dissabte, 19 de setembre de 2020

La Bisbal d'Empordà i Occitània (3) Referents identitaris, Identitat i Criteri identificador

 

La Bisbal d’Empordà i Occitània (3)

L'occità Pere de Carcassona,  el català Berenguer de Cruïlles i el valencià Roderic Borja, si.  El castellà, l'inquisidor Francisco Arévalo, no

Castell Palau dels bisbes de Girona: Pere de Carcassona (Occitània), Berenguer de Cruïlles, president de la Generalitat de Catalunya i Roderic Borja, Papa de Roma

 

Aquella nit vaig cercar informació a internet sobre aquest Castell Palau  i vaig llegir el següent:

El Castell Palau




El castell situat al centre de la Bisbal d'Empordà, és l'antic palau episcopal residència dels bisbes de Girona, que eren senyors de la ciutat. Constitueix una extraordinària mostra de l'arquitectura romànica  civil de l'edat mitjana.

Em pregunto perquè en el fulletó informació turística de La Bisbal han posat de forma indefinida El Castell Palau, i han fet omissió del subjectes propietaris els bisbes de Girona. Per què no han fet constar El Castell Palau dels bisbes de Girona?

L'any 844, un precepte  carolingi esmenta els drets del bisbe de Girona sobre la parròquia de Santa Maria, posteriorment dita de la Bisbal, drets que passarien als vescomtes de Cabrera (1110-1150).

El bisbe Guifré de Cruïlles

En fou nomenat batlle Guifré – Gausfred o Jofre-  de Cruïlles, ( no diu que era fill de Gilabert de Cruïlles.[1] Ni tampoc se’l relaciona amb el nom de Guifré “el Bel·lós” encara oficialment mal anomenat “Pilós” ni esmenta la dinastia bel·lònida)[2]

El castell és documentat l'any 1180. A cavall dels segles xii i xiii va ser escenari dels durs enfrontaments entre la família Cruïlles i el bisbat de Girona. Finalment, el bisbat rebria la plena jurisdicció civil i criminal de la vila per decisió de Jaume I[3] (no diu que era occità nascut a Montpeller, relacionat amb els bel·lònides i rei dels regnes de la Corona d’Aragó.[4])

Busco la llista dels bisbes de Girona i  entre d’altres, trobo els següents que considero molt significatius:

Llistat de bisbes de Girona

Les primeres notícies d'un bisbe a Girona són del segle iv en el baix Imperi Romà i posteriorment en els regnes visigòtics de Tolosa de Llenguadoc (Occitània)[5] i Toledo. Aquest bisbes visigots estaven relacionats amb els cristians arrians.[6] Recordo, mentre escric, que el mot arrià està relacionat amb Guifré d’Arrià,  nom de municipi actualment adulterat i afrancesat com a “Rià”.[7]

El bisbe Ot

El bisbe 26, el primer bisbe que esmenta, com a oficial, és l’abat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010),  que fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès [8] [9]

Suposadament de procedència d'alt llinatge aristocràtic, probablement bel·lònida, Odó ingressà com a levita en el monestir entorn de l'any 970. E986, l'abat Odó reféu el monestir i el patrimoni i obtingué una confirmació global dels seus béns del rei franc Lotari i sis anys més tard del papa Silvestre II.

Com no es diu qui era aquest Silvestre II i ho considero molt important ens deixo constància i en parlo abans de continuar amb la llista de bisbes de Girona.

Qui era Silvestre II? [10] Silvestre II, de nom Gerbert d'Orlhac (en langue d’oil o francés Gerbert d'Aurillac) va nèixer a Belliach,[11] Comtat d’Alvèrnia[12] a Occitània, l’any 938 i fou Papa de Roma on va morir l’any 1003. Va ser el primer Papa d'origen occità.

Com a  filòsof i matemàtic  va introduir el nombre zero a Europa i  a l’Occident, va ser un dels actors principals de la renaixença gnòstica de la religiositat cristiana basada en el Nou Testament, l’evangeli de Sant Joan i de Sant Pau (com posteriorment professaren els arrians, càtars, i com fou la religiositat “nou renaixement” del segle XV amb un altre Papa amb arrels occitanes com fou Alexandre VI, de nom Roderic Borja) hagut a Occident.

També cal recordat que Gerbert d’Orlhac, el Papa Silvestre II, va ser conseller dels  l’emperadors Ot I i Ot II dels Sacre Imperi Romano Germànic.[13]

Després del bisbe de Girona, número 26 de la llista, significativament de nom,  Ot (995-1010) tenim als següents:

El bisbe Pere de Carcassona (Occitània)

El 27 va ser  Pere Roger o Pere de Carcassona (1010-1050)[14] germà d’Ermessenda de Carcassona.[15] Carcassona[16] és una important ciutat d’Occitània.[17]

El bisbe Guillem de Peratallada

El 33 va ser Guillem de Peratallada o Ròctalhada (en occità) (1160-1168)[19]

El bisbe Arnau de Mont-rodón

El 50 Arnau de Mont-rodón (1335-1348)[21] Un templer anomenat Mont-rodón va ser mestre, tutor, del rei Jaume I

El bisbe Berenguer de Cruïlles


Escut heràldic dels Cruïlles o Croilhes (en occità)

Placa al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya

 

El 51 Berenguer de Cruïlles (1348-1362)[22] Primer president de la Diputació del General de Catalunya. Aquest bisbe de Girona, amb arrels occitanes, relacionat amb el Castell Palau dels bisbes de Girona de la Bisbal d’Empordà, es considerat el primer President de la Generalitat de Catalunya. Nascut a Peratallada d’Empordà.[23] El municipi està relacionat amb un dels místics visionaris més importants d’Europa,  el germà  franciscà Joan de Rocatallada; si bé se’l considera d’origen occità, igual que Gerbert d’Orlhac, també aquest està molt relacionat amb Catalunya i la cultura de llengua catalana i el cristianisme espiritualista basat en el Nou Testament.[24]

 

El bisbe Roderic de Borja, Papa de Roma amb el nom d’Alexandre VI

Escut  heràldic dels Borja com a Papa Alexandre VI


Escut  damunt la porta  de pedra del Palau dels Borja de Gandia

( País Valencià. Corona d’Aragó). El posen en els fulletons turístics.

 El bisbe 63 va ser Roderic de Borja, que ho fou l’any 1458 i 1458, posteriorment traslladat a València. Roderic Borja (1431-1503) va ser Papa de Roma amb el nom d’Alexandre VI. Va ser el Papa del Renaixement  i està relacionat amb la història dels fets coneguts com a “ la Descoberta d’Amèrica” . Considero que  la seva identitat amb arrels occitanes no ha estat prou explicada segons el meu parer, degut a que està relacionada amb la identitat de “Cristòfor Colom”, gran personatge del Renaixement amb la religiositat relacionada amb el cristianisme de l’Esperit Sant i no amb el Jahveh de l’Antic Testament, a Europa,  i les seves arrels amb els Colom de Bordeus (Occitània) esmentats ja en el segle XII.

El  bisbe Joan Margarit Pau[25]

El bisbe 68, Joan Margarit Pau (1462-1484)  Un noble anomenat Margarit, de Girona, probablement relacionat amb aquest Margarit Pau  que va ser home de confiança del rei Ferran II de la Corona d’Aragó conegut a Castilla com a el Catalanote, està relacionat amb Cristòfor Colom i els viatges a Amèrica.

El bisbe Guillem Ramon de Bohil

El bisbe 69 Guillem Ramon Bohil (Bouhil) (1503-1532)   Amb Cristòfor Colom, en el segon viatge també hi anà un monjo de Santa Maria de Montserrat anomenat Bohil i ho va fer com a delegat del Papa de Roma que era el català de València Roderic Borja, Papa Alexandre VI que com hem dit va ser bisbe de Girona.

El bisbe Joan de Margarit

El bisbe 70, Joan de Margarit (1534-1554) 50é President de la Diputació del General de Catalunya.

El bisbe Francisco Arévalo de Zuazo

El bisbe 75, va ser  Francisco Arévalo de Zuazo (1598-1611), un bisbe del reino de Castilla, per tant de parla castellana.

A la llinda de la porta principal, feta l'any 1604, hi ha les armes i el nom del bisbe Francisco Arévalo de Zuazo, que en commemora les obres de reforma realitzades. Durant el segle xix s'utilitzà com a presó.

Fulletó turistic de La Bisbal

I arribat aquí, em pregunto:

amb tota aquesta llista de bisbes tant importants, a nivell de Catalunya i d’Europa, com van ser per exemple, el Cruïlles, president de la Generalitat de Catalunya i el Borja que va arribar a ser Papa de Roma i i important figura del Renaixement a Europa i la gesta dels viatges a Amèrica el 1492, en el fulletó informació turística és adient posar-hi l’escut de Francisco Arévalo de Zuazo, un bisbe castellà,  l’únic bisbe no català ni occità, de la llista de més de setanta bisbes, i a més representant de la Inquisició hostil amb els cristians catalans?

 Aquesta és una bona imatge? Aquest és un bon referent català? Qui ho ha fet aquest fulletó que trobo tant indigne, em pregunto. I, faig un escrit que envio a diversos mitjans de comunicació social, associacions culturals i partits polítics de La Bisbal.


L’endemà vaig visitar el Castell  Palau  i en cap lloc  referencialment significatiu hi vaig veure que hi posés que era “dels bisbes de Girona”. La visita comença per la visió d’un audiovisual. Vaig pensar que en aquell audiovisual parlaria dels bisbes propietaris del castell. No va ser així. S’hi parla d’un personatge anomenat Pere Canyà, síndic remença de la Bisbal d’Empordà, que va intervenir en la Revolta dels Remences i les converses mantingudes amb Castilla  amb el rei Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castilla. La seva actuació només es coneguda en la fase de negociacions- ara potser en diríem diàleg- que seguí el fracàs de la revolta de Pere Joan sala.

I, em torno a preguntar: amb una llista de bisbes tant importants, aquest, Pere Canyà, és el personatge més adient per a ser protagonista de l’audiovisual del Castell  Palau dels Bisbes de Girona?

Faig un correu a diverses associacions, entitats culturals  i partits polítics de la Bisbal d’Empordà i els envio el meu escrit sobre la identificació de la creu de l’escut de La Bisbal d’Empordà i la creu d’Occitània esmentant la relació  específica d’un bisbe, Pere de Carcassona (Occitània). Esmento altres bisbes com Berenguer de Cruïlles[26] i Roderic de Borja.

I, específicament pregunto perquè han posat l’escut de l’inquisidor de Castilla al fulletó turístic del municipi.

Només rebo dues respostes, la resta no van mostrar interès. Rebo les següents respostes:  

“Perfecte, Jordi! I tant que ens interessa!”

Ha passat dos mesos, no n’he sabut res més.

Referent a l’escut del inquisidor castellà, pregunto:

“Podeu dir-me qui és el responsable d’aquest fulletó d’informació turística? A qui se li ha acudit posar posar l’escut d’un inquisidor de Castilla  quan s’hi podria posar l’escut  dels  bisbes catalans, com, per exemple, n’és el cas de Berenguer de Cruïlles o Croilhes en occità, primer President de la Generalitat de Catalunya; i el del Roderic Borja, Papa de Roma amb el nom d’Alexandre VI?

Ho vaig escriure pensat que potser em dirien que ho havia fet un polític d’algun partit polític espanyolista. Vaig rebre una resposta i va ser d’un partit catalanista que té la independència de Catalunya  i la reunificació dels pobles de la Corona d’Aragó en el seu programa.

La resposta va ser aquesta:

“A veure...., l’escut hi és de sempre. El castell de la Bisbal pertanyia al bisbe de Girona, per això ell mateix s’hi va posar el seu escut. Res a veure amb Cruïlles. Si vols et passaré contacte amb l’ historiador local i en parleu. Per part meva estem en contacte. Anem parlant, Jordi!”



Jordi Salat

josalort@hotmail.com


La Bisbal d'Empordà i Occitània (1)

La Bisbal d'Empordà i Occitània (2)



[11] Crec que actualment es diu Sant Simó https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Simon_(Cantal)

[12] Comtat d’Alvèrnia https://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_d%27Alv%C3%A8rnia Mot relacionat amb Albera i Alberes

[23] Peratallada (Pedra Tallada o en occità Pèira Talhada) https://ca.wikipedia.org/wiki/Peratallada

[24] Recomano la lectura del llibre Visionarios, Beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV) de Josep Maria Pou Marti. 

[26] Presidents de la Generalitat de Catalunya de Berenguer de Cruïlles fins a Quim Torra https://docplayer.es/87257901-De-berenguer-de-cruilles-a-quim-torra-els-131-presidents-de-la-generalitat.html

divendres, 18 de setembre de 2020

El castellà dialecte del català? (1) Llengua fractal i idioma colonial

Escrit  el 2007, revisat i ampliat 2020

EL CATALÀ VERNACLE LLENGUA FRACTAL UNIVERSAL,

EL ESPAÑOL CASTELLANISTA IDIOMA COLONIAL


El castellà, un dialecte del català ? ( 1 )

 Diàleg a la catalana i Facultat creativa de la llengua vernacla

He entrat a un restaurant de Madrid i he vist un rètol que hi posava: Prohibido Fumar.

He preguntat als meus acompanyants:

Des de quan a Madrid parlen català?

 M'han mirat amb una mirada estranya, com volent dir: què diu aquest?

Els he tornat a llegir el rètol Prohibido Fumar i els fet la següent observació:

Fumar és una paraula catalana derivada del català fum. En castellà fum es diu humo. En castellà, doncs, s'hauria de dir Prohibido Humar. Se’m diu que derive del llatí Fumus. Bé, però en castellà li diuen Humo i aquí hi posa Fumar no hi posa Humar.

La meva observació els ha sorprès no se n'havien adonat. La qüestió pot semblar simple, superficial, banal i poc acadèmica. No ho és. I, n’hi ha moltes més i molt ben raonades. Algunes tenen arguments relacionats amb la poesia. 

Per exemple “el sonet” originat en llengua d’oc - llengua provençal o occitana- es va traduir a la llengua castellana i es va fer des del català que es parlava al Regne de Sicília quan aquest formava part de la Corona d’Aragó.

Són moltes les paraules catalanes que s'han ficat a la llengua castellana, tantes, que fins i tot hom podria dir que el castellàanomenat español pels poders colonials i imperialistes- és un dialecte del català?  Jo crec que no. No ho podem dir, entre d'altres motius, perquè també hi  té incorporades paraules basques. I, actualment, també paraules de l’anglès. 

Una cosa sí és evident i certa: en el castellà,  anomenat español  en tant que llengua colonial, hi ha moltes paraules originalment catalanes. 

 Per exemple: 

Ferrocarril que deriva del català ferro i que en castellà s'hauria de dir hierrocarril derivat del castellà hierro.

Ferroviario que deriva del català ferro i que en castellà s'hauria de dir hierroviario derivat del castellà hierro.

Transportar, que deriva del català portar i que en castellà s'hauria de dir transllevar derivat del castellà llevar

Naufragio que deriva del català nau i que en castellà s'hauria de dir navefragio, derivat del castellà nave. 

Portafolios que deriva del català portar i que en castellà s'hauria de dir llevafolios, derivat del castellà llevar. 

Capicua que deriva del català cap-i-cua i que en castellà s'hauria de dir cabeza-y-cola, derivat del castellà cabeza y cola

Forastero que deriva del català fora i que castellà s'hauria de dir  Fuerastero, derivat del castellà fuera.

Enseñar que deriva del català seny i que en castellà, com no existeix “Señ” que seria la transcripció del català “Seny” potser s'hauria de dir poner en el sano juicio.

El  diàleg a la catalana, com digué Francesc Pujols, autor del llibre "Concepte General de la Ciència Catalana",  el català és l'única llengua del món que té el mot seny amb un sentit que no es troba a cap altra llengua i que del fet de parlar se'n diu enraonar. Aquesta és la característica del diàleg a la catalana.

Aquestes dues observacions són d'una gran importància a l'hora d'escollir el català com a llengua pel diàleg i l'enteniment entre els humans alhora de camí per a trobar la Veritat com ell, en Pujols, com a deixeble de Ramon Llull, molt bé ens deixà ensenyat. 

El diálogo a la española té unes característiques diferents. En aquest, la conveniència, impera per sobre de la Raó i la Veritat o Seny.  ( tal i com s’està posant de manifest en la política actualment entre els polítics catalans, de llengua catalana,  i els politics espanyols  de llengua castellana. I això és així des de fa segles al llarg de la Història) Amb aquestes condicions és molt difícil la conversió,  la concòrdia, allò que també se n’ha dit la comunió en esperit.

I, els efectes de la llengua, a nivell de creació,  el podríem ampliar, i en els meus escrits del Blog Vernacle, ho he fet i ho continuaré fent amb noves argumentacions. Per exemple: la llengua catalana, ha engendrat  sistemes filosòfics, com n’és el cas l’Ars Magna de Ramon Llull i El Globàlium de Lluis Maria Xirinacs.[1] 

No conec cap sistema filosòfic creat en llengua castellana o español

I, els efectes de la llengua, en el sentit de facultat creadora, els podem argumentar també dins el marc de l’arquitectura. 

L’arquitectura del romànic, per exemple. Amb el gran mestre de Cabestany i centenars d’esglésies i ermites, a més de catedrals. I en el segle XX, amb el Modernisme i el gran Antoni Gaudí. 

Qui per cert, va ser tancat a la presó per negar-se a parlar en  castellà a un policia espanyol. 

Tal com estem veien actualment passa a molts catalans amb la policia i guardia civil espanyols que provoquen agressions emocionals i a vegades multes i presó. L’arquitectura pensada i creada en llengua castellana o española, quina és?

Quan vaig visitar Madrid, la capital de España, el guia turístic va començar la visita  als edificis de l’arquitectura dient: Madrid tiene dos partes la de los Austrias y la de los Borbones. Els uns amb Felipe II (1556) van portar arquitectes de Flandes, no parlaven castellà. Els altres, van portar arquitectes de França que no parlaven castellà i amb Carlos III (1759) van portar arquitectes de Itàlia que no parlaven castellà. On és l’arquitectura creada en llengua castellana? 

I, per altra banda és una arquitectura de culte i glorificació de personalitats, Reyes d'España, igual com a l'imperi de Roma es feia glorificació de emperadors. No és com la que s'engendra amb llengua catalana, la romànica o gaudiniana, que glorifica a Déu i l'obra del Seu esperit religiós.

La importància d’una llengua està en el seu esperit, l’alè que la fa llengua viva, més que no pas en la quantitat de gent que la parla. I, això pel vernaclisme que professo i predico, està relacionat amb la naturalitat del lloc geogràfic on es parla.  

Les llengües vives són les llengües ben engendrades, les que creixen amb un esperit a dins, igual que creixen  els arbres amb la saba que porten dins; en aquest sentit podríem parlar de “llengües fractals”[2] i llengües territorials. 

Aquestes són les llengües vives. Però aquest llenguatge no es fa servir, es parla de llengües minoritàries i minoritzades de forma que es configura un marc lingüístic on no es té en compte el més essencial: l’alè de les llengües i la seva relació amb el lloc on es parlen. [3]

No es pot dir que el castellà sigui un dialecte del català, però la llista de mots de la llengua castellana manllevats i amb arrelament en la llengua catalana podria fer-se molt més llarga. I de fet, la farem més llarga.

Especialment quan parlem dels termes relacionats amb el món mariner ja que a la geografia de la llengua castellana no hi ha mar, no és un marc geogràficament marinerista, és un marc de geografia mesetarista. Aquest fet, deixà dit Antoni Gaudí, comporta un determinisme que configura  mentalitats diferents.[4] 

 

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Web canal youtube




[1] També podríem afegir hi la Càbala, si tenim en compte les relacions de la llengua catalana  amb la llengua  occitana i La Provença. El jueu nascut a Berlin ho explica molt bé en el seus llibres. https://ca.wikipedia.org/wiki/Gershom_Scholem  The origins of Kabbalah Provence and Girona . La Provença (Occitània) es de llengua vernacla occitana-provençal. Girona (Catalunya. Corona d’Aragó) és de llengua vernacla catalana.

[3] També és essencial que aquells que parlen la llengua territorial vernacla tinguin  sentit de l’ètica per a  gaudir de la seva efectivitat. Els egoistes, estúpids, traïdors, mesquins, vanitosos, mentiders, ... No obtindran allò que Ramon Llull en deia l’afat, i per tant encara que parlin les llengües vernacles no crearan res ni tampoc tindran enteniment.

[4] Gaudí, ciutadà i politic/Gaudí, citizen and politicien. Xavier Iparraguirre. Pàgina 32 i 102. Llibres de l’Índex. 2011

Lluis Maria Xirinacs "Només obeïa els dictats de la seva consciència"( No pas les obligacions de La Llei, de les lleis)

Video  sobre Lluis Maria Xirinacs