dilluns, 28 de desembre de 2020

La Catalanitat adulterada: La descatalanització de la llengua catalana

La descatalanització de la llengua catalana
Adulteració lingüística i dominació política forasterista colonial 
Topònims i concepte de llengua: vernacla o no-vernacla 

Tots els mots de topònims tenen alguna relació amb l'orografia del lloc. Només cal veure el castell de "Penyíscola" per a veure que està damunt d'un "penyal". 

Així doncs: Per què dir-li "Peníscola" derivat de “penis” o "península" i no "Penyíscola" derivat de “penyal” quan tots sabem que la forma orogràfica d’aquest lloc és un penyal de terra que s’endinsa en el mar i per altra banda aixì el defineix el seu referent més antic :"municipi situat en un penyal"? 

Hem d'acceptar el criteri establert oficialment o hem de reivindicar el criteri orogràfic que és troba a l'origen dels mots que identifiquen els topònims? 

 A mi em sembla que s'hauria d'escriure "Penyíscola" derivat de "penyal" que és l'origen del mot donat que els topònim sempre tenen relació amb l’orografia o geografia del lloc. 

 He llegit les argumentacions donades per a justificar el nom de "Peníscola" però no les trobo convincents perquè no són orogràfiques. Ho justifiquen en un escrit medieval que hi posava "Peníscola"en detriment d’allò que és lògic: acceptar que “penyal” és la paraula mare de la que se’n deriven altres com “penyíscol”, “penyíscola”, “penya segat”...etc. 

O, a vegades, en molts topònims, pel fet d'haver trobat un document notarial sense preguntar-se si aquell notari era  un funcionari  espanyol de llengua castellana i també podria ser que fos un subjecte que està al servei de l'imperialisme espanyol amb instruccions de descatalanitzar la llengua catalana, la llengua dels conquerits per a imposar la llengua dels conqueridors i matar així la llengua del Genius Loci, comfeien els imperialistes de Roma i tots els imperialismes.

Allò que val per donar el veritable sentit als topònims, en la immensa majoria de casos, és la seva relació amb l'orografia. 

M’he trobat amb filòlegs que defensen les posicions oficialistes, que no respecten el criteri orogràfic, tan aferrissadament, que fins i tot m’han fet pensar que hi hagués un altre motiu amagat que no es vol donat a conèixer; potser per a tergiversar paraules que ens poden fer entreveure uns lligams culturals més profunds que la romanització i que es volen amagar. Uns lligams amb una concepció cultural zodiacalista, que vol dir que té lligams identitaris amb les mitologies astrològiques i paganes.

Algunes vegades, perquè contradiuen els dogmes de fe de l'església catòlica vaticanista. 

 Tal n’és el cas de la cultura ibera que és la cultura genuïna dels Països de la Corona d'Aragó, i no la de tota la península celtibèrica com es vol fer creure des de determinats poders centralistes i “castellano- espanyolistes”. 
 
Molts lingüistes catòlics oficialistes prefereixen embrancar el català amb la llengua llatina. Altres estudiosos ens diuen que el català no ve del llatí

Quan van venir els romans a Catalunya (Països de la Corona d'Aragó) aquí ja es parlava el que després s'ha conegut com a català. 

Sóc d’una generació catalana, la dels anys 60, que no va poder estudiar el català a l’escola perquè una dictadura espanyolista ho tenia prohibit. 

Volia que tothom als Països de la Corona d'Aragó, parlés exclusivament en castellà. A més de prohibir la llengua catalana, també s’ha tingut cura de descatalanitzar-la incorporant i acceptant com a normals mots que no eren genuïns. I, també se li han tallat les arrels que la relacionaven amb la llengua d'oc, o llengua d'Occitània. Un poder espanyolista ha aplicat la norma del "divideix i dominaràs ( Divide et impera) i ha esmicolat la llengua catalana de forma que l'ha desvinculat de l'occità,  i li ha donat noms diferents: català, valencià, mallorquí, ...I, el més greu és que hi ha gent que s'ha deixat  portar per aquest engany adulteriste desvirtuador de la Realitat Natural.

Molts mots genuïnament catalans han estat castellanitzats i posats al diccionari català com a catalans i presentats com a "normals".

Per exemple “mescla” derivat del castellà “mezcla” enlloc del genuí “barreja”. 

Per a justificar-ho se’ns ha dit que venia del llatí. Amb aquest pretext s’han posat moltes castellanades dins de la llengua catalana.

Per altra banda la fonètica barcelonina que jo anomeno cataloní ha trencat molts lligams etimològics que han  desvirtuat el significat original dels mots i la seva relació amb un marc referencial que té una Imago Creator: una concepció de lo que és el món creat amb una Idea original. 

Per altra banda, la mateixa definició de llengua  comporta una desvirtuació  o desoriginització (la treu del seu marc original) i una adulteració que la situa fora del seu marc referencial natural, quan l'anomena llengua minoritzada o minoritària que és un  definició quantitativa  i no l'anomena llengua vernacla, natural o autòctona que és la definició qualitativa  que la vincula amb el seu territori. Els territoris tenen llengua pròpia. La llengua catalana  té el seu propi territori i n'és la seva llengua vernacla - natural o autòctona-. 
Cal diferenciar llengües vernacles (naturals, pròpies, territorials, autòctones) de llengües imperials o colonials (forasteristes, alienes, alienants).

Cal recordar que els cristians, els autèntics, celebren el Dia de les llengües vernacles el  Dia de Pentecostés i les identifiquen amb un do de llengües relacionat amb l'Esperit Sant. Aquesta ensenyança cristiana ha estat adulterada, entre d'altres,  també per un poder imperialista espanyol que es mostra hostil amb les llengües vernacles diferentes de la llengua castellana a la que anomena lengua española.
i vol fer creure que es la lengua de todos.

Sobreposen el subjecte i concepte polític al subjecte i concepte natural. Tallen l'arrel o vincle vernacle-o autòcton i natural-  amb els orígens que hauria de ser el factor identitari de totes les persones de les diverses ètnies que estan com a habitants d'un territori i volen ser part de la comunitat natural vernacla parlant la seva llengua pròpia natural del lloc.

Pels fets els reconeixereu: observeu les llengües vernacles i trobareu artistes, científics, poetes...

I, arquitectes com Gaudí, considerat l'arquitecte de Déu, que parlava català i va pensar o concebre la seva obra en aquesta llengua, el qual va ser tancat a la presó a Barcelona,  per negar-se a parlar espanyol a un policia español.

Les llengües vernacles són llengües de creació. Les llengües  parlades fora del seu territori o lloc natural, les llengües no-vernacles, també?

Un mal poder ha posat la qüestió lingüística en un marc referencial pervers i  uns acadèmics estúpids -o estulticis o estulticiats- com diria Erasme de Rotterdam (Elogi de la Estultícia, llibre traduït  com  a Elogi de la Follia),  o  comprats pel poder imperialista alienador, per la por o pels diners i prevendas,  volen fer creure al poble que això és normal i modern, ja que a vegades o presenten com a evolució natural de la llengua o altres arguments sense raonabilitat.

S'està descatalanitzant la catalanitat? Jo crec que sí.
Un poble sense identitat o amb identitat adulterada, no és poble, és masa, és un poble dominat.


Jordi Salat



dimarts, 15 de desembre de 2020

Estel Catarí i Estrella de Nadal

 

L’Estel Catarí i l’Estrella de Nadal

 

La primera referència que en vaig tenir d’aquesta tradició catalana, anar a veure l'Estel Catarí o l'Estrella Catarina, va ser en el Costumari Català d’en Joan Amades, i em va semblar que era una de les tradicions més boniques i més universal de la cultura catalana.

En la nit de Nadal, es representaven unes característiques obres teatrals carregades de simbolismes religiosos a la majoria de les esglésies i a altres espais naturals relacionats amb els cultes astrològics, especialment aquells que tenien senyals de monuments megalítics – dolmens i menhirs-.  

Hom creu que aquesta nit és la més estelada del l´any perquè tots els estels surten i llueixen amb el seu màxim esplendor.

Astrològicament aquesta és la nit del solstici d’hivern. Diversos pobles europeus i arreu del món  celebraven aquesta festa i, en el cas dels pobles del nord d’Europa,  la representaven amb la mitologia del Pare Noël; actualment estesa per tot el món Occidental. (Fins ara, que jo sàpiga cap dels moviments feministes no han reivindicat La Mare Noèlia)

Segons la tradició hermètica i astrològica,jo l’anomeno zodiacalista, els cèrvols del Pare Noël, representen una constel·lació astral i el carro, on porta  els regals, representa l’Ossa Grossa, coneguda també amb el nom de "carro".

Constel·lació Carro Gros o Óssa Gran I Carro petit o Óssa Petita

 

Fou costum, sobretot en els pobles muntanyencs que la nit de Nadal, diada que celebra el naixement de Crist, que en de camí cap a les esglésies per assistir la missa del gall, s’expliqués a la jovenalla els noms i les tradicions de cada estel. Els estels i les seves constel·lacions s’ensenyava que eren senyals de Déu. Pels cristians del Nou Testament, el llibre de Déu era la Naturalesa i el Cel, no era les Taules de la Llei de Jahveh de l’Antic Testament. Els cristians càtars deien “Jahveh no és Déu, Déu és el Pare Celestial”. Seguien el llibre Apocalipsi o Revelació  escrit per Sant Joan, el qual  parla de les dotze estels i de Virgo,i té una lectura zodiacal.

La caminada vers el temple donava peu a una lliçó d’astronomia tradicional, lliçó que es repetia cada Nadal.

Totes les religions del món creuen que un ésser pur (avatar, l’anomenen els hindús) neix en un moment determinat astrològicament per a viure una vida exemplar com a humà i fer de guia per a la Humanitat.

Nadal podria venir de  nat de dalt . Aquesta interpretació es basa en el record d’aquella ensenyança de Jesucrist que ens explica la Bíblia, i per tant l’evangeli, què vol dir: haver nascut de dalt, nascut del Pare Celestial  (Ev. Sant Joan 3:1 – final)

Els cristians no són els qui han nascut només de la carn i la sang això vol dir biològicament, sinó aquells qui han nascut una segona vegada, que han nascut en l’Esperit. Que han nat de dalt  això vol dir esperitualment.

Hom creu que la nit de Nadal es deturen tots els estels i que s’atura el rellotge estel·lar per tal que els mags astròlegs i els estel·laires puguin llegir ben bé el què diuen els estels i els astres celestials i treure’n llurs pronòstics i averanys.

Es creia que així que minvava la claror del Sol, sortia l’Estel de Nadal, el qual anunciava una bona anyada venidora, altres pronòstics favorables i diversos senyals.

Aquest estel és l´únic que no surt en cap altre moment de l’any i és  conegut també amb el nom de Estel Catarí.

Els anys que per estar núvol no es veia l’Estel Catarí, s’interpretava el fet com a un mal averany que afectaria negativament els esdeveniments de l’any nou.

Al punt de mitja nit de la diada de Nadal, el dia 24, apareix l’Estel Catarí que només surt fins el dia de Sant Silvestre al cap d’Any. Hi ha qui parla d´un altre estel catarí anomenat Estrella Catarina o simplement Catarina, anomenat també el "Gener", el "Giner" o "Estrella de Nadal" que surt anyalment al punt de la mitja nit de Nadal i deixa de sortir la nit dels Mags, el 6 de Gener. (Els Mags d’Orient eren  astròlegs, jo penso que sacerdots d’una religiositat zodiacalista potser com els sacerdots de Baal o Bel i Astarteh).

També tenen una interpretació, que no els faria personatges històrics, sinó que els ficaria dins el marc referencial de la tradició hermètica  de caràcter zodiacalista la qual els relaciona amb tres estrelles  del cinturó d’Orió, conegudes amb el nom de Els tres reis o Les Tres maries.


Per altra banda, considerats com a personatges històrics, no eren reis com se’ns vol fer creure encara ara a Catalunya a on oficialment insisteixen en dir-ne  “Dia de Reis”, fins  i tot els polítics que es diuen republicans i demanen la República. Ens estan manipulant adulterant les tradicions. Eren sacerdots astròlegs o mags.

La tradició ens explica la creença molt estesa que, quan neix un infant, surt al cel un estel que és el seu, el qual viu amb ell i desapareix quan ell mor.

Quan va néixer Crist va sortir un estel al cel que és que van seguir una savis mags o sacerdots  astròlegs. El cel era considerat part del cos del Pare Celestial, el Llibre del Creador del món.

L’Estel Catarí surt anyalment però cada any ho fa en un lloc diferent del cel. La gràcia, alguns en diuen agraciats o també iniciats, ( aquells que combreguen amb el Pare Celestial, el Senyor i la Senyora per mitjà del seny) consisteix en saber-lo conèixer i distingir en mig de les grans  estelades de les nits clares i fredes dels dies abans esmentats.

El curs d’aquest estel és molt extraordinari i irregular. Localitzar-lo és difícil; veure’l, impossible si hom no té el cor net.

Hi ha alguna relació entre la localització de l’Estel Catarí i el naixement de personatges mitològics que han alliberat pobles autòctons de cultura vernacla oprimits per models polítics imperialistes fent-los nacions independents amb la finalitat que es puguin reeixir amb autodeterminació per a fer-se tal com són veritablement i no com els imposen poders i forces d’ocupació que els alienen i que han aportat coneixements a la humanitat amb les seves observacions i descobertes científiques?

Jo penso que les persones que han vist que han vist l’Estel Catarí parlen en les llengües vernacles, les del lloc on habiten. Això ho relaciono amb la festa cristiana de Pentecostès i el do de llengües de l’Esperit Sant de qui ens parla el Nou Testament i no ho fa l’Antic Testament que ens parla de Jahveh, el qual no va  dir res del do de llengües.

L’Estel Catarí ha estat vist a terres dels Pirineus pels pastors, especialment els aragonesos, els lleonesos, els bascos, els occitans i els catalans que parlaven en llengües vernacles, no parlaven español.

Encara hi ha pobles dels Pirineus i de la Mediterrània que han conservat el costum de mirar les constel·lacions del cel, tot cercant l’Estel Catarí, mentre caminen cap a la missa del gall a les dotze de la nit del 24 de Desembre, la nit de Nadal.

Es probable que el seu nom Catarí estigui relacionat amb els càtars, que volien constituir una confederació de nacions autòctones vernacles al voltant dels Pirineus. Càtar es diu que ve etimològicament del mot hel·lènic “Katharos” que vol dir pur o del mot “KTR” que en la càbala senyala la sefirah més elevada en l’Arbre de la Vida, la sefirah de “Kether” que vol dir la “perfecció”.

Els càtars consideraven que Jesucrist era Fill de Déu en el concepte de Pare Celestial, però consideraven que Jahveh no era el Pare Celestial. Per això creien en el Nou Testament protagonitzat per Jesucrist i el Pare Celestial però rebutjaven l’Antic Testament  protagonitzat per Moisès i Jahveh.

 

Va haver-hi un temps en que la recerca de l’Estel Catarí pels voltants de Nadal fins Cap d’Any, era més famosa que seguir els estels del Camí de Sant Jaume o  Santiago com es diu en gallec.

L’observació de l’Estel Catarí, especialment als Pirineus, podria tornar a ser important.

Encara que  només fós de moment, donada la mentalitat mercantilista que també ens domina en aquest temps materialistes, per convertir-se en una promoció turística atractiva en les vacances de Nadal entre els esquiadors i els milers de visitants que passen uns dies a pobles dels Pirineus.

Es clar que l’Estel Catarí es pot veure també a les platges mediterrànies i a les terres de l’interior. Segons la tradició, només aquells que ténen el cor net tenen l’oportunitat de veure l’Estel Catarí.

Tant de bo cada Nadal en neixin molts de dalt en el sentit que s’explica a Ev. Sant Joan 3:1

L’Estel Catarí ens parla d’una concepció cultural en la que la germanor i la família no la fan solament els lligams ètnics de la sang i les branques genealògiques, sinó el fet de ser fills  d’una família d’un altre nivell, un nivell espiritual, pel fet d’haver nascut de dalt,  o sigui: del Pare Cel  i de la Mare Terra. Aquest naixement  estel·lat, té un símbol: el colom.


Retaule del Sant Esperit.

Pere Serra. 1394. Seu de Manresa (Detall)

Retaule del Sant Esperit. 

Lluis Borrassà. 1400 Monestir Sant Llorenç de Morunys

Retaule  del  Sant Esperit. 

Lluis Borrassà 1400. Sant Llorenç de Morunys(Detall)

Néixer de dalt. Bateig de Crist en el riu Jordà

 L.da Vinci/ A.Verrocchio 1475. 

Mural de Sant Quirze de Pedret


Anònim 1100 Berguedà. Catalunya[1]

Altar Major. 

Basílica de Sant Pere de Roma 1626

                                              Papa Sant Gregori el Gran [2] 540-604

En aquest temps actuals de confusió en temes d’identitat, els catalans hauríem de saber explicar aquesta bonica tradició nadalenca a tota la humanitat.

Tradicions com les de l’Estel Catarí ajuden a forjar la consciència nacional de Catalunya i de totes les nacions del món, sobre la base d’uns valors i uns principis naturals i vernacles alhora que faciliten  la integració de  tots els seus habitants, sense distincions de races o ètnies ni classes socials, en el marc, o hàbitat, d’una identitat pròpia del lloc i senyalada pels estels.

Amb aquesta finalitat donem a conèixer la tradició  de l’Estel Catarí, l’Estrella de Nadal.

Beneïts, dignes i conseqüents siguin, aquells qui per Nadal, tot observant el cel estelat descobreixin l’Estel Catarí

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

 

 

 

 



[1] Un determinat poder adulterista vol fer creure que és un paó que representa la immortalitat  i no pas un colom que representa el néixer de dalt i el do de llengües del Sant Esperit. És el poder dels falsos profetes al servei de la Falsedat, l’Engany i la concepció Adúltera. El mateix poder que en lloc del marc referencial  de l’Esperit que fa pensar i combregar amb la Naturalitat, imposa el marc  referencial de la Llei que fa obeir, aliena, desnaturalitza i  esclavitza. El mateix poder que, des de fa segles, amb el nom d’Espanya, enganya. Hi ha a Catalunya i Amèrica uns cristians espanyolitzats que viuen enganyats. Hi ha en el món una cristiandat adulterada que fa viure a la gent enganyada.

[2] Una tradició que es troba en manuscrits a partir del segle ix diu que Gregori dictava els seus càntics a un monjo que els copiava; els dos estaven separats per una cortina. Quan dictava, Gregori alternava moments de dictat amb altres de silenci; el monjo, encuriosit, va mirar per veure què feia el papa quan callava i veié que un colom blanc, posat a la seva espatlla, dictava els cants a cau d'orella de Gregori: eren, doncs, cants inspirats per l' Esperit Sant

dissabte, 7 de novembre de 2020

Amics de Catalunya i California: Un pont ente Catalunya (Europa) i Califòrnia (Amèrica)

 


Amics de Catalunya i Califòrnia


UN PONT ENTRE CATALUNYA I AMÈRICA

 UN PONT ENTRE AMÈRICA I EUROPA


Considero molt interessants les relacions entre Catalunya i Califòrnia i és per aquest motiu que conjuntament amb d'altres persones que compartim aquest interès hem iniciat aquest projecte que et convidem a conèixer i formar-ne part si també et sents interessat.


Qui som?

Amics de Catalunya i Califòrnia som un grup de persones interessades en els temes que relacionen Catalunya i Califòrnia: Història, Cultura, Art, Gastronomia, Literatura, Esport, Geografia, Viatges, Relacions socials, etc..
El nostre logo són dues flors que representen la Poppy – la flor nacional de Califòrnia- i la rosella flor típica de Catalunya – que podria ser també considera com a flor nacional de Catalunya-.

Who are we?

Friends of Catalonia and California we are a group of people interested in topics related to Catalonia and California: History, Culture, Art, Gastronomy, Literature, Sport, Geography, Travel, Social Relations, etc.
Our logo is two flowers that represent the Poppy – the national flower of California – and the “Rosella”  flower typical of Catalonia – which could also be considered as the national flower of Catalonia-.

Vols rebre informació de les nostres activitats? / Would you like to receive information of our activities?

Amics de Catalunya i Califòrnia

Viatge a Califòrnia

Capítol 1 Pàgina 45 Revista La TortugaAvui 


Fotografies Identitàries 

1  Pàgina 47 Revista la TortugaAvui

Catalunya i Califòrnia

Marc referencial històric i qüestions significatives 

Premsa / News

Premsa/News


dissabte, 19 de setembre de 2020

La Bisbal d'Empordà i Occitània (3) Referents identitaris, Identitat i Criteri identificador

 

La Bisbal d’Empordà i Occitània (3)

L'occità Pere de Carcassona,  el català Berenguer de Cruïlles i el valencià Roderic Borja, si.  El castellà, l'inquisidor Francisco Arévalo, no

Castell Palau dels bisbes de Girona: Pere de Carcassona (Occitània), Berenguer de Cruïlles, president de la Generalitat de Catalunya i Roderic Borja, Papa de Roma

 

Aquella nit vaig cercar informació a internet sobre aquest Castell Palau  i vaig llegir el següent:

El Castell Palau




El castell situat al centre de la Bisbal d'Empordà, és l'antic palau episcopal residència dels bisbes de Girona, que eren senyors de la ciutat. Constitueix una extraordinària mostra de l'arquitectura romànica  civil de l'edat mitjana.

Em pregunto perquè en el fulletó informació turística de La Bisbal han posat de forma indefinida El Castell Palau, i han fet omissió del subjectes propietaris els bisbes de Girona. Per què no han fet constar El Castell Palau dels bisbes de Girona?

L'any 844, un precepte  carolingi esmenta els drets del bisbe de Girona sobre la parròquia de Santa Maria, posteriorment dita de la Bisbal, drets que passarien als vescomtes de Cabrera (1110-1150).

El bisbe Guifré de Cruïlles

En fou nomenat batlle Guifré – Gausfred o Jofre-  de Cruïlles, ( no diu que era fill de Gilabert de Cruïlles.[1] Ni tampoc se’l relaciona amb el nom de Guifré “el Bel·lós” encara oficialment mal anomenat “Pilós” ni esmenta la dinastia bel·lònida)[2]

El castell és documentat l'any 1180. A cavall dels segles xii i xiii va ser escenari dels durs enfrontaments entre la família Cruïlles i el bisbat de Girona. Finalment, el bisbat rebria la plena jurisdicció civil i criminal de la vila per decisió de Jaume I[3] (no diu que era occità nascut a Montpeller, relacionat amb els bel·lònides i rei dels regnes de la Corona d’Aragó.[4])

Busco la llista dels bisbes de Girona i  entre d’altres, trobo els següents que considero molt significatius:

Llistat de bisbes de Girona

Les primeres notícies d'un bisbe a Girona són del segle iv en el baix Imperi Romà i posteriorment en els regnes visigòtics de Tolosa de Llenguadoc (Occitània)[5] i Toledo. Aquest bisbes visigots estaven relacionats amb els cristians arrians.[6] Recordo, mentre escric, que el mot arrià està relacionat amb Guifré d’Arrià,  nom de municipi actualment adulterat i afrancesat com a “Rià”.[7]

El bisbe Ot

El bisbe 26, el primer bisbe que esmenta, com a oficial, és l’abat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010),  que fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès [8] [9]

Suposadament de procedència d'alt llinatge aristocràtic, probablement bel·lònida, Odó ingressà com a levita en el monestir entorn de l'any 970. E986, l'abat Odó reféu el monestir i el patrimoni i obtingué una confirmació global dels seus béns del rei franc Lotari i sis anys més tard del papa Silvestre II.

Com no es diu qui era aquest Silvestre II i ho considero molt important ens deixo constància i en parlo abans de continuar amb la llista de bisbes de Girona.

Qui era Silvestre II? [10] Silvestre II, de nom Gerbert d'Orlhac (en langue d’oil o francés Gerbert d'Aurillac) va nèixer a Belliach,[11] Comtat d’Alvèrnia[12] a Occitània, l’any 938 i fou Papa de Roma on va morir l’any 1003. Va ser el primer Papa d'origen occità.

Com a  filòsof i matemàtic  va introduir el nombre zero a Europa i  a l’Occident, va ser un dels actors principals de la renaixença gnòstica de la religiositat cristiana basada en el Nou Testament, l’evangeli de Sant Joan i de Sant Pau (com posteriorment professaren els arrians, càtars, i com fou la religiositat “nou renaixement” del segle XV amb un altre Papa amb arrels occitanes com fou Alexandre VI, de nom Roderic Borja) hagut a Occident.

També cal recordat que Gerbert d’Orlhac, el Papa Silvestre II, va ser conseller dels  l’emperadors Ot I i Ot II dels Sacre Imperi Romano Germànic.[13]

Després del bisbe de Girona, número 26 de la llista, significativament de nom,  Ot (995-1010) tenim als següents:

El bisbe Pere de Carcassona (Occitània)

El 27 va ser  Pere Roger o Pere de Carcassona (1010-1050)[14] germà d’Ermessenda de Carcassona.[15] Carcassona[16] és una important ciutat d’Occitània.[17]

El bisbe Guillem de Peratallada

El 33 va ser Guillem de Peratallada o Ròctalhada (en occità) (1160-1168)[19]

El bisbe Arnau de Mont-rodón

El 50 Arnau de Mont-rodón (1335-1348)[21] Un templer anomenat Mont-rodón va ser mestre, tutor, del rei Jaume I

El bisbe Berenguer de Cruïlles


Escut heràldic dels Cruïlles o Croilhes (en occità)

Placa al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya

 

El 51 Berenguer de Cruïlles (1348-1362)[22] Primer president de la Diputació del General de Catalunya. Aquest bisbe de Girona, amb arrels occitanes, relacionat amb el Castell Palau dels bisbes de Girona de la Bisbal d’Empordà, es considerat el primer President de la Generalitat de Catalunya. Nascut a Peratallada d’Empordà.[23] El municipi està relacionat amb un dels místics visionaris més importants d’Europa,  el germà  franciscà Joan de Rocatallada; si bé se’l considera d’origen occità, igual que Gerbert d’Orlhac, també aquest està molt relacionat amb Catalunya i la cultura de llengua catalana i el cristianisme espiritualista basat en el Nou Testament.[24]

 

El bisbe Roderic de Borja, Papa de Roma amb el nom d’Alexandre VI

Escut  heràldic dels Borja com a Papa Alexandre VI


Escut  damunt la porta  de pedra del Palau dels Borja de Gandia

( País Valencià. Corona d’Aragó). El posen en els fulletons turístics.

 El bisbe 63 va ser Roderic de Borja, que ho fou l’any 1458 i 1458, posteriorment traslladat a València. Roderic Borja (1431-1503) va ser Papa de Roma amb el nom d’Alexandre VI. Va ser el Papa del Renaixement  i està relacionat amb la història dels fets coneguts com a “ la Descoberta d’Amèrica” . Considero que  la seva identitat amb arrels occitanes no ha estat prou explicada segons el meu parer, degut a que està relacionada amb la identitat de “Cristòfor Colom”, gran personatge del Renaixement amb la religiositat relacionada amb el cristianisme de l’Esperit Sant i no amb el Jahveh de l’Antic Testament, a Europa,  i les seves arrels amb els Colom de Bordeus (Occitània) esmentats ja en el segle XII.

El  bisbe Joan Margarit Pau[25]

El bisbe 68, Joan Margarit Pau (1462-1484)  Un noble anomenat Margarit, de Girona, probablement relacionat amb aquest Margarit Pau  que va ser home de confiança del rei Ferran II de la Corona d’Aragó conegut a Castilla com a el Catalanote, està relacionat amb Cristòfor Colom i els viatges a Amèrica.

El bisbe Guillem Ramon de Bohil

El bisbe 69 Guillem Ramon Bohil (Bouhil) (1503-1532)   Amb Cristòfor Colom, en el segon viatge també hi anà un monjo de Santa Maria de Montserrat anomenat Bohil i ho va fer com a delegat del Papa de Roma que era el català de València Roderic Borja, Papa Alexandre VI que com hem dit va ser bisbe de Girona.

El bisbe Joan de Margarit

El bisbe 70, Joan de Margarit (1534-1554) 50é President de la Diputació del General de Catalunya.

El bisbe Francisco Arévalo de Zuazo

El bisbe 75, va ser  Francisco Arévalo de Zuazo (1598-1611), un bisbe del reino de Castilla, per tant de parla castellana.

A la llinda de la porta principal, feta l'any 1604, hi ha les armes i el nom del bisbe Francisco Arévalo de Zuazo, que en commemora les obres de reforma realitzades. Durant el segle xix s'utilitzà com a presó.

Fulletó turistic de La Bisbal

I arribat aquí, em pregunto:

amb tota aquesta llista de bisbes tant importants, a nivell de Catalunya i d’Europa, com van ser per exemple, el Cruïlles, president de la Generalitat de Catalunya i el Borja que va arribar a ser Papa de Roma i i important figura del Renaixement a Europa i la gesta dels viatges a Amèrica el 1492, en el fulletó informació turística és adient posar-hi l’escut de Francisco Arévalo de Zuazo, un bisbe castellà,  l’únic bisbe no català ni occità, de la llista de més de setanta bisbes, i a més representant de la Inquisició hostil amb els cristians catalans?

 Aquesta és una bona imatge? Aquest és un bon referent català? Qui ho ha fet aquest fulletó que trobo tant indigne, em pregunto. I, faig un escrit que envio a diversos mitjans de comunicació social, associacions culturals i partits polítics de La Bisbal.


L’endemà vaig visitar el Castell  Palau  i en cap lloc  referencialment significatiu hi vaig veure que hi posés que era “dels bisbes de Girona”. La visita comença per la visió d’un audiovisual. Vaig pensar que en aquell audiovisual parlaria dels bisbes propietaris del castell. No va ser així. S’hi parla d’un personatge anomenat Pere Canyà, síndic remença de la Bisbal d’Empordà, que va intervenir en la Revolta dels Remences i les converses mantingudes amb Castilla  amb el rei Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castilla. La seva actuació només es coneguda en la fase de negociacions- ara potser en diríem diàleg- que seguí el fracàs de la revolta de Pere Joan sala.

I, em torno a preguntar: amb una llista de bisbes tant importants, aquest, Pere Canyà, és el personatge més adient per a ser protagonista de l’audiovisual del Castell  Palau dels Bisbes de Girona?

Faig un correu a diverses associacions, entitats culturals  i partits polítics de la Bisbal d’Empordà i els envio el meu escrit sobre la identificació de la creu de l’escut de La Bisbal d’Empordà i la creu d’Occitània esmentant la relació  específica d’un bisbe, Pere de Carcassona (Occitània). Esmento altres bisbes com Berenguer de Cruïlles[26] i Roderic de Borja.

I, específicament pregunto perquè han posat l’escut de l’inquisidor de Castilla al fulletó turístic del municipi.

Només rebo dues respostes, la resta no van mostrar interès. Rebo les següents respostes:  

“Perfecte, Jordi! I tant que ens interessa!”

Ha passat dos mesos, no n’he sabut res més.

Referent a l’escut del inquisidor castellà, pregunto:

“Podeu dir-me qui és el responsable d’aquest fulletó d’informació turística? A qui se li ha acudit posar posar l’escut d’un inquisidor de Castilla  quan s’hi podria posar l’escut  dels  bisbes catalans, com, per exemple, n’és el cas de Berenguer de Cruïlles o Croilhes en occità, primer President de la Generalitat de Catalunya; i el del Roderic Borja, Papa de Roma amb el nom d’Alexandre VI?

Ho vaig escriure pensat que potser em dirien que ho havia fet un polític d’algun partit polític espanyolista. Vaig rebre una resposta i va ser d’un partit catalanista que té la independència de Catalunya  i la reunificació dels pobles de la Corona d’Aragó en el seu programa.

La resposta va ser aquesta:

“A veure...., l’escut hi és de sempre. El castell de la Bisbal pertanyia al bisbe de Girona, per això ell mateix s’hi va posar el seu escut. Res a veure amb Cruïlles. Si vols et passaré contacte amb l’ historiador local i en parleu. Per part meva estem en contacte. Anem parlant, Jordi!”



Jordi Salat

josalort@hotmail.com


La Bisbal d'Empordà i Occitània (1)

La Bisbal d'Empordà i Occitània (2)



[11] Crec que actualment es diu Sant Simó https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Simon_(Cantal)

[12] Comtat d’Alvèrnia https://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_d%27Alv%C3%A8rnia Mot relacionat amb Albera i Alberes

[23] Peratallada (Pedra Tallada o en occità Pèira Talhada) https://ca.wikipedia.org/wiki/Peratallada

[24] Recomano la lectura del llibre Visionarios, Beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV) de Josep Maria Pou Marti. 

[26] Presidents de la Generalitat de Catalunya de Berenguer de Cruïlles fins a Quim Torra https://docplayer.es/87257901-De-berenguer-de-cruilles-a-quim-torra-els-131-presidents-de-la-generalitat.html