dilluns, 1 de novembre de 2021

DOTZE 2 Diàleg Pluripersonal

                                                                     

DOTZE 2

Diàleg pluripersonal amb els lectors del llibre DOTZE, informacions complementàries i addicionals 



1

P.- Avui he recordat el teu llibre DOTZE, perquè al col·legi del meu fill els han recomanat la lectura del llibre El Paradís Perdut ( en l’original anglès Paradis Lost) de John Milton. Aquest llibre és considerat un dels grans clàssics de la literatura anglesa.  Va ser publicat el 1667 i és un poema estructurat en deu llibres.  L’any 1674 l’autor va fer-ne una nova edició i la va reestructurà en dotze llibres.  Va fer-ho emulant l’Eneida de Virgili. Quan ho llegit m’he recordat de que tu també has estructurat el teu llibre el dotze parts. Pots explicar-me per què ho has fet en dotze parts? Ho expliques a la Introducció del teu llibre però m’ha quedat la sensació que no acabo d’entendre  el sentit que vols transmetre en el nivell més profund i ample de la teva visió.

R.- En el fons hi ha una concepció platònica del món.  El filòsof Plató relaciona el dotze amb l’estructura de l’Univers i per tant de la Creació del món. I també, al meu entendre, aquesta concepció platònica està en sintonia, amb la concepció de la Creació del món  que s’exposa en el llibre de La Revelació de Joan l’evangelista. Molta gent, influïda per la versió canònica oficialista interpreta el llibre de la Revelació – anomenat Apocalipsi en grec o hel·lènic- com un llibre de desgràcies que patirà la Humanitat. Per a mi, i per a d’altres pensadors, entre aquests, pels cristians albigesos o càtars, la interpretació és diferent. Comporta un concepte de Déu basat en la comunió i testimoni en el Coneixement no pas en la servitud en obediència de la Llei. Cal meditar-ho tot això que et dic. El llibre de John Milton, parla de la Bíblia i fa referència al Paradís Perdut i a Adam i Eva. Jo també parlo de la Bíblia i parlo de les dues tradicions: La Tradició Jahvehita i la Tradició Johanita. En el fons hi ha dues concepcions diferents de  la Divinitat o Déu. Jahveh de l’Antic Testament en la Tradició Jahvehita i el Pare Celeste i la Mare Terra en el Nou Testament de  Tradició Johanita. La Tradició Johanita està relacionada amb els nacionalismes vernaclistes o naturalistes. Dels quals en parlo també i en relaciono uns quants d’Europa i altres continents, fins i tot assignant-los una bandera identitària com a senyal vernaclística. Ramon Llull, que era cristià de Tradició Johanita, ens parla de les arrels celestes de les llengües vernacles. I per deducció també de les nacions vernacles que són les nacions autèntiques per ser naturals.

P.- Si, he llegit aquesta referència en el teu llibre. I les altres frases que esmentes  d’Alexandre Deulofeu, Pere Duran Farell, i també la del pare de la física quàntica Werner Heissenberg  que has posat a la contraportada del llibre.

R.- L’estructura que va fer John Milton en dotze parts, la va fer en referència a La Eneida de Virgili. Jo també en parlo d’aquest llibre. I parlo dels dotze treballs d’Hèrcules. Alguns autors han escrit que Odisseu també va fer el seu viatge amb dotze naus. Aquest obres són admirables. El meu llibre, encara que s’estructuri en dotze parts i vulgui dir coses que aquests llibres diuen, no està escrit poèticament.  No està a la seva alçada ni molt menys! Tant de bò ho hagués sabut escriure poèticament.  Jo he fet un humil llibre d’assaig sobre diversos temes que tenen un fons essencialment comú.

P.- El llibre El Paradís Perdut està escrit en llengua anglesa. El llibre la Eneida està escrit en llengua grega. Aquestes llengües són vernacles? Tu valores les llengües vernacles com a llengües celestes o inspirades.  Però la llengua catalana està plena de mots que provenen d’altres llengües, com és el cas de la llengua  ibera, camita, semita, occitana, àrab, grega, anglesa,...Creus que això té alguna relació amb el fet que  tu no hagis tingut la gràcia necessària per haver escrit el teu llibre poèticament?

R.- La gràcia és un misteri. Saber escriure poèticament és un do o una gràcia que jo valoro molt, igual que valoro la Bellesa, la Fortuna i altres gràcies. Però, el Verb, que és una expressió del Ser, també és present en l'Escriptura encara que no sigui poètica. El factor essencial d’una llengua és que tingui un esperit que li doni vida. I la llengua catalana té esperit. Un exemple el tenim en l’obra de l’arquitecte Gaudí. Considerat l’arquitecte de Déu, Gaudí pensava i parlava en català. Fins i tot, el van tancar a la presó per haver-li parlat en català a un policia nacional espanyol que li exigia que li parlés en espanyol o sigui, en castellà!! He observat que a la vida, hi ha uns elements essencial que es combinen. La Creació també és combinacions d’elements. Vet aquí la importància de l’Art de la Combinatòria. Què fan els químics? Combinar elements. Què fan els músics? Combinar notes musicals. En el fons de l’Art Combinatòria hi trobem una Matemàtica. En el fons de les llengües ha d’haver-hi una matemàtica.  La llengua catalana l’ha té. No obstant, hauràs llegit en el meu llibre que jo parlo de la degeneració que s’està produint amb la llengua catalana. En parlo quan parlo del “cataloní”, on exposo com l’accent de Barcelona està degenerant etimològicament la llengua catalana. I també les normes que, com el cas de treure els accents diacrítics, l’estan espatllant.  Algú ho està fent a propòsit per a destruir el seu factor de creativitat. I, molts catalans estan badant, no se n’adonen. Malgrat tot, encara es pot dir que parlant en català es pot arribar fins a l’Infinit. A nivell polític, la catalanitat es troba frenada per un mur fet per un determinat espanyolisme que talment sembla que parlant no pot anar més enllà de la constitución española. L’esperit de la llengua catalana vol anar més enllà. I, es per això que jo recordo en el meu llibre la frase bíblica: la Llei, mata; l’Esperit vivifica.

P.- Voldria parlar més sobre  El Paradís Perdut, l’obra de John Milton ja que m’ha fet plantejar molts preguntes que em sembla que tenen quelcom a veure amb el que exposes en el teu llibre. El llibre, de Milton, segons he llegit a l’enciclopèdia, “és una epopeia sobre la caiguda de l'ésser humà d'acord amb la Tradició Judeocristiana, relatant la temptació de Satanàs a dam i Eva i la posterior expulsió del Jardí de l’Edèn. El protagonista principal n'és Satanàs, presentat com un personatge orgullós i ambiciós que, després de desafiar  Déu i ser derrotat i exiliat a l'infern, decideix venjar-se del Totpoderós mitjançant els éssers humans que acaba de crear”.

R.- En primer lloc, això de la Tradició Judeocristiana, comporta una possible interpretació que resulta ser un engany. Què vol dir Tradició Judeocristiana? Si llegim la Bíblia, veiem que ens parla de dues tradicions jueves: la del regne de Salomó i la del regne de Judà. Quina de les dues es pot relacionar amb la Tradició Cristiana? En el meu llibre exposo que és la Tradició del regne de Salomó. I aquest tradició és la que jo relaciono amb els jueus d’Occitània, amb la dinastia del Bel·lònides i el simbolisme dels quatre pals vermells sobre fons daurat i l’estrella de dotze puntes. La Tradició del regne de Judà és de Tradició Jahvehita. La Tradició del regne de Israel amb Salomó no és de Tradició Jahvehita. Si llegim la Bíblia veiem que Salomó va fer construir el que es coneix com a Temple de Salomó, a arquitectes camites, vinguts del regne d’Hiram, on la cultura era zodiacalista i es donava culte a divinitats zodiacalistes, com Baal i Astarteh. El rei Salomó no va ficar el Tabernacle de Jahveh en el seu temple. I això, no ho dic jo; és el que es llegeix a la Bíblia: “El primer Temple o Temple del rei Salomó es construeix en el segle X aC. Per a  substituir el Tabernacle dedicat a Jahveh o Jehovah que durant segles, des de l’Èxode, es venia utilitzant com a lloc de reunió i de culte”.[1] De la Bíblia se n’han fet traduccions adúlteres. Relacionar al serp amb Satanàs  com fan uns, i d’altres amb el Diable, és quelcom que necessita explicar-se de la forma correcta i sovint no es fa així. La serp simbolitza el Coneixement. I, tenir coneixement és dolent? Qui ho ha escrit això? Per altre banda, com ja t’he comentat, cal discernir Jahveh de Déu. Qui és mostra hostil amb la serp de l’Arbre del Coneixement que hi havia al Paradís Perdut, segons els relats bíblics, és Jahveh, i com deien els cristians albigesos i càtars, entre d’altres al llarg de la Història, no és Déu. Ens han fet creure que és el mateix i jo penso que no és el mateix.  La dialèctica entra la Tradició Jahvehita i la Tradició Johanita de les quals parlo, es poden trobar al llarg de la Història humana. Jo esmento un punt de partida per a fer una filiació històrica que també comporta una filiació i identificació de caràcter nacionalista, i és La Maledicció de Noé ( Gen. 9:25). Al llarg del llibre ho explico en diversos arguments i citacions i arribo fins el nacionalisme del segle XXI; i ho faig, també, dins el marc la dialèctica entre Monarquia i República. El meu marc referencial està per damunt del marc social de dretes i esquerres. Hi ha una altra lluita en aquest món. La del Ser o No-Ser. I, pel que fa referència al mot “crear” , t’has plantejat què significa el fet de crear i què s’infereix? Fer una cosa del “no-res”? Res vol dir “cosa” en grec.  En el “no-res”, en el buit, hi és tot en potència, no hi ha res creat. Però  l’Ésser  hi és. Si Déu ho és Tot, el què és i el què no és, els humans també són divins, si no, inferim que Déu no és Tot. Calo dilucidar què és fet del no-res, què és fet amb combinacions d’elements creats del no-res i que es fet amb els elements fruit de combinacions. Un dels mals del nostre món es creure sense pensar. Un Mal poder ha fet creure i vol fer creure que Déu o l’Ésser és lo que no és. I, dic lo perquè el considero un article necessari, i reivindico que es torni a restituir com article neutre a la normativa de la llengua catalana. De la descatalanització que està sotmesa la llengua catalana també en parlo en diversos capítols.

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com 


En venda a Amazon:

Llibre DOTZE    Amb imatges en Blanc i Negre

Llibre DOTZE    Amb imatges en Color