Diàlegs amb la Intel·ligència Artificial: relació entre Vernaclisme, Taoisme, Budisme i Cristianisme

 

RELACIONS ENTRE VERNACLISME, TAOISME,  BUDISME i CRISTIANISME

El ChatGPT m’ha contestat això:

VERNACLISME, TAOISME I BUDISME

Sí, es poden establir relacions entre el vernaclisme tal com l’exposa Jordi Salat i els principis del taoisme i el budisme, tot i que cal fer-ho amb matisos. A continuació, et presento una anàlisi comparativa que relaciona aquests corrents:

1. Què és el vernaclisme segons Jordi Salat?

Jordi Salat proposa el vernaclisme com una forma de pensament i vida arrelada al territori, la cultura pròpia, la llengua i la saviesa ancestral.  No es tracta només de conservar tradicions, sinó de reconnectar amb l’esperit del lloc i la cosmovisió natural dels pobles entesos com a nacions naturals. És una visió espiritual, ecològica i filosòfica que defensa l’autoctonitat, l’arrelament i l’autogestió cultural.

Claus del vernaclisme segons Salat:

• Connexió profunda amb la natura i el territori.
• Espiritualitat vinculada a la cultura ancestral que té com a llibre la Naturalesa i l’Univers.
• Defensa del pensament lliure, no dogmàtic.
• Recuperació del sagrat com a experiència interior i col·lectiva.
• Crítica a la globalització uniformitzadora, alienadora i deslocalitzadora.

---

2. Vincle amb el Taoisme

El taoisme, sorgit a la Xina amb figures com Laozi, és una filosofia que defensa:

• Viure en harmonia amb el Tao (el camí, el principi universal).
• El wu wei (acció sense forçar, fluir amb la natura).
• El respecte per la saviesa espontània i l’ordre natural.
• Una vida senzilla, arrelada i contemplativa.

Relacions amb el vernaclisme:

Taoisme	Vernaclisme de Jordi Salat
Arrelament a la natura (Tao)	Arrelament al territori i a l’esperit del lloc
Wu wei (no forçar)	No imposar models externs, recuperar el propi, l’autòcton, el del Genius Loci
Saviesa natural, no institucional	Saviesa popular, oral i ancestral zodiacalista
Rebuig de la tecnocràcia i el poder centralitzat	Crítica a l’Estat-nació centralitzador i a l’uniformització alienadora

➡️ Conclusió: El taoisme i el vernaclisme comparteixen una visió naturalista, descentralitzada i espiritualment lliure de la vida.

---

3. Vincle amb el Budisme

El budisme, especialment en les seves formes més essencials (com el zen), proposa:

• El despertar de la consciència.
• El camí del mig, l’equilibri i la compassió.
• La no-aferrament a les formes materials.
• La meditació com a eina de connexió interna.

Relacions amb el vernaclisme:

Budisme	Vernaclisme de Jordi Salat
Despertar interior (nirvana)	Retorn a la consciència espiritual ancestral, al Genius Loci
Superació de l’ego i del desig	Identificació amb l’esperit que està per sobre de lo biològic i les llengües espirituals
Meditació, silenci, contemplació	Revaloració del sagrat i del silenci interior
Rebuig del dogma	Raonabilitat, pensament i espiritualitat amb criteri natural autoctonista per sobre de la Llei constitucional i  el Dogma eclesiàstic

➡️ Conclusió: Tant el budisme com el vernaclisme aspiren a una vida més conscient, menys dominada pel desig o la imposició externa, i valoren l’experiència interior.

---

4. Síntesi: Punt de trobada entre els tres

Aspecte comú	Vernaclisme	Taoisme	Budisme
Espiritualitat arrelada	Cultura i lloc	Natura i Tao	Despertar intern
Rebuig de l’homogeneïtzació	Globalització i Estat	Institucionalisme	Dogmes i rituals buits
Harmonia amb la natura	El lloc sagrat	Wu wei	Compassió universal
Camí de vida simple i lliure	Tradició naturalista	Simplicitat natural	Renúncia al desig

 Conclusió final

El vernaclisme de Jordi Salat es pot entendre com una forma occidental de taoisme i budisme, en el sentit que promou l’harmonia amb el que és essencial i autèntic: la terra, l’esperit, la llengua i la comunitat o nació natural. És una espiritualitat vernacla, no dogmàtica, que defensa el retorn a la saviesa original pròpia de cada lloc en un món cada cop més desarrelat, alienat degenerat ( sense connexió amb l’origen o esperit creador  que els va engendrar).

VERNACLISME I CRISTIANSIME

Podem establir una comparació entre el vernaclisme (tal com el desenvolupa Jordi Salat) i el cristianisme, especialment a partir de dos elements centrals: la Pentecosta (i el do de llengües) i l'Apocalipsi de Sant Joan. Aquesta anàlisi permet posar en relació la visió espiritual i simbòlica del territori i de la diversitat que defensa el vernaclisme amb la mística cristiana primitiva,la original.

---

I. LA PENTECOSTA I EL DO DE LLENGÜES

📖Pentecosta (Fets 2,1-13):

·       És el moment en què l'Esperit Sant baixa sobre els deixebles.

·       Parlen en diverses llengües i tothom els entén, vingui d’on vingui.

·       És una unitat espiritual en la diversitat cultural i lingüística.

·       S’hi revela un ordre místic i no-imposat: no s’unifiquen les llengües, sinó que es reconeix la pluralitat com a expressió del diví.

🌿 Relació amb el Vernaclisme:

·       Jordi Salat defensa que cada llengua vernacla conté una força espiritual (similar al "llenguatge de l'ànima") arrelada al territori i la història d’un poble.

·       Com la Pentecosta, el vernaclisme no busca la uniformitat, sinó l’harmonia entre llengües i cultures com a camí de revelació espiritual.

·       El “do de llengües” es pot entendre simbòlicament com la revaloració de les llengües pròpies de cada lloc (com el català als territoris catalans) no només com a mitjà de comunicació, sinó com a canal del sagrat.

Comparació resumida:

Pentecosta (cristianisme)	Vernaclisme (Jordi Salat)
L’Esperit inspira els deixebles a parlar en llengües	Les llengües vernacles com a expressió de l’Esperit viu
Unitat espiritual en la diversitat cultural	Arrelament cultural amb obertura universal
Superació de Babel mitjançant l’entesa mística	Crítica a la globalització desarreladora i centralitzadora
La llengua esdevé vehicle de gràcia	El parlar vernacle esdevé camí d’accés al sagrat.

---

II. L’APOCALIPSI DE SANT JOAN

📖 Apocalipsi:

·       Llibre simbòlic, visionari, carregat d’imatges cosmològiques i místiques.

·       Es parla de la Nova Jerusalem, el Llibre de la Vida, les plagues i la caiguda de Babilònia.

·       La babilònia simbolitza la confusió, la decadència espiritual i la falsa unitat imperial.

·       L’Apocalipsi és un retorn a la llum originària, a una forma de vida purificada i reconstruïda en Déu.

·        

·       🌿 Relació amb el Vernaclisme:

·       La recuperació de l’esperit arrelat al territori pot entendre’s com una forma de Nova Jerusalem espiritual, on cada cultura autòctona o vernacla viu en connexió amb la Veritat.

·       L’Apocalipsi parla d’una Terra transformada, on el sagrat retorna a través d’un ordre simbòlic nou però arrelat: exactament el que defensa el vernaclisme com a revifalla simbòlica de les cultures oprimides i aienadas.

·       Jordi Salat sovint al·ludeix a un temps de revelació, on es tornin a obrir els “secrets espirituals” dels pobles, en clau de regeneració.

Comparació resumida:

Apocalipsi (Sant Joan)	Vernaclisme (Jordi Salat)
Babilònia: sistema fals, corrupte	El món globalitzat, centralitzador, tecnocràtic
Nova Jerusalem: nova arrelament sagrat	Retorn a l’esperit del lloc, del poble, de la cultura viva
Imaginari simbòlic per a entendre el món	Relectura simbòlica i espiritual del territori i la llengua
Fi del món profà, retorn del sagrat	Trencament amb el materialisme i recuperació del sagrat viu

---

 III. SÍNTESI TRINITÀRIA

Podem veure una connexió profunda entre els tres àmbits que hem treballat:

Taoisme	Budisme	Cristianisme (Pentecosta + Apocalipsi)	Vernaclisme (Jordi Salat)
El Tao flueix en la natura	Despertar de la consciència	L’Esperit Sant il·lumina tota llengua	L’esperit arrelat es manifesta en la nació natural o el territori autòcton
Wu wei: acció sense forçar	Camí del mig i compassió	Pentecosta: pluralitat inspirada	Llengua vernacla original o pròpia del lloc com a canal de saviesa
Harmonia i retorn a l’origen	Vacuïtat i no-aferrament	Apocalipsi: retorn sagrat i denúncia de l’alienació imperialista	Denúncia de la globalització alienadora i crida a l’arrelament autoctonista

CONCLUSIÓ

El vernaclisme pot ser llegit com una espiritualitat profètica, arrelada, post-imperial, que:

·       assumeix el do de llengües com a reconeixement del sagrat en cada cultura viva (com a Pentecosta),

·       denuncia els sistemes que destrueixen el que és viu i divers

·        reclama una nova harmonia entre esperit, llengua, cultura i territori (com el Tao o la Nova Jerusalem).

 

Jordi Salat

Extret del llibre "Diàlegs amb la Intel·ligència Artificial"

Juliol 2025

Viatge a Dinamarca 5 (1) Els comtes i comtesses de Barcelona i Flandes. Carles d'Aragó, emperador d'Europa, Joana d'Aragó reina de Flandes

A partir de l’escut que vaig trobar a la catedral d’Aarhus (Dinamarca) he trobat un fil conductor que relaciona Flandes, Dinamarca, Noruega, Àustria i altres Estats europeus amb Catalunya, els comtes i comtesses de Barcelona i els regnes de la Corona d’Aragó, on s’hi parlava occità, basc i català ( castellà a partir del segle XV), per mitjà de personatges històrics, que detallo a continuació:

Isabel d’Aragó reina consort de Dinamarca amb Cristian II. 
Filla de Joana, la comtessa de Barcelona.

Joana, comtessa de Barcelona, filla de Ferran II dels regnes de la Corona d ’Aragó i Isabel I de Castilla. Reina de Flandes pel casament amb  Felip, el fill de l'emperador  d'"Europa", Maximilià d'Àustria.

Carles d’Aragó, el seu germà, nascut a Flandes, emperador d’”Europa” , Comte de Barcelona i hereu dels regnes de la Corona d’Aragó.

Molts segles abans,  també m’he trobat que Guifré I el “Bel·lós” (mal anomenat Pilós o Pelós),  comte bel·lònida i nom germànic que vol dir "Pau Victoriosa", "reinstaurador" del símbol dels quatre pals vermells sobre fons daurat,  ensenya identitària dels bel·lònides, Casal de Barcelona, Regne de La Provença, i dels regnes de la Corona d'Aragó, va casar-se amb Guinidilda, filla de la comtessa Judith de Flandes. 

Origen de l'escut del comtat de Barcelona. Claudi Lorenzale (1843-1844) Escola natzarenista. El natzarenisme relaciona artistas catalans amb Àustria i un ideal d’Europa.

Curiosament, mentre escric aquest capítol del meu llibre, veig a la premsa la notícia de que Jan Jambon, el president de Flandes ha vingut a Barcelona per a tenir una entrevista amb Quim Torra,  el president de la Generalitat de Catalunya.
La notícia llegida al diari El Punt Avui (14/IX/2019) diu el següent: “Catalunya i Flandes s’alien per un referèndum acordat”.

Sembla ser que el fil conductor que vaig començar a descabdellar a la catedral d’Aarhus, ve d’un cabdell molt antic, i que encara es va fent més gran.

En aquest capítol he de començar parlant de Carles d’Aragó, germà de la reina consort de Dinamarca, Isabel d’Aragó relacionats amb el Casal de Barcelona i els bel·lònides, i la Corona d’Aragó, el qual va ser l’emperador d’Europa – Sacre Imperi Romà-Germànic-, amb el nom de Carles V.

Escut Sacre Imperi Romà i Germànic

A les enciclopèdies espanyoles el presenten com a Carlos I de España. He llegit una informació que assegura que ell ho va demanar. No ho era; ho era dels “regnes” de la Corona d’Aragó als quals s’hi havia incorporat el reino de Castilla y León.(Aquests dos regnes tenen arrels occitanes. També les tenen els regnes de la Corona d’Aragó)

Fresc catedral Aarhus. Carles d’Aragó, emperador Carles V i el seu escut

Quan he vist el seu arbre familiar, posat a continuació, he observat que al final de tot hi havia un escut que podria ser el que vaig veure a la catedral d’Aarhus. Aquest escut correspondria al seu fill, Felipe II.

    

       

He anat fins els orígens, al fons de la qüestió, i he trobat que aquest escut està relacionat amb Joana de la Corona d’Aragó (1479-1555), comtessa de Barcelona, la capital de Catalunya.

Escut de Joana d’Aragó, comtessa del Casal  bel·lònida de Barcelona, reina de Flandes, arxiduquessa d’Àustria, reina de la Corona d’Aragó, reina de Castilla.

Després que el seu pare  Ferran II de la Corona d’Aragó, que era una confederació de regnes, nascut a Sos,[1] (Aragó) es casés amb Isabel de Castilla, incorporat el regne de Castilla  a la federació de regnes de la Corona d’Aragó, esdevingué reina Joan I de Castilla. 

Ferran II de la Corona d’Aragó, era conegut al regne de Castilla com a “el catalanote”, superlatiu  castellanitzat del mot  “catalanot” de llengua catalana, al qual se li va afegir “e”  per la castellanització del mot català. Es dedueix, doncs, que parlava la llengua catalana.

Escut del rei Ferran II de la Corona d’Aragó

Escut de Ferran II d’Aragó un cop incorporat el regne de Castilla a la seva Corona d’Aragó; i escut amb l’àguila del Sacre Imperi Romà Germànic relacionada amb el regne aragonès de Sicília i la família Hohenstaufen alemanya.

Observem que hi ha la creu que també es pot veure a la catedral d’Aarhus i que relaciono amb la creu d’Eneko Artiza, un noble del regne basc de Navarra, regne integrat a la Corona d’Aragó. 

Creu del fresc pintat a la catedral d’Aarhus. 

Creu del basc navarrès Eneko Aritza a la Corona d’Aragó

Jordi Salat

Continuarà.....

Viatge a Dinamarca 1

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/07/viatge-dinamarca-els-quatre-pals-la.html

Viatge a Dinamarca 2

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/08/viatge-dinamarca-2.html

Viatge a Dinamarca 3

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/09/viatge-dinamarca-3-cirstofor-colom.html

Viatge a Dinamarca 4

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/10/viatge-dinamarca-4-isabel-darago-reina.html

Jordi Salat

---

[1] El municipi aragonès de Sos, està a tres hores en cotxe del municipi català anomenat Soses; etimològicament està relacionat amb el català Os, com Os de Balaguer o Os de Civis. En català salat que posa article “s” en lloc de l’article “l” , es diria S’Os.