Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Generalitat de Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Generalitat de Catalunya. Mostrar tots els missatges

dissabte, 19 de setembre del 2020

La Bisbal d'Empordà i Occitània (3) Referents identitaris, Identitat i Criteri identificador

 

La Bisbal d’Empordà i Occitània (3)

L'occità Pere de Carcassona,  el català Berenguer de Cruïlles i el valencià Roderic Borja, si.  El castellà, l'inquisidor Francisco Arévalo, no

Castell Palau dels bisbes de Girona: Pere de Carcassona (Occitània), Berenguer de Cruïlles, president de la Generalitat de Catalunya i Roderic Borja, Papa de Roma

 

Aquella nit vaig cercar informació a internet sobre aquest Castell Palau  i vaig llegir el següent:

El Castell Palau




El castell situat al centre de la Bisbal d'Empordà, és l'antic palau episcopal residència dels bisbes de Girona, que eren senyors de la ciutat. Constitueix una extraordinària mostra de l'arquitectura romànica  civil de l'edat mitjana.

Em pregunto perquè en el fulletó informació turística de La Bisbal han posat de forma indefinida El Castell Palau, i han fet omissió del subjectes propietaris els bisbes de Girona. Per què no han fet constar El Castell Palau dels bisbes de Girona?

L'any 844, un precepte  carolingi esmenta els drets del bisbe de Girona sobre la parròquia de Santa Maria, posteriorment dita de la Bisbal, drets que passarien als vescomtes de Cabrera (1110-1150).

El bisbe Guifré de Cruïlles

En fou nomenat batlle Guifré – Gausfred o Jofre-  de Cruïlles, ( no diu que era fill de Gilabert de Cruïlles.[1] Ni tampoc se’l relaciona amb el nom de Guifré “el Bel·lós” encara oficialment mal anomenat “Pilós” ni esmenta la dinastia bel·lònida)[2]

El castell és documentat l'any 1180. A cavall dels segles xii i xiii va ser escenari dels durs enfrontaments entre la família Cruïlles i el bisbat de Girona. Finalment, el bisbat rebria la plena jurisdicció civil i criminal de la vila per decisió de Jaume I[3] (no diu que era occità nascut a Montpeller, relacionat amb els bel·lònides i rei dels regnes de la Corona d’Aragó.[4])

Busco la llista dels bisbes de Girona i  entre d’altres, trobo els següents que considero molt significatius:

Llistat de bisbes de Girona

Les primeres notícies d'un bisbe a Girona són del segle iv en el baix Imperi Romà i posteriorment en els regnes visigòtics de Tolosa de Llenguadoc (Occitània)[5] i Toledo. Aquest bisbes visigots estaven relacionats amb els cristians arrians.[6] Recordo, mentre escric, que el mot arrià està relacionat amb Guifré d’Arrià,  nom de municipi actualment adulterat i afrancesat com a “Rià”.[7]

El bisbe Ot

El bisbe 26, el primer bisbe que esmenta, com a oficial, és l’abat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010),  que fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès [8] [9]

Suposadament de procedència d'alt llinatge aristocràtic, probablement bel·lònida, Odó ingressà com a levita en el monestir entorn de l'any 970. E986, l'abat Odó reféu el monestir i el patrimoni i obtingué una confirmació global dels seus béns del rei franc Lotari i sis anys més tard del papa Silvestre II.

Com no es diu qui era aquest Silvestre II i ho considero molt important ens deixo constància i en parlo abans de continuar amb la llista de bisbes de Girona.

Qui era Silvestre II? [10] Silvestre II, de nom Gerbert d'Orlhac (en langue d’oil o francés Gerbert d'Aurillac) va nèixer a Belliach,[11] Comtat d’Alvèrnia[12] a Occitània, l’any 938 i fou Papa de Roma on va morir l’any 1003. Va ser el primer Papa d'origen occità.

Com a  filòsof i matemàtic  va introduir el nombre zero a Europa i  a l’Occident, va ser un dels actors principals de la renaixença gnòstica de la religiositat cristiana basada en el Nou Testament, l’evangeli de Sant Joan i de Sant Pau (com posteriorment professaren els arrians, càtars, i com fou la religiositat “nou renaixement” del segle XV amb un altre Papa amb arrels occitanes com fou Alexandre VI, de nom Roderic Borja) hagut a Occident.

També cal recordat que Gerbert d’Orlhac, el Papa Silvestre II, va ser conseller dels  l’emperadors Ot I i Ot II dels Sacre Imperi Romano Germànic.[13]

Després del bisbe de Girona, número 26 de la llista, significativament de nom,  Ot (995-1010) tenim als següents:

El bisbe Pere de Carcassona (Occitània)

El 27 va ser  Pere Roger o Pere de Carcassona (1010-1050)[14] germà d’Ermessenda de Carcassona.[15] Carcassona[16] és una important ciutat d’Occitània.[17]

El bisbe Guillem de Peratallada

El 33 va ser Guillem de Peratallada o Ròctalhada (en occità) (1160-1168)[19]

El bisbe Arnau de Mont-rodón

El 50 Arnau de Mont-rodón (1335-1348)[21] Un templer anomenat Mont-rodón va ser mestre, tutor, del rei Jaume I

El bisbe Berenguer de Cruïlles


Escut heràldic dels Cruïlles o Croilhes (en occità)

Placa al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya

 

El 51 Berenguer de Cruïlles (1348-1362)[22] Primer president de la Diputació del General de Catalunya. Aquest bisbe de Girona, amb arrels occitanes, relacionat amb el Castell Palau dels bisbes de Girona de la Bisbal d’Empordà, es considerat el primer President de la Generalitat de Catalunya. Nascut a Peratallada d’Empordà.[23] El municipi està relacionat amb un dels místics visionaris més importants d’Europa,  el germà  franciscà Joan de Rocatallada; si bé se’l considera d’origen occità, igual que Gerbert d’Orlhac, també aquest està molt relacionat amb Catalunya i la cultura de llengua catalana i el cristianisme espiritualista basat en el Nou Testament.[24]

 

El bisbe Roderic de Borja, Papa de Roma amb el nom d’Alexandre VI

Escut  heràldic dels Borja com a Papa Alexandre VI


Escut  damunt la porta  de pedra del Palau dels Borja de Gandia

( País Valencià. Corona d’Aragó). El posen en els fulletons turístics.

 El bisbe 63 va ser Roderic de Borja, que ho fou l’any 1458 i 1458, posteriorment traslladat a València. Roderic Borja (1431-1503) va ser Papa de Roma amb el nom d’Alexandre VI. Va ser el Papa del Renaixement  i està relacionat amb la història dels fets coneguts com a “ la Descoberta d’Amèrica” . Considero que  la seva identitat amb arrels occitanes no ha estat prou explicada segons el meu parer, degut a que està relacionada amb la identitat de “Cristòfor Colom”, gran personatge del Renaixement amb la religiositat relacionada amb el cristianisme de l’Esperit Sant i no amb el Jahveh de l’Antic Testament, a Europa,  i les seves arrels amb els Colom de Bordeus (Occitània) esmentats ja en el segle XII.

El  bisbe Joan Margarit Pau[25]

El bisbe 68, Joan Margarit Pau (1462-1484)  Un noble anomenat Margarit, de Girona, probablement relacionat amb aquest Margarit Pau  que va ser home de confiança del rei Ferran II de la Corona d’Aragó conegut a Castilla com a el Catalanote, està relacionat amb Cristòfor Colom i els viatges a Amèrica.

El bisbe Guillem Ramon de Bohil

El bisbe 69 Guillem Ramon Bohil (Bouhil) (1503-1532)   Amb Cristòfor Colom, en el segon viatge també hi anà un monjo de Santa Maria de Montserrat anomenat Bohil i ho va fer com a delegat del Papa de Roma que era el català de València Roderic Borja, Papa Alexandre VI que com hem dit va ser bisbe de Girona.

El bisbe Joan de Margarit

El bisbe 70, Joan de Margarit (1534-1554) 50é President de la Diputació del General de Catalunya.

El bisbe Francisco Arévalo de Zuazo

El bisbe 75, va ser  Francisco Arévalo de Zuazo (1598-1611), un bisbe del reino de Castilla, per tant de parla castellana.

A la llinda de la porta principal, feta l'any 1604, hi ha les armes i el nom del bisbe Francisco Arévalo de Zuazo, que en commemora les obres de reforma realitzades. Durant el segle xix s'utilitzà com a presó.

Fulletó turistic de La Bisbal

I arribat aquí, em pregunto:

amb tota aquesta llista de bisbes tant importants, a nivell de Catalunya i d’Europa, com van ser per exemple, el Cruïlles, president de la Generalitat de Catalunya i el Borja que va arribar a ser Papa de Roma i i important figura del Renaixement a Europa i la gesta dels viatges a Amèrica el 1492, en el fulletó informació turística és adient posar-hi l’escut de Francisco Arévalo de Zuazo, un bisbe castellà,  l’únic bisbe no català ni occità, de la llista de més de setanta bisbes, i a més representant de la Inquisició hostil amb els cristians catalans?

 Aquesta és una bona imatge? Aquest és un bon referent català? Qui ho ha fet aquest fulletó que trobo tant indigne, em pregunto. I, faig un escrit que envio a diversos mitjans de comunicació social, associacions culturals i partits polítics de La Bisbal.


L’endemà vaig visitar el Castell  Palau  i en cap lloc  referencialment significatiu hi vaig veure que hi posés que era “dels bisbes de Girona”. La visita comença per la visió d’un audiovisual. Vaig pensar que en aquell audiovisual parlaria dels bisbes propietaris del castell. No va ser així. S’hi parla d’un personatge anomenat Pere Canyà, síndic remença de la Bisbal d’Empordà, que va intervenir en la Revolta dels Remences i les converses mantingudes amb Castilla  amb el rei Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castilla. La seva actuació només es coneguda en la fase de negociacions- ara potser en diríem diàleg- que seguí el fracàs de la revolta de Pere Joan sala.

I, em torno a preguntar: amb una llista de bisbes tant importants, aquest, Pere Canyà, és el personatge més adient per a ser protagonista de l’audiovisual del Castell  Palau dels Bisbes de Girona?

Faig un correu a diverses associacions, entitats culturals  i partits polítics de la Bisbal d’Empordà i els envio el meu escrit sobre la identificació de la creu de l’escut de La Bisbal d’Empordà i la creu d’Occitània esmentant la relació  específica d’un bisbe, Pere de Carcassona (Occitània). Esmento altres bisbes com Berenguer de Cruïlles[26] i Roderic de Borja.

I, específicament pregunto perquè han posat l’escut de l’inquisidor de Castilla al fulletó turístic del municipi.

Només rebo dues respostes, la resta no van mostrar interès. Rebo les següents respostes:  

“Perfecte, Jordi! I tant que ens interessa!”

Ha passat dos mesos, no n’he sabut res més.

Referent a l’escut del inquisidor castellà, pregunto:

“Podeu dir-me qui és el responsable d’aquest fulletó d’informació turística? A qui se li ha acudit posar posar l’escut d’un inquisidor de Castilla  quan s’hi podria posar l’escut  dels  bisbes catalans, com, per exemple, n’és el cas de Berenguer de Cruïlles o Croilhes en occità, primer President de la Generalitat de Catalunya; i el del Roderic Borja, Papa de Roma amb el nom d’Alexandre VI?

Ho vaig escriure pensat que potser em dirien que ho havia fet un polític d’algun partit polític espanyolista. Vaig rebre una resposta i va ser d’un partit catalanista que té la independència de Catalunya  i la reunificació dels pobles de la Corona d’Aragó en el seu programa.

La resposta va ser aquesta:

“A veure...., l’escut hi és de sempre. El castell de la Bisbal pertanyia al bisbe de Girona, per això ell mateix s’hi va posar el seu escut. Res a veure amb Cruïlles. Si vols et passaré contacte amb l’ historiador local i en parleu. Per part meva estem en contacte. Anem parlant, Jordi!”


Extret del llibre DOTZE  de Jordi Salat

josalort@hotmail.com


La Bisbal d'Empordà i Occitània (1)

La Bisbal d'Empordà i Occitània (2)



[11] Crec que actualment es diu Sant Simó https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Simon_(Cantal)

[12] Comtat d’Alvèrnia https://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_d%27Alv%C3%A8rnia Mot relacionat amb Albera i Alberes

[23] Peratallada (Pedra Tallada o en occità Pèira Talhada) https://ca.wikipedia.org/wiki/Peratallada

[24] Recomano la lectura del llibre Visionarios, Beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV) de Josep Maria Pou Marti. 

[26] Presidents de la Generalitat de Catalunya de Berenguer de Cruïlles fins a Quim Torra https://docplayer.es/87257901-De-berenguer-de-cruilles-a-quim-torra-els-131-presidents-de-la-generalitat.html

dijous, 6 d’agost del 2020

La Bisbal d'Empordà i Occitània 2

La Bisbal d’Empordà i Occitània

Església, Interior de l’església i concepció lingüística espiritualista

L’interior de l’església parroquial de La Bisbal, l’església de Santa Maria, em va recordar l’església del Santuari d’El Miracle centre religiós del municipi de Riner a prop de Solsona ja que té om una mena de balcons  a la part superior dels costats de la nau. A l’església del  Miracle hi ha un altar lateral amb un interessant i significatiu retaule protagonitzat per l’Esperit Sant.[1] 


La referència a l’Esperit Sant és molt significativa i pròpia de l’art romànic i identifica l’ensenyança cristiana del do de llengües que es celebra per la Pentecosta.

 

Retaule Sant Esperit . Pere Serra. La Seu de Manresa[2]

 

En el cas de l’església de La Bisbal,  la referència a l’Esperit Sant es pot veure en el vitrall de la rosassa que coincideix en la part interior de l’escut amb la bandera occitana que hi ha a la façana.



Els Apòstols autèntics tenien el do de l’Esperit Sant i parlaven i predicaven en la llengua de cada territori on anaven;  la llengua dels cristians espiritualistes és la llengua vernacla, no és la llengua materna. 

Aquest cristianisme espiritualista, que és el del Nou Testament, el de Sant Pau, Sant Joan i Maria, mare de Crist, té en el colom  el referent a l’Esperit Sant. 

El cristianisme d’arrels occitana, relacionada amb els càtars o cristians albigesos,s’identificava amb aquesta tradició, però  no s’identificava amb la tradició de l’Antic Testament  que parla de Jahveh i Moisès, els quals no sabem en quina llengua van  parlar, encara que es creu que va ser només en hebreu, però sabem que no van parlar del do de llengües ni de l’Esperit Sant. 

Quina era la concepció cristiana que tenien els bisbes que predicaven a La Bisbal? Sabem que els bisbes de la Bisbal eren de Girona, i que estaven relacionats amb el rei  templer Jaume I de la Corona d’Aragó el qual era nascut a Montpeller, i per tant, era occità, ja que Montpeller és una ciutat d’Occitània.

Sabem que la concepció cristiana dels templers era la dels cristians espiritualistes, no era la dels jahvehïtes. I sabem que on hi ha templers hi ha verges negres, i em ve al cap el pensament de que probablement  en aquesta església de a La Bisbal  en els orígens deuria haver-hi una verge negra. Els bisbes de La Bisbal eren bisbes de Girona i a la catedral de Girona hi havia una verge negra, Nostra Senyora del Bell Ull.


He cercat informació sobre aquesta església i no he vist cap referència sobre la creu occitana ni al vitrall sobre la Pentecosta.[3]  Hi llegeixo això: La primitiva església de Santa Maria de la Bisbal fou consagrada l'any 904 pel bisbe de Girona i enderrocada el 1701 i posteriorment reconstruïda amb materials de l’anterior. D'estil barroc, és un edifici d'una sola nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. La portalada principal data de 1757 i porta l'escut de la Bisbal; el campanar alt i esvelt fou acabat el 1770 i és un dels signes d'identitat de la ciutat.

Donat que el tema  de la creu occitana a sobre la porta d’entrada de l’Església el trobo interessant, cerco l’adreça de  l’Oficina de Turisme  per anar-hi a demanar  informació. Resulta que aquesta oficina està en un castell del qual en desconeixia l’existència. M’hi adreça i pregunto per la creu occitana. Em diuen que és una creu cristiana, la creu del bisbe ja que com el nom del municipi indica era residència de bisbes. Se m’acudeixen diverses preguntes però com ja era l’hora en que tancaven l’oficina vaig deixar-les  per l’endemà en que m’havia proposat visitar el castell.

Castell Palau a La Bisbal d’Empordà

Vaig agafar un fulletó amb informació turística el qual tenia a la portada una foto de la porta d’entrada al castell  amb un escut a sobre on hi posava “Castell Palau”. Castell Palau, de qui – em pregunto-. Qui hi vivia?


Continuarà....

La Bisbal d'Empordà i Occitània 1


Jordi Salat