Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Companyia de Voluntaris Catalans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Companyia de Voluntaris Catalans. Mostrar tots els missatges

divendres, 5 de març del 2021

Catalunya i Califòrnia: Fotografies identitàries 3 Gaspar de Portolà

 

Catalunya i Califòrnia

Fotografies identitàries: 

Monument a Gaspar de Portolà a Pacifica (Califòrnia. USA)

fet  per  l’artista català Josep Maria Subirachs i el seu associat Francesc Carulla

Foto: Xisca Gelabert


Foto: Xisca Gelabert

 



És una estàtua de 2,7 metres a la ciutat de Pacifica,  a California, esculpida per  l’artista català Josep Maria Subirachs[1] i el seu associat, Francesc Carulla

Es troba a primera línia de la mar tocant Highway 1[2] donada a l'Estat de California per la Generalitat de Catalunya el 1988 quan n’era President el M.H. Jordi Pujol Soley

Highway

Una rèplica de l'estàtua va ser instal·lada a Arties, Val d'Aran (Catalunya). 

El fet de tenir la mateixa estàtua a Pacifica i a Arties ha fet que un  dels col·laboradors d’Amics de Catalunya i Califòrnia hagi  tingut la idea  de  celebrar-hi  fer-ne punts de trobada i organitzar-hi activitats culturals i comercials entre  catalans i californians. Ens ja semblat una bona idea i ho promocionarem fent les gestions que siguin al nostre abast.

La ciutat  californiana de Pacifica està agermanada amb el municipi català de Balaguer, a les terres de Lleida, on també hi trobem un monument dedicat a la memòria de Gaspar de Portolà en una bonica placeta a prop del riu des d’on es pot gaudir d’una bonica vista del poble i del castell de Balaguer. Un castell, històricament molt interessant per la seva relació amb el noble bel·lònida  Jaume II d’Urgell[3], relacionat amb la sentència del Compromís de Casp i la història dels regnes de la Corona d’Aragó i les seves arrels d’Occitània.


Gaspar de Portolà, era nascut a Os de Balaguer,[4] comarca de La Noguera, a les terres de Lleida. També es diu que era  natural o originari del municipi de Castellnou de Montsec. Era de família noble. Era baró de la Baronia de Casell Nou del Montsec.[5]


Aquest fet de ser noble el considero molt significatiu. Alguns historiadors no ho fan constar en la seva biografia. Jo el considero un noble bel·lònida i això comporta una identitat molt significativa, en sí mateixa i per la relació que  comporta amb altres personatges també nobles bel·lònides,  - com és el cas dels Comtes de Barcelona, Guifré el Bel·lós[6] i les seves relacions amb els nobles bel·lònides del Comtat de Tolosa de Llenguadoc[7] i el comtes Salomó i Bel·ló de Carcassona[8] a Occitània-, i les seves concepcions culturals, sobre els quals he parlat en diversos dels meus escrits. Gaspar de Portolà era Baró de Montsec. Va fer de soldat a l'exèrcit “espanyol”  a Itàlia i Portugal.

Com a militar va ascendí a capità el  1764.  La seva presència a l’exèrcit espanyol tenia alguna relació amb la seva identificació com a noble català dels regnes de la Corona d’Aragó?

Cal tenir present que els nobles del comtat de Pallars, emparentats amb nobles de l’altra banda dels Pirineus, a Occitània,  van tenir-hi relació, significativa, en la sentència del Compromís de Casp (1412), la que va comportar un canvi de dinastia i una canvi de mentalitat respecte de la concepció cristiana.[9] Al castell de Balaguer, que és a prop del Castell Nou de Montsec, s’hi va instal·lar, el bel·lònida català Jaume d’Urgell dissortat per la sentència en contra seu haguda en el Compromís de Casp.

Dit tot això, em pregunto: Gaspar de Portolà, es va ficar, a l’exèrcit,  perquè, com ha dit  algun historiador, “en un poble petit els qui no tenien terres per conrear i no trobaven feina  se n’anaven a  l’exèrcit o es feien capellans”? Jo no m’ho crec això malgrat haver-ho llegit en algun llibre i haver escoltat  que ho deia per una ràdio de Catalunya, i en català, un acadèmic professor d’una Universitat de Catalunya.

Els fets històrics i personatges històrics sovint són adulterats. Per altre banda, la identificació amb lo bel·lònida actualment encara és objecte d’ ostracisme. Què comporta lo bel·lònida? Jo penso que comporta quelcom, una concepció de la Vida i el sentit de l’existència humana, que un Mal Poder no vol que sigui conegut públicament. És tant censurat que ni es nota que es sigui censurat, no es coneix; i, quan es diu, la gent, hi ha molta gent, que no s’ho creu, no ho vol creure, no s’ho pot creure. La conversió, el canvi de mentalitat, no es produeix fàcilment. És fa amb mecanisme lent i a vegades no és fa en tota una vida.

Quan va anar a Califòrnia, va ser el 1767 i va  ser-hi amb el càrrec de Governador de la Baixa Califòrnia. Va ser el primer Governador.  Qui li va fer anar? Va anar-hi com a cap militar amb soldats de l’exèrcit que servia al rei Carlos III. Aquest rei es conegut com a rei d’Espanya, però abans havia estat rei del regne de Nàpols i del regne de Sicília que havia heretat seguin el fil històric del rei Carlos I dels regnes de la Corona d’Aragó que era de Flandes. El seu escut no era l’escut del que avui coneixem com a España. El seu escut reial era aquest:

Escut del rei Carlos III dit de España a les enciclopèdies espanyoles.

Al seu escut s’hi veuen els quatre pals vermells sobre fons daurat o groc referents de la identitat natural pròpia de Catalunya i de la llengua caalana, i els regnes de la Corona d’Aragó i també altres referents de diverses nobleses d’Europa. Es pot observar que  aquest  escut no correspon a l’escut d’ España. Hi ha l’escut del reino de Castilla, però no està sol, sinó que hi ha altres regnes, com el del català Casal de Barcelona que governava els regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó i també s’hi veu els escuts d’altres regnes europeus.

La moneda que  es feia servir  com a intercanvi comercial en el  temps del seu  regnat era aquesta:

Moneda d’or dels temps de rei Carlos III, dit de España

Una pregunta que considero interessant i significativa: perquè aquest rei, que va imposar la llengua castellana, ara dita es lengua española a tots el diferents regnes que regnava, es presentat només com a rei de España i se li diu el mejor alcalde de  Madrid?

Perquè no s’explica res de les més que probables raons per les quals el seu avantpassat Felipe II va traslladar la capital dels “regnes hispànics que eren els de la Corona d’Aragó, de Valladolid a Madrid va fer-ho per una qüestió de  hostilitat envers la fe dels cristians protestants -erasmistes i luterans- que havien establert un focus important a Valladolid[10]?  S’hauria d’explicar millor que les Corts dels regnes de la Corona d’Aragó tenien un caràcter itinerant, no centralista com ho és la Corona de España des de Felipe II. Aquesta dinastia originària  del Nord d’Europa és la que va  espanyolitzar els regnes de la Corona d’Aragó a Hispània i Amèrica?  Aquest dinastia originària del Nord d’Europa va portar una concepció cristiana catòlica que prioritzava l’autoritat la llei dogmàtica dels bisbes de Roma hostil amb la concepció cristiana espiritualista del testimoni de l’Esperit Sant per sobre de la llei de Jahveh?  No va fer España va espanyolitzar, que és molt diferent. Amb el nom d’España va tapar i adulterar una Realitat autòctona vernaclista i va alterar l’estructura política confedera que hi havia per fer-ne una de centralista que ha fet el seu centre a Madrid i en la llengua castellana que ha anomenat lengua española fent creure que és la lengua de todos per a anorrear les llengües autòctones territorials o vernacles que són significativament valorades pel cristianisme espiritualista que les reivindica com a do de llengües de l’Esperit Sant, i així ens ho va recordar, desprès de segles de haver-se menystingut i amagat o pervertir, el Concili Vaticà II.

Aquest context és necessari conèixer-lo per entendre el sentit que té  la Història  en el món dels arquetips o ideals, més enllà dels esdeveniments que la configuren en el món de l’espai i el temps.

A Gaspar de Portolà el van enviar a  la Baixa Califòrnia perquè volien expulsar els jesuïtes. Perquè volien expulsar els jesuïtes? Hi havia una qüestió de concepció religiosa, dominació política i interessos econòmics en el fons d’aquesta expulsió?

Amb qui va anar-hi? Va anar-hi, amb frares franciscans majoritàriament de parla catalana naturals de les terres dels regnes de la Corona d’Aragó, i també, amb la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya[11]. De “Catalunya” es deien, no es deien de “España”. 

Donat que com podem veure a l’escut del rei Carlos III hi ha referents de diversos regnes d’Europa,  hem de dir que  quan Karl V, va heretar els regnes de la  Corona d’Aragó, i es convertí en Carles I, amb ell va portar molts europeus a la Cort que estava en aquells temps a Valladolid. D’aquí ve la presència del europeus en el comerç amb Amèrica, per mitjà de la Companyia d’Índies fundada el 1623. En el fons dels esdeveniments històrics, hi ha raons polítiques que tenen un factor religiós i també un factor econòmic o comercial. 

Hi trobaríem factors religiosos i econòmics en el fons de la campanya  de desprestigi que actualment hi ha a Califòrnia i Amèrica, contra personatges com  Cristòfor Colom i Junípero Serra, ambdós franciscans?[12] 

Jo penso que sí. Igual que es va expulsar els jesuïtes potser algun vol expulsar els franciscans. D’ adulteristes  de la Història n’hi ha hagut  al llarg de tots els temps i n’hi ha també actualment. Tots els europeus que van anar a Amèrica van maltractar els indígenes? 

Jo crec que hi havia gent de bona fe, amb bones idees o males idees, però interessada en fer coses bones; i gent  sense escrúpols de mala fe interessada en fer-se rica més que no pas en fer el Bé. 

Personalment em sento identificat amb les cultures autòctones vernaclístiques que tenen  referents zodiacalistes en les seves mitologies originals i les cultures precolombines, les tenen i per tan, les admiro i defenso i crec que hi ha un cristianisme espiritualista amb una interpretació zodiacalista que s’hi pot identificar i una catolicisme dogmatista basat en part en la tradició jahvehista de l’Antic Testament que li és hostil.  Cal saber-ho discernir per a fer una lectura  verídica dels esdeveniments de  la Història i una lectura filosòfica del seu sentit mundà i transcendent.

L'any 1769, un contingent sota el comandament del capità català de Guissona, també de terres de Lleida, Pere Fages Beleta va participar en l'expedició d'en  Gaspar de Portolà a l’Alta Califòrnia. Com a responsables de la seguretat són presents en les descobertes de  San Diego Monterrey i San Francisco. El 1771 va fer una nova expedició a la Badia de San Francisco i hi va establir un presidio o parada de refresc per a posteriors exploracions, al voltant de la qual es formaria la ciutat de Sacramento, actualment capital de Califòrnia. Fomentà l'agricultura i la ramaderia, impulsà obres de conducció d'aigües, concedí terres a colons, taxà el preu dels productes agrícoles, reglamentà la cria de bestiar, promogué el comerç del cuir i afavorí la implantació de petites indústries amb la presència d'artesans per compartir amb els indígenes.

L’any 1767, Gaspar de Portolà, va er proclamat Governador Les Califòrnies - la Baixa i l’Alta-, la qual cosa el va convertir en el primer Governador de Califòrnia.

Va establir-se a la ciutat de San Diego i Monterrey. Una expedició va sortir de La Paz en les naus San Carlos i San Antonio. I a continuació van sortir dues expedicions per terra en que Gaspar de Portolà anava acompanyat per Fra Ginebre o Junípero Serra, un lleidatà i un mallorquí, del Principat dels comtes bel·lònides de Catalunya i del regne de Mallorca, terres que figuren en els regnes de la Corona d’Aragó on es parlava i es parla en llengua catalana.

Moltes escoles, associacions culturals, llocs històrics, topònims, parcs i avingudes de Califòrnia[13] recorden el seu noms i la memòria de Gaspar de Portolà i el seu amic fidel Ginebre Serra (Junípero, nom castellanitzat).

 


Municipi que porta el nom de Gaspar de Portolà a California[14]


Portola Valley (California)[15]

L’any 1776 va ser nomenat Governador de Puebla ( Mèxic). L’any 1785 va tornar al seu país, a Lleida (Catalunya) L’any 1786 va ser nomenat tinent del rei de la plaça i castell de Lleida. Quan va morir, l’11 d’octubre de l’any 1786 va ser enterrat a l’església de Sant Pere Apòstol de la ciutat de Lleida.

 

 

Jordi Salat

Llibre DOTZE

https://jordisalat.wordpress.com/

josalort@hotmail.com


 

Nota:

 Miquel Constançó de Barcelona (1739) – Mèxic (1814) fou l’enginyer, cartògraf i cosmògraf català que va formar part de l’expedició d’exploració de l’Alta Califòrnia liderada per Gaspar de Portolà i Ginebre (Junípero)Serra.https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Constan%C3%A7%C3%B3

 



[4] Malgrat que no està del tot clar doncs hi ha un altre municipi com és el cas de Castellnou de Montsec, actualment  Sant Esteve de la Sarga ( o potser originàriament S’Arga) que s’ho atribueix. En aquest municipi també hi ha un monument dedicat a la seva memòria.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_de_la_Sarga

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castellnou_de_Montsec

[6] Mal anomenat “Pelós” o “Pilós”

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guifr%C3%A9_el_Pil%C3%B3s Ho he trobat escrit “Belloso” en castellà o español, derivat del català “Bel·lós”

[7] Comtat de Tolosa https://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_de_Tolosa

[9] El rei bel·lònida català Martí l’Humà havia portat els frares celestins al Palau Reial  de la Corona d’Aragó de Barcelona i la dinastia substituta a la seva mort, segons sentència del Compromís de Casp, que eren de parla castellana, els Trastàmara, regent del reino de Castilla,  tenia una concepció cristiana diferent i hostil  respecte de la dels celestins. https://ca.wikipedia.org/wiki/Celestins  

El Compromís de Casp va ser el punt final d'un confús conflicte  entre cristians catòlics que venia de temps endarrere, i per entendre'l s'ha de comprendre també la seva interrelació amb un conflicte internacional de grans dimensions: el Cisma religiós d’Occident que ha estat present al llarg de la Història, entre espiritualistes dels evangelis dels dotze apòstols del Nou Testament i els dogmàtics servidors de l’autoritarisme dels bisbes de Roma i la seva interpretació personal o arbitrària del què es diu a la Bíblia.

[10] També a Barcelona, València, S’Aragossa (Zaragoza), Sevilla, i en els quatre regnes del que avui9 se’n diu Andalusia? Veure informació Els quatre regnes d’Andalusia https://ca.wikipedia.org/wiki/Quatre_regnes_d%27Andalusia Calo tenir present que a Sevilla, quan era capital del regne de Sevilla, hi tenia el seu Palau Reial, l’Infant Joan d’Aragó.

[13] També a les terres dels regnes de la Corona d’Aragó, especialment a Lleida i Mallorca