Quina ensenyança cristiana
es celebra per Nadal?
El Naixement de dalt
(Evangeli de Sant Joan,3 Nou
Testament. La Bíblia)
Diàleg entre Crist i Nicodem,
seguidor de Moisès i la Llei de Jahveh[1]
L’evangeli de sant Joan ens
parla del diàleg entre Crist el camita galileu i el judaic jahvehita Nicodem, sacerdot de Moisès servidor de
Jahveh i la seva Llei, i ens diu el següent:
Crist va dir: “De veritat, de veritat et dic que el que no
neix d’aigua i d’Esperit, no pot entrar en el regne de Déu. Qui neix de carn,
és carn; qui neix d’Esperit és Esperit. Us és necessari néixer de nou. Ningú ha pujat al cel, sinó qui a baixat del cel. No t’estranyis que
t’hagi dit: Cal que nasqueu de dalt”
(Ev. Segons Sant Joan 5,6)
El Nadal és una celebració cristiana que fa referència a aquesta ensenyança
evangèlica relacionada amb “el naixement de dalt” del fet de "néixer en Esperit".
Bateig de Crist per Sant Joan Baptiste. Verrocchio i Leonardo da Vinci
Aquesta imatge de Crist batejat
en el riu Jordà, és al meu entendre la més adient representació del néixer de
dalt que es celebra per Nadal.
I
aquest “nàixer en l’Esperit” ho és en sentit – personal i nacional
-. A nivell nacional, l’espiritualisme,
és manifesta socialment com una voluntat democràtica. Aquesta voluntat
espiritual sovint es oprimida i reprimida per un marc legal.
Això
és al meu entendre el que va passar amb els cristians dins el marc legal de la Constitució
de Roma.
Això,
segons el meu entendre, és el que passa actualment amb l’Esperit de Catalunya[2]
i els catalans que volen autodeterminar-se en funció dels seus sentiments,
pensaments espirituals i voluntat pròpia dins el marc legal de la Constitució
d’Espanya. Res de no sota el Sol.
L’esperit
del referèndum vivifica, la llei del dogmatisme religiós i constitucional mata
– aquesta és una ensenyança evangèlica relacionada amb aquest naixement de
dalt-.
Aquest naixement té un sentit al·legòric o iniciàtic en el sentit de bateig,
de rebuda interior, que està més enllà dels fets històrics que s'expliquen de
forma literal.
El pessebre, l’arbre, el Tió i d'altres elements habituals en aquesta
celebració tenen també una interpretació cristiana.
També s'han convertit en elements de "costums popular" i festius
que sovint han amagat l'ensenyança essencial original.
I, poden tenir també interpretacions paganes relacionades amb el significat
zodiacalista, - solsticis i equinoccis-, del concepte Pare Celestial o Abba
equiparables a religiositats de cultes mesopotàmics i egipcis.
No obstant, en temps d’idolatria, els ornaments festius o digxuem-ne “el
vestiment”, tapa l’ensenyança”; la “forma”, tapa “el contingut”; l’”estança”
tapa la “substància”.
Per a mi, la millor
representació del Nadal, expressivament fidel a l’ensenyança (derivada de “seny”) que el cristianisme original
considera “néixer de dalt”, està en el quadre de Leonardo
da Vinci.[3] I, en els retaules romànics
del Sant Esperit [4] presents a la tradició religiosa de Catalunya i els
altres pobles de la Corona d’Aragó.
Aquesta és, per a mi, la imatge més representativa del Nadal.
Detall quadre de Leonardo da
Vinci. Detall Retaule Sant Esperit de la catedral de Manresa
Crist va dir: “Els qui han
nascut de dalt, parlen d’allò que
han pensat, vist i sentit, però ningú
terrenal accepta el seu testimoni” (Ev. segons Sant Joan 31,32)
Molts
nascuts de dalt, incompresos, sense poder compartir-se, caminen solitaris, fins
hi tot en mig de la gent.
En
mig de carrers i places amb molts llums encesos, aparadors de botigues
amb regals, trobades familiars biològiques i polítiques, brindis amb cava, carn
d’olla, sopa de galets ... els “nascuts de dalt” fan camí i pugen per l’Escala
de l’Enteniment. La Paraula, i el Verb – paraula escrita-, són una escala. [5][6]
Una de les qüestions que
planteja aquest mena de “bateig” és una dualitat sobre la que cal discernir,
entre donar testimoni de
l’Esperit o Alè de la Paraula Viva, enfront l’obediència a la Lleia o Paraula Escrita. Esperit i
Dogma.
Nadal, és la festa nacional dels nascuts de
dalt.
Hi haurà hagut qui m’haurà entès. Hi haurà
hagut qui no m’haurà entès.
Bon neixement
a tothom
Jordi Salat
Nota:
Detall Retaule del Sant Esperit de Manresa
En l’art romànic català es representa aquest
“néixer de dalt” o néixer en esperit a
molt retaules. Com per exemple el Retaule de Sant Esperit de Manresa i el Retaulede Sant Esperit de l’església de Sant Llorenç de Morunys. Aquesta mena de retaules em sembla que també són un bon referent per a una bona
felicitació de Nadal https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-5866-cat-retaule_del_sant_esperit.htm
[1] Els
fariseus portaven les patilles
(diminutiu del mot derivat del castellà “pata”, en català “pota”, diminutiu
“potetes”) molt llargues, no se les
afaiten, ja que no se les tallaven mai,
i es tallaven el tel del prepuci en operació de fimosi (circumcisió) perquè
Jahveh va dir – segons llegim a l’Antic Testament- que aquest seria senyal
d’identificació del seu poble servidor. A les patilles, les anomenen “peots” https://es.chabad.org/library/article_cdo/aid/3003569/jewish/Por-qu-algunos-judos-jasdicos-usan-las-peot-largas-tirabuzones.htm
Jo no crec que Crist
portés “peots”. Crist parla de l’Esperit amb “paràboles” no parla de “lleis”
com feia Moisès quan predicava les lleis de Jahveh. Per altre cantó, cal tenir
present que Jesucrist no es deia Jesucrist ja que Crist és un mot grec i Jesús vivia a Galilea no pas a Grècia. També
cal reflexionar sobre el fet que en l’Anunciació, l’àngel va demanar-li a Maria
que al seu fill concebut per l’Esperit Sant li posés Emmanuel, no pas Jesús.
[2] L’Esperit de Catalunya, Josep Trueta https://emporion.org/l-esperit-de-catalunya-the-spirit-of-catalonia/
[3] Leonardo da Vinci https://ca.wikipedia.org/wiki/Leonardo_da_Vinci
[4] Retaule del Sant Esperithttps://ca.wikipedia.org/wiki/Retaule_del_Sant_Esperit
[5] La llengua és una escala. Blog Vernacle https://vernaclistes.blogspot.com/2018/08/la-llengua-catalana-es-una-escala.html
[6] El Punt Avui escrit de Jordi Salat https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1455385-la-llengua-es-una-escala.html
