dimarts, 22 de febrer de 2022

Escut de la ciutat catalana de Badalona

 ESCUT MUNICIPAL DE BADALONA

L'actual escut de Badalona, reflecteix la identitat catalana de la ciutat? Amb quin criteri s'ha de fer un escut dels pobles i les ciutats catalanes? S'hauria de posar els 4 pals identitaris catalans a l'escut de Badalona?

Escut amb els quatre pals catalans
Escut actual amb dos pals

Apunts i notes sobre el tema:

1

L'origen dels quarters locals, les ones blaves sobre argent, és l'escut de la família Gualbes, que va enllaçar amb els Santcliment, senyors de Badalona.

Escut noble família Gualbes a Església de Santa Maria del Mar a Barcelona (Catalunya)

Escut noble família Gualbes a Església de Sant Just i Sant Pastor a Barcelona (Catalunya)



2
Abans de l'aparició de l'actual escut, al segle XIX Pascual Madoz, al seu diccionari geogràfic, descrivia l'escut de Badalona de la següent manera: «Tiene esta v[illa] por armas un escudo cuartelado, en primero y cuarto, en campo de oro, cuatro barras sangrientas, y en segundo y tercero, en campo de plata, cuatro fajas ondeadas de azul»

3
El 1912 l'Ajuntament va contractar a Lluís Domènech i Montaner per tal d'esbrinar quin era el veritable escut de la ciutat, per la qual cosa l'arquitecte va dur a terme un estudi, avui perdut, que va resultar en l'actual disseny de caràcter modernista. El nou escut va ser aprovat per l'Ajuntament l'any 1914
4
En reiterades ocasions s'ha demanat la reforma de l'escut de la ciutat, que sempre s'ha refusat des del consistori, que té la màxima potestat quant als canvis dels símbols locals.[8] Tanmateix, tant dels àmbits polítics com també personalitats de l'àmbit cultural, com Joan Soler i Amigó, han defensat l'actual escut, que és el que hi ha hagut sempre. 

5
El 1997 l'assumpte va quedar pendent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Jordi Salat
josalort@hotmail.com





dijous, 10 de febrer de 2022

Cristòfor Colom, terciari franciscà i noble bel·lònida

 Conferència feta al Reial Cercle Artístic de Barcelona 

amb el títol de 

Cristòfor Colom: Terciari franciscà i noble bel·lònida

clicar per veure video del 

CANAL TV 

del Reial Cercle Artístic de Barcelona:

Cristòfor Colom: Terciari Franciscà i Noble Bel·lònida



Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE


dissabte, 5 de febrer de 2022

Els natzarenistes (1) El moviment artístic dels natzarens a Europa i Catalunya

 

Els Natzarenistes (1)

 

El moviment artístic dels natzarens a Europa i Catalunya

 

El natzarenisme és un moviment artístic fundat al començament del  segle XIX per artistes alemanys a Viena i Roma. Els natzarens alemanys van ser el moviment pictòric que més propagació va tenir a Europa. Entre aquests, els pintors Friederich Overbeck i Franz Pforr estudiants de l’Acadèmia de Viena que l’any 1809 van fundar la Lukasbrüder, la Confraria de Sant Lluc, patró dels pintors.

Van adoptar el nom de natzarens ja que s’identificaven amb el relat bíblic que fa referència a Natzaret i la figura de Crist batejat per Joan Baptista al riu Jordà en la que es basa la tradició Johanita. Aquesta tradició, pròpia del Renaixement a Europa, està  fonamentada en el cristianisme del Nou Testament, basat en l’Esperit Sant i el do de llengües. La seva representació es el referent simbòlic del colom. Una mostra  d’aquest pensament religiós el tenim en el famós quadre Bateig de Crist en el Jordà[1] de Leonardo da Vinci i Andrea Verrocchio (segle XVI) i també en el de Piero de la Francesca[2] (segle XV). Un altre exemple podria ser el de Fra. Angelico.[3]

Els pintors natzarens estaven influenciats a la vegada pel cristianisme basat en el Nou Testament, en la mateixa línia que els artistes del Renaixement a Europa en el segle XVI  i també en l’ideal del romanticisme.

Tenien  per objectiu renovar l'art religiós des de l'estudi dels antics mestres italians i alemanys i reviure l'honradesa i espiritualitat de l'art cristià medieval. Sentien la necessitat, com tantes vegades a passat al llarg de la Història per part de moviments espiritualistes, de retornar als orígens per a retrobar l’autenticitat i alliberar-se del marc referencial adúlter i degenerat en el que mals poders volien fer creure al poble i, demanant obediència imposaven una falsa fe en nom de la Llei d’un autoritarisme pervers i pervertidor.

Les convulsions històriques i socials de principis del segle xix van provocar l'enyorança pels temps passats i la restauració de l'esperit nacional donant-li al mot nació, un sentit espiritual lloable per damunt de la llei constitucional.

 

El moviment natzarenista a CATALUNYA

 


Antoni Caba Casamitjana. Autoretrat[4]

 

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona s’hi poden veure algunes obres d’art relacionades amb els moviments artístics que han fet representacions de mitologies, relats bíblics i fets històrics significatius. Hi ha  diverses  obres  que comentaré  en diversos escrits.

 

A més a més dels quadres s’hi poden veure retaules religiosos relacionats amb l’art romànic,  fets sobre la concepció del cristianisme basat en el Nou Testament  i la Tradició Johanita que s’identifiquen amb Maria, l’Esperit Sant i el do de llengües que el caracteritza com un do donat als nascuts de dalt, o nascuts en esperit com molt bé s’exposa a la Bíblia en el diàleg entre Crist i Nicodem: “T’ho ben asseguro, ningú no pot entrar al regne de Déu si no neix de l’esperit; de la carn en neix carn, de l’esperit en neix esperit”(Jn 3,5-6)

Pel que fa referència als retaules, deixo constància, perquè ho considero molt significatiu,  que no he vist cap retaule dedicat a Jahveh i la Tradició Jahvehita de l’Antic Testament en l’art medieval. Tots el que he vist estan dedicats al Nou Testament i al fet  que els cristians han de rebre el bateig de dalt del cel, al qual anomenen néixer en esperit,  i el representen en forma de colom.



El primer quadre que volia comentar és El triomf del Dia sobre la Nit precedit de l'Aurora .

És un quadre realitzat pel  pintor Antoni Caba Casamitjana, artista català (Barcelona  1838-1907).  Va ser soci del Reial Cercles Artístic de Barcelona. Es va formar en l’Escola de Belles Arts de Barcelona – coneguda com a l’Escola de la Llotja-, i va ser deixeble dels pintors, -també natzarenistes-: Claudi Lorenzale i Pau Milà Fontanals. Per influència d’aquests pintors el seu art està marcat pel romanticisme amb una especial influència del moviment natzarè o natzarenista.

 


Retrat de Claudi Lorenzale fet per Antoni Caba Casamitjana

Patrimoni del Reial Cercle Artístic de Barcelona

El natzarenisme, en certa manera, s’emmirallava en referents medievals. S’identificava amb un  nacionalisme el qual estava en sintonia amb determinat cristianisme que es pot identificar amb el cristianisme de l’art romànic pirinenc propi  de Catalunya, Occitània i dels regnes de la Corona d’Aragó i les seves llengües territorials o vernacles. Podria trobar actualment un ideal el moviment polític del nacionalisme català  en les referències identitàries del moviment artístic del natzarenisme? Potser també li podrien trobar el moviment occità, els dels altres regnes de la Corona d’Aragó i l’Europa de les nacions naturals o vernacles?

En un proper escrit parlaré i reflexionaré  sobre l’obra de l’artista català, també natzarenista, Claudi Lorenzale i dels seus quadres Otger Cataló, i, Guifré i els quatre pals.




Aquest quadres estan basats en La història i mítica llegenda d’Otger Cataló i La història i mítica llegenda de Guifré el Bel·lós[1] i els bel·lònides, noble llinatge que relaciona Catalunya, els regnes de la Corona d’Aragó i Occitània amb altres regnes d’Europa i un ideal romàntic cristià de Tradició Johanita, la que es relaciona amb els dotze apòstols del Nou Testament bíblic, l’Esperit Sant i el do de llengües propi del vernaclisme, que després de ser present al llarg de la Història, com va ser l’època dels cristians albigesos o càtars i el Renaixement, també en les conclusions  del Concili Vaticà II (1962-1965)[2], concili que ha estat qualificat com a “esdeveniment  religiós més important del segle XX” . Els setze documents  amb les conclusions del concili proposaven canvis en la mentalitat, en els rituals i en la pràctica  de la moral i la política, una “reforma”, un retorn al  sentit original de la ensenyança cristiana en sintonia amb la revelació tal com s’exposa en el Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan i la Tradició Johanita i amb el que diu Sant Pau  a la segona carta als corintis (2cor:14-15) Però a ells se'ls va ofuscar l'enteniment, i fins al dia d'avui, quan llegeixen l'Antic Testament, el vel continua encara posat, ja que només desapareix gràcies a Crist. Encara avui, tal com passava amb Moisès, sempre que escolten la lectura de la Llei de Jahveh predicada per Moisès tenen un vel damunt el cor”

Considero que aquesta línia de pensament i de fe cristiana espiritualista està en sintonia amb la mentalitat dels artistes de l’art romànic, dels  artistes del Renaixement i dels artistes del natzarenisme a Europa.

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

https://jordisalat.wordpress.com/

Llibre DOTZE




[1] Guifré el Bel·lós, és el referent original autèntic, del mal anomenat oficialment  en català com a Guifré el Pilós i en castellà  com a Wifredo el Welloso.