se del Totpoderós mitjançant els éssers humans que acaba de crear”.

Li he contestat:

En primer lloc, això de la Tradició Judeocristiana, comporta una possible interpretació que resulta ser un engany. Què vol dir Tradició Judeocristiana? Si llegim la Bíblia, veiem que ens parla de dues tradicions jueves: la del regne de Salomó i la del regne de Judà. Quina de les dues es pot relacionar amb la Tradició Cristiana? En el meu llibre exposo que és la Tradició del regne de Salomó. I aquest tradició és la que jo relaciono amb els jueus d’Occitània, amb la dinastia del Bel·lònides i el simbolisme dels quatre pals vermells sobre fons daurat i l’estrella de dotze puntes. La Tradició del regne de Judà és de Tradició Jahvehita. La Tradició del regne de Israel amb Salomó no és de Tradició Jahvehita. Si llegim la Bíblia veiem que Salomó va fer construir el que es coneix com a Temple de Salomó, a arquitectes camites, vinguts del regne d’Hiram, on la cultura era zodiacalista i es donava culte a divinitats zodiacalistes, com Baal i Astarteh. El rei Salomó no va ficar el Tabernacle de Jahveh en el seu temple. I això, no ho dic jo; és el que es llegeix a la Bíblia: “El primer Temple o Temple del rei Salomó es construeix en el segle X aC. Per a  substituir el Tabernacle dedicat a Jahveh o Jehovah que durant segles, des de l’Èxode, es venia utilitzant com a lloc de reunió i de culte”.[1] De la Bíblia se n’han fet traduccions adúlteres. Relacionar al serp amb Satanàs  com fan uns, i d’altres amb el Diable, és quelcom que necessita explicar-se de la forma correcta i sovint no es fa així. La serp simbolitza el Coneixement. I, tenir coneixement és dolent? Qui ho ha escrit això? Per altre banda, com ja t’he comentat, cal discernir Jahveh de Déu. Qui és mostra hostil amb la serp de l’Arbre del Coneixement que hi havia al Paradís Perdut, segons els relats bíblics, és Jahveh, i com deien els cristians albigesos i càtars, entre d’altres al llarg de la Història, no és Déu. Ens han fet creure que és el mateix i jo penso que no és el mateix.  La dialèctica entra la Tradició Jahvehita i la Tradició Johanita de les quals parlo, es poden trobar al llarg de la Història humana. Jo esmento un punt de partida per a fer una filiació històrica que també comporta una filiació i identificació de caràcter nacionalista, i és La Maledicció de Noé ( Gen. 9:25). Al llarg del llibre ho explico en diversos arguments i citacions i arribo fins el nacionalisme del segle XXI; i ho faig, també, dins el marc la dialèctica entre Monarquia i República. El meu marc referencial està per damunt del marc social de dretes i esquerres. Hi ha una altra lluita en aquest món. La del Ser o No-Ser. I, pel que fa referència al mot “crear” , t’has plantejat què significa el fet de crear i què s’infereix? Fer una cosa del “no-res”? Res vol dir “cosa” en grec.  En el “no-res”, en el buit, hi és tot en potència, no hi ha res creat. Però  l’Ésser  hi és. Si Déu ho és Tot, el què és i el què no és, els humans també són divins, si no, inferim que Déu no és Tot. Calo dilucidar què és fet del no-res, què és fet amb combinacions d’elements creats del no-res i que es fet amb els elements fruit de combinacions. Un dels mals del nostre món es creure sense pensar. Un Mal poder ha fet creure i vol fer creure que Déu o l’Ésser és lo que no és. I, dic lo perquè el considero un article necessari, i reivindico que es torni a restituir com article neutre a la normativa de la llengua catalana. De la descatalanització que està sotmesa la llengua catalana també en parlo en diversos capítols


[1] https://ca.wikipedia.org/wiki/Temple_de_Jerusalem

 

                                                                      

Jordi Salat

josalort@hotmail.com 

Llibre DOTZE