Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Còrsega. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Còrsega. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de març del 2022

REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA

 

REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA



Llegeixo dues notícies a la premsa d’avui 22 de Març de 2022 que parlen del tema de la llengua.

Un d’elles parla de l’edició d’un llibre  escrit per filòlegs catalans que, exposen que  la llengua catalana, si Catalunya fós[1] una república, tindria un millor reconeixement que no pas el que hi té dins d’una monarquia com és el cas de l’Estat espanyol. Consideren que la llengua catalana està maltractada dins la Monarquia “española” i ens recomanen que, si volem un reconeixement de la llengua catalana, en les pròximes eleccions votem a favor d’ una República Catalana.

Però, una altra notícia sembla que ho contradiu.

L’altra notícia, parla del president de la República francesa, Emmanuel Macron, el qual ha dit que “accepta discutir amb els independentistes de Còrsega que no s’identifiquen amb l’Estat de la República francesa, sobre  l’autonomia, si cessen els aldarulls”. I, afegeix: “No hi ha tabús, però la llengua de la República, és el francès”

La llengua de la República de França és el francès.

La llengua del Reino de España es el español.

Banderes de Còrsega i Catalunya amb la bandera vernaclística i la bandera d'Europa


Sembla ser que hi ha catalans que tenen falses esperances amb la República... A la República de França, igual com a la Monarquia de España, hi ha una llengua pròpia a efectes oficials : la llengua francesa a la República i  la lengua española.[2] a la Monarquia.

Quin és el marc referencial en el que la llengua catalana hi té un protagonisme reconegut?

En el meu llibre DOTZE exposo el marc referencial vernaclístic. N’hi ha algun altre? Jo parlo d’aquest marc vernaclístic i històricament l’he vist en repúbliques i en monarquies. Per tant la qüestió de la llengua no és una qüestió, essencialment, de sistema polític sinó que és una qüestió, essencialment i substancialment, de mentalitat cultural. I és en aquest sentit que, posteriorment, ha de tenir una aplicació política; sigui en forma de república o en forma de monarquia. He llegit coses sobre la monarquia del Comtat català d’arrels occitanes de Barcelona a Catalunya, i dels regnes de la Corona d’Aragó que fan pensar que tenien una mentalitat lingüística vernaclística i descentralitzada.

Aquesta mentalitat, la relaciono amb el marc cultural que tenia l’Europa del Renaixement.

Aquells que hagin llegit el llibre UTOPIA de Thomas More, hi hauran llegit la importància que tenen les llengües vernacles.

 



 

Thomas More,  ha sigut considerat “sant” per l’Església Catòlica i per l’Església Anglicana, i  fet Patró dels Governants i Polítics” en general i en concret d’Europa. Com és que els governants i polítics de l’Eurocambra no han assumit el seu pensament vernaclístic i han reconegut les llengües vernacles d’Europa? Com és que hi ha polítics a Catalunya que,  enganyats per la propaganda anti-vernaclística fomentada pels imperialistes,  encara consideren les llengües vernacles com a llengües dels esclaus de l’imperi romà, i no reconeixen que eren aquestes llengües vernacles les que parlaven quan eren pobles lliures i donaven testimoni de la seva autèntica i natural identitat nacional?

Continuarà REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA 2

 " Documento Nacional de Identidad: España l'any 2020. Reino de España des del 2 d'Agost de 2021"








Jordi Salat



NOTÍCIES

Notícies sobre Còrsega i Catalunya



[1] Escric “fós” perquè discrepo de les normes oficials que han tret  una accentuació de la llengua catalana  que jo considero necessària i significativa; escric,per tant, de forma “heterodoxament correcta”. Fós per a mi vol dir “ temps del verb Ser”. Fos, sense accent vol dir “ temps del verb fondre”. Fòs,  vol dir topònim d’Occitània.

[2] De fet  lingüísticament la llengua anomenada francesa és la langue d’oil i la llengua anomenada espanyola es la llengua castellana.

dijous, 14 de gener del 2016

La Catalunya adulterada Els noms dels carrers de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”

Diàleg amb Heliona (4/4)

Senyals Identitaris: 
Els noms dels carrers de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”


Davant del marc referencial de les quatre columnes que hi ha a la muntanya de Montjuïc de Barcelona s'hi ha fet la celebració del Cap d’any 2015. Ho han vist milions de persones per la televisió. Hi ha quelcom però que, malgrat haver-se vist, no s’ha posat de manifest. Resta amagat, adulterat, en el subconscient. 

Quin és el significat de les quatre columnes? Quina és la concepció cultural que representen? Quina és aquesta concepció cultural de la qual la catalanitat en forma part i n'és consubstancial?

Les quatre columnes tenen una concepció hel·lenística i fan referència a  la Tetraktis de Pitàgores? Fan referència a les quatre lletres del nom de Déu i estan relacionades amb una determinada concepció zodiacalística de la càbala?  Fan referència als quatre elements de la Creació: Aire, Aigua, Terra i Foc?
 
Al meu entendre, tenen una interpretació zodiacalista, representen els quatre elements de la naturalesa i tot el que he preguntat, té una interpretació segons la qual  tot està interrelacionat. Així és com jo ho interpreto. 

Mentre faig aquest  escric veig les celebracions de les campanades del Cap d’Any d’aquest 2015  a Barcelona, que donen per televisió  en el marc de Montjuïc on es troben les quatre columnes. 

A la retransmissió del cap d'any que fan per la Televisió de Catalunya (TV3) no hi vaig un rellotge però No hi veig el rellotge català que marca els quarts. 

Les columnes restituïdes, al meu entendre, però,  de forma incompleta i adulterada.  

Falten les victòries alades al capdamunt de les columnes i els nou rajos – cinc grocs i quatre vermells- projectant  amb raigs làser la senyera  - símbols identitari català, de la Corona d’Aragó amb significat universal - cap a dalt del cel.

Després del temps de destrucció que va patir Barcelona i Catalunya durant la darrera guerra, em pregunto si darrera d’aquella guerra hi podem trobar alguna relació amb l’actual guerra de Síria. A mi em sembla que la restitució que s’està fent, en aquest temps de democràcia controlada per un poder fàctic que manté la creença en una gran mentida mental, de forma adulterada i intencionadament. 

S'han restituït de forma tendenciosa amb la intenció de tapar el moviment que volia restituir-les de forma genuïna tal com volia Josep Puig Cadafalch el seu projecte arquitectònic per la muntanya de Montjuic de Barcelona?   Crec que si. Qui ho ha fet? Per quin motiu ho ha fet? Què ens han volgut amagar? Crec que ens han volgut tapar una concepció cultural catalanista que participa d'una concepció cultural universal la qual està relacionada amb el cristianisme hel·lenista i amb l'art romànic. A aquest poder el relaciono amb el catolicisme niceanià. El que va sorgir del Concili de Nicea. Relaciono aquests catolicisme niceanià amb  l'espanyolisme castellanista.

Des de fa anys que ens diuen que tenim règim democràtic, observo que no es restitueix la catalanitat amb el seu sentit genuí. Es posen coses en català. Però, no és el mateix "en" català que "català".

Un exemple el tenim amb els noms dels carrers, com és el cas de  Avenida de Aragón  que es va posar en castellà quan manava el règim espanyolista castellanitzador, i ara s’ha posat en català “Avinguda d’Aragó”. El seu nom havia de ser “Avinguda de la Corona d’Aragó” Un concepte geogràfic “Aragó” ha substituït un concepte polític “Corona d’Aragó” 

I això s’ha fet amb tots els carrers de l’Eixample que originalment  havien de ser relacionats amb la Corona d’Aragó: 

Regne de València i es diu València
Regne de Sicília i es diu Sicília
Regne de Provença i es diu Provença
Regne de Nàpols i es diu Nàpols
Regne de Mallorca i es diu Mallorca
Regne de Sardenya i es diu Sardenya
Regne de Còrsega i es diu Còrsega

El carrer “Casp” que avui fa referència a un referent geogràfic, la ciutat aragonesa de Casp, s’havia de dir “Compromís de Casp” un referent polític que fa referència a la successió  Marti l’Humà, rei català d’un estat sobirà, la Corona d’Aragó,  per un Trastàmara relacionat amb Castilla,  Ferran d’Antequera, ha estat censurat; despolititzat. 

S’ha esborrat un referent històric. Tants anys que porten de democràcia – em pregunto- com és que  a Barcelona, la capital de Catalunya, no s’han ficat els noms  de l’urbanisme tal com han de ser-hi? No ho ha reivindicat cap partit polític? No ho ha reivindicat Òmnium Cultural? 

Podríem parlar també del nom de la patrona de Barcelona que avui es coneguda com a “Sant a Eulàlia” i no es restitueix el seu nom original que segons consta en el vitrall de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, era el de “Santa Eulària”. Dos noms amb significat diferents. El nom Eulària, desglossat “Eu- l’Ària” comporta una relació amb els cristians “arrians”, voldria dir “la bona arriana” i això ens porta a un cristianisme- l’albigès i càtar - i la lluita entre cristians arrians i catòlic niceanians sorgida en el Concili de Nicea.

Ells van fer l’església d’Amor, en oposició a l’església de Roma. El nom Amor es llegeix Roma llegit del revés.


Vitrall de Santa “Eulària” Santa Maria del Mar (Barcelona)


Baixada de Santa Eulàlia barri gòtic de Barcelona. A la placa de ceràmica sota la imatge es pot llegir un poema de Jacint Verdaguer on l’anomena “Santa Eulària” i no pas Santa Eulàlia”

Arquitectura i urbanisme són com un llibre de pedra, nous dòlmens i megàlits,  i tenen un significat, que ens senyala un camí envers la transcendència, que dóna sentit a la Vida, i un espai on viure el present. 

I, en el present, conflueixen els meus records del passat i anhels de futur en un sol temps, en una mentalitat amb arrels originals, les úniques arrels que ens podem fer créixer perquè són les que porten l’alè o saba de la Vida i per tant fan pensar. I, aquestes càbales que em faig, em pregunto: a qui li poden interessar?

Em ve a la meva memòria, el record de l’una obra de teatre de  Maria Aurèlia Capmany que es diu “L’Ombra de l’Escorpí”. Zodiacalment, Catalunya sembla ser que és Escorpí. Els escorpins, quan es veuen davant una situació d’adversitat dificultosa o de perill, s’autodestrueixen clavant-se el  seu fibló amb el seu propi verí. Estem fent això els catalans?

Escolto una entrevista a una persona de la CUP i sento que es defineix com a “ català, ateu, de l’esquerra independentista”. Recordo que així es va definir també una de les persones que va censurar-me, a mi i va esborrar de la història el meu protagonisme i tasca en favor de la restitució autènticament fidel i significativa de les quatre columnes de Montjuïc, amb les victòries alades, la senyera projectada cap el cel; i la meva lluita per  canviar el nom del MNAC per posar-li el nom que volia l’arquitecte constructor del projecte original, Josep Puig Cadafalch,  que havia de ser  “Palau de Saber Antic”. I,  sobre aquest “Saber Antic”,  i la seva cúpula que havia de tenir figuratives mitologies hel·lèniques.

No era això, companys, no era això......


A vegades, Heliona, penso que el diàleg amb tu, només serveix per seguir caminant pel Camí Interior. Cap al futur, l’origen sempre present. Avui, ho deixo escrit, segueixo caminant, sense companys de viatge, solitàriament. Sempre carregant l'esperança. L'esperança que es faci realitat allò que era, és i ha de ser.


Jordi Salat
2015

Nota: 
Això ho vaig escriure l'any 2015, avui que ho rellegeixo i reviso, som  al mes de Febrer de l'any 2024