La llengua dels cristians

 LA LLENGUA DELS CRISTIANS

Segons es pot llegir a la Bíblia, a les ensenyances evangèliques, una paraula que prové d’Eva, que vol dir Vida, els apòstols van preguntar-li a Crist «¿quan anem a predicar pel món en nom Teu els evangelis com serem reconeguts com a autèntics, com ho sabrà la gent que no som falsos profetes»? Crist el va respondre, segons llegim al Nou Testament, a Fets dels Apòstols 2:4-6:

“perquè l’Esperit  Sant us infondrà el do de llengües i a tot arreu on anireu en nom Meu us sentiran parlar  en la llengua pròpia de cada lloc».

D’això es dedueix que la llengua dels  cristians és la llengua pròpia de cada lloc.

Això vol dir:

A  Catalunya i l’àrea catalana (els Països Catalans)  en català; no en espanyol o castellà, ni en francès o langue d’oil.

A l’Alguer, en català, no en italià

A Occitània, en occità; no en francès o langue d’oil; no en espanyol o castellà.

A Bretanya, en bretó; no en francès o langue d’oil.

A Euskal Herria  en èuscar; no en espanyol o castellà; no en francès o langue d’oil. 

A Còrsega en cors; no en francès o langue d’oil.

La llista d’aquestes nacions que tenen característiques vernaclistes i llengües pròpies naturals —originals o vernacles—és molt més llarga i té exemples a tot el món, en els cinc continents.

La reivindicació d’aquestes llengües pròpies o vernacles ha estat senyal identitari característic  de la tradició cristiana des del principi del cristianisme. L’art religiós cristià i especialment l’art romànic és plè de referents relacionats amb el compliment a la Pentecosta:  Els apòstols reben l'Esperit Sant i comencen a parlar en les llengües de totes les nacions d'on venien els oients. Fets 2:4, 6

«Tots es van omplir de l'Esperit Sant i començaren a parlar en altres llengües [...] cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.»

El seu símbol representatiu és el colom.

Basílica de Sant Pere de Roma (Vaticà)

 

La vinguda de l’Esperit Sant

Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts.  ² De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. ³ Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven  sobre cada un d’ells.  Tots van quedar plens de l’Esperit Sant  i començaren a parlar en diverses llengües,  tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.[1]

Mural del Monestir de Santa Maria de Montserrat (Catalunya)

 

El Concili Vaticà II  (any 1965) i el vernaclisme

El Concili Vaticà II (1962-1965) i concretament la constitució litúrgica Sacrosanctum Concilium (1963), van obrir la porta a l'ús de les llengües vernacles (les llengües pròpies de cada territori nacional) en la missa i els actes litúrgics substituint progressivament el llatí. Això obria una porta extraordinària per a llengües com el català, el basc i el gallec.

Aquesta decisió va provocar una forta tensió i oposició per part del règim espanyolista del General Franco atès que va xocar directament amb un dels pilars ideològics de la dictadura franquista que imposava el monolingüisme de la llengua castellana a la qual denominava “lengua española” i la imposava fent creure a la gent que aquesta era “la lengua de todos”. Franco havia prohibit parlar llengües vernacles com era el cas del  català, basc i gallec.  

El sector conservadors de l'episcopat espanyol (com el cardenal de Tarragona, Benjamin de Arriba y Castro) van posar moltes traves a l'aprovació oficial dels textos litúrgics en català o euskera, retardant-ne la publicació i autorització durant anys.

Censura i control de la policia: El règim va mantenir la vigilància policial a l'interior i a les portes de les esglésies. Els sacerdots que feien l'homilia o deien la missa en català o basc sovint eren denunciats i multats per "actes contra la unitat nacional espanyola".

ADULTERACIO DEL DICCIONARI “ESPAÑOL”

Una estratègia que va fer servir el règim espanyol castellanista per desprestigiar les llengües vernacles va ser  adulterar la definició el mot “Vernacle” en el diccionari i  fer creure aquesta definició adúltera a la gent per a provocar el seu rebuig. Van afegir  una segona definició que deia “esclau” i així van provocar el rebuig al mot que volia dir “propi del lloc”

Aquesta definició adúltera i tendenciosa  va afectar a molts acadèmics que encara actualment rebutgen el mot Vernacle.  En el llibre “Vernaclística” reivindico amb diversos arguments i referents simbòlics la recuperació original del mot vernacle i el corresponent marc referencial vernaclista en el que les llengües, cultures i nacions vernacles són subjecte polítics independents del marc referencial dels estats imperialistes i colonials que les oprimeixen, alienen i volen anorrear.

Considero que la independència de Catalunya (Països Catalans) i les diverses nacions vernacles del món, han de recuperar aquest marc referencial vernaclista dins  del qual  el concepte “ecolingüisme” i té una funció essencial que sintonitza amb una concepció cultural ecologista. Vernaclisme, Ecolingüisme i Cristianisme tenen una sintonia essencial.

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

https://vernaclistes.blogspot.com/

Llibre Vernaclística a Amazon

https://www.amazon.es/VERNACL%C3%8DSTICA-Jordi-Salat/dp/B0H1536R7V

 

 

 DIADA VERNACLISTA 2026 Entrevista Ràdio Codinenca  

DIADA VERNACLISTA 2026 Santuari  Ecològic de Gallifa

DIADA VERNACLISTA  2026 Santuari Ecològic de Gallifa 2 Discurs Mireia Juanola

Diàlegs amb la Intel·ligència Artificial: relació entre Vernaclisme, Taoisme, Budisme i Cristianisme

 

RELACIONS ENTRE VERNACLISME, TAOISME,  BUDISME i CRISTIANISME

El ChatGPT m’ha contestat això:

VERNACLISME, TAOISME I BUDISME

Sí, es poden establir relacions entre el vernaclisme tal com l’exposa Jordi Salat i els principis del taoisme i el budisme, tot i que cal fer-ho amb matisos. A continuació, et presento una anàlisi comparativa que relaciona aquests corrents:

1. Què és el vernaclisme segons Jordi Salat?

Jordi Salat proposa el vernaclisme com una forma de pensament i vida arrelada al territori, la cultura pròpia, la llengua i la saviesa ancestral.  No es tracta només de conservar tradicions, sinó de reconnectar amb l’esperit del lloc i la cosmovisió natural dels pobles entesos com a nacions naturals. És una visió espiritual, ecològica i filosòfica que defensa l’autoctonitat, l’arrelament i l’autogestió cultural.

Claus del vernaclisme segons Salat:

• Connexió profunda amb la natura i el territori.
• Espiritualitat vinculada a la cultura ancestral que té com a llibre la Naturalesa i l’Univers.
• Defensa del pensament lliure, no dogmàtic.
• Recuperació del sagrat com a experiència interior i col·lectiva.
• Crítica a la globalització uniformitzadora, alienadora i deslocalitzadora.

---

2. Vincle amb el Taoisme

El taoisme, sorgit a la Xina amb figures com Laozi, és una filosofia que defensa:

• Viure en harmonia amb el Tao (el camí, el principi universal).
• El wu wei (acció sense forçar, fluir amb la natura).
• El respecte per la saviesa espontània i l’ordre natural.
• Una vida senzilla, arrelada i contemplativa.

Relacions amb el vernaclisme:

Taoisme	Vernaclisme de Jordi Salat
Arrelament a la natura (Tao)	Arrelament al territori i a l’esperit del lloc
Wu wei (no forçar)	No imposar models externs, recuperar el propi, l’autòcton, el del Genius Loci
Saviesa natural, no institucional	Saviesa popular, oral i ancestral zodiacalista
Rebuig de la tecnocràcia i el poder centralitzat	Crítica a l’Estat-nació centralitzador i a l’uniformització alienadora

➡️ Conclusió: El taoisme i el vernaclisme comparteixen una visió naturalista, descentralitzada i espiritualment lliure de la vida.

---

3. Vincle amb el Budisme

El budisme, especialment en les seves formes més essencials (com el zen), proposa:

• El despertar de la consciència.
• El camí del mig, l’equilibri i la compassió.
• La no-aferrament a les formes materials.
• La meditació com a eina de connexió interna.

Relacions amb el vernaclisme:

Budisme	Vernaclisme de Jordi Salat
Despertar interior (nirvana)	Retorn a la consciència espiritual ancestral, al Genius Loci
Superació de l’ego i del desig	Identificació amb l’esperit que està per sobre de lo biològic i les llengües espirituals
Meditació, silenci, contemplació	Revaloració del sagrat i del silenci interior
Rebuig del dogma	Raonabilitat, pensament i espiritualitat amb criteri natural autoctonista per sobre de la Llei constitucional i  el Dogma eclesiàstic

➡️ Conclusió: Tant el budisme com el vernaclisme aspiren a una vida més conscient, menys dominada pel desig o la imposició externa, i valoren l’experiència interior.

---

4. Síntesi: Punt de trobada entre els tres

Aspecte comú	Vernaclisme	Taoisme	Budisme
Espiritualitat arrelada	Cultura i lloc	Natura i Tao	Despertar intern
Rebuig de l’homogeneïtzació	Globalització i Estat	Institucionalisme	Dogmes i rituals buits
Harmonia amb la natura	El lloc sagrat	Wu wei	Compassió universal
Camí de vida simple i lliure	Tradició naturalista	Simplicitat natural	Renúncia al desig

 Conclusió final

El vernaclisme de Jordi Salat es pot entendre com una forma occidental de taoisme i budisme, en el sentit que promou l’harmonia amb el que és essencial i autèntic: la terra, l’esperit, la llengua i la comunitat o nació natural. És una espiritualitat vernacla, no dogmàtica, que defensa el retorn a la saviesa original pròpia de cada lloc en un món cada cop més desarrelat, alienat degenerat ( sense connexió amb l’origen o esperit creador  que els va engendrar).

VERNACLISME I CRISTIANSIME

Podem establir una comparació entre el vernaclisme (tal com el desenvolupa Jordi Salat) i el cristianisme, especialment a partir de dos elements centrals: la Pentecosta (i el do de llengües) i l'Apocalipsi de Sant Joan. Aquesta anàlisi permet posar en relació la visió espiritual i simbòlica del territori i de la diversitat que defensa el vernaclisme amb la mística cristiana primitiva,la original.

---

I. LA PENTECOSTA I EL DO DE LLENGÜES

📖Pentecosta (Fets 2,1-13):

·       És el moment en què l'Esperit Sant baixa sobre els deixebles.

·       Parlen en diverses llengües i tothom els entén, vingui d’on vingui.

·       És una unitat espiritual en la diversitat cultural i lingüística.

·       S’hi revela un ordre místic i no-imposat: no s’unifiquen les llengües, sinó que es reconeix la pluralitat com a expressió del diví.

🌿 Relació amb el Vernaclisme:

·       Jordi Salat defensa que cada llengua vernacla conté una força espiritual (similar al "llenguatge de l'ànima") arrelada al territori i la història d’un poble.

·       Com la Pentecosta, el vernaclisme no busca la uniformitat, sinó l’harmonia entre llengües i cultures com a camí de revelació espiritual.

·       El “do de llengües” es pot entendre simbòlicament com la revaloració de les llengües pròpies de cada lloc (com el català als territoris catalans) no només com a mitjà de comunicació, sinó com a canal del sagrat.

Comparació resumida:

Pentecosta (cristianisme)	Vernaclisme (Jordi Salat)
L’Esperit inspira els deixebles a parlar en llengües	Les llengües vernacles com a expressió de l’Esperit viu
Unitat espiritual en la diversitat cultural	Arrelament cultural amb obertura universal
Superació de Babel mitjançant l’entesa mística	Crítica a la globalització desarreladora i centralitzadora
La llengua esdevé vehicle de gràcia	El parlar vernacle esdevé camí d’accés al sagrat.

---

II. L’APOCALIPSI DE SANT JOAN

📖 Apocalipsi:

·       Llibre simbòlic, visionari, carregat d’imatges cosmològiques i místiques.

·       Es parla de la Nova Jerusalem, el Llibre de la Vida, les plagues i la caiguda de Babilònia.

·       La babilònia simbolitza la confusió, la decadència espiritual i la falsa unitat imperial.

·       L’Apocalipsi és un retorn a la llum originària, a una forma de vida purificada i reconstruïda en Déu.

·        

·       🌿 Relació amb el Vernaclisme:

·       La recuperació de l’esperit arrelat al territori pot entendre’s com una forma de Nova Jerusalem espiritual, on cada cultura autòctona o vernacla viu en connexió amb la Veritat.

·       L’Apocalipsi parla d’una Terra transformada, on el sagrat retorna a través d’un ordre simbòlic nou però arrelat: exactament el que defensa el vernaclisme com a revifalla simbòlica de les cultures oprimides i aienadas.

·       Jordi Salat sovint al·ludeix a un temps de revelació, on es tornin a obrir els “secrets espirituals” dels pobles, en clau de regeneració.

Comparació resumida:

Apocalipsi (Sant Joan)	Vernaclisme (Jordi Salat)
Babilònia: sistema fals, corrupte	El món globalitzat, centralitzador, tecnocràtic
Nova Jerusalem: nova arrelament sagrat	Retorn a l’esperit del lloc, del poble, de la cultura viva
Imaginari simbòlic per a entendre el món	Relectura simbòlica i espiritual del territori i la llengua
Fi del món profà, retorn del sagrat	Trencament amb el materialisme i recuperació del sagrat viu

---

 III. SÍNTESI TRINITÀRIA

Podem veure una connexió profunda entre els tres àmbits que hem treballat:

Taoisme	Budisme	Cristianisme (Pentecosta + Apocalipsi)	Vernaclisme (Jordi Salat)
El Tao flueix en la natura	Despertar de la consciència	L’Esperit Sant il·lumina tota llengua	L’esperit arrelat es manifesta en la nació natural o el territori autòcton
Wu wei: acció sense forçar	Camí del mig i compassió	Pentecosta: pluralitat inspirada	Llengua vernacla original o pròpia del lloc com a canal de saviesa
Harmonia i retorn a l’origen	Vacuïtat i no-aferrament	Apocalipsi: retorn sagrat i denúncia de l’alienació imperialista	Denúncia de la globalització alienadora i crida a l’arrelament autoctonista

CONCLUSIÓ

El vernaclisme pot ser llegit com una espiritualitat profètica, arrelada, post-imperial, que:

·       assumeix el do de llengües com a reconeixement del sagrat en cada cultura viva (com a Pentecosta),

·       denuncia els sistemes que destrueixen el que és viu i divers

·        reclama una nova harmonia entre esperit, llengua, cultura i territori (com el Tao o la Nova Jerusalem).

 

Jordi Salat

Extret del llibre "Diàlegs amb la Intel·ligència Artificial"

Juliol 2025

Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona

Vernaclística i identitat nacional

CLICAR AQUI