SHAKESPEARE I
RAMON LLULL: VERNACLISTES?
Diàleg amb la
I.A.
Li he preguntar a la
I.A.
—Es pot considerar Shakespeare vernacliste ?
M’ha dit això:
—«Si, el pots considerar vernacliste per tres raons principals.
Una d’elles és aquesta:
—«Elecció conscient de l'anglès: En el segle XVI, molts
erudits i intel·lectuals consideraven que l'anglès era una llengua
"bàrbara", tosca i incapaç d'expressar idees complexes, per la qual
cosa preferien escriure en llatí. Shakespeare va optar per l'anglès per a tota
la seva obra, demostrant que la llengua del poble podia assolir el mateix
nivell d'art i profunditat que els clàssics grecollatins».
Li he fet aquesta altra
pregunta:
—Es pot comparar amb
el que va fer Ramon Llull amb el català uns segles abans?
M’ha contestat això:
—Sí, la comparació
és totalment encertada en la substància, tot i que el gest de Ramon Llull va
ser encara més d'avantguarda i revolucionari per a la seva època.
Tots dos autors
comparteixen el mateix impacte històric: utilitzar la seva llengua pròpia per a
disciplines on el llatí tenia el monopoli absolut, elevant el vernacular a la
categoria de llengua de cultura.
Hi ha diferències de
context i de grau que fan que el cas de Llull sigui únic a Europa:
Similituds: L'impuls vernacliste
Creació i eixamplament del lèxic: Per poder parlar de filosofia (Llull) o de
passions humanes i teatre (Shakespeare), cap dels dos tenia prou eines en el
vocabulari de carrer. Llull va haver d'inventar centenars de paraules en català
derivades del llatí (com demostració, substància o intel·lecte); Shakespeare va
fer el mateix en anglès.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
2026.10.4
Pròxim escrit:
WAGNER I GAUDI: VERNACLISTES?
Translated by AI
SHAKESPEARE AND RAMON LLULL: VERNACULARISTS?
A Dialogue with AI
I asked the AI:
—Can Shakespeare be considered a vernacularist?
It told me this:
—“Yes, you can consider him a vernacularist for three main reasons.
One of them is this:
—“A conscious choice of English: In the sixteenth century, many scholars and intellectuals regarded English as a ‘barbarous’, crude language, incapable of expressing complex ideas, and therefore preferred to write in Latin. Shakespeare chose English for all his works, demonstrating that the language of the people could attain the same level of artistic excellence and depth as the Greco-Latin classics.”
I then asked it this other question:
—Can this be compared with what Ramon Llull did with Catalan several centuries earlier?
It answered me:
—Yes, the comparison is entirely valid in substance, although Ramon Llull’s achievement was even more pioneering and revolutionary for his time.
Both authors share the same historical impact: they used their own language for fields in which Latin held an almost absolute monopoly, elevating the vernacular to the status of a language of culture.
There are differences in context and degree that make Llull’s case unique in Europe:
Similarities: The vernacularist impulse
Breaking the monopoly of Latin: Both Llull in the thirteenth century and Shakespeare in the sixteenth century chose not to confine themselves to Latin, demonstrating that Romance or Germanic languages could express the same intellectual or artistic complexity.
Creation and expansion of vocabulary: In order to discuss philosophy (Llull) or human passions and theatre (Shakespeare), neither language had sufficient vocabulary in everyday speech. Llull had to coin hundreds of Catalan words derived from Latin (such as demonstració, substància and intel·lecte); Shakespeare did the same in English.
Jordi Salat
2026.10.4
Next piece:
WAGNER AND GAUDÍ: VERNACULARISTS?
