Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Viatge a Dinamarca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Viatge a Dinamarca. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de desembre del 2019

Viatge a Dinamarca 5 (1) Els comtes i comtesses de Barcelona i Flandes. Carles d'Aragó, emperador d'Europa, Joana d'Aragó reina de Flandes






A partir de l’escut que vaig trobar a la catedral d’Aarhus (Dinamarca) he trobat un fil conductor que relaciona Flandes, Dinamarca, Noruega, Àustria i altres Estats europeus amb Catalunya, els comtes i comtesses de Barcelona i els regnes de la Corona d’Aragó, on s’hi parlava occità, basc i català ( castellà a partir del segle XV), per mitjà de personatges històrics, que detallo a continuació:

Isabel d’Aragó reina consort de Dinamarca amb Cristian II. 
Filla de Joana, la comtessa de Barcelona.

 Joana, comtessa de Barcelona, filla de Ferran II dels regnes de la Corona d ’Aragó i Isabel I de Castilla. Reina de Flandes pel casament amb  Felip, el fill de l'emperador  d'"Europa", Maximilià d'Àustria.

Carles d’Aragó, el seu germà, nascut a Flandes, emperador d’”Europa” , Comte de Barcelona i hereu dels regnes de la Corona d’Aragó.

 Molts segles abans,  també m’he trobat que Guifré I el “Bel·lós” (mal anomenat Pilós o Pelós),  comte bel·lònida i nom germànic que vol dir "Pau Victoriosa", "reinstaurador" del símbol dels quatre pals vermells sobre fons daurat,  ensenya identitària dels bel·lònides, Casal de Barcelona, Regne de La Provença, i dels regnes de la Corona d'Aragó, va casar-se amb Guinidilda, filla de la comtessa Judith de Flandes. 

Origen de l'escut del comtat de Barcelona. Claudi Lorenzale (1843-1844) Escola natzarenista. El natzarenisme relaciona artistas catalans amb Àustria i un ideal d’Europa.

Curiosament, mentre escric aquest capítol del meu llibre, veig a la premsa la notícia de que Jan Jambon, el president de Flandes ha vingut a Barcelona per a tenir una entrevista amb Quim Torra,  el president de la Generalitat de Catalunya.
La notícia llegida al diari El Punt Avui (14/IX/2019) diu el següent: “Catalunya i Flandes s’alien per un referèndum acordat”.





Sembla ser que el fil conductor que vaig començar a descabdellar a la catedral d’Aarhus, ve d’un cabdell molt antic, i que encara es va fent més gran.


En aquest capítol he de començar parlant de Carles d’Aragó, germà de la reina consort de Dinamarca, Isabel d’Aragó relacionats amb el Casal de Barcelona i els bel·lònides, i la Corona d’Aragó, el qual va ser l’emperador d’Europa – Sacre Imperi Romà-Germànic-, amb el nom de Carles V.


Escut Sacre Imperi Romà i Germànic

A les enciclopèdies espanyoles el presenten com a Carlos I de España. He llegit una informació que assegura que ell ho va demanar. No ho era; ho era dels “regnes” de la Corona d’Aragó als quals s’hi havia incorporat el reino de Castilla y León.(Aquests dos regnes tenen arrels occitanes. També les tenen els regnes de la Corona d’Aragó)





Fresc catedral Aarhus. Carles d’Aragó, emperador Carles V i el seu escut

Quan he vist el seu arbre familiar, posat a continuació, he observat que al final de tot hi havia un escut que podria ser el que vaig veure a la catedral d’Aarhus. Aquest escut correspondria al seu fill, Felipe II.







    
       
He anat fins els orígens, al fons de la qüestió, i he trobat que aquest escut està relacionat amb Joana de la Corona d’Aragó (1479-1555), comtessa de Barcelona, la capital de Catalunya.


Escut de Joana d’Aragó, comtessa del Casal  bel·lònida de Barcelona, reina de Flandes, arxiduquessa d’Àustria, reina de la Corona d’Aragó, reina de Castilla.


Després que el seu pare  Ferran II de la Corona d’Aragó, que era una confederació de regnes, nascut a Sos,[1] (Aragó) es casés amb Isabel de Castilla, incorporat el regne de Castilla  a la federació de regnes de la Corona d’Aragó, esdevingué reina Joan I de Castilla. 

 Ferran II de la Corona d’Aragó, era conegut al regne de Castilla com a “el catalanote”, superlatiu  castellanitzat del mot  “catalanot” de llengua catalana, al qual se li va afegir “e”  per la castellanització del mot català. Es dedueix, doncs, que parlava la llengua catalana.


Escut del rei Ferran II de la Corona d’Aragó

Escut de Ferran II d’Aragó un cop incorporat el regne de Castilla a la seva Corona d’Aragó; i escut amb l’àguila del Sacre Imperi Romà Germànic relacionada amb el regne aragonès de Sicília i la família Hohenstaufen alemanya.

Observem que hi ha la creu que també es pot veure a la catedral d’Aarhus i que relaciono amb la creu d’Eneko Artiza, un noble del regne basc de Navarra, regne integrat a la Corona d’Aragó. 

Creu del fresc pintat a la catedral d’Aarhus. 

Creu del basc navarrès Eneko Aritza a la Corona d’Aragó



Jordi Salat
Continuarà.....

Viatge a Dinamarca 1

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/07/viatge-dinamarca-els-quatre-pals-la.html

Viatge a Dinamarca 2

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/08/viatge-dinamarca-2.html

Viatge a Dinamarca 3

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/09/viatge-dinamarca-3-cirstofor-colom.html

Viatge a Dinamarca 4

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/10/viatge-dinamarca-4-isabel-darago-reina.html




Jordi Salat


[1] El municipi aragonès de Sos, està a tres hores en cotxe del municipi català anomenat Soses; etimològicament està relacionat amb el català Os, com Os de Balaguer o Os de Civis. En català salat que posa article “s” en lloc de l’article “l” , es diria S’Os.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,

Viatge a Dinamarca 5(2) Casal de Barcelona,Europa:Reforma i Contrareforma. El factor "castiñol" i "castiñolicanista"



5/2
Cristianisme protestant i cristianisme catòlic. Reforma i Contrareforma religiosa del segle XVI i Reforma i Contrareforma democràtica del segle XX a Europa. El factor castiñol i el castiñolicanista.


A l’origen d’aquesta recerca hi he trobat l’emperador Maximilià d’Àustria (1459-1519) el qual tingué un secretari, E.C. Agrippa, que ensenyava la filosofia del català Ramon Llull, mestre de la Universitat occitana de Montpeller i fins i tot li va dedicar el seu llibre més important:

De Occulta Philosofia, De vanitatescientarum, Declamatio, In Artem Breuem Raimundi Lulii.



Emperador d'Europa Maximilià d'Àustria
E. C. Agrippa de Nettesheim
Ramon Llull , franciscà català del Regne de Mallorca, Corona d'Aragó

L’he vist editat en espanyol, amb el títol de  “ De ocuilta filosofia”. Lo de In Artem Breuem Raimundi Lulii , que fa referència al català de Mallorca, Ramon Llull, ho han posat. 

 L’espanyolisme castellanista, que jo anomeno “castinyolisme”, en moltes ocasions, esborra per omissió els referents catalans i aragonesos de la  Història.

 I, si anem més als orígens, ens trobem que l’emperador Ot i el seu fill Ot II, tingueren de secretari o assessor a l’occitanocatalà, Gerbert d’Orlhac, Papa de Roma amb el nom de Silvestre II (931-1003)

Emperador Ot el Gran
L' occità Gerbert d'Orlhac, Papa Silvestre II

Els emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic, d’Europa, tingueren assessors culturals occitans i catalans. 

I, anys abans, ens trobem amb la filla de Judith de Flandes, la “comtessa” Guinidilda, [1]esposa de Guifré I el Bel·lós (mal anomenat Pelós o Pilós) de la nissaga dels bel·lònides; dels Comtes del Casal de Barcelona i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.


Aquest eren cristians però amb una concepció cristiana entesa de manera diferent a la que fa creure un determinat dogmatisme en determinats moments al llarg de la Història, poders europeus constituïts a l’Estat Vaticà i a l’Estat d’España (entre d’altres estats), els quals han originat “reformes” i “contrareformes”.

El fill de l’emperador Maximilià, Felip dit el Bell (1478-1506), es casa amb Joana d’Aragó (1479-1555), comtessa del Casal bel·lònida de Barcelona filla de Ferran II rei de la Corona d’Aragó i de Isabel reina de Castella, la  qual esdevé arxiduquessa d’Àustria i reina de Flandes
Escut Casal  bel·lònida de Barcelona
La seva filla, Isabel d’Aragó (1501-1526), noble bel·lònida del Casal de Barcelona, arxiduquessa d’Àustria, es casa amb Cristian II rei de Dinamarca, i esdevé reina de Dinamarca tal com hem exposat en el capítol anterior.[2] Amb la qual es relaciona l’escut del fresc de la catedral d’Aarhus segons el meu anterior escrit.

He llegit que van preguntar-li a Carles V quin era per a ell el més important dels seus títols, i va contestar que per a ell el més preuat era el de Comte del Casal de Barcelona.

Aquest títol, que és pròpiament bel·lònida, està entre els més valorats d’Europa, i jo  penso que  està relacionat amb el títol de rei de Jerusalem.

En el llibre “ Les dones en la nostra Història” de Ferran Soldevila, llegeixo quelcom sobre les dones de Catalunya que han estat casades amb reis i emperadors.

“ En aquests dies – ens diu Ferran Soldevila a la pàgina 21 del llibre esmentat -, que Etiòpia ha arribat a ocupar un lloc destacat entre els Estats africans, escau de recordar l’aventura que va estar a punt d’ocórrer a Joana d’Urgell. Llavors Etiòpia era un país inconegut: se n’explicaven les coses més fantàstiques. Una ambaixada del negus va arribar a la cort d’Alfons V el Magnànim i va proposar-li ,entre altres coses, un doble matrimoni. El d’una princesa etiòpica amb un germà d’Alfons V el Magnànim ,i el propi negus amb alguna dona de la família reial: la víctima elegida fou Joana d’Urgell”

És molt xocant això que un reid’Etiòpia vingui a Barcelona per casar-se amb una princesa catalana.

Per quin motiu va escollir aquesta dona catalana el rei d’Etíopia?[3]
Perquè hi ha tantes dones occitanes i catalanes en la noblesa d’Europa

Els historiadors espanyolistes de parla castellana, els “castinyolistes”, presenten a la comtessa de Barcelona, i reina de Flandes, Joana d’Aragó  com a Juana I de Castilla, la Loca.

Boja de gelosia pel seu marit- ens diuen els historiadors espanyolistes castellanistes o “castinyols”-.

Però, jo no crec que estigués boja, sinó que era una dona amb una mentalitat diferent de la que imperava a Castilla. 

 Jo penso que al reino de Castilla la van fer tancar a la presó per motius polítics i també religiosos. 

 Qui ho va fer? Jo penso que un poder que es perllonga al llarg de la Història, des de fa segles, i que resulta complex de definir.


En aquells temps de controvèrsia entre cristians protestants i cristians catòlics, Joana d’Aragó, no era catòlica.

Per la banda de la Corona dels regnes d’Aragó i com a comtessa de Barcelona, tenia arrels occitanes. Això ens portaria a mentalitats de dones de la noblesa bel·lònida relacionades amb els cristians càtars i els occitans de Tolosa de Llenguadoc i a Carcassona. 
Potser tenia una mentalitat semblant a la que va tenir Elionor d’Aquitània[1], o la Dhuoda, un comtessa de Barcelona del segle IX també tancada i separada del seu marit.[2]

 Per altra banda, les enciclopèdies espanyolistes (“castinyoles”) quan la presenten, anteposen el títol de reina de Castilla  per a castellanitzar la seva història. 

Va ser el regne de Castilla el que es va incorporar al regne de la Corona d’Aragó amb el matrimoni dels seus pares Isabel del regne de  Castilla i Ferran II de la Corona d’Aragó, que era una confederació de regnes. 

Per tant, els títols més importants eren reina de la Corona d’Aragó i comtessa del Casal de Barcelona més no pas el de reino de Castilla.

Donat que l’escut que vaig veure a la catedral d’Aarhus, relacionat amb Isabel d’Aragó reina de Dinamarca i el seu germà Carles d’Aragó, emperador d’Europa i el seu fill Felipe II dit de España,  té elements  corresponents a la Corona d’Aragó i el Casal bel·lònida de Barcelona, i de la Isabel ja n’he parlat en el capítol anterior, ara parlaré dels dos personatges: 

Carles d’Aragó, emperador d’Europa (Sacre Imperi Romà Germànic)
 Felipe II dit d’España.

Els dos estan relacionats amb la “Reforma o regeneració” i la “Contrareforma” d’Europa.


Dues concepcions  del cristianisme en el sentit de tornar als orígens, -com van fer Francesc d’Assís-,  la Reforma protestant promoguda per Martí Luter, i la “Contrareforma”.


Monjo Martin Luter


Mapa Europa  cristianisme protestant

Felipe II, dit de España, parlava castellà o espanyol; ja no parlava flamenc ni les llengües dels seus avantpassats de la Corona d’Aragó. 

Va ser  protagonista de la “contrareforma catòlica enfront la reforma cristiana protestant”. 
Entre d’altres coses va organitzar una guerra contra Anglaterra per anar contra  els cristians espiritualistes protestants de Germania i a favor dels cristians dogmàtics  catòlics de Roma. Aquests rei de parla castellana o española, l’any 1588 va organitzar una gran flota, la denominada sarcàsticament  Armada Invencible, per a conquerir Anglaterra i destronar a la reina anglesa perquè era de fe cristiana no catòlica-vaticanista  per  imposar-hi el catolicisme.

Felip II del regne de Castella, dit d'España,  considerava la protestant  Elisabeth I d'Anglaterra i la considerava una heretge que, a més a més, donava suport a la revolta neerlandesa - Flandes- contra Espanya.
Felipe II i els catòlics vaticanistes van perdre la batalla. Déu no els va donar la victòria. 
Però ells no van canviar de fe. Als “contrareformistes” avui en diríem “ultracatólics”. 

 Jo també els anomeno en el marc referencial històric espanyol amb els neologismes: 

 “castiñolicanista” 
(propi de la mentalitat i el poder castellanista, espanyolista i catòlic vaticanista).


"castiñol” 
(de mentalitat i poder que  considera exclusivament espanyol, lo castellà- ho castellanitza tot en nom d’España, confonent castellanitat i espanyolitat en un sol referent i imposant lo castellano com a lo de todos; i la llengua castellana com a la llengua de tots; i ho fa en nom d’España)


Jordi Salat



[2] No confondre amb Isabel d’Aragó (1470-1498) filla de Ferran II d’Aragó i Isabel de Castilla que fou reina de Portugal. Isabel d’Aragó reina de Dinamarca es filla de la filla de Ferran II rei de la Corona d’Aragó i Isabel reina de Castilla: Joana d’Aragó.
[3] Les dones catalanes i la Història de Catalunya. Blog Vernacle https://vernaclistes.blogspot.com/2011/07/les-dones-catalanes-i-la-historia-de.html

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

dissabte, 19 d’octubre del 2019

Viatge a Dinamarca 4: Isabel d'Aragó, reina de Dinamarca i l'Onze de Setembre




 Isabel d’Aragó (1501-1526), Reina de Dinamarca, Suècia i Noruega, Arxiduquessa d’Àustria, Catalunya i l’Onze de Setembre de 1714

Isabel d'Aragó, reina de Dinamarca, Suècia i Noruega, esposa del rei Cristian II


Escut fresc catedral Aarhus relacionat amb Isabel d'Aragó

Gràcies a la col·laboració d’una persona de Monòver (València), Sònia Amorós Bandholm,  que viu a Aarhus, a la qual he conegut per mitjà de facebook, he rebut una informació sobre els frescos de la catedral d’Aarhus que resulta molt interessant.  

 M’ha informat l’escut de la Corona d’Aragó que vaig veure a la catedral d’Aarhus (Dinamarca) està relacionat amb la princesa o infanta Isabel d’Aragó, arxiduquessa d’Àustria, esposa del rei Cristian II de Dinamarca, germana de l’emperador Carles V. El seu avi fou Ferran II d’Aragó, o sigui, de la Corona d’Aragó, que era una confederació de regnes.



Mapa Corona d’Aragó segle XII-XIV


Em diu el següent: “He passat per la catedral i he parlat  amb dels que custodia el patrimoni cultural de la catedral  i m’ha parlat de la germana de Carles I, la Isabel, i segons la seva explicació, la raó de l’escut a la catedral d’Aarhus, pareix ser, és  que  es va casar amb el Cristian II[1], conegut com el reu tirà….” I em posa un enllaç amb la informació  de Isabel d’Àustria[2]

Miro l’enllaç i veig que Isabel d’Àustria (1501-1526), aquesta reina de Dinamarca, Suècia i Noruega, era Princesa d’Aragó. Nascuda a Brusel·les.

No obstant, a l’enllaç, on la informació està en espanyol o sigui en castellà, hi posa  que era “Infanta de Castilla y de Aragón”.  Quin és el títol més important i significatiu: el de Castilla o bé el d’Aragó?

Parlem del 1526, i el títol de Infanta de Castilla li venia com a conseqüència del matrimoni del seu avi, Ferran II d’Aragó amb Isabel de Castilla. El títol important era el de la Corona d’Aragó que era una potència a la Mediterrània,  i comportava el de Comte de Barcelona.[3]



També llegeixo en un escrit fet en anglès, que la presenten com a “Isabel of Spain” (Isabel de España). España? –em pregunto-. España no existia.  Existia la Corona d’Aragó amb diversos regnes confederats. 



Escut de Isabel d’Aragó o Corona d’Aragó, la esposa de Cristian II de Dinamarca. Infanta de Castilla. Arxiduquessa de la Corona d’Àustria. No hi ha cap bandera d’España!



Escut Princesa de la Corona d’Aragó i Regne Aragonès de Sicília
 Escut Infanta de Castilla y León[4]



Avui, mentre escric aquest article és 11 de Setembre de 2019, Diada Nacional de Catalunya.  Des de fa anys  grans manifestacions tenen lloc a Barcelona per part de catalans que volen exercir el seu dret a decidir, l’autodeterminació, i també la independència respecte de l’Estat que és España. A quin fet històric fa referència aquesta Diada nacional catalana? Té alguna relació amb la Casa Àustria? La resposta és, si.

2019

Fotos manifestacions 11 setembre Diada Nacional de Catalunya[5]

Fa referència a una derrota dels catalans que  en el segle XVIII van defensar  els drets de la Corona de la Casa d’Àustria!! La mateixa dinastia que en el segle XVI era a Dinamarca amb la reina consort Isabel d’Aragó! Hi ha un “fil conductor” al llarg de la Història d’Europa que ens porta a la Corona d’Aragó com a element essencial. Un fil que ha estat tallat per un determinat poder relacionat  amb l’espanyolisme castellanista i catoliquista[6].

Al 1714, com a continuació del Setge de Barcelona (1706) que va ser una operació militar dins la Guerra dels Catalans, episodi relacionat amb la Guerra de successió monàrquica hispànica, que no és el mateix que “española”, es van enfrontar els catalans i tropes procedents d’altres territoris de la Corona d’Aragó, que volien  que el rei fos  Carles VI de la Casa d’Àustria i Habsburg[7]  Mentre, que el Regne de Castilla,  "Castilla y León", volia que el rei fos Felipe d’Anjou, de la  Casa de Borbó.[8] 

 Carles VI d’Àustria, emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic entre 1711 i 1740, en l’àmbit de la Corona d’Aragó era conegut com “Arxiduc  o Carles ee la Corona d’Aragó com a pretendent a la Monarquia Hispànica.
El seu avantpassat Carles V, era germà d’Isabel d’Aragó, arxiduquessa d’Àustria i reina de Dinamarca.
En parlarem més endavant i també parlarem del seu avantpassat Ot I,  també Emperador d'Europa, i la seva relació amb el Papa Silvestre II, de nom de pila Gerbert d’Orlhac, occità que va estudiar al monestir català de Ripoll en el segle X.

Per defensar la causa de la Casa d’Àustria, Catalunya i altres territoris de la Corona d’Aragó van perdre la seva llibertat i sobirania nacional. 

 L’Adversari del rei Carles  d’Àustria, el rei Felip V de la Casa de Borbó,  va reprimir durament els catalans i aragonesos, va cremar ciutats, també valencianes després de la Batalla d’Almansa[9],  va empresonar i es van matar molts ciutadans, i va imposar les Lleis del Regne de Castilla als regnes de la Corona d’Aragó, amb el que se’n diu Decret de Nova Planta.

La mort d’Isabel d’Aragó, arxiduquessa de la Casa d’Àustria neta del rei Ferran II de la Corona d’Aragó i del casal de Barcelona, germana de l’emperador Carles V de l’Imperi europeu “Sacre Imperi Romà-Germànic” i alhora Carles III de la Corona d’Aragó, va ser lamentada per tota Europa.

Les seves restes van ser ficades amb gran solemnitat a la cripta reial de la catedral de Sant Knud o Canut,[1] [2]a  Odense (Dinamarca) al costat del seu marit, el rei Cristian II


Catedral de Sant Knud (Odense) on està enterrada Isabel d’Aragó

En el següent capítol escriuré sobre  Carles III d’Aragó, germà d’Isabel d’Aragó, que fou emperador d’Europa com a Carles V.

Jordi Salat

 Observacions:
Ho coneixen això els polítics europeus que es neguen a recolzar la causa nacional catalana davant les actituds hostils de l’Estat que es diu España en aquest anys darrers, i en especial després del referèndum que es va fer a Catalunya l’1 d’octubre de 2017, considerat “il·legal” pel poder de la Corona d’Espanya i la seva Constitució espanyola? 

Es pot considerar il·legal un referèndum en una democràcia quan el referèndum és essencialment democràtic? Com és possible que a Europa es permeti una adulteració de la democràcia com la que s’està produint a España?

S’hauria de tenir present i fer un acte com a efemèrides un dia a l’any entre Catalunya, la Corona de Aragó, Dinamarca i la Corona d’Àustria amb ressò europeu? Alguna associació ho podria fer si no és fa? 

 Algun polític ho ha proposat? Agermanaments entre les ciutats de la Corona d’Aragó, tenint en compte els fil identitari català: Barcelona, “S’Aragossa” (Zaragoza, en castellà o español), València i Mallorca amb Odense?  

 Algun monument honorífic a Dinamarca o Àustria que ho recordi i honori els catalans morts per defensar una monarquia que  comportava un “ideal d’Europa”?
Al costat d’aquesta catedral hi ha un monument dedicat a Hans Christian Andersen[1] famós escriptor, molt conegut a Catalunya i tota la Corona d’Aragó, nascut en aquesta ciutat.


Una ruta de turisme cultural: Barcelona-Aarhus-Odense-Copenhage-Barcelona. 

 També seria interessant constituir una Associació Cultural Amics de Catalunya i Dinamarca.
Enllaço un escrit que vaig publicar en el meu “Blog Vernacle” en el faig referència a Andersen, Einstein i Pujols amb el títol de “Els tres principis universals”[2]



[3] El fet essencialment més significatiu de les princeses d’Aragó, al meu entendre, era el fet de ser bel·lònides. I, jo atribueixo als bel·lònides un origen molt antic, que relaciono amb el que es diu a  la Bíblia Gen. 9:25 , “la maledicció de Noé”,  sobre el tema dels regnes, pobles o  nacions beneïdes i les maleïdes per Noé castigades a ser esclaves, això vol dir “sense poder exercir la sobirania nacional animada amb el seu propi alè o esperit”, subordinades a les constitucions alienants i fetes a mida de les nacions beneïdes per Noé.

[4] León, és un mot occità. El golfo de León (en francès, golfe du Lion; en occità: golf dau Leon; https://es.wikipedia.org/wiki/Golfo_de_Le%C3%B3n
[6] Relacionat amb un determinat cristianisme catòlic, que des del segle VI, amb el rei visigot, Recaredo, va fer  un estat que ara en diuen “España” amb capital a Toledo (Castilla) on s’hi parla llengua castellana, de forma hostil envers els avantpassats visigots i en concret, el rei visigot Leovigildo,  pare de Recaredo, que feien  “Hispània” i que eren cristians arrians,  tenien la capital a Tolosa (Occitània) on es parlava llengua d’oc. Actualment, com a conseqüència de la croada albigesa i la pèrdua de la batalla de Muret amb la derrota del rei Pere el Sant de la Corona d’Aragó, va  quedar sota el domini del què actualment es coneix com a França. Abans no s’hi parlava francès, s’hi parlava llengua d’oc o occità.

Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)